miniatura|Mapa topogràfic dels Pirineus. Pirineus catalans és com s'anomena la part dels Pirineus del nord dels Països Catalans. Són unitat de relleu a Catalunya, Andorra, Catalunya del Nord i la Ribagorça. Dins d'aquesta divisió geogràfica, administrativa i turística, també s'inclou normalment la Vall d'Aran.

L'àrea dels Pirineus catalans correspon aproximadament a la meitat oriental de la serralada i els seus vessants meridional i oriental, a més a més dels que són al vessant septentrional a la Val d'Aran, Vallespir i Capcir. Comprenen les comarques de la Ribagorça (Franja de Ponent), l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Ripollès, el Vallespir, la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Rosselló i l'estat d'Andorra.

Massissos i cims destacables

Els Pirineus catalans es poden dividir en dues grans regions: el Prepirineu i el Pirineu axial.

El Prepirineu s'estén, al vessant nord i al vessant sud del Pirineu axial. Al nord, els massis de Madres i la serra de l'Albera, són encarats al nord, fent frontera amb Occitània. Al sud hi ha les serres del Montsec i del Cadí, amb el cim del Vulturó de 2.648,6 m d'altitud. Altres serres que destaquen són la serra de Boumort (l'Alt Urgell i el Pallars Jussà), la serra d'Ensija (el Berguedà), Moixeró (la Cerdanya i el Berguedà), serra de Querol i port del Comte (el Solsonès), serra del Verd (el Solsonès, el Berguedà), el Montgrony (el Ripollès) i la serra de Busa.

El Pirineu axial és la zona més enlairada de la serralada pirinenca, on hi ha les muntanyes i cims de major altitud. En el cas dels Països Catalans, a l'extrem més occidental l'Aneto, a la Ribagorça, amb 3.404 m és el cim de major altitud. Al territori del Principat de Catalunya el cim de major altitud és la Pica d'Estats, al Pallars Sobirà, amb 3.143,5 m d'altitud, al Principat d'Andorra el Comapedrosa de 2.942 m. i a la banda més oriental, el mític Canigó, de 2.784 m. Encadenant tots aquests cims hi ha grans massissos d'alta muntanya que s'apropen o superen els 3.000 m d'altitud: el massís de la Maladeta, el massís de Montcalm, Besiberri, la serra deth Malh de Bolard (la Vall d'Aran), la serra des Tres Pessons (el Pallars Jussà), el Montardo, el Catllaràs i Enclar. A l'est, des del punt de vista geològic, la serra de Rodes i la península del cap de Creus, també es consideren part del Pirineu axial.

Marca "Pirineus de Catalunya" La marca Pirineus de Catalunya integra els territoris que van des del cap de Creus fins a la Val d'Aran i abraça onze comarques de Catalunya: l'Alt Urgell, l'Alt Empordà, l'Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Val d'Aran. El programa Pirineus està format per l’Agència Catalana de Turisme (Departament d’Empresa i Treball), l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran-IDAPA (Departament de Territori i Sostenibilitat), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els patronats de turisme de la Diputació de Lleida, Diputació Girona, Diputació de Barcelona, i el Conselh Generau d’Aran.miniatura|Mapa de les diverses unitats morfoestructurals de Catalunya, on es pot apreciar els Pirineus catalans del sud:

Estanys i llacs Als Pirineus catalans hi ha més de 400 estanys, gairebé tots d'origen glacial. El més gran de tots és el de Certascan al Pallars Sobirà situat al Parc Natural de l'Alt Pirineu amb 57 hectàrees de superfície i més de 100 metres de fondària.

Hi ha altres grans estanys naturals en els quals s'ha ampliat la seva capacitat amb preses, com l'estany de Sant Maurici, al Parc Nacional d'Aigüestortes i el llac de la Bollosa a l'Alta Cerdanya.L'Estany de Montcortès és un llac d'origen càrstic de la serralada, situat al Pallars Jussà.

Clima El clima és predominantment de muntanya, amb característiques generals de rigor i valors extrems tot i que hi ha força variacions que depenen de l'altitud i la orientació dels vessants. Filant prim, es poden ajustar les variants dels tipus de subclimes mediterranis, ja siguin pirinencs o prepirinencs, i a les zones occidentals, centrals o orientals, però a grans trets hi ha quatre zones: una clarament de clima alpí i subalpí, una de clima atlàntic, i dues de clima mediterrani, un de muntanya alta i un altre de muntanya mitjana i baixa.

El clima alpí i subalpí de les terres per damunt dels 1.500 metres d'altitud amb una pluviositat elevada, temperatura mitjana anual baixa, estius frescos i hiverns rigorosos. El clima atlàntic és el característic de la Vall d'Aran i és un clima plujós, fresc i de limitada amplitud tèrmica on hi ha una persistent humitat i verdor de prats i boscos amb força fagedes. El clima mediterrani de muntanya o submediterrani amb estius calorosos i hiverns suaus i amb una gran oscil·lació tèrmica anual. En aquesta franja les precipitacions són menys importants que en les altres zones, amb un nombre de dies de pluja inferior i alguns mesos secs, encara però, per l'altitud és més humit que el clima mediterrani i caracteritzat per estius força plujosos. El clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa que comprèn les valls més baixes, les conques del Pallars Jussà i els vessants del Montsec, caracteritzat per ser més sec que el mediterrani d'alta muntanya i menys plujós.Pla territorial parcial, Factors clau de l'estructura territorial.

Espais naturals protegits miniatura|Espais d'interès natural de l'Alt Pirineu i Aran. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Nacional dels Pirineus Parc Natural de l'Alt Pirineu Parc Natural del Cadí-Moixeró Parc Natural del Cap de Creus Parc Natural dels Pirineus Catalans Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Referències