miniatura|Moctezuma II, 1699, per Antonio de Solis Moctezuma II (c. 1466 – juny de 1520), el seu nom és transliterat en diverses variants com Montezuma, Moteuczoma, Motecuzoma i s'anomena en textos en llengua nàhuatl com Motekwsoma Xokoyotsin i semblants. Va ser el novè tlàtoani (emperador) de Tenochtitlan; va regnar de 1502 a 1520. Va ser durant el regnat de Moctezuma II quan començà la conquesta castellana de l'Imperi asteca.MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Moctezuma II». Sàpiens [Barcelona], núm. 77 (març 2009), p. 16. ISSN 1695-2014 L'Imperi asteca va assolir el seu apogeu durant el regnat de Moctezuma, que va intentar consolidar-lo sotmetent territoris sense litoral que s'havien mantingut independents, particularment al país mixteca. També va transformar l'antic sistema de jerarquia social meritocràtica ampliant la bretxa entre els nobles (pipiltin) i els plebeus (macehualtin) exclosos dels càrrecs administratius superiors.
Però el 1519, intervé un nou fet, causa de la mort de Moctezuma (1520) i després, de l'enfonsament de l'Imperi (1521): l'arribada a Centreamèrica dels conqueridors castellans, que ja havien colonitzat la Hispaniola i Cuba al Carib. Hernán Cortés, va partir de Cuba el febrer de 1519, va desembarcar l'abril a Veracruz (fundada poc després) i va arribar a Ciutat de Mèxic al novembre. Els castellans, juntament amb els seus aliats indis, són rebuts com a convidats per Moctezuma II. Però les relacions es tensen ràpidament: el maig de 1520, els habitants de Mèxic es van aixecar i els castellans es van trobar assetjats. Moctezuma va morir el 29 de juny en condicions poc conegudes i Cortés va decidir evacuar la ciutat el 30: és el famós episodi de la La Nit Trista. Però aquesta derrota castellana és una retirada estratègica: l'any següent, l'exèrcit de Cortés torna i s'apodera de la ciutat de Mèxic després de dos mesos de setge (13 d'agost de 1521). L'imperi asteca, privat del seu centre, es va enfonsar ràpidament, donant pas a la colònia de la Nova Espanya.
La representació de Moctezuma a la Història és la del cap d'un estat derrotat per un petit nombre d'enemics: moltes fonts, per tant, el descriuen com a feble i indecís. Aquesta visió de les coses no es correspon amb la seva conducta real contra els castellans.
El nom de «Moctezuma» La pronunciació del seu nom en nàhuatl és [motekʷˈsoːma]. És una paraula composta que combina un terme que significa per sempre senyor i poderós i un verb que significa arrufar les celles amb ira, i s'interpreta com el que arrufa les celles com un senyor o aquell que està enutjat amb la noblesa.
El glif del seu nom, a la cantonada superior esquerra de la il·lustració del còdex de Mendoza oposat, estava compost per una diadema (xiuhuitzolli) col·locada sobre els cabells llisos amb un adorn de l'orella associat amb una peça de nas separada i una «bombolla» que conté la transcripció de les seves paraules.British Museum Exhibition Guide for Moctezuma: Aztec Ruler (2009)
L'ús d'un nombre de regnat va aparèixer en els temps moderns només per distingir-lo del primer Moctezuma, anomenat Moctezuma I perquè, encara que aquest últim fos el besavi del segon, no hi ha cap successió dinàstica entre els asteques. Les cròniques asteques l'anomenaven Motecuhzoma Xocoyotzin ([ʃokoˈjotsin] significa joventut honrada), mentre que el primer es deia Motecuhzoma Ilhuicamina o Huehuemotecuhzoma (Moctezuma el Vell).
Fonts miniatura|1520: els espanyols es fan amos de Montezuma a Ciutat de Mèxic. miniatura|Escriptura mexica de Moctezuma (Còdex Mendoza, foli 15v). Els textos relatius a la vida de Moctezuma són incomplets i contradictoris, de manera que no tenim certesa sobre la seva personalitat i el curs del seu regnat. Aquests textos daten del període de la conquesta (cartes de Cortés a Carles V), o són posteriors a la seva mort (memòries d'un dels conqueridors, Bernal Díaz del Castillo, obres històriques en les quals van participar els indígenes, en particular un fill petit de Moctezuma).
Hernán Cortés: les Cartas de Relacion dirigides a Carles V Els escrits de Cortés són contemporanis dels fets, i s'escriuen a mesura que anaven desenvolupant les vicissituds de la seva expedició. Aquestes són les Cartas de relación adreçada a Carles V, rei de Castella i rei d'Aragó des del 1516, amb l'objectiu de justificar la seva actuació.De fet, des de la sortida de la seva expedició de Trinitat de Cuba (febrer de 1519), Cortés es va enfrontar a l'hostilitat del governador de Cuba, Diego Velázquez de Cuéllar, que el considerava un rebel. Cortés, en principi subordinat a Velazquez, es va acostar directament al rei per intentar (amb èxit en conjunt) obtenir la seva protecció.
En el que Cortés diu de Moctezuma, una idea habitual és que Moctezuma va interpretar la llegenda asteca de Quetzalcóatl per a convertir-lo en un messies venjatiu que havia tornat a governar els mexicas (ètnia dominant de l'Imperi asteca). Però aquesta afirmació ha estat qüestionada per molts historiadors, entre ells Anthony Pagden i Eulalia Guzman.
Pagden escriu que, en realitat, «no hi havia cap tradició anterior a la conquesta que assignés aquest paper a Quetzalcóatl i, per tant, sembla possible que aquesta llegenda fos recollida per Sahagún i Toribio de Benavente d'informadors que havien perdut parcialment el contacte amb les històries tribals tradicionals».
Bernal Díaz del Castillo: La història real El relat de Bernal Díaz del Castillo (1496-1584), Historia verdadera de la conquista de la Nueva España, és el d'un testimoni directe, que va participar en la conquesta a l'exèrcit de Cortés (1519-1521), però va ser escrit molt després, a partir de 1553.
Pinta el retrat d'un rei noble que lluita per mantenir l'ordre al seu regne després de ser fet presoner per Cortés.
Obres històriques dels inicis de la Nova Espanya Bernardino de Sahagún (1500-1590) Bernardino de Sahagún és membre de l'orde franciscà, que, enviat a Nova Espanya, es va interessar per la llengua nàhuatl i la cultura mexica. És l'autor de l'obra anomenada Còdex florentí, escrita amb col·laboradors nadius de Mèxic-Tenochtitlan o de Tlatelolco, ciutat vassall.
El text generalment presenta els governants de Tlatelolco amb una llum favorable en comparació amb els de Tenochtitlan i Moctezuma, en particular, se'l critica com un governant feble, supersticiós i laxa.
L'historiador James Lockhart ho interpreta assumint que el poble mexica necessitava un boc expiatori per explicar la caiguda de l'Imperi asteca i que aquest paper s'atribuïa de manera molt natural a Moctezuma.Lockhart 1993, p. 17–19
Fernando Alvarado Tezozomoc Fernando Alvarado Tezozómoc (1530-1609), autor de la Crónica Mexicayotl (crònica mexica) escrit en nuhuatl, és net de Moctezuma II. La seva crònica es refereix essencialment a la genealogia dels governants asteques. Descriu el llinatge de Moctezuma i indica que Moctezuma va tenir dinou fills: onze fills i vuit filles.Fernando Alvarado Tezozomoc (traduction d'Adrián León), Crónica Mexicayotl, Mexico, UNAM, 1992 (première édition: 1949).
Biografia Orígens familiars Era fill d'Axayàcatl i nebot dels seus dos predecessors, Tízoc i Ahuitzotl.
Sembla que es va convertir en governant contra la seva voluntat, sense dubte obligat per la mort accidental d'Ahuitzol durant una inundació de Tenochtitlán.
Al capdavant de l'Imperi miniatura|El foli 15 del Còdex Mendoza descriu el regnat i les conquestes de Moctezuma II (el mateix representat a l'esquerra del glif central). Governa de manera autoritària reorganitzant totalment l'administració nomenant administradors més joves. Moctezuma també redueix les pretensions de la noblesa. L'economia i el comerç estan florint en tot l'Imperi, que assoleix la seva màxima extensió i s'estén per Guatemala i la península de Yucatán.
La famosa pedra de Tízoc, un cuauhxicalli (pedra de sacrifici) decorada amb talles que representen Tízoc, el predecessor de Moctezuma com a tlatoani, també es diu que es va fer durant el seu regnat
Reformes Segons fonts autòctones, en assumir el poder, Moctezuma va ordenar al seu cihuacoatl Tlilpotonqui que substituís els dignataris i funcionaris designats pel seu predecessor, Ahuitzotl, per construir una cort favorable a les seves reformes, educada i extreta de l'elit més que d'origen plebeu .
La reconstrucció de Mèxic-Tenochtitlan Ordena la reconstrucció total de la capital que havia patit una altra inundació. Va ser aquesta ciutat que s'havia convertit en extraordinària la que els conqueridors van descobrir el 1519, Ciutat de Mèxic, la ciutat de la llacuna.
Conquestes miniatura|Mapa que mostra l'expansió de l'Imperi Asteca a través de les seves conquestes. Les conquestes de Moctezuma II s'indiquen amb el color verd (basat en els mapes de Ross Hassig a Aztec Wars)
Inici de les relacions amb els castellans Auguris sobre l'arribada dels castellans esquerra|miniatura|El pas d'un cometa hauria estat interpretat per Moctezuma II com un presagi terrible, segons Diego Durán (Codex Durán, t. I, cap. LXIII) .
Bernardino de Sahagún (1499-1590) esmenta vuit fets, ocorreguts deu anys abans de l'arribada dels castellans, que s'haurien interpretat com a signes nocius: l'aparició d'una flama al cel durant gairebé un any, la crema del marc del temple de Huitzilopochtli, un altre temple misteriosament colpejat per un llamp, la caiguda d'un cometa, l'aigua del Llac de Texcoco que va començar a bombollejar, l'aparició d'una dona que va plorar gemegant «estimats fills, ja marxem», un ocell capturat pels pescadors al llac de Texcoco i que portava un mirall al cap, aparició d'homes de dos caps que van desaparèixer tan bon punt els van mostrar a Moctezuma. pensen que els asteques eren especialment sensibles a aquests signes perquè l'any precís de l'arribada dels castellans va coincidir amb la nova cerimònia del foc celebrada al final d'un cicle de 52 anys del calendari asteca, l'any que va estar associat als canvis, renaixement i risc de desastres, com a part del mite de la Llegenda dels Sols. Segons Matthew Restall, va ser un simple mite del fatalisme nadiu el que va donar lloc al truisme que els asteques s'havien tornat passius a causa de la seva pròpia superstició. Probablement, aquestes llegendes formen part del procés de racionalització posterior a la conquesta dels asteques per explicar la seva derrota, buscant descriure un Moctezuma indecís, vanitós i supersticiós, que finalment va ser la causa de la caiguda de l'Imperi asteca.Lockhart 1993, p. 17–19
L'etnohistoriadora Susan Gillespie ha argumentat que la concepció de la història dels nahues, que interpretaven com una sèrie de cicles successius, també va conduir a una racionalització posterior dels esdeveniments de la conquesta. En aquesta interpretació, la personalitat de Moctezuma, l'últim rei de l'imperi asteca, es va reescriure per coincidir amb la dels primers reis de dinasties anteriors, per exemple Quetzalcóatl, el mític darrer governant dels tolteques.Gillespie, 1989, Chapter 5. En qualsevol cas, és més que probable que la descripció de Moctezuma a les fonts posteriors a la conquesta estigués influenciada en gran manera pel seu paper com a figura important de la història asteca tardana.
Primers contactes (1517) L'any 1517, Moctezuma va rebre els primers informes que anunciaven el desembarcament dels europeus a la costa oriental del seu Imperi, era l'expedició de Juan de Grijalva que havia desembarcat a San Juan de Ulúa que, encara que es trobava en territori totonac, estava sota el domini de l'Imperi asteca. Moctezuma va donar ordres de mantenir-se informat de qualsevol nova aparició d'estrangers a la costa i de posar guàrdies per vigilar la zona.
L'arribada de Cortés a Mèxic (primavera de 1519)