Sciades proops és una espècie de peix de la família dels àrids i de l'ordre dels siluriformes.

Morfologia Els mascles poden assolir 100 cm de longitud totalTaylor, W.R. i N.A. Menezes, 1978. Ariidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). volum 1. (pag. var.). FAO, Roma. i 9.000 g de pes.Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.FishBase

Reproducció És sexualment madur quan assoleix 1,5-2 anys i la reproducció té lloc entre novembre i abril.

Alimentació Menja peixos i gambes.

Depredadors A la Guaiana Francesa és depredat per Arius parkeri i al Brasil per Carcharhinus porosus.Lessa, R. i Z. Almeida, 1997. Analysis of stomach contents of the smalltail shark Carcharhinus porosus from northern Brazil. Cybium 21(2):123-133.FishBase

Hàbitat És un peix demersal i de clima tropical.

Distribució geogràfica Es troba a l'Atlàntic occidental: conques fluvials i estuaris des de ColòmbiaGómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del área norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p. fins al Brasil.Boujard, T., 1992. Space-time organization of riverine fish communities in French Guiana. Environ. Biol. Fish. 34: 235-246.Pinheiro, L.A. i F.L. Frédou, 2004. Caracterização geral de pesca industrial desembarcada no estado do Pará. Rev. Científica de UFPA Vol. 4.Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinidad i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.Ramjohn, D.D., 2000. Trinidad and Tobago marine species. An annotated and illustrated guide. Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinidad i Tobago. 82 p.Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163p.

Longevitat Pot arribar a viure 4 anys.Meunier, F.J., R. Rojas-Beltran, T. Boujard i F. Lecomte, 1994. Seasonal growth rhythms in some teleosts of French Guiana. Rev. Hydrobiol. Trop. 27(4):423-440.

Ús comercial És consumit com a alimentLe Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p. i es comercialitza fresc.

Observacions El seu crani és venut a tot el món com a crucifix.

Referències

Bibliografia . Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001. Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units). Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.

Kailola, P.J. i W.A. Bussing, 1995. Ariidae. Bagres marinos. p. 860-886. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itàlia. Lecomte, F., F.J. Meunier i R. Rojas-Beltrán, 1986. Données préliminaires sur la croissance de deux téléostéens de Guyane, Arius proops (Ariidae, Siluriformes) et Leporinus friderici (Anostomidae, Characoidei). Cybium 10:121-134. Marceniuk, A.P. i C.J. Ferraris, Jr., 2003. Ariidae (Sea catfishes). p. 447-455. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the freshwater fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil. Marceniuk, A.P. i N.A. Menezes, 2007. Systematics of the family Ariidae (Ostariophysi, Siluriformes), with a redefinition of the genera. Zootaxa 1416:1-126. Meunier, F.J., R. Rojas-Beltran, T. Boujard i F. Lecomte, 1994. Seasonal growth rhythms in some teleosts of French Guiana. Rev. Hydrobiol. Trop. 27(4):423-440.

Rojas-Beltrán, R., 1989. Quelques aspects de l'ecologie alimentaire de trois mâchoirans (Teleostei, Siluriformes, Ariidae) de la Guyane. Cybium 13(2):181-187. Taylor, W.R. i N.A. Menezes, 1978. Ariidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). volum 1. (pag. var.). FAO, Roma.

Enllaços externs AQUATAB

proops