miniatura|Retrat de l'actriu el 1922 miniatura|Swanson a "Sadie Thompson" (1928) Gloria Swanson (Chicago, 27 de març de 1899−Nova York, 4 d'abril de 1983) va ser una actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca coneguda com l'estrella més glamurosa del cinema mut dels anys 20, especialment sota la direcció de Cecil B. DeMille. Entre les seves pel·lícules cal destacar “Male and Female” (1919), “Sadie Thompson” (1928) "The Trespasser" (1929) i “Queen Kelly” (1929). Després d'una llarga retirada va recuperar la seva fama el 1950, en plena maduresa, amb la seva interpretació de Norma Desmond a la pel·lícula Sunset Boulevard de Billy Wilder. Va ser tres cops nominada a l'Oscar a la millor actriu però mai va acabar aconseguint aquest guardó.
Biografia Primers anys Swanson va néixer a Chicago el 1899. El seu pare, Joseph Theodore Swanson, era un oficial civil adjunt al servei de transport de l'exèrcit nord-americà era d'ascendència sueca. La seva mare es deia Adelaide Klanowski feia de modista i tenia ascendència alemana, francesa i polonesa. Degut a la feina del pare, la família es va desplaçar amb freqüència a diferents parts dels Estats Units. Bona part de la infància la va passar a Key West a Florida i a San Juan a Puerto Rico. El 1913, el seu pare va ser destinat a Manhattan i Gloria i la seva mare van anar a viure a Chicago amb l'àvia.
Un dia va anar a visitar els estudis Essanay i allí un director de càsting es va fixar en ella i li va proposar d'actuar com a extra en un rodatge que s'estava duent a terme amb Gerda Holmes, cosa que acceptà. Després no podia creure que per fer tan poca cosa aquell dia pogués rebre la “fortuna” de 3,25 dòlars. Els següents dies fou convocada de nou i així començà la seva carrera cinematogràfica. La primera pel·lícula de que es té constància que va actuar fou “The Fable of the Club Girls and the Four Times Veteran” (1914) i la primera en que sortirà als títols de crèdit fou “The Fable of Elvira and Farina and the Meal Ticket” (1914).
A l'Essanay, la Keystone i la Triangle (1914-1918) Amb tan sols 15 anys l'estudi li va oferir un contracte de 13,25 dòlars a la setmana i ella deixà els estudis de manera provisional per tal dedicar-se plenament al cinema. Entre les pel·lícules en que participà aquell any es pot esmentar el seu petit paper com a secretària a “His New Job” de Charles Chaplin. Allí conegué a Wallace Beery que en aquell moment treballava en pel·lícules còmiques, i començaren a sortir. Poc després, però, l'actor marxà a Califòrnia davant l'acusació de mantenir relacions sexuals amb una extra menor de 16 anys.
Els seus pares es van separar el 1916 i ella i la seva mare van marxar a Hollywood on Swanson va obtenir un contracte amb la Keystone de Mack Sennett. A Hollywood es retrobà amb Beery i el 27 de març de 1916, en fer 17 anys, es van casar. El matrimoni va ser un desastre, la mateixa nit de noces, Beery, borratxo, la violà. Poc després, en quedar embarassada, el marit li donà un verí dient-li que era pel mareig i li provocà l'avortament. Swanson demanà el divorci que li fou concedit el 1918.
Tot i que algunes fonts han apuntat que durant aquells anys ella formà part de les Bathing Girls de Sennett, Swanson sempre ho negà i de fet no fou contractada com a extra sinó que en totes les pel·lícules tingué rols importants; les fotografies que apareix en banyador correspondrien a la pel·lícula “The Pullman Bride” (1917). A Hollywood, Swanson va començar a tenir èxit quan Sennett la va emparellar a la pantalla gran amb Bobby Vernon en un seguit de curtmetratges dirigits per Clarence G. Badger. Entre aquestes es poden destacar “The Danger Girl” (1916) (en la que disfressada d'home intenta seduir la noia que atreu al seu estimat) “The Sultan's Wife” (1917), o “Teddy at the Throttle” (1917). El 1917 Sennett acomiadà Vernon i posà a Swanson en una comèdia de slapstick amb Mack Swain i Chester Conklin titulada “The Pullman Bride” (1917). Swanson deixà aleshores la Keystone poc contenta amb el tombant còmic que la seva carrera estava agafant.
Clarence G. Badger recomanà Swanson a Jack Conway de la Triangle i amb aquest el 1918 participà en algunes pel·lícules com “Her Decision” i “You Can't Believe Everything”. Allà, Cecil B. DeMille, director de la Famous Players-Lasky, que més endavant esdevindria la Paramount, l'anà a cercar per oferir-li treballar amb ells.
L'estrella de la Paramount (1919-1926) La bancarrota de la Triangle va facilitar el pas de l'actriu a la Famous Players-Lasky. Va ser el director Cecil B. De Mille qui va aconseguir convertir-la en una autèntica estrella. El seu primer llargmetratge junts, "Don't change Your Husband" (1919), va renovar la imatge de l'actriu. Finalitzada aquesta primera pel·lícula, el director li oferí un contracte de 150 dòlars a la setmana que augmentarien fins als 200 passats quatre mesos. A discreció de la productora, el salari podia augmentar fins als 350 dòlars setmanals en dos anys. L'actriu el signà i possiblement no era conscient que per a la productora era una ganga, comparant-lo per exemple amb els 1.000 dòlars setmanals que guanyava Mary Pickford en aquell moment. Aquell mateix any, el 20 de desembre del 1919, es casaria per segon cop amb Herbert K. Somborn, president de la Equity Pictures Corporation. El matrimoni tindria una filla, Gloria, però ell es divorciaria al·legant adulteri de l'actriu amb 13 homes.
Sota les ordres del director, Swanson actuaria en un total de sis pel·lícules. Invariablement, Swanson interpretaria una dona acabada de casar però que considerava el matrimoni com una cursa d'obstacles sexual. Amb De Mille, i gràcies al seu propi talent, Swanson va començar a construir-se un físic i un estil. Amb una boca finament perfilada i unes pestanyes infinites, interpretaria dones més grans (aleshores estava en la vintena), increïblement vestides i amb una àuria de misteri en la que quedarien atrapats tots els homes. El director la va convertir en el paradigma de la dona extravagant i capritxosa que el públic semblava voler. Es va dir que els seus papers eren sensuals i atrevits, però̀ es tractava d'una sexualitat que ella treballava donant voluptuositat a la mirada i fent llegir als espectadors els seus pensaments carnals. Les altres cinc pel·lícules amb el director foren “For Better, for Worse” (1919), “Male and Female” (1919), “Why Change Your Wife?” (1920), “Something to Think About” (1920) i “The Affairs of Anatol” (1921).
A partir de 1921 treballaria en deu pel·lícules sota les ordres de Sam Wood amb títols com “Don't Tell Everything” (1921) i “Beyond the Rocks” (1922) amb el seu amic Rodolfo Valentino. Posteriorment, entre 1923 i 1925, quan va tenir la necessitat de tornar a la comicitat, fou dirigida per Allan Dwan en vuit títols més. A “Manhandled” (1924) i a “Stage Struck” (1925) fins i tot es burlava de la icona sensual que representava i que ella, entre rialles, encara fomentava.
El 1925 Swanson va protagonitzar la pel·lícula d'època “Madame Sans-Gêne”. La pel·lícula es va filmar a França amb el director i la majoria dels actors secundaris d'origen francès per lo que la productora contractà com a intèrpret de la gran estrella a Henri de la Falaise. Aquest tenia vincles familiars amb famosos productors de conyac però subsistia a base de feines de poca rellevància. Es tractava de la primera gran coproducció entre França i els Estats Units i la Swanson, amb l'ajut del director va acabar aconseguint filmar en llocs que fins aquells moment havien estat impensables com el Palau de Fontainebleau. De la Falaise acabaria esdevenint el tercer marit de Swanson el gener de 1926 de manera que ella esdevindria la primera actriu de Hollywood a emparentar-se amb la noblesa europea. L'actriu va quedar embarassada i decidí avortar. La intervenció no va anar bé i Gloria va perdre la consciència durant diverses setmanes debatent-se entre la vida i la mort en un hospital. Els seus admiradors van seguir l'evolució de la malaltia amb devoció. No sabien per què era a l'hospital, però els diaris publicaven cròniques diàries sobre el seu estat.
Swanson era la principal figura de la Paramount. Era tan popular que les revistes estaven contínuament pendents dels seus moviments, i la seva forma de vestir causava sensació. Rebia 10 000 cartes a la setmana. Per tal de retenir-la la companyia satisfeia tots els seus capricis, li permetien escollir el seu vestuari i col·laboradors i se li va proposar rebre un salari d'un milió anual de dòlars. Era una de les actrius més ben pagades de Hollywood. Malgrat tot, ella aspirava a tenir un major control de les seves produccions i major independència creativa per lo que el 1927 va rescindir el seu contracte amb la Paramount per crear la seva pròpia productora que distribuiria a través de la United Artists.
Amb la United Artists (1927-1934) miniatura|John Boles i Gloria Swanson a "Music in the Air" (1934) Swanson creà la Swanson Producing Corporation i arribà a un acord amb Joseph Schenk de la United Artists. Swanson es comprometia a subministrar de quatre a sis pel·lícules i les sales que volguessin projectar una pel·lícula de la Swanson havien de programar-ne unes altres sis de la United Artists. La seva primera pel·lícula com a independent va ser "The Love of Sunya" (1927) que va superar el pressupost i no va ser un èxit comercial. Per a la seva segona producció, va contractar Raoul Walsh per filmar una pel·lícula basada en un relat de W. Somerset Maugham en el que ella interpretava una prostituta: "Sadie Thompson" (1928). La pel·lícula va tenir problemes de censura amb l'oficina Hays però va ser un gran èxit de taquilla i crítica i, en la primera gala, Swanson va obtenir la seva primera nominació a l'Oscar a la millor actriu.
Cap al final de 1927 Swanson travessava dificultats financeres, tot i que les seves pel·lícules no havien suposat cap pèrdua, els guanys no arribaven prou ràpid per poder tornar el crèdit concedit per la United Artists per finançar-les. Swanson s'associà aleshores amb Joseph Kennedy, el patriarques del clan Kennedy i director de la RKO Pictures per crear la Gloria Productions. Kennedy va proposar a Henry de la Falaise ser el representant de la RKO (que havia comprat la filial Pathé americana) a França. Swanson va iniciar una relació que era un secret a veus amb Joe Kennedy, també casat i pare de set fills (inclòs el futur president Kennedy), amb més fills per venir. Kennedy es va convertir en el seu soci comercial i productor de cinema i el seu efecte en la seva vida va ser gairebé totalment negatiu. Va ser el productor de la seva següent pel·lícula el 1929, "Queen Kelly", rodada el 1929. El director, Erich von Stroheim, era conegut pel seu enfocament en els detalls i les repeticions interminables i la producció de la pel·lícula va quedar molt endarrerida. Swanson va aturar finalment la producció i la pel·lícula mai es va estrenar als Estats Units, tot i que es va distribuir a Europa després que es rodés un final alternatiu el 1931. La pel·lícula va suposar també el trencament amb Kennedy.
Després del quasi desastre de "Queen Kelly", Gloria va començar a treballar en la seva primera pel·lícula sonora titulada "The Trespasser" (1929), d'Edmund Goulding. Va ser un gran èxit i li va assegurar la seva segona nominació a l’Oscar a la millor actriu. En els cinc següents anys va fer diferents pel·lícules sonores com "What a Widow!" (1930), "Indiscreet" (1931), "Perfect Understanding" (1933) o "Music in the Air" (1934), però totes van ser fracàs comercial i l'actriu es va retirar temporalment del món del cel·luloide.