Les Festes de Sant Fermí, popularment conegudes com a Sanfermines o Santfermins (en basc Sanferminak), són una Festa d'Interès Turístic Internacional en honor a Sant Fermí d'Amiens. S'organitza cada any a la ciutat d'Iruñea capital de Navarra, de la qual és copatró.
Les festes comencen amb el llançament del Txupinazo des del balcó de l'Ajuntament de Pamplona, a les 12 del migdia del 6 de juliol, i acaben a mitjanit del 15 de juliol amb el Pobre de mí…, una cançó de comiat.
Una de les activitats més famoses dels sanfermines és l'encierro (el tancament) que consisteix en una cursa de persones al llarg d'un recorregut de 849 metres davant dels sis braus que seran bregats a la tarda a la correguda de toros i sis cabestros (bous mansos) que culmina a la plaça de toros. Els encierros tenen lloc cada dia entre el 7 i el 14 de juliol, i comencen a les vuit del matí, amb una durada d'entre dos i quatre minuts, si bé en els darrers anys a causa de les mesures de seguretat és molt rar que sobrepassin els tres minuts.
Els sanfermines remunten diversos segles, encara que la seva fama mundial és un fenomen recent, vinculada també a la difusió que els va donar l'escriptor nord-americà Ernest Hemingway al llibre Fiesta. La seva fesomia actual, cosmopolita i multitudinària, és el resultat d'una lenta evolució històrica els orígens de la qual es remunten a l'edat mitjana.
La població de Iruñea durant la setmana de festes passa de 280.000 a més d'un milió de persones.
Els orígens de la festa miniatura|Cartell de Sant Fermí (1885) Tres celebracions independents són l'origen de l'actual festa: els actes religiosos en honor a Sant Fermí, des d'abans del , les fires comercials, i les corregudes de toros, documentades totes dues des del .
L'Església celebrava el 10 d'octubre la festivitat de Sant Fermí, patró de Navarra. Els sanfermines van néixer així, a l'època medieval, com a fira comercial i festa secular, usant per això les dates de festes religioses cristianes, que al seu torn feien servir dates festives d'orígens anteriors, com les del paganisme basc i romà. Al començament del se celebraven unes fires comercials després de la revetlla de Sant Joan, entre el dia 23 i el 24 de juny, coincidint el començament de l'estiu, i posteriorment es van passar a celebrar a partir de la festivitat de Sant Pere, el 29 de juny. Com que les fires eren llocs de trobada de mercaders, ramaders i vilatans, eren també pretext per festejar i van començar a organitzar-se corregudes de toros com a part de la tradició.
Hi ha una altra data emparentada al final de l'estiu, el 10 d'octubre, on s'organitzava una fira a Pamplona, de set dies de durada, des de l'any 1324, per privilegi del rei Carles I de Navarra i IV de França. El 1381 per privilegi del rei Carles II de Navarra, va passar a ser fira franca, coincidint també llavors amb festivitats religioses. Aquestes dues fires i festes, a l'inici i al final de l'estiu, es van unificar el 1592 per aprofitar el millor temps, començant el dia set del setè mes: el 7 de juliol. Si bé encara actualment, a finals de l'estiu, se celebra el «San Fermín txikito» (petits sanfermines) només celebrat pels mateixos navarresos. L'Ajuntament de Pamplona va sol·licitar al bisbe el 1591 traslladar la celebració al 7 de juliol, a la qual cosa el prelat va accedir. En aquella data se celebraven fires a Pamplona amb corregudes de toros. D'aquesta manera, es va produir la coincidència entre la celebració religiosa i l'enrenou firal, en què els braus jugaven un paper essencial. Durant molt de temps s'ha cregut que la festivitat de Sant Fermí se celebrava el 24 de setembre.La Asociación de la Prensa explica así el surgimiento de la fiesta: Documentos históricos atestiguan que el culto a san Fermín en Navarra data del siglo XII. En ellos se relata que el obispo Pedro de París, también llamado Pedro de Artajona, elevó la categoría litúrgica de las misas en honor al santo. Éste fue posiblemente el origen de la procesión. El obispo de Pamplona consiguió para la ciudad la primera reliquia: un hueso de la cabeza del mártir. Después se trajeron más reliquias: otro hueso del cráneo, que se instaló en el pecho de la imagen de san Fermín en la iglesia San Lorenzo en 1572, y la mitad superior del fémur derecho que, en 1941, se guardó en una arqueta gótica de la Catedral de Pamplona. En aquellos tiempos, el calendario litúrgico fijó la fecha de la fiesta religiosa el 10 de octubre en recuerdo de la entrada de san Fermín en Amiens. La celebración se limitaba a la función de Vísperas en la iglesia de San Lorenzo, la Procesión, la Octava y la denominada «Comida de los pobres». Era un ágape de berza, carne de vaca asada, pan y vino, que el Ayuntamiento organizaba en el Hospital de los Labradores, en la Plaza de la Virgen de la O. Debido a las inclemencias climatológicas del mes de octubre, el Ayuntamiento solicitó al obispo trasladar la fiesta de san Fermín. Fue en 1591 la primera vez que se celebró la festividad el 7 de julio. La fiesta religiosa se fue completando con otros actos populares.
El patró de Pamplona, Sant Sadurní o Sant Cernin, bisbe de Tolosa i màrtir, manté una celebració molt més modesta el 29 de novembre. Per a molts dels visitants, aquest fet causa la confusió de pensar que és Sant Fermí el patró de la ciutat quan és copatró de tota Navarra juntament amb San Francisco de Javier.
Consta que el Regiment (Ajuntament de llavors) va celebrar una festa ja en les noves dates, el 7 de juliol de 1591, amb el següent programa: Pregó de Festes, molt cerimonial. Torneig amb llances a l'actual plaça del Castell. Teatre: Comèdia i Tragèdia del Benaventurat Sant Fermí. Danses, processó pels carrers, etc. L'endemàt, es va celebrar una cursa de braus.
Van passar els segles, sense grans canvis en els sanfermines. Però des del 1950 hi va haver canvis. En primer lloc, per l'increment del nivell de vida. El poble (Pamplona va tenir uns 20.000 habitants) s'ajuntava a la Plaça Consistorial per recollir l'Ajuntament i acompanyar-lo a l'església de Sant Llorenç, on a la capella de Sant Fermí se celebraven, les Vespres, a la tarda del 6 de juliol. Després de la missa, poble i autoritats tornaven de l'església a l'Ajuntament, igualment pel carrer Major.
Des de 1950, els sanfermines evolucionen tant com la societat. Han perdut molt del seu component religiós, encara que la processó roman multitudinària i presenta alguns «momenticos» especialment entranyables, com la jota que es canta al sant a la plaça del Consell o l'Agur jaunak interpretat en el seu honor al lloc, davant de l'església de Sant Cernin on es diu que va ser batejat.
El Riau-Riau, amb què el poble acompanyava, als sons del Vals d'Astráin, a l'Ajuntament en «Cuerpo de Ciudad», retardant el més possible la seva marxa des de la Casa Consistorial fins a l'església de Sant Llorenç per celebrar allí les Vespres del sant, ha hagut de suspendre's perquè en els darrers anys havia estat ocasió de protestes i disturbis. Ara bé, recentment s'està tornant a festejar (originalment, per iniciativa de clubs de jubilats), encara que sense la corporació municipal.
El Txupinazo miniatura|Façana de l'Ajuntament de Pamplona, adornada per a les festes de Sant Fermí El txupinazo és el coet que es llança el dia 6 de juliol de cada any a les dotze del migdia des del balcó de la casa consistorial de Pamplona per assenyalar l'inici de les festes de sant Fermí o sanfermines. Congrega un gran nombre de públic i es retransmet en directe per televisió. És el txupinazo més famós del món.
L'origen d'aquesta tradició és de principi del . L'Ajuntament de Pamplona contractava una empresa de pirotècnia que disparava una sèrie de coets el dia 6 de juliol, vespra de la festa de Sant Fermí, per assenyalar l'inici de les festes. Els coets es disparaven des de la plaça del Castell per un empleat de l'empresa, sense més cerimònies. A la dècada del 1930 va començar a congregar-s'hi molta gent al moment del llançament dels coets, i alguns pamplonesos sol·licitaven de l'operari que els permetés encendre la metxa, en particular Juan Echepare Aramendía va disparar el primer coet entre 1931 i 1936 .
miniatura|Ambient previ al Txupinazo de 2007
El 1939 va ser un regidor de l'ajuntament, Joaquín Ilundain, que va sol·licitar per a ell l'honor de disparar el primer coet, i arran d'això i juntament amb el periodista José Mª Pérez Salazar va promoure la idea que el llançament d'aquell primer txupinazo es fes amb més solemnitat.
El 1940 per primera vegada el txupinazo es va fer des del balcó principal de la Casa Consistorial, sent encarregat d'encendre la metxa el mateix Joaquín Ilundain. Els anys següents es va adoptar el costum que el regidor encarregat de disparar el txupinazo fos el president de la comissió municipal de festes. Aquest costum només es va trencar el 1964 quan es va cedir l'honor a Manuel Fraga, ministre d'Informació i Turisme del govern franquista, que era de visita a la ciutat. És també tradicional que qui dispara el txupinazo prèviament victoregi a sant Fermí.
Després de la instauració de la democràcia i l'elecció del primer ajuntament democràtic el 1979 es va adoptar el criteri que el llançament del txupinazo es fes rotatori, primer entre els membres de la comissió de festes i, a partir del 1983, entre els diversos grups polítics de més gran a més petit. Aquest criteri només s'ha trencat els anys 2000, 2001 i 2010 en els quals es va atorgar la distinció del llançament al Club Atlètic Osasuna, a la persona del capità César Palacios (per l'ascens assolit l'any 2000 a Primera Divisió), al Portland San Antonio a la persona del seu president Fermín Tajadura (per la seva victòria a la màxima competició continental, la Copa d'Europa d'Handbol), i a la Comparsa de Gegants, a la persona del seu president Mari Ganuza (com a reconeixement als 150 anys d'història que se celebrava aquell any).
Des del 6 de juliol de 1941, malgrat que algunes persones encarregades de llançar el coet han fet alguns canvis en el tradicional crit, la fórmula que majoritàriament s'ha pronunciat ha estat la següent:
«Pamploneses, Pamplonesas, ¡Viva san Fermín! Gora san Fermin!»
El Riau-Riau miniatura|L'Ajuntament de Pamplona, abans de començar el Riau-Riau El Riau-Riau és un acte tradicional, amb esperit crític i de protesta contra l'autoritat, que mai no ha tingut consideració oficial i no s'inclou en el programa de festes.
Encara que el format ha variat amb els anys, se celebra al capvespre del 6 de juliol, quan la corporació municipal a «Cuerpo de Ciudad» sortia de l'Ajuntament per participar en la funció de les Vespres a l'Església de Sant Llorenç. Ciutadans, turistes, La Pamplonesa, la comparsa de Gegants i Capgrossos o rondalles ocupen la plaça de l'Ajuntament, i posteriorment el carrer Major, cantant i ballant el Riu-Riau un vals compost a mitjan per Miguel Astráin amb el nom de «L'Alegria per Sant Fermí». D'aquesta manera s'impedia el pas de la Corporació Municipal fent que un recorregut de només 500 metres trigués a completar-se diverses hores.
A las 4, el 6 de julio
Pamplona gozando va
pasando calles y plazas
las Vísperas a cantar
al glorioso San Fermín
patrón de esta capital
que los pamplonicas aman
con cariño sin igual.
Delante van
chiquillos mil
con miedo atroz dicen: ¡Aquí!
un cabezón viene detrás
dando vergazos y haciendo chillar.
(¡¡Riau-Riau!!)
Después vienen los muchachos
en un montón fraternal
empujando a los gigantes
con alegría sin par
porque llegaron las fiestas
de esta gloriosa ciudad
que son en el mundo entero
una cosa singular.
(¡¡Riau-Riau!!)
Los mozos de blusa
que son los que dan animación
con los pollos-pera
van todos unidos en montón.
Los de la Pamplonesa
detrás vienen tocando
van a honrar a San Fermín.
Toda la ciudad
con movimiento contemplando está
la gran caravana
que alegre hasta San Lorenzo va.
Los del Ayuntamiento
con mazas y timbales
van a honrar a su patrón.Miguel Astráin - «La Alegría por San Fermín»