Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.

Biografia Va néixer a Amberg el 1352, fill de l'elector palatí Robert II i la princesa Beatriu, filla del rei Pere II de Sicília. El seu pare era nebot de l'emperador Lluís IV, que havia regnat l'Imperi de 1314 al 1328.

De molt jove ja va prendre part al govern del Palatinat, i a la mort del seu pare el 1398 el va succeir. Juntament amb els arquebisbes Joan de Nassau-Wiesbaden-Idstein de Magúncia, Werner von Falkenstein de Trèveris, i Frederic III de Saarwerden de Colònia va ser un dels quatre prínceps electors que es van reunir al Castell de Lahneck el 20 d'agost de 1400 i van declarar deposat el rei Venceslau de Luxemburg per haver concedit el ducat de Milà a Joan Galeàs Visconti a canvi de 100.000 florins d'or. L'endemà els mateixos quatre electors van escollir Robert nou rei d'Alemanya, i seria coronat a Colònia el 6 de gener de 1401.

Tot i que Venceslau estava massa ocupat amb les revoltes a Bohèmia per plantar-li cara, el poder de Robert a l'Imperi era feble i tenia la poderosa Casa de Luxemburg com a enemics. Amb la sortida de Lucca de la Lliga de Bolonya a finals de 1400, només Florència i Bolonya s'oposaven al duc de Milà Joan Galeàs Visconti i Florència va buscar el suport de Robert. Per tal de consolidar-se al tron i pujar al prestigi, el 1402 va acordar amb el papa Bonifaci IX iniciar una expedició a Itàlia amb l'objectiu de sotmetre el Duc de Milà i fer-se coronar emperador per Bonifaci, a canvi del seu suport en el Cisma d'Occident envers Benet XIII del Papat d'Avinyó. La campanya va acabar de forma desastrosa, en ser derrotat l'exèrcit germànic a mans de les tropes milaneses a la batalla de Brescia i Robert es va veure obligat a tornar a Alemanya, on les notícies de la derrota van incrementar el desordre. Només la incapacitat de Venceslau de prendre cap acció li va permetre mantenir-se el poder, que va aconseguir mantenir fins a la seva mort el 1410. Va ser enterrat a l'Església de l'Esperit Sant de Heidelberg que ell mateix havia fet construir.

Família Avantpassats miniatura|Gravat romàntic representant Robert

Núpcies i descendents miniatura|Robert amb la seva esposa Elisabet El 27 de juny de 1374 es va casar amb Elisabet de Nuremberg, filla del burgravi Frederic V de Hohenzollern. Las parella tingué nou fills:

Robert (1375-1397) Margarida (1376-1434), es casaria el 1394 amb el duc de Lorena Carles II. Frederic (v. 1377-1401) Lluís (1378-1436), succeïria el seu pare a l'Electorat Palatí com a Lluís III. Agnès (1379-1401), es casaria el 1400 amb el duc Adolf de Kleve. Elisabet (1381-1408), es casaria el 1407 amb el duc Frederic IV d'Àustria. Joan (1383-1443) Esteve (1385-1459) Otó (1390-1461)

Notes i referències

Categoria:Persones d'Amberg Categoria:Reis germànics Categoria:Casa de Wittelsbach Categoria:Electors del Palatinat Categoria:Morts a Renània-Palatinat Categoria:Polítics bavaresos Categoria:Nobles bavaresos