Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966) va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company,L'empresa es fundà el 16 d'octubre del 1923 amb Disney Brothers Cartoon Studio. El 1929 canvià el seu nom pel de Walt Disney Productions, Ltd. Des del 1986 es denomina oficialment The Walt Disney Company. empresa que avui dia té un benefici anual de 9.790 milions de dòlars (2016), i el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats, com l'Ànec Donald o Mickey Mouse.
Disney va adquirir renom com a productor de cinema, com innovador en el camp de l'animació i com a dissenyador de parcs d'atraccions. Al costat del seu equip va crear alguns dels personatges d'animació més famosos, especialment Mickey Mouse, una caricatura d'un ratolí, a la qual el mateix Disney va posar la seva veu original. Durant la seva extensa i reeixida carrera en el cinema d'animació va ser premiat amb 26 Premis Oscar d'un total de 59 nominacions, i va rebre quatre premis honorífics, el que en fa la persona que més premis de l'Acadèmia ha guanyat. També va ser guardonat amb set premis Emmy.
Walt Disney va morir el 15 de desembre de 1966 a causa d'un càncer de pulmó.
Biografia Els inicis Infància Walt Disney nasqué a Chicago el 5 de desembre del 1901 i tingué una infància habitual de fill de pagès. El seu pare, Elias Disney (1859-1941), d'avantpassats irlandesos,En aquest enllaç es pot trobar informació sobre els avantpassats de Walt Disney, tant paterns com materns havia arribat als Estats Units des del Canadà i s'havia instal·lat a Chicago poc després de casar-se amb la mestra d'escola, Flora Call (1868—1938), l'any 1888. Walt nasqué l'any 1901, va ser el quart dels cinc fills del matrimoni.El matrimoni tingué un total de cinc fills: Herbert Arthur (1888-1961), Raymond Arnold (1890-1989), Roy Oliver (1893-1971), Walter Elias (1901-1966) i només una noia, Ruth Flora (1903-1995). L'any 1906, la família es traslladà a una granja dels voltants de Marceline, Missouri, per la creixent criminalitat a Chicago segons l'opinió d'alguns.Walt's Biography: Marceline Més endavant, Disney deia que aquells foren els seus anys més feliços de la seva vida. Tant ell com la seva germana petita, Ruth, eren massa petits per ajudar amb les feines de la granja i passaven gran part del temps jugant. D'aquesta època són els primers dibuixos i l'afició als trens.
Aquests anys idíl·lics s'acabaren pocs anys després. L'any 1909, Elias Disney emmalaltí sobtadament de febre tifoide, i encara que tenia l'ajuda dels seus fills grans, es veié impossibilitat de continuar fent de pagès. Va vendre les terres a contracor, i la família visqué en una casa llogada fins al 1911, quan se'n van anar a Kansas City (Missouri). Aquest canvi fou molt dur per al jove Disney perquè va haver de deixar l'ambient rural. A Kansas City, Walt començà a treballar de repartidor de diaris.
D'acord amb els arxius de l'escola pública del districte de Kansa City, Disney va presentar-se a la Benton Grammar School l'any 1910, i es graduà el 8 de juny del 1911. No era cap bon estudiant: per culpa de la feina de repartir diaris, li costava concentrar-se i sovint s'adormia; sovint somiava despert i passava el temps fent gargots.
Elias deixà la seva feina com a repartidor de diaris i es convertí en un dels propietaris d'una empresa que feia carbonatades, la O'Zell Company de Chicago. La família es traslladà a aquesta ciutat, i Disney continuà els seus estudis a l'escola McKinley High School de Chicago. Alhora, treballava per al seu pare i anava a classe a la tarda a l'Institut d'Art de Chicago.
A l'edat de quinze anys, Walt va trobar una feina d'estiu venent diaris i llaminadures als passatgers del ferrocarril de Santa Fe. Li interessava molt més el tren que la seva feina, perquè sovint li robaven la mercaderia.
Durant els anys a l'escola, Disney va fer la historieta del diari de l'institut, The Village Voice. Els seus còmics eren de temàtica patriòtica i política, principalment sobre la Primera Guerra Mundial. El 1918, volent seguir els passos del seu germà Roy, que s'havia allistat a la marina, va deixar l'institut per allistar-se a l'exèrcit. No va ser acceptat per ser massa jove. Quan va saber que el cos d'ambulàncies de la Creu Roja admetia nois de disset anys, Walt falsificà el seu certificat de naixement per a fer veure que havia nascut el 1900 en lloc del 1901, i que ja n'havia fet disset.
Fou admès, però mai no arribà a entrar en combat. Quan acabà l'entrenament i fou traslladat a Europa, la guerra ja havia acabat. Passà la resta del temps a la Creu Roja com a conductor d'ambulàncies a França, traslladant oficials. S'entretingué omplint de dibuixos l'ambulància que conduïa. Va ser també en aquesta època quan començà a fumar, un hàbit que l'acompanyaria durant tota la seva vida. El 1919 sol·licità ser rellevat de les seves obligacions militars i va retornar als Estats Units.
Inicis en l'animació miniatura|thumbtime=2|upright=1.5|Newman Laugh-O-Gram (1921) Decidit a seguir la seva carrera artística, es traslladà a Kansas City. El seu germà Roy treballava en un banc per la zona i, gràcies a un amic, li aconseguí una feina a la Pesemen-Rubin Art Studio on Walt es dedicà a crear anuncis per a diaris, revistes i cinemes. Allà coincidí amb un altre dibuixant, Ubbe Iwwerks, amb qui va forjar una amistat, i ambdós decidiren començar el seu propi negoci.
Disney i Iwwerks (qui escurçà el seu nom a Ub Iwerks) fundaren una companyia anomenada Iwerks-Disney Commercial Artists el gener de 1920. Per desgràcia, no aconseguiren molts client, i finalment hagueren de tancar-la. Ambdós foren contractats per l'empresa Kansas City Film Ad i treballaren en anuncis realitzats amb tècniques primitives d'animació per a cinemes locals. Disney estava fascinat per les possibilitats de l'animació. Passà diversos dies a la biblioteca pública de Kansas City fullejant llibres d'anatomia i mecànica; llegí també un llibre d'Edweard Muybrdige sobre l'animació. Aprofità el seu temps a Film Ad per experimentar amb l'animació i tècniques cinematogràfiques. Inclús manllevà una càmera de l'empresa per a experimentar a casa.
Després de dos anys a l'empresa, Disney cregué que havia adquirit suficient experiència com per emprendre un nou negoci pel seu compte. El 1922, fundà l'empresa Laugh-O-Gram Films Inc., dedicada a realitzar curtmetratges animats basats en contes de fades populars i relats per a nens, com La Ventafocs o El gat amb botes. Entre els seus empleats estaven Iwerks, Hugh Harman, Rudolph Ising, Carmen Maxwell, i Friz Freleng. Els curts es feren famosos a la zona de Kansas City, però les seves despeses de producció sobrepassaven als ingressos que proporcionaven.
Després de crear l'últim curtmetratge que era una mescla d'acció real i animació titulada Alice's Wonderland, l'estudi es declarà en fallida el juny de 1923. Disney decidí llavors a traslladar-se al florescent centre de la indústria cinematogràfica, Hollywood. Vengué la seva càmera i obtingué els diners suficients per a un viatge d'anada en tren a Califòrnia. Deixà enrere als seus amics i antics treballadors, però s'emportà amb ell la pel·lícula dAlice's Wonderland.
Arribà a Los Angeles amb quaranta dòlars a la butxaca i una pel·lícula sense acabar a la seva maleta. El seu propòsit era abandonar el cinema d'animació, creient que no podia competir amb els estudis de Nova York. Pretenia convertir-se en director de pel·lícules d'acció real, i recorregué sense èxit tots els estudis buscant feina.
En no trobar-ne, va tornar a intentar-ho amb l'animació. El seu primer estudi a Hollywood fou un garatge a casa del seu oncle Robert. Envià la pel·lícula Alice's Wonderland a la distribuïdora novaiorquesa Margaret Winkler, qui mostrà un gran interès per la pel·lícula i contractà Disney per produir més pel·lícules combinant animació i imatges reals.
Es reuní amb el seu germà Roy, que s'estava recuperant d'una tuberculosi a un hospital de veterans de Los Angeles, i el convencé perquè s'encarregués de la gestió econòmica de l'estudi. Roy estigué d'acord. A petició de Disney, l'actriu protagonista dAlice's Wonderland —Virginia Davis— i la seva família es traslladaren a Hollywood des de Kansas City. El mateix va fer Iwerks. Aquest fou el començament de Disney Brothers' Studio, predecessor de la futura The Walt Disney Company.
Les noves pel·lícules, anomenades Alice Comedies tingueren bastant èxit. Després de Virginia Davis, qui deixà la sèrie al no acceptar Disney les exigències d'augment salarial dels seus pares, foren protagonitzades per les actrius Dawn O'Day i Margie Gay; més endavant, Lois Hardwick assumí breument el paper. Quan acabà la sèrie, el 1927, el centre d'atenció era més els personatges animats — en particular un gat anomenat Julius que recordava al Fèlix el gat.
Oswald the Lucky Rabbit El 1927, Charles B. Mintz que s'havia casat amb Margaret Winkler i en aquell moment portava el negoci, sol·licità una nova sèrie de pel·lícules, només d'animació, que serien distribuïdes per Universal Pictures de Carl Laemmle. La nova sèrie Oswald the Lucky Rabbit fou un èxit quasi instantani. El personatge fou creat i dibuixat per Iwerks. El seu èxit permeté el creixement de l'estudi, i Walt pogué tornar a contractar Harman, Ising, Maxwell i Freleng, de Kansas City.
El febrer de 1928, Disney viatjà a Nova York per negociar un nou contracte amb Mintz, però s'emportà una gran sorpresa quan aquest li anuncià que no només anava a pagar-li menys per cada curtmetratge que produís, sinó que tenia als principals animadors de Disney — incloent Harman, Ising, Maxwell i Freleng (però no Iwerks) — sota contracte, i que crearia el seu propi estudi si Disney no acceptava treballar per menys diners. Els drets d'Oswald pertanyien a Universal i no a Disney, i podien fer les pel·lícules sense ell.
Disney refusà la imposició de Mintz i perdé gran part del personal del seu estudi. Els que se n'anaren formaren el nucli del Winkler Studio, dirigit per Mintz i el seu cunyat George Winkler. Tanmateix, Universal assignà no gaire més tard la producció de les pel·lícules del conill Oswald a una secció de la seva pròpia empresa que dirigia Walter Lantz, i Mintz va haver de dedicar el seu estudi a la producció dels curts de Krazy Kat. Harman, Ising, Maxwell i Freleng crearen un personatge molt semblant a Oswald, Bosko, per a Leon Schlesinger i Warner Bros., i començaren poc després a treballar en les primeres entregues de la sèrie Looney Tunes.
La companyia Disney recuperà els drets sobre Oswald 78 anys després, l'any 2006.Walt Disney's 1927 Animated Star Returns to Disney
Mickey Mouse
Després de perdre el drets sobre Oswald, Disney optà per crear un nou personatge. Existeix una discussió sobre qui fou el que tingué la primera idea sobre el ratolí animat que és atribuïda a Disney, encara que d'altres creuen que fou Iwerks. En tot cas, ambdós participaren en la creació del personatge. Les seves primeres pel·lícules foren animades per Iwerks i el seu nom apareix als crèdits. El ratolí va ser anomenat en un principi com Mortimer, però més tard la Lillian Disney va tenir la idea de posar-li Mickey Mouse, perquè per la Lillian Disney ere un nom molt especial.