Les Eleccions presidencials armènies de 1998 van tenir lloc el 19 i 30 de març de 1998Dieter Nohlen, Florian Grotz & Christof Hartmann (2001) Elections in Asia: A data handbook, Volume I, p329 per a escollir el president d'Armènia. Cap candidat va obtenir la majoria en la primera volta. No obstant això, tant l'oposició i els observadors internacionals van dir que les eleccions havien vist grans quantitats de frau electoral i l'oposició no reconeix els resultats de les eleccions.
Resultats de les eleccions La primera volta es va celebrar el 16 de març de 1998. El primer ministre i president en funcions, Robert Kotxarian, i Karen Demirtjian, líder de l'Armènia soviètica de 1974 a 1988, van obtenir la majoria de vots: un 38,5% i un 30,5% respectivament. Demirtjian, que va quedar segon, havia estat absent de la política durant 10 anys, dedicat al món dels negocis.
Demirtjian era vist com un "bon home" de l'època soviètica que podia «tornar a les certeses del passat i al rebuig del capitalisme mafiós personificat pel mandat de Ter-Petrossian». Demirtjian era molt popular entre el públic armeni. Una enquesta citada per diplomàtics occidentals mostrava que Demirtjian tenia el suport del 53% dels armenis, mentre que Kotxarian només comptava amb el 36%. També era el preferit per a l'món occidental, ja que tenia un enfocament més moderat sobre el conflicte de l'Alt Karabakh, mentre que es preveia que Kotxarian adoptaria una línia més dura a causa dels seus profunds vincles amb el Karabakh (Kotxarian és natiu de la regió i n'havia estat prèviament el president de la República de l'Alt Karabakh). Demirtjian també era el favorit dels líders russos, que consideraven Kotxarian un obstacle per a la resolució del conflicte. El ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Ievgueni Primakov, va donar suport obertament a Demirtjian, mentre que la televisió russa descrivia Kotxarian com a «prooccidental» i «radical».
La segona volta de les eleccions es va celebrar el 30 de març entre Kotxarian i Demirtjian. Kotxarian va guanyar amb el 58,9% dels vots. Els resultats finals van donar a Demirtjian només el 40,1%. El British Helsinki Human Rights Group va afirmar que «els armenis corrents es van decantar per Robert Kotxarian com algú lliure de vincles mafiosos i de les intrigues polítiques d'Erevan». La missió d'observació de l'OSCE va descriure la primera volta com a «profundament defectuosa», mentre que el seu informe final va declarar que la missió havia trobat «greus defectes» i que les eleccions no havien complert els estàndards de l'OSCE. Tot i que Demirtjian no va impugnar oficialment els resultats electorals, mai no els va acceptar ni va felicitar Kotxarian.
''' |- ! align=left valign=top|Candidats i partits nominants ! align=right|Vots 1a volta ! align=right|% ! align=right|Vots 2a volta ! align=right|% |- |align=left|Robert Kocharyan - Independent |545,938 |valign=top|38,50% |908,613 |valign=top|58,91% |- |align=left|Karen Demirchyan – Iniciativa Civil |431,967 |valign=top|30,46% |618,764 |valign=top|40,12% |- |align=left|Vazgen Manukyan – Unió Nacional Democràtica |172,449 |valign=top|12,16% | |valign=top| |- |align=left|Sergey Badalyan – Partit Comunista |155,023 |valign=top|10,93% | |valign=top| |- |align=left|Paruyr Hayrikyan – Unió per l'Autodeterminació Nacional |76,212 |valign=top|5,37% | |valign=top| |- |align=left|Altres cantidats – Altres partits |26,434 |valign=top|1,86% | |valign=top|
|colspan=5|Font: IFES: Election Guide
Referències
Categoria:Política d'Armènia Armenies