La malnutrició és un terme general emprat per descriure una condició sanitària causada per una inadequada o insuficient alimentació i nutrició; per una alimentació incorrecta que resulta d'una assimilació deficient, una dieta pobra o una sobrealimentació. En funció dels nutrients que es troben de manera deficient o en excés en la dieta, poden produir-se una sèrie de trastorns de la nutrició.
miniatura|Nena amb símptomes importants de desnutrició. La fotografia, de finals dels anys 60, mostra un dels molts casos de kwashiorkor trobats en els campaments de refugiats nigerians durant la guerra entre Nigèria i Biafra.Foto destacada amb la distinció de qualitat a les wiquipèdies anglesa i espanyola. L'Organització Mundial de la Salut esmenta la fam com la més greu amenaça per al món de la salut pública.Malnutrition The Starvelings La desnutrició és, de molt, el major contribuent a la mortalitat infantil, present en la meitat dels casos de mort. La malnutrició, en la forma de la manca de iode és la causa més comuna de deficiència o retard mental, la reducció del quocient intel·lectual del món amb una estimació de mil milions de punts.Raising the world's IQ La millora en l'estat de nutrició de la població és l'acció que, de manera majoritària, es considera com la forma més eficaç d'ajuda davant d'aquest problema.The Hidden Hinger
La malnutrició és el resultat d'una alimentació incorrecta, ja sigui per alimentació deficitària, una sobrealimentació o per assimilació deficient. Els aliments que es prenen diàriament ens proporcionen l'energia necessària per poder dur a terme les nostres activitats diàries. La manca o l'excés d'aliments pot provocar malalties. Al mateix temps als països més rics i d'altres mitjanament desenvolupats, l'obesitat s'ha incrementat tant que es considera un dels principals problemes per la salut de la població.
La malnutrició per assimilació deficient és la menys important de les tres causes de malnutrició i l'única en l'abast de la qual no hi tenen un paper preponderant factors socials i econòmics. El progrés de la medicina ha disminuït molt la incidència dels trastorns per assimilació deficient dels aliments.
Causes socioestructurals Inseguretat alimentària miniatura|Com la majoria dels agricultors a l'Àfrica subsahariana, aquest camerunès conrea el terreny en un nivell qualitatiu que s'anomena agricultura de subsistència. Una de les causes és la inseguretat alimentària de molts països i sectors de la població. El Banc Mundial i algunes nacions riques pressionen altres estats que depenen de les seves ajudes perquè redueixin o eliminin determinades accions en les quals es realitzen subvencions a l'agricultura, com per exemple els fertilitzants, argüint que cal aplicar les polítiques del lliure mercat, fins i tot quan existeixen accions per part dels governs dels Estats Units i d'Europa per a subvencionar generosament els seus propis agricultors.Ending Famine, Simply by Ignoring the ExpertsZambia: fertile but hungry Molts, si no la majoria dels agricultors, són massa pobres per pagar els fertilitzants a preus de mercat, el que porta per una banda els baixos salaris en l'agricultura local i, per l'altra, uns preus dels aliments fora de l'abast de la població.
Superpoblació
L'economista Thomas Malthus va observar com l'augment en la producció d'aliments és probable que es produeixi al llarg del temps amb una lenta progressió aritmètica, a causa de la llei de rendiments decreixents, mentre que el creixement de la població segueixi una evolució molt més ràpida, en progressió geomètrica, sent la causa de l'escassetat d'aliments i de fams. Aquest argument maltusians han estat refutats des de fa molt temps per diversos motius, però, això no obstant, ha servit com a teló de fons per a la comprensió de les causes de la malnutrició. El cultiu excessiu, el sobrepasturatge, i la desforestació condueixen a la desertificació o d'altre tipus de sòls empobrits que no poden acollir els cultius o l'alimentació del bestiar per a l'agricultura de subsistència,Darkow, M.B.K. "Desertification: Its Human Costs". Forum for Applied Research and Policy. (1996) 11:12-17. però aquesta situació només correspon a la malnutrició en alguns casos concrets. No es consideren, amb una visió més àmplia, les qüestions socials, com la influència política de la desigualtat. L'economista i filòsof Amartya Sen 1981 en el seu llibre Poverty and Famines: An Essay on Entitlement and Deprivation va més enllà dels arguments maltusians que la manca de producció d'aliments; ha demostrat que la fam i la malnutrició estaven més relacionats amb problemes de distribució d'aliments i del poder adquisitiu.Sen, A.K. Poverty and Famines: An Essay on Entitlement and Deprivation. Oxford: Oxford University Press, (1981) (Pobresa i fam: Un assaig sobre el dret i la privació) Els drets d'una persona, segons Sen, són el paquet, el conjunt del mercat o de matèria primera que dins la societat una persona pot controlar utilitzant tots els seus drets i oportunitats,Amartya Sen (1981), p. 8 i la fam pot ser descrita com un col·lapse dels drets d'un determinat segment de la societat i la incapacitat de l'Estat per protegir aquests drets.
A més, la desnutrició pot provenir dels impactes de catàstrofes naturals, a partir dels resultats de conflictes i guerres, com l'impacte de la pandèmia de SIDA,Baro, Mamadou and Tara F. Duebel "Persistent Hunger: Perspectives on Vulnerability, Famine, and Food Security in Sub-Saharan Africa". Annual Anthropological Review. (2006) 35:521-38. com a conseqüència d'altres problemes de salut tals com malalties diarreiques o malalties cròniques,Emedicine.com la manca de l'educació en matèria de nutrició adequada o una infinitat d'altres possibles factors.
Canvi climàtic Si tenim en compte que el 95% de tots els pobles desnodrits viuen en regions tropicals i subtropicals amb un clima relativament estable, el canvi climàtic és de gran importància per a la seguretat alimentària d'aquestes zones del planeta. Segons els últims informes del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), els augments de temperatura en aquestes regions són "molt probables"."Climate Change 2007: Synthesis Report." 12-17 Nov 2007. Intergovernmental Panel on Climate Change. 5 de novembre de 2008 pdf. Fins i tot els petits canvis en la temperatura pot portar a una major freqüència de condicions meteorològiques extremes."Climate Change 2007: Synthesis Report." 12-17 Nov 2007. Intergovernmental Panel on Climate Change. 5 de novembre de 2008 pdf. Molts d'ells tenen un gran impacte sobre la producció agrícola i, per tant, sobre la nutrició de la població. Per exemple, la sequera de l'Àsia central dels anys 1998-2001, a l'Iran, va suposar un 80% de la pèrdua de bestiar i el 50% de la reducció en els cultius de blat i ordi.Battista, David. Climate Change in Developing Countries. University of Washington. Seattle. 27 d'octubre de 2008. Unes dades semblants s'han presentat en altres països. Un augment dels fenòmens climàtics extrems, com les sequeres a regions del sud del Sàhara, tindrien unes conseqüències encara més greus en termes de situacions de malnutrició. Fins i tot, sense un augment dels fenòmens meteorològics extrems, un simple augment de la temperatura redueix la productivitat de moltes espècies de cultius, i també disminueix la seguretat alimentària en aquestes regions."Climate Change 2007: Synthesis Report." 12-17 Nov 2007. Intergovernmental Panel on Climate Change. 5 de novembre de 2008. pdf.
Causes patogèniques Alimentació deficitària Desnutrició: Es produeix per la insuficiència de nutrients a causa d'una dieta inadequada o manca d'aliments. Aquesta malaltia és la causa principal de mort d'infants en els països en vies de desenvolupament. Malnutrició proteicoenergètica: deguts a la manca de proteïna dietètica i/o energia (calories): Kwashiorkor: és una malaltia principalment d'infants causada per una deficiència de proteïnes. Marasme: és una malaltia principalment de nadons causada per una deficiència d'un aport de calories suficient. Deficiències de vitamines: per exemple la malaltia del beri-beri. Anèmies deficitàries: ferropènica, megaloblàstica per deficiència de vitamina B₁₂ o de folat.
Trastorns de comportament alimentari Entre aquests trastorns: Anorèxia nerviosa: L'anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari que es caracteritza per la privació voluntària de menjar i per la pèrdua excessiva de pes. Es caracteritza per una por intensa a guanyar pes i per una percepció distorsionada del propi cos, que fa que la persona que la pateix es vegi grassa fins i tot quan el seu pes està per sota del normal. Bulímia: La bulímia nerviosa és més freqüent que l'anorèxia nerviosa. És un trastorn alimentari que es caracteritza per grans preses incontrolables d'aliments seguides d'accions per a evitar l'efecte de la quantitat ingerida, com vòmits, l'ús de fàrmacs o l'exercici físic excessiu, de manera que el malalt sol mantenir el pes normal.
Trastorns digestius o sistèmics Síndrome de malabsorció: En l'intestí prim per digestió inadequada, alteració del metabolisme de les sals biliars, defectes de la mucosa i obstrucció de les vies limfàtiques intestinals. Aquest és el cas de la malaltia celíaca amb intolerància al gluten. Malalties consumptives: En fases avançades que duen a la caquèxia. Malalties com càncer, tuberculosi, sida, etc.
Sobrealimentació Obesitat: És un excés del greix corporal i, generalment, comporta un pes elevat i comporta risc per la salut. Les causes poden ser de tipus hereditari, o també poden ser degudes a trastorns alimentaris. Les causes més freqüents són el consum excessiu d'aliments energètics, especialment de greixos i dolços i una activitat física molt limitada. Hipervitaminosi. Normalment, és una conseqüència d'ingerir fàrmacs que contenen vitamines.
Efectes La desnutrició augmenta el risc d'infeccions i malalties infeccioses, per exemple, és un factor de risc important en l'inici de la tuberculosi activa. A les comunitats o àrees que no tenen accés a l'aigua potable, aquests riscos addicionals per a la salut tenen un problema crític. Una energia més baixa i deteriorament de la funció del cervell també representen l'espiral descendent de la desnutrició com les víctimes tenen menys capacitat per realitzar les tasques que necessiten per adquirir els aliments, obtenir un ingrés, o rebre educació.