LRMS Titanic (en anglès: Royal Mail Steamship Titanic, Vaixell Correu Reial Titanic) era el segon dels tres transatlàntics de la companyia anglesa White Star Line (juntament amb l'RMS Olympic i l'HMHS Britannic) que pretenien dominar el negoci dels viatges transoceànics a principi del . El Titanic fou varat el 1911 i entrà en servei l'any següent. Era aleshores el vaixell de passatgers més gran i luxós de l'època, juntament amb l'RMS Olympic.
Durant el seu viatge inaugural entre Southampton (Gran Bretanya) i Nova York, la nit del 14 al 15 d'abril del 1912 topà amb un iceberg, fet que en provocà la destrucció i enfonsament. A conseqüència, van morir més de 1.515 persones d'un total de 2.224 que hi havien embarcat, fet que va convertir el naufragi en un dels més mortífers en temps de pau. Com a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la tragèdia i de l'atenció pública mundial provocada pel naufragi, el sinistre del Titanic ha esdevingut un dels naufragis més famosos de la història.
Construcció miniatura|El RMS Titanic, a punt per a la seva inauguració
Els tres transatlàntics, dits de classe Olympic, van ser dissenyats per Thomas Andrews i foren construïts a les drassanes de Harland and Wolff a Belfast (Irlanda del Nord). L'RMS Olympic fou avarat l'any 1910 i entrà en servei el 1911, i l'HMHS Britannic (originalment, RMS Gigantic) fou avarat el 1914 i entrà en servei el 1915, si bé l'esclat de la Gran Guerra feu que mai prestés servei comercial com que va ser destinat a vaixell hospital. Tots tres destacaven per la seva grandària, luxe i avenços tècnics davant els transatlàntics de la competència, l'RMS Mauretania i l'RMS Lusitania, de la Cunard Line.
El Titanic es va dissenyar emprant algunes de les tecnologies més avançades de l'època, com mampares hermètiques que dividien el buc en 18 seccions independents i que es creia que podien mantenir-lo a la superfície en cas de trencament d'una part del buc; anava dotat de telegrafia, un nou disseny d'hèlix de tres pales i les instal·lacions de primera classe no tenien comparació amb les d'altres vaixells pel que fa a luxe. Complia amb totes les normes de seguretat de la legislació britànica i nord-americana.
Equipament miniatura|El Titanic sortint del port de Belfast el dia 2 d'abril de 1912 miniatura|L'únic gimnàs a bord del vaixell pertanyia a la primera classe Pel seu temps, el Titanic no tenia un rival igual en luxe i elegància. La White Star Line oferí una piscina interior, un gimnàs, una pista d'esquaix, uns banys turcs, una biblioteca, una sala per rebre, entre altres luxes (per ús exclusiu de primera classe). Les cabines estàndard de primera classe van ser decorats amb revestiments de fusta blancs, mobles costosos i altres decoracions elegants. Comptaven, a més, amb banys compartits que disposaven d'aigua calenta i freda. Hi havia també estufes elèctriques.
En el cas de les suites s'empraren en les sales d'estar unes xemeneies formosament encastades. Com una innovació en els viatges de l'època, el Titanic oferia tres ascensors per a primera classe i un per a la segona.
Coberta de bots Els bots estaven ubicats en dos grups, un cap a la proa i un altre cap a la popa. En la part davantera n'hi havia dotze, sis a cada costat: dos de fusta per salvament (núms. 1 i 2, capacitat de 40 persones per unitat), quatre plegables Engelhardt (A, B, C, i D, capacitat de 47 persones per unitat i sis de fusta) tres a cada costat (capacitat de 65 persones per unitat). Cap a popa, n'hi havia vuit de fusta amb capacitat de 65 persones per unitat, quatre a cada costat.
miniatura|El nivell superior de la gran escala, on s'ubicava el rellotge inserit en un panell de fusta tallada i la cúpula de vidre que donava llum natural a l'escala al llarg dels seus nivells.
El nivell superior de la gran escala, on hi havia el rellotge emmarcat per una talla de fusta i la cúpula de vidre que donava llum natural a l'escala al llarg dels seus nivells.
Cap a proa també hi havia el pont i el primer bloc, que comprenia les habitacions dels oficials, la sala marconi, les màquines que movien els ascensors i sis habitacions simples de primera classe. En les parets d'aquest bloc hi havia finestres circulars que il·luminaven les habitacions interiors de primera classe de la coberta inferior.
El segon bloc el conformaven l'escalinata de primera classe i el gimnàs. L'escalinata recorria des d'aquesta coberta fins a la coberta E, al nivell superior hi havia la cúpula de vidre. El gimnàs era al costat d'estribord, al costat de l'entrada d'amenitats. El lloc estava condicionat per un major confort i tenia un plafó de fusta contra la paret de l'espai de la xemeneia on s'apreciaven dues figures: un mapamundi i un tall transversal del vaixell.
La segona classe tenia accés a la coberta de bots i comptava amb la seva coberta de passeig.
Entre la segona i tercera xemeneia hi havia el sostre elevat del saló general i la sala de lectura de la primera classe. Més enllà de la tercera xemeneia hi havia un petit bloc destinat als tancs d'aigua, l'entrada de llum a la sala de màquines i un espai reservat amb coberta de passeig pels enginyers. Al costat d'aquest bloc hi havia una lluerna que cobria la cúpula que anava sobre l'escala del darrere de primera classe. La quarta xemeneia no complia la funció d'expulsar fum de les calderes, per això li donaren la funció de donar ventilació a les cuines inferiors i la segona sala de màquines on hi havia la turbina que movia l'hèlix de quatre pales. A ambdós costats de la quarta xemeneia hi havia el sostre elevat de la sala de fumadors de primera classe a la coberta inferior. Al final de la coberta hi havia l'entrada i escala de segona classe (la qual descendia fins a la Coberta F). Així mateix, els passatgers comptaven amb la seva respectiva coberta de passeig.
Coberta A Coneguda també com la coberta de passeig, aquest nivell té les cabines, la sala de lectura, el saló comú, la sala de fumadors i els cafès Verandah de la primera classe. L'escalinata de segona classe no tenia sortida a aquesta coberta.
miniatura|L'escala de primera classe, pel petit i simple rellotge que es veu al cantó superior esquerra s'infereix que és l'escala ubicada més a popa.
La sala de lectura de primera classe fou, generalment, per a ús de les dames. Originalment es planejà construir-la amb la part mitjana superior oberta com en el cas de l'Olympic, i així es feu. Després Bruce Ismay decidiria fer-hi un canvi: la coberta de passeig davantera seria tancada i comptaria amb finestres. Això va deure's a què a l'altre vaixell, observà que la gent es queixava de la brisa marina en llurs cambres. El resultat final fou que la meitat de la coberta fou tancada fins on acabava la sala de lectura i l'altra meitat romandria oberta des del començament del saló comú fins al final. En la part davantera, prop de la primera xemeneia, s'ubicaven les habitacions estàndard de primera classe, les quals estaven decorades amb plafons de pi blanc, comptaven amb estufes elèctriques i amb mobles de caoba luxosos de l'època. Les habitacions interiors en aquesta coberta tenien la facilitat de rebre il·luminació de la coberta superior.
El saló comú de primera classe acollí els passatgers abans que es donés l'ordre de començar l'evacuació. Darrere l'escala i l'entrada, es localitzaven els tres ascensors per a ús exclusiu de primera classe, els quals transportaven els passatgers fins a la Coberta E, la gran escalinata feia la seva primera parada just abans de la segona xemeneia. Després venia el passadís que estava decorat en el mateix estil que l'entrada de primera classe i que comptava amb una porta giratòria. Aquest corredor portava a la sala de lectura i al saló comú de primera classe. La sala de lectura era un ambient decorat en estil gregorià amb plafons de fusta blancs i finestrals que s'estenien fins a la coberta de bots, el que li donava una bona il·luminació. A més tenia una xemeneia d'ornamentació.
Al costat de la sala de lectura i enmig de la segona i la tercera xemeneies hi havia el saló comú de primera classe, el qual estava decorat en l'estil Lluís XV, inspirat en el Palau de Versalles. Estava entapissat i comptava amb plafons de fusta bellament tallada a les parets. A la part davantera, prop de la porta hi havia una xemeneia de decoració sobre la qual hi havia una miniatura de Diana de Versalles, més coneguda com a Artemisa i sobre tot això, un gran mirall. Les finestres s'estenien, com en la sala de lectura, fins a la coberta de bots. Un dels seus majors atractius era el seu gran canelobre, el qual estava ubicat en un petitíssim dom amb tallats. El saló estava subdividit en petites àrees privades separades per murs amb miralls i llums de paret de bronze. Aquí es podien treure llibres gràcies a un prestatge ubicat en la part davantera de la tercera xemeneia. A ambdós costats d'aquest hi havia el rellotge i un baròmetre. A la part posterior, del costat de babord, hi havia un passadís que comptava amb una altra porta giratòria i que connectava el saló amb l'escala posterior, molt semblant a la gran escalinata davantera, però una mica més petita i amb menys detalls (el rellotge del seu primer nivell era diferent del de L'Honor i la Glòria coronant el Temps).
El saló de fumadors, el lloc predilecte dels cavallers de primera classe després dels sopars. Cap a popa s'entrava a la sala de fumadors, decorada en estil gregorià però amb plafons de caoba fosca. En aquests plafons hi havia ornaments de bronze, que li conferien certa elegància. Les finestres no eren translúcides, sinó vitralls. A més, comptava amb preciosos vidres tintats encastats en les parets.
El cafè d'estribord es convertí en una sala de jocs temporal per a nens de primera classe durant el viatge. El terra era de linòleum amb un motiu que fou emprat en altres àrees del vaixell. La seva alçada era major a la de la coberta, ja que el seu sostre estava elevat uns centímetres de més en la coberta de bots. En aquesta elevació hi havia uns petits vitralls que tenien la forma de la meitat d'una el·lipse allargada. Al centre de la paret posterior, la sala comptava amb una xemeneia de marbre blanc que era l'única emprada en tot el vaixell per calefacció, per això comptava amb dos cistells de carbó, un a cada costat; sobre aquesta peça blanca hi havia un quadre titulat El pas del nou món. Els últims espais de primera classe d'aquest nivell eren els dos cafès. Llur decoració es basà en les cases de camp angleses i llurs parets estaven cobertes per heures i miralls, els quals li donaven un efecte d'amplitud. La il·luminació natural provenia de les quatre grans finestres de ferro que tenia cada cafè, que sumades a la coberta oberta, permetien els comensals tenir una magnífica vista de l'oceà. Aquí s'hi servien menjars lleugers, però no esmorzars. L'escala de segona classe passava de llarg aquest nivell, car no tenia sortida.
Coberta B Aquest nivell estigué dissenyat principalment per allotjar els passatgers de primera classe i tenir una coberta de passeig que s'estenia des de la seva part davantera fins a la posterior, dividida just després de l'escalinata posterior de primera classe per donar lloc a la coberta de passeig de segona classe. Igual que a la coberta superior, Ismay feu observacions en el viatge de l'RMS Olympic i va veure que aquest sector de passeig de la Coberta B no era tan popular com el del nivell superior. Les principals diferències entre lOlympic i el Titanic s'aprecien a les cobertes A i B.