Laragonès d'Aragüés o aragüesí és una varietat de l'aragonès que es parla a Aragüés del Puerto i Jasa. És paregut al cheso, i està millor conservat que l'aragonès veí d'Aísa, Esposa i Sinués. Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa núm. 3.
Morfologia El sistema d'articles és lo, la, los, las com en cheso.
El passat indefinit té desinències amb –o com en tensí: pagomos, (paguemos), cantoz, (cantez),. A la tercera persona del plural és en –oron sol a la tercera conjugació: cantoron, però a la 2a i 3a persones coexisteixen la forma chesa –ieron amb la general -io(ro)n: salieron, partioron, riyeron, faborezión.
Als verbs irregulars amb –i a la primera persona del present, podem trobar aquesta –i en yo foi, però no en yo bó. Existeixen, com al Sobrarbe "perfectes forts": fízon, trújon. Francho Nagore et al.: Endize de bocables de l'aragonés. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Uesca 1999.
Lèxic Són paraules diferents de les d'Aísa, Esposa i Sinués, (Vall d'Estarrún) tachubo, charga, (barza a la Vall d'Estarrún), argüella, betiello. Pascual González Guzmán: El habla viva del Valle de Aragüés. Monografías del instituto de estudios pirenaicos. Zaragoza, 1953, p 76.
Referències
Categoria:Dialectes pirinencs de l'aragonès