The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units. És el primer diari del seu país en tiratge, difusió i influència.
Va ser fundat el 18 de setembre de 1851 per Henry Jarvis Raymond (fundador de l'agència Associated Press el 1856) i George Jones. Adolph Ochs va adquirir el Times el 1896, i sota la seva direcció el diari adquirí abast internacional i gran reputació. Durant la guerra del Vietnam, basant-se en papers qualificats oficialment com a secrets, denuncià el fet que el govern estatunidenc amagués l'autèntica situació de la guerra, i per aquest motiu el diari va ser portat als tribunals.
The New York Times Company és l'empresa propietària del diari, que també publica altres diaris, entre ells el The Boston Globe. Participa amb els diaris New York Herald Tribune i The Washington Post en l'edició internacional del Herald Tribune, que s'edita a París.
L'estil lingüístic en la redacció del diari i pel que fa a les capçaleres és bastant conservador. L'orientació política del diari és més aviat liberal, en el sentit que aquest terme té als Estats Units, però els seus redactors gaudeixen de gran independència.
En setembre de 2025 Donald Trump va iniciar accions legals contra The New York Times per interferència en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 en favor del Partit Demòcrata.
Organització Personal de notícies A més a més de les seus pròpies de Nova York, el diari té sales de redacció a Londres i Hong Kong. La seva redacció a París, que havia estat la seu de l'edició internacional del diari, va tancar l'any 2016, tot i que la ciutat es manté una redacció i una oficina de publicitat. El diari també té un centre d'edició i agència de noticies a Gainsville, Florida.
A partir de 2013, el diari va tenir 6 redaccions a la regió de Nova York, 14 en altres llocs dels Estats Units, i 24 en altres països.
L'any 2009, Russ Stanton, editor de Los Angeles Times, un competidor, va declarar que el departament de The New York Times doblava la mida del de Los Angeles Times, el qual tenia un departament de 600 en el moment.
Familia Ochs-Sulzberger L'any 1896, Adolph Ochs va comprar The New York Times, un diari perdedor de diners, i va formar New York Times Company. La familia Ochs-Sulzberger, una de les dinasties del diari dels Estats Units, ha posseït The New York times des de llavors. L'editorial va començar a cotitzar el 14 de gener de 1969, cotitzant 42 dòlars en American Stock Exchange. Després d'això, la familia va continar exercint control a través de la seva propietat d'abast majoritari de la Classe B de vots. Als accionistes de classe A se'ls permeten drets de votació restricitus, mentre que als de Classe B tenen drets de votació oberts.
Història del diari El diari va ser fundat el 18 setembre de 1851 pel banquer George Jones i el periodista i polític Henry Jarvis Raymond. Aleshores es deia New York Daily Times. El títol va ser rebatejat com a New York-Times el 1857 i el guionet es va eliminar el 1896.
Les edicions dominicals del New York Times van començar el 1861 per oferir una cobertura més completa dels esdeveniments relacionats amb la Guerra Civil.
Després de la Guerra Civil, el New York Times va denunciar els polítics que volien redistribuir algunes de les propietats dels amos d'esclaus a antics esclaus (com el representant Thaddeus Stevens i el senador Charles Sumner, acusats de ser mals americans). Intentar justificar la confiscació de terres del sud per una suposada necessitat de fer justícia als esclaus alliberats és, de fet, atacar les arrels de la propietat tant al Nord com al Sud. El diari va guanyar el seu primer Premi Pulitzer el 1918 pels seus articles sobre la Primera Guerra Mundial. miniatura|L'entrada a l'antiga seu del diari (1913-2007) al carrer 229 West 43
El 1942, el diari va començar a publicar els seus famosos mots encreuats a l'edició dominical. A partir del 1950, la seva publicació es va convertir en diària, i la dificultat de les graelles va anar augmentant a mesura que avançava la setmana.
El diari va adquirir l'emissora de ràdio de música clàssica WQXR el 1944, a petició del seu propietari, John V. L. Hogan (en), que rebutja l'oferta de comprar el New York Post. Es va convertir en una de les emissores de ràdio més grans i prestigioses de la zona de Nova York.
El 1946, el New York Times va presentar una secció de moda i va llançar una edició internacional que va acabar el 1967 quan l’International Herald Tribune va ser adquirit en col·laboració amb The Washington Post.
El 1963, el diari es va posicionar a favor del cop d'estat contra el president de la República Dominicana, Juan Bosch. Ell, el primer president elegit democràticament des del derrocament de la dictadura de Rafael Trujillo, va dur a terme una política reformista considerada perillosa en el context de la paranoia anticomunista posterior a la revolució cubana.
La secció d'articles d'opinió, abreviatura de davant de la pàgina editorial, va aparèixer a partir del 1970. A diferència de l'editorial, està signat per periodistes del diari o escriptors independents, i reflecteix opinions no relacionades amb el consell editorial del diari. La versió en línia del New York Times es va llançar el 1996. Així, els lectors de tot el món poden accedir als articles més recents de forma gratuïta. El 27 de juny de 2012, també es va oferir una edició xinesa a Internet.
El New York Times va anunciar a octubre del 2014 que eliminaria uns 100 llocs de treball de periodistes, tot i un augment dels seus resultats financers. El diari va publicar la primera investigació sobre el productor de cinema Harvey Weinstein, que va desencadenar el moviment Me Too el 2017.
Després de la victòria de Trump, el diari va invertir cinc milions de dòlars per crear una oficina d'investigació especial amb seu a Washington, per tal de cobrir exclusivament la Casa Blanca. El que es descriu com el desplegament d'una artilleria pesada forma part d'una crisi general de la premsa americana, on els principals titulars de premsa s'han vist debilitats per no haver pogut anticipar la victòria del candidat republicà. En total, el diari tenia, en aquell moment, 1700 periodistes. El NYT revela la interferència russa en la campanya presidencial del 2016 i el fet que Trump no paga impostos sobre la renda. El president americà descriu el diari com a defectuós i Vergonya pels mitjans de comunicació, però un major seguiment de Donald Trump és un avantatge financer per al diari, que guanya molts subscriptors en línia,
Des de fa uns quants anys, el diari ha anat diversificant i canviant clarament el seu enfocament — amb èxit — cap al digital, que està devastant els mitjans impresos i, per tant, atraient la publicitat, que ha abandonat el suport en paper. Durant la presidència de Trump, el New York Times va haver de fer front a una ferotge competència de The Washington Post, que tenia un estil més agressiu.
El 2020, en el context posterior a la mort de George Floyd, el diari va decidir utilitzar la paraula majúscula negre per descriure persones i cultures d'origen africà. Quant a la possible majúscula de la paraula blanc, el New York Times, decideix mantenir el tractament en minúscules.
miniatura| L'edifici del New York Times, seu del diari des del 2007.
El juliol de 2020, la periodista Bari Weiss va dimitir. Coneguda pel seu compromís contra l'antisemitisme, les seves posicions conservadores anti-Trump, la seva crítiques a l’extrema esquerra i la seva denúncia de la cultura de la cancel·lació, havia estat contractada tres anys abans com a part d'un esforç del diari per ampliar el rang ideològic del seu equip després de la investidura del president Trump, com a editora de temes relacionats amb la cultura i la política. En la seva carta de dimissió, afirma L'autocensura s'ha convertit en la norma, cosa que va provocar reaccions de diversos polítics nord-americans,. També afirma haver estat assetjada per col·legues que no estaven d'acord amb les seves posicions, acusant-la en particular de escriure més sobre els jueus.
Suport polític A partir del 1860, el NYT va donar suport públicament a un candidat a les eleccions presidencials. A Amèrica del Nord, els mitjans de comunicació impresos tradicionalment donen suport a un candidat a les eleccions. Durant les eleccions municipals de la ciutat de Nova York del 2005, el New York Times va donar suport al republicà progressista Michael Bloomberg en contra del candidat demòcrata Fernando Ferrer. Per a les eleccions presidencials, la seva elecció és generalment el candidat del Partit Demòcrata, l'últim republicà que va rebre suport va ser Eisenhower el 1956. Durant les eleccions presidencials del 2016, el diari va donar suport a Hillary Clinton. Aquesta elecció —que també és la de la gran majoria de la premsa, — és durament criticada per Donald Trump, que jutja la seva cobertura de la campanya presidencial molt mediocre i molt imprecís i deshonest. Pocs dies després de les eleccions, Arthur Ochs Sulzberger, Jr., editor, i Dean Baquet, editor en cap, prometen en una carta oberta als seus lectors reafirmar la missió fonamental del periodisme informant «Sincerament, el que està passant a Amèrica i arreu del món, sense por ni favoritismes». Durant les eleccions presidencials del 2024, el consell editorial del diari va donar suport a la candidata demòcrata Kamala Harris.
El setembre de 2025, el New York Times va ser objecte d'una demanda per difamació i calúmnia presentada per Donald Trump, que exigia 15.000 milions de dòlars. El diari afirma que continuarà la seva tasca informativa. Aquesta queixa arriba després de diversos altres procediments legals similars interposats per Trump contra mitjans de comunicació nord-americans, alguns dels quals han estat desestimats pels tribunals.
Seus successives La primera seu del New York Times es trobava al número 113 del carrer Nassau, al districte financer de Manhattan. El 1854 es va traslladar al número 138 del carrer Nassau, i el 1858 es va tornar a traslladar al número 41 de Park Row, convertint-se en el primer diari de Nova York a traslladar-se a un edifici construït especialment per a ell.
El 1904, el diari es va traslladar al número 1475 de Broadway, a la cantonada del carrer 42, en una plaça anomenada Longacre Square. Adolph Ochs, propietari del diari des del 1896, convenç l'alcalde George Brinton McClellan Jr. per construir-hi una estació de metro. La plaça va ser rebatejada llavors com a Times Square, en referència al títol del diari. L'edifici ara es coneix com a One Times Square. El 1907, el New York Times va establir una tradició cap a les 23 h 59 la nit de Cap d'Any: una bola del temps lluminosa, la Times Square Ball, baixa del terrat de l'edifici.
El 1913, el diari es va traslladar a unes instal·lacions més grans al número 229 del carrer West 43, on hi romandria durant gairebé un segle, encara a Times Square. L'edifici One Times Square va ser revengut el 1961.
A la primavera del 2007, el diari es va traslladar a l'edifici del New York Times, situat tres blocs més al sud, al número 620 8th Avinguda, entre els carrers 40 i 41. Dos anys més tard, davant la manca de liquiditat, el diari va arrendar 21 dels seus i va rebre de dòlars i després els va tornar a comprar el 2019.
Referències
Enllaços externs
The New York Times Picker International New York Times New York Times articles about The New York Times The New York Times Company
Categoria:Diaris dels Estats Units