Els esports de Tir esportiu són un grup col·lectiu d'activitats esportives competitives i recreatives que impliquen proves d'exactitud, precisió i velocitat en el tir; s'utilitzen diversos tipus d'armes de foc a distància, referides principalment a les armes de foc i pistoles d'aire, en formes com pistoles, rifles i escopetes.
Els esports de tir es poden classificar per a equipament, distàncies de tir, objectius, límits de temps i graus d'atletisme. Els esports de tir poden incloure competició tant en equip com individual, i el rendiment de l'equip normalment s'avalua sumant les puntuacions dels membres individuals de l'equip. A causa del soroll dels trets i l'alta (i sovint letal) energia d'impacte dels projectils, els esports de tir normalment es duen a terme en camps de tir permanents designats o en camps de tir temporals a la zona allunyada dels assentaments.
Història Història als Jocs Olímpics El campió francès de tir esportiu i fundador dels Jocs Olímpics moderns, Pierre de Coubertin, va participar en moltes d'aquestes primeres competicions. Aquest fet va contribuir a la inclusió de cinc esdeveniments de tir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1896. Al llarg dels anys, les normatives i les competicions han canviat diverses vegades per mantenir-se al dia amb la tecnologia i els estàndards socials. Antigament, els objectius dels trets tenien formes d'humans o d'animals, però actualment tenen una forma circular per evitar associar aquest esport amb la violència. Al mateix temps, s'han eliminat alguns esdeveniments i se n’han afegit de nous. Els Jocs Olímpics d'Estiu del 2004 van incloure tres disciplines de tir (rifle, pistola i escopeta) on els atletes van competir per 51 medalles en 10 proves masculines i 7 de femenines, una mica menys que el calendari olímpic anterior.
Als Jocs Olímpics, l'esport de tir sempre ha tingut la distinció de concedir les primeres medalles dels Jocs. A escala internacional, la Federació Internacional de Tir Esportiu (ISSF) supervisa tots els esdeveniments de tir olímpic de tot el món, mentre que els òrgans nacionals de govern (NGB) administren l'esport a cada país.
Havent establert originalment el tir com a esport organitzat els Estats Units d'Amèrica, l'Associació Nacional del Rifle va ser escollida per administrar la participació dels Estats Units en els jocs olímpics. L'ANR va gestionar i va donar suport financer a esports de tir internacionals i convencionals (és a dir, partits nacionals) durant més de 100 anys fins a la formació de l'associació USA Shooting.
Història als Països Catalans La pràctica moderna del tir esportiu als Països Catalans es va desenvolupar sobretot a través de clubs locals i de federacions territorials, que organitzaren les modalitats de precisió i de tir al plat. A Catalunya, la Federació Local de Tir Olímpic de Mataró fou fundada el 1967 amb l'objectiu de promoure el tir olímpic i esportiu a la ciutat. Posteriorment, la Federació Catalana de Tir Olímpic ha assumit la direcció i la coordinació de l'activitat del tir olímpic al conjunt de Catalunya.
A les Illes Balears, l'activitat competitiva també s'ha articulat a escala insular: a Eivissa i Formentera, l'Associació Insular de Tir Olímpic Espanyol organitzà el primer Trofeu Illes Balears de Tir Olímpic el 1994. Paral·lelament, el tir de fona, una modalitat tradicional pròpia de les Illes, disposa d'una federació fundada el 1984.
Història al Regne Unit La National Rifle Association (NRA) es va fundar el 1859 per recaptar fons per a una reunió nacional anual de tir amb fusell, «per fomentar els cossos de fusellers voluntaris i promoure el tir amb fusell arreu de la Gran Bretanya».
Història als Estats Units El tir de precisió era un esport predilecte a l'Amèrica colonial, on els puritans de Nova Anglaterra posaven a prova regularment les seves habilitats de tir, tant com a activitat recreativa com durant les jornades d'entrenament de les milícies. Els colons escots-irlandesos de la frontera eren aficionats a les competicions de tir patrocinades pels taverners. Les competicions de tir de galls dindi eren populars després de la collita. Els participants pagaven una quota d'inscripció, i tothom qui matava un gall dindi lligat a una distància de 110 iardes amb mosquets o de 165 iardes amb fusells podia quedar-se l'animal. Els armers alemanys de Pennsilvània van començar a fabricar fusells de pedrenyal durant la dècada de 1720, que van esdevenir especialment populars entre els caçadors per la seva precisió a llarga distància. Podien ser precisos fins a 200 iardes. Cap al 1820, es van començar a utilitzar les càpsules fulminants i els panys que les accionaven, i gairebé totes les armes de foc noves es van començar a construir amb aquest sistema d'ignició. Moltes armes de foc de pedrenyal també es van convertir posteriorment al sistema de percussió, un procediment relativament senzill que podien dur a terme els armers locals. Tot i que la ignició per percussió no augmentava la precisió de l'arma, reduïa dràsticament el temps entre l'inici de la seqüència d'ignició del propel·lent dins del canó per part del mecanisme de dispar, o pany, i el tret. Això facilitava obtenir agrupacions més petites sobre la diana, ja que disminuïa la possibilitat que l'arma es desviés del punt d'apuntament després que el tirador premés el gallet. Aquest temps d'ignició més curt, anomenat lock time, era, i continua sent, un factor molt important en el tir de precisió. El disseny tancat del sistema de percussió va millorar substancialment la fiabilitat de l'arma de foc, especialment en condicions de pluja o humitat. El lock time més ràpid també va fer possible abatre objectius aeris de moviment ràpid amb un núvol de petits perdigons disparats des d'una arma de foc de canó llis. La pràctica de la caça de caça menor mitjançant el tir a dianes aèries artificials, llançades amb dispositius de molla anomenats trampes, va esdevenir molt popular i va conduir al desenvolupament de les disciplines modernes de tir al plat, skeet i tir esportiu amb argiles.
El 1831, un club esportiu de Cincinnati, a Ohio, va organitzar una competició de tir contra coloms i guatlles alliberats des de trampes terrestres. Les comunitats d'origen alemany van crear clubs atlètics i de tir, especialment als estats del Mig Oest, durant el període 1850-1917.Richard L. Hummel, and Gary S. Foster, "Germanic/American shooting societies: continuity and change of schuetzenvereins." International Journal of the History of Sport 15.2 (1998): 186-193. Les escopetes de càrrega per la culata, introduïdes durant la dècada de 1860, i els coneixements sobre fusells adquirits pels soldats de la Guerra Civil dels Estats Units van popularitzar el tir al plat. Tanmateix, hi va haver oposició humanitària a matar ocells vius i el colom migratori estava desapareixent, de manera que es van començar a utilitzar dianes de vidre o d'argila."Pottery Pigeons" Timeline (March/April 1994) 11#2 pp. 22-27 identifies George Ligowsky of Cincinnati as an inventor of clay pigeons.Steven A. Riess, ed. Sports in America from Colonial Times to the Twenty-First Century: An Encyclopedia (Sharpe, 2011), 3:828.
Preocupats per la baixa punteria durant la Guerra Civil dels Estats Units, els oficials veterans de la Unió, el coronel William C. Church i el general George Wingate, van fundar la National Rifle Association of America el 1871 amb l'objectiu de promoure i fomentar el tir amb fusell sobre una base «científica».Russell Gilmore, "'The New Courage': Rifles And Soldier Individualism, 1876-1918." Journal of Military History 40.3 (1976): 97+ El 1872, amb ajut financer de l'estat de Nova York, es va adquirir un terreny a Long Island, la granja Creed, per construir-hi un camp de tir. Anomenat Creedmoor, el camp es va inaugurar el 1872 i va acollir les primeres competicions nacionals fins que la política de Nova York va obligar l'NRAoA a traslladar-les a Sea Girt, a Nova Jersey. La popularitat de les competicions nacionals aviat va obligar a traslladar l'esdeveniment a l'emplaçament actual, molt més gran: Camp Perry. El 1903, el Congrés dels Estats Units va crear el National Board for the Promotion of Rifle Practice, un consell assessor del secretari de l'Exèrcit amb una carta fundacional gairebé idèntica a la de l'NRAoA. El NBPRP, conegut actualment com el Civilian Marksmanship Program, també participa en les competicions nacionals de Camp Perry.Marlin, Marlin, Jeffrey A. "The National Guard, the National Board for the Promotion of Rifle Practice, and the National Rifle Association: Public Institutions and the Rise of a Lobby for Private Gun Ownership." (Dissertation, Georgia State University, 2013). online James B. Trefethen, Americans and their guns: The National Rifle Association story through nearly a century (1967)
miniatura|Equip femení de fusell de la Central High School de Washington DC, novembre de 1922
El 1903, la NRA dels Estats Units va començar a establir clubs de tir amb fusell a totes les universitats, colleges i acadèmies militars principals. El 1906, els programes juvenils estaven plenament en funcionament, amb més de 200 nois competint en les competicions nacionals. Actualment, més d'un milió de joves participen en esdeveniments i programes associats d'esports de tir mitjançant grups com 4-H, els Boy Scouts of America, la American Legion, els Jaycees dels Estats Units, la NCAA, la USA High School Clay Target League, el Scholastic Clay Target Program, la National Guard Bureau, el ROTC i el JROTC.
Jocs Olímpics El campió francès de pistola i fundador dels Jocs Olímpics moderns, Pierre de Coubertin, va participar en moltes d'aquestes primeres competicions. Aquest fet va contribuir, sens dubte, a la inclusió de cinc proves de tir als Jocs Olímpics de 1896. Amb el pas dels anys, les proves s'han modificat diverses vegades per adaptar-se als avenços tecnològics i als estàndards socials. Les dianes que antigament reproduïen la forma i la mida d'éssers humans o animals tenen actualment una forma circular per evitar associar aquest esport amb qualsevol forma de violència. Alhora, algunes proves s'han eliminat i se n'han afegit de noves. Als Jocs Olímpics de 2004 hi havia tres disciplines de tir —fusell, pistola i escopeta—, en què els esportistes competien per 51 medalles en deu proves masculines i set de femenines, una xifra lleugerament inferior a la del programa olímpic anterior.
Als Jocs Olímpics, l'esport del tir sempre ha tingut la distinció d'atorgar les primeres medalles dels Jocs. En l'àmbit internacional, la International Shooting Sport Federation (ISSF) supervisa totes les proves olímpiques de tir arreu del món, mentre que els organismes nacionals rectors administren aquest esport a cada país.
Disciplines de competició El tir als Jocs Olímpics d'Estiu inclou quinze proves de medalles, que abasten set disciplines. Les proves de medalles es distribueixen equitativament entre rifle, pistola i escopeta amb cinc proves cadascuna. Es van introduir tres proves de parelles mixtes per garantir la igualtat de gènere entre les proves masculines i femenines. Van substituir el rifle de 50 m a terra, els 50 m pistola lliure i el tir amb doble trap, que eren proves només per a homes.
Rifle Rifle de 50 metres tres posicions (individual - homes i dones) Rifle d'aire comprimit de 10 metres (individual - homes i dones) Rifle d'aire comprimit de 10 metres (parelles mixtes) Pistola Pistola de foc ràpid de 25 metres (individual - homes) Pistola esportiva de 25 metres (individual - dones) Pistola d'aire comprimit de 10 metres (individual - homes i dones) Pistola d'aire comprimit de 10 metres (parells mixtos) Escopeta Trap (homes i dones) Skeet (individual - homes i dones) Skeet (parelles mixtes)
Precisió de les armes La precisió d’una arma de foc depèn de la pròpia arma (sistema de mira inclòs) i de la munició o sistema de càrrega.
Arma