La pseudohistòria és una branca de la pseudociència caracteritzada per estudis que es presenten com a treballs d'història però que, en realitat, no segueixen pas les convencions i normes historiogràfiques ni tampoc el mètode científic. Generalment, es classifiquen com a pseudohistòria estudis que defensen idees controvertides que es basen en especulacions amb proves no gaire fiables, sobretot si pretenen legitimar algun objectiu ideològic de tipus polític, nacional o religiós.

Quan una obra té un propòsit polític, religiós o ideològic manifest sense caire objectiu, pot ser un símptoma de pseudohistòria, tot i que roman difícil distingir in historiografia oficial biaixada i pseudohistòria. Qualsevol estudi historiogràfic té un tamís subjectiu quasi inevitable, però el pseudohistòriadors rebutgen el mètode científic.

La «criptohistòria» segons Goodrick-Clarke En la seva obra The Occult Roots of Nazism («Els arrels ocultistes del nazisme») (1985), l'historiador Nicholas Goodrick-Clarke hi estudia l'ariosofia, un moviment esotèric i ocultista molt viu a Alemanya i Àustria, durant el període 1890-1930. Les idees de l'arisosofia semblaven a les del nazisme en qüestions cabdals com ara el racisme. Tanmateix, els únics casos reals d'influència de l'ariosofia en el moviment nazi que Goodrick-Clarke considera provats són els de Rudolf von Sebottendorf i la Societat Thule i el de Karl Maria Wiligut.

Goodrick-Clarke descriu com la mitologia pseudohistòrica vigent sobre un suposat ocultisme nazi es basa en una pura i simple exageració de l'impacte de la Societat Thule i d'altres de semblants durant el Tercer Reich. Ací entra la definició de «criptohistòria»: basar les explicacions en l'actuació d'una mena d'agent que s'ha mantingut ocult als estudiosos que, anteriorment, han investigat el tema. A l'«Apèndix E» del seu llibre The Occult Roots of Nazism Goodrick-Clarke diu que se sol tractar «d'obres sensacionalistes, no basades en investigació, que presenten sempre en comú la ignorància de les fonts primàries i la repetició d'afirmacions incorrectes per cada nouvingut al gènere fins que, així, ha arribat a haver-hi una abundant literatura, basada en «fets» espuris sobre la poderosa Societat Thule, els vincles dels nazis amb l'Orient i la iniciació de Hitler en l'ocultisme». La qual cosa es mostren els dos elements característics de la criptohistòria: ignoren les fonts primàries i repeteixen afirmacions incorrectes sense referenciar-les.

El concepte de Douglas Allchin En un camp concret com és de la història de la ciència, Douglas Allchin enuncia aquestes característiques com a pròpies de la pseudohistòria:

Presentar una visió romàntica de l'activitat científica, cosa que porta a caracteritzar els científics com a persones perfectes sense cap defecte ni mancança Centrar-se en grans descobertes dutes a terme individualment Caure en el mite de l'"Eureka" Estudiar només experiments "crucials" Mostrar una actitud determinista que faci creure en fets inevitables Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància No estudiar els errors Interpretació deficient de les proves Simplificació i idealització Conclusions amb biaix ideològic Acceptació acrítica de nous conceptes Errors de context per no tenir en compte tota una sèrie de qüestions socials o culturals, de contingències humanes, d'idees antecedents o d'idees alternatives.

Exemples de pseudohistòria El llibre d'Immanuel Velikovsky Worlds in Collision. La historiografia castellanocentrista que veu els altres pobles històrics de la península ibèrica com a secundaris. La confusió deliberada o accidental, per part de la pseudohistòria espanyolista, dels conceptes Corona d'Aragó i Regne d'Aragó, sovint emprada per obviar el caràcter de monarquia composta de la Corona i com a argument per a la minimització o negació de l'existència del Principat de Catalunya com a entitat política en igualtat de condicions institucionals amb els altres regnes ibèrics d'aquesta (Aragó i València). Lluís Companys, d'afusellat pel nazisme, a ser acusat d'assassí, víctima de la pseudohistòria espanyolista. Les teories sobre Nova Cronologia enunciades per Anatoly Timofeevich Fomenko. El llibre d'Heribert Illig Phantom time hypothesis. El tema del Priorat de Sió tractat en obres com ara L'Enigma sagrat escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln, el qual presenta conjectures que Jesucrist podria haver-se casat amb Maria Magdalena, la qual, posteriorment, va establir-se a França on va donar origen a la nissaga dels reis merovingis. La negació de l'Holocaust, defensada per escriptors com ara David Irving en opinió del qual l'Holocaust no va existir o bé se n'ha exagerat la importància. El llibre de Gavin Menzies1421: The Year China Discovered the World segons el qual el 1421, mariners xinesos aconseguiren arribar a Amèrica. Les obres de David Barton i d'altres segons qui els Estats Units d'Amèrica es fundaren sobre la base del cristianisme.David Barton - Propaganda Masquerading as History , People for the American WayBoston Theological Institute Newsletter Volume XXXIV, No. 17 , Richard V. Pierard, January 25, 2005 Algunes idees afrocentristes com ara els suposats contactes entre l'Àfrica i Amèrica en època precolombina Les teories del continent perdut de Lemúria. Els Protocols dels Savis de Sió, els pretesos estatuts d'una suposada organització jueva que pretenia dominar el món. La teoria de Les Dues Babilònies, segons la qual el catolicisme no és pas res més que una continuació del paganisme babilònic. La teoria vèneta segons la qual els habitants de l'Europa Central, la Itàlia del Nord i parts de Suïssa eren un poble de llengua proto-eslava anomenat venets, del qual els eslovens i els eslaus occidentals són els descendents directes. La Teoria de la Correlació d'Orió de Robert Bauval, que pretén que les tres piràmides del desert de Guiza representen el cinturó de la constel·lació d'Orió. El Blaverisme, que pretén presentar el valencià com una llengua romànica formada independentment del català. Deulonder, Xavier:Orígens, formació i evolució de la llengua valenciana Les teories dels membres de l'Institut Nova Història, que defenen una teoria de la conspiració de la historiografia espanyola per robar protagonisme a gestes històriques de catalans. Atribueixen, entre d'altres, un origen català a Cristòfol Colom, Miguel de Cervantes, Miguel Servet, el Lazarillo de Tormes i fins i tot Leonardo da Vinci. La comunitat acadèmica no dona suport a aquestes teories.

Referències

Bibliografia

Categoria:Pseudociències