miniatura|Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles. Les accions terroristes poden consistir en atemptats contra béns o persones, segrestos, repressió, tortura, etc. El significat de terrorisme, tot i que és un concepte que va canviar al llarg del temps, avui dia porta associat el concepte condemnable.
El primer problema amb què es troben els organismes supranacionals, com l'Organització de les Nacions Unides o la Unió Europea és la dificultat per trobar una definició per la paraula, ja que qualsevol proposta troba la desaprovació d'un o altre grup d'estats, segons la seva problemàtica concreta. En els Estats Units, per exemple, es parla de "terrorisme" únicament quan un atac és contra ells però mai quan són els atacants amb la mateixa acció (vegeu: Sinònims de "guerra").La comunicació audiovisual en la història, Universitat de les Illes Balears, 2003. Rosa Calafat i Antoni Artigues, Nació, comunitat lingüística i mitjans de comunicació, Universitat de les Illes Balears, 2003 Altres denominacions d'una possible acció terrorista són les d'acció preventiva, lluita armada o operació militar.
Per això, la utilització del terme terrorisme sol ser polèmica. Molts dels grups considerats habitualment com a terroristes s'autodefineixen com a exèrcits, grups d'alliberament popular, etc. D'altra banda, molts governs, sobretot dictadures, utilitzen el terme terrorisme o terrorista per atacar i desprestigiar organitzacions o persones contràries al govern o la seva ideologia.
De vegades també s'utilitza el terme terrorisme d'estat en casos de violacions flagrants dels drets humans per part del govern d'un estat, sobretot en el cas de la utilització de grups paramilitars o forces irregulars en la persecució de determinats grups ètnics, socials, religiosos o ideològics.
La presència de dones al terrorisme no és cap novetat, senyala Kerry Lay a la seua dissertació.
Definicions Acadèmiques El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans en la versió en línia defineix el terme «terrorisme» com:
El Gran Diccionari de la llengua catalana d'Enciclòpedia Catalana en la seva versió en línia el defineix com:
El Diccionari català-valencià-balear en la seva versió en línia defineix «terrorisme» com:
L'investigador Luis de la Corte Ibáñez explica al seu llibre com hi ha molts periodistes i polítics a més d'alguns analistes i ciutadans que creuen que el terme "terrorisme" és avaluatiu solament útil per a condemnar. Açò deixa el terme subjecte a un caràcter relatiu que fa que un fenomen siga avaluat com a terrorista mentre que per a d'altres siga un lluitador per la llibertat. L'investigador rebutja aquest. Aquest terme ha sigut utilitzat demagògicament per a desqualificar l'acció feta per adversaris, sense atendre a criteris objectius que li donen un valor informatiu més enllà de l'avaluatiu. Per no entrar en controvèrsia en l'ús del terme l'agència de premsa Reuters i el diari Chicago Tribune decidiren no utilitzar-lo.
Tenint en compte açò es defineix de manera científica el terme terrorisme com a l'acció seqüencial intencionadament violenta de caràcter religiós o polític sobre persones no armades que pretén i aconsegueix infundir propaganda (és a dir, expressar i propagar uns missatges polítics o religiosos) a través del terror.
Nacions Unides Malgrat que les Nacions Unides reconegueren la conveniència d'un consens en la definició de terrorisme mai s'ha aconseguit fruit de la impossibilitat d'aconseguir una definició rigorosa que no inclogui les accions terroristes dels estats. El primer intent de definició es produí l'any 1937 quan encara era la Societat de Nacions:
La resolució 51/210, «Mesures per eliminar el terrorisme internacional», adoptada en la 88 Assemblea Plenària, del 17 de desembre de 1996, proclama en el punt I.2Text complet de la resolució 51/210, «Mesures per eliminar el terrorisme internacional», de les Nacions Unides que l'Assemblea General de les Nacions Unides:
En un informe a l'ONU l'especialista A.P Schmid proposà prendre com a punt de partida el concepte de crim de guerra, considerat que si la seva definició s'escampa al temps de pau s'arriba a una definició funcional més grans dels actes de terrorisme com els «equivalents en temps de pau als crims de guerra».
En la sèrie de definicions explorades una de les més recents ha estat la formulada l'1 de desembre de 2004 inclosa a l'Informe final del Grup d'experts d'Alt Nivell sobre les Amenaces, els Desafiament i els Canvis, nomenats pel Secretari General de les Nacions Unides:
A més a més el que s'ha d'escrit com un consens acadèmic, acord entre els especialistes, que segons la formulació de Schmid (1988) es pot expressar així:
Història El mot "terrorisme" era utilitzat originalment per a descriure les accions del jacobinisme durant el "Regnat del Terror" a la Revolució Francesa. "El terror no és més que la justícia prompta, severa, inflexible" va dir el líder Maximilien Robespierre. El 1795 Edmund Burke va denunciar el jacobinisme per liderar "milers d'aquests infernals anomenats terroristes".
El gener del 1858 l'italià Felice Orsini va intentar assassinar l'emperador francès Napoleó III, deixant caure tres bombes.Crenshaw, Martha, Terrorism in Context, p. 38 Van morir 8 persones i 142 van ser ferides. L'incident va tenir un paper crucial com a inspiració pel desenvolupament dels primers grups terroristes russos. El rus Sergey Nechayev es va definir a ell mateix com a "terrorista", un dels primers exemples de l'ús del terme en el significat modern.Crenshaw, Martha, Terrorism in Context, p. 77.
Món antic El primer exemple registrat a la història de terrorisme fou el terrorisme fanàtic religiós dels sicarii, una facció dels zelotes, que durant la dècada de 60 i 70 del segle I d.C. va portar a fruïció els seus actes. Els sicarii feien els seus atacs generalment per sorpresa amb la sica degollant legionaris romans, jueus que consideraven traïdors, i apòstates durant el dia i solien fer-ho quan hi havia molta gent; entre la qual després de l'assassinat escapaven.
Edat mitjana Entre els segles XI i una banda d'assassins ismaïlites, coneguts com els assassins mataven els seus objectius (croats cristians i sunnites) de manera sistemàtica i per sorpresa, disfressats de cristians o estrangers. Moltes vegades en les seues missions morien sense por a la mort, ja que creien que la mort durant els seus atacs els portaria directament al paradís.
Segle miniatura|Els conspiradors de la pólvora són descoberts i Guy Fawkes es trobat al soterrani del Parlament amb els explosius. Conspiració de la pólvora El 5 de novembre de 1605 un grup de conspiradors, liderats per Guy Fawkes, van intentar destruir el Parlament anglès a la Cerimònia d'obertura del Parlament detonant una gran quantitat de pólvora; col·locada de manera secreta a sota l'edifici. L'objectiu era matar el Rei Jaume I i els membres de les dues cambres del Parlament. En l'anarquia del moment els conspiradors volien fer un cop d'estat i restaurar la fe catòlica a Anglaterra. Tanmateix, la conspiració fou traïda i després frustrada. Aquest intent encara es recorda anualment a Anglaterra amb focs d'artifici i grans fogueres el 5 de novembre de cada any.
Els objectius dels conspiradors són comparats freqüentment als dels terroristes moderns,V for Vendetta encara que això també es qüestiona.
Thugs Des del fins al XIX van actuar a l'Índia els thugs, els adoradors de la deessa Kali que assassinaven ofegant amb les pròpies mans com a ritual.
Segle Fills de la Llibertat Els Fills de la Llibertat (Sons of Liberty) van ser una organització secreta oposada a les Lleis Britàniques a les colònies, que va cometre diversos atacs, el més famós dels quals fou la Festa del te de Boston. miniatura|Escena del Regne del Terror. Regnat del Terror El Regnat del Terror (5 de setembre de 1793 – 28 de juliol de 1794 1794) o, simplement, el Terror (en francès la Terreur) va ser un període d'uns onze mesos durant la Revolució Francesa; quan les lluites entre els rivals havien conduït a la radicalització mútua que tingué un caràcter violent amb les execucions en massa amb guillotina.BBC - History - The Changing Faces of Terrorism
El balanç de víctimes durant el Regnat del Terror es xifra en uns 40.000 morts aproximadament. De la gent condemnada pels tribunals revolucionaris, un 8% foren aristòcrates, un 6% clergues, un 14% de classe mitjana, i un 70% treballadors o pagesos acusats d'acumulació, deserció, rebel·lió, i altres crims.Harvey, Donald Joseph FRENCH REVOLUTION, History.com 2006 (Accedit el 27 d'abril de 2007)
Segle XXI miniatura|esquerra|11 de setembre del 2001 - Les torres Nord i Sud del World Trade Center cremant. miniatura|Nombre d'incidents terroristes del 2000 al 2008. En els atemptats de l'11 de setembre del 2001, dinou atacantsTerrorists Hijack 4 Airliners, Destroy World Trade Center, Hit Pentagon; Hundreds Dead afiliats a al-QaedaBin Laden claims responsibility for 9/11 van segrestar quatre avions comercials de passatgers i en van fer estavellar dos al World Trade Center i un al Pentàgon. Com a resultat dels atacs, les Torres Bessones del World Trade Center es van ensorrar. Sense incloure els segrestadors, al voltant de 3.000 persones van morir durant els atacs, i van causar canvis dràstics en els protocols de seguretat dels Estats Units, així com una represàlia a nivell global contra els culpables de l'atemptat anomenada "guerra contra el terrorisme".
Tipus de terrorisme Terrorisme individual El terrorisme individual és una pràctica espontània, encara que amb base social, que va ser desenvolupada principalment a finals del i principis del . Aquest terrorisme va ser practicat per militants anarquistes. Els atemptats comesos per aquests militants tenien com a objectius personalitats de l'àmbit polític, militar o econòmic, normalment com represàlies contra la repressió o els assassinats de camarades.
La idea era que una vegada suprimits els responsables d'aquesta repressió, aquesta desapareixeria perquè els possibles repressors futurs tindrien por de ser assassinats.
Terrorisme organitzat El terrorisme organitzat és aquell que és practicat per un grup de persones que no representen a cap govern. En els anys 1960 i 1970, va destacar el terrorisme de caràcter comunista a l'antiga Unió Soviètica i a Sud-àfrica per exemple.
Terrorisme d'estat
El terrorisme d'Estat consisteix en la utilització, per part d'un Govern, de mètodes il·legítims orientats a induir la por en una població civil determinada a assolir els seus objectius socials, polítics o militars, o fomentar comportaments que d'altra manera no es produirien.
El concepte de terrorisme d'estat és molt controvertit. Les accions militars perpetrades per estats durant una guerra no són habitualment considerades terrorisme, encara que impliquin una xifra de morts civils considerables. El president del Comitè contra el Terrorisme de les Nacions Unides manifestà que el Comitè ha estat disponible en les dotze reunions internacionals sobre el tema.
Ciberterrorisme Cada cop més, les xarxes informàtiques influeixen en l'activitat tant de la població com de l'estat, i en la seva possible degradació per «atacs cibernètics» ha donat peu a imaginar la creació d'un possible "ciberterrorisme".