Larc de Berà (sovint escrit incorrectament com a Arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns vint km al nord de la ciutat de Tarragona. L'arc està situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera N-340. Fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura a final del , i dedicat a l'emperador August. D'una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció que al·ludeix a la construcció de l'obra. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni, i que serví per a marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.
Descripció L'arc de Berà va ser construït amb carreus de pedra calcària local, procedent de la pedrera de l'Elies, molt propera, al costat de l'actual nucli urbà de Roda de Berà. Els carreus del sòcol del podi estan tallats en una pedra de diferent color i més consistent. A partir de l'anàlisi i de l'estudi comparatiu dels diferents elements i del conjunt de l'arc, es pot afirmar que és un exponent de l'arquitectura a les províncies occidentals de l'imperi al final del s. aC. Els elements clau per a aquesta afirmació són: la tècnica constructiva, l'estructura global de l'edifici, la disposició dels elements i la morfologia dels seus capitells. Es va dissenyar amb la unitat de mesura del peu romà de 0,296 m i es van establir dos mòduls bàsics de dos i mig i cinc i mig peus romans. Aquesta modulació permet determinar que l'origen, l'arc tenia un àtic en la part superior, les restes del qual poden observar-se en dibuixos antics i en els comentaris dels arquitectes responsables de la restauració de l'any 1788.
Construït amb opus quadratum, és un monument d'una gran sobrietat i de formes molt senzilles, que s'inclou dins del grup d'arcs d'una sola obertura, per la qual discorria la via Augusta. De planta rectangular, recolza sobre dos podis amb sòcol. El cos central està presidit per l'arc, destacat per una arquivolta motllurada. Emmarquen l'arc dues lesenes, a la part interna, i dues lesenes d'angle en els extrems de les façanes principals de l'edifici. Aquestes lesenes, amb bases àtiques, fusts acanalats i capitells corintis, recolzen sobre una motllura correguda que fa les funcions de plint. L'entaulament de l'edifici estava format per un arquitrau —motllurat a la part superior—, un fris —també motllurat i amb una inscripció—, i una cornisa amb denticulats. Actualment, només es conserven alguns elements originals de l'arquitrau i del fris. De la cornisa original romana, es van recuperar uns fragments en el curs de les excavacions realitzades l'any 1994, que han estat reposats en la darrera restauració portada a terme. Als costats menors del monument, dues lesenes d'angle ocupen el cos central.
Context miniatura|Maqueta de Catalunya en miniatura de l'arc de Berà L'arc de Berà va ser construït al traçat de l'antiga via Augusta a les darreries del s. aC, pel volts dels anys 15-5 aC. Molt probablement, va ser consagrat a l'emperador August o bé al seu numen o genius, en un moment en què aquesta via va ser objecte d'una reforma. Una inscripció parcialment conservada ens indica que fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura, un ciutadà romà resident a Tàrraco.
Al curs de la història, l'arc ha estat objecte de nombroses modificacions i restauracions, que podem seguir des de la primera menció escrita de què disposem, datada el 1525, gràcies a les representacions gràfiques que s'han anat succeint al llarg del temps. Entre 1984 i 1992, va ser objecte d'una sèrie de treballs de recerca i documentació que van aportar una nova visió del monument, recollida en una publicació de Xavier Dupré Raventós.
Arcs honorífics L'arc romà ve a substituir la columna honorífica grecohel·lenística i, com aquesta, estava pensat per suportar una estàtua o un grup d'estàtues. Amb un clar valor honorífic, els arcs no van ser sempre erigits per a commemorar una victòria militar i, per això, encara que se'ls coneix genèricament com a arcs triomfals, és més adequat utilitzar el terme darc honorífic per a designar aquest tipus de monuments.
El seu programa iconogràfic i decoratiu inclou normalment relleus, alguna estàtua coronant-lo i les inscripcions, on es fa esment dels personatges homenatjats, les dedicatòries i el motiu de la construcció. Els mots llatins que designen aquest tipus de monument són: fornix —utilitzat en època republicana—, arcus i ianus. Aquest darrer utilitza el nom d'una divinitat arcaica del passatge per a referir-se a un tipus de monument, l'arc, que esdevé la veritable expressió del ritu del passatge, erigint-se en llocs de caràcter sagrat o especialment significatius.
Des d'August, es difon ràpidament aquest tipus de construcció per totes les províncies de l'imperi, i el principal motiu d'homenatge és el mateix emperador, per la qual cosa la immensa majoria dels arcs seran edificats pels emperadors o per als emperadors. Si s'observa el conjunt d'arcs construïts en època augusta, la gran majoria foren erigits en honor d'August i, principalment, dedicats pel Senatus Populusque Romanus. Es converteixen, així, en un element significatiu de la presència de Roma.
No tots els arcs, però, tenien la mateixa funció. Alguns en definien els límits d'un territori, normalment relacionats amb les vies de comunicació. D'altres es trobaven integrats en l'entorn urbanístic d'un municipi o d'una colònia, delimitant-ne el territori, o relacionats amb els rius. Alguns en tenien un marcat caràcter funerari, construïts en memòria d'una persona o d'una família destacada.
Arcs hispànics A partir del Principat d'August, a les principals ciutats de les províncies hispàniques i a les vies de comunicació, va aparèixer un nou tipus de construcció: l'arc honorífic, que podia ser promogut per iniciativa pública, o bé per l'acció dels mateixos ciutadans.
Seguint el model nascut a Roma, ja en època republicana, es va difondre ràpidament la moda de construir-ne per totes les províncies de l'imperi. Malgrat tot, tan sols uns pocs n'han arribat fins a nosaltres amb estats de conservació diversos. És el cas dels d'Alcàntara i Càparra a Càceres, el de Cabanes a Castelló, el de Medinaceli a Sòria, el de Mértola a Portugal i els de Martorell (Barcelona) i Berà, que ens ocupa. D'altres, desapareguts, es coneixen gràcies als dibuixos realitzats quan encara existien —és el cas de l'arc de Sàdaba—; d'altres ens són coneguts per alguns dels seus elements arquitectònics —cas de l'arc de Ciempozuelos (Madrid), el de Còrdova, Itàlica (Sevilla), Llíria (València), Màlaga, Mèrida o Tarragona —construït al Fòrum de la Colònia—, del qual ens han arribat una sèrie de relleus amb la representació d'armes i captius. En altres casos, l'existència ve documentada per materials epigràfics —Lucentum (Alacant), Xèrica (Castelló) o Mengíbar (Jaén)—, així com per les emissions de monedes, com és el cas del probable arc de Tàrraco dedicat a Galba l'any 68 o principis del 69 dC per a commemorar l'alliberació d'''Hispania dels abusos de Neró i dels seus legats.
Amb relació a les tipologies, es tenen tota mena de representacions: d'una sola obertura —com el de Berà—; de tres buits —com el de Medinaceli—, o, fins i tot, quadrifonts —com és el cas de Càparra. Les principals característiques dels arcs honorífics construïts a les províncies romanes de la península és la seva sobrietat, tot i que, encara que es destaqui la gran senzillesa decorativa dels monuments hispànics en relació als d'altres províncies de l'imperi, no s'ha d'oblidar ni l'existència dels elements ornamentals d'alguns d'aquests —que han arribat als nostres dies—, ni el fet que, generalment, aquest arcs estaven coronats per estàtues o per grups escultòrics.
Història L'arc de Berà es va construir en el punt en què la via Augusta travessava el límit de lager tarraconensis, a unes 14 milles al nord-est de la ciutat de Tàrraco. Punt geogràficament important, però sense relació amb un límit jurídic de l'administració romana. No es pot considerar, doncs, un arc territorial, sinó un arc del tipus que s'ha anomenat semiurbà. El context històric en què s'ha de referenciar la construcció de l'arc de Berà ve dominat per la reforma administrativa endegada per August el 27 aC i en la qual Tàrraco passa a ser capital de la Provincia Hispania Citerior. En el mateix marc, s'ha de tenir en compte la reforma de la xarxa viària hispànica portada a terme per August dins de la seva reforma de les províncies hispàniques i de la seva política d'assentaments urbans.
Per a Tàrraco aquesta reforma té un gran significat, ja que representa un canvi de traçat de la via, que accedeix a la ciutat per l'est mitjançant una porta, de la qual es poden veure les restes a la base de la torre de les Monges del . La relació entre arcs honoraris i vies de comunicació s'estableix en època d'August amb la construcció l'any 27 aC dels arcs del pont Milvi a Roma i de la porta de Rímini —inici i final, respectivament, de la via Flamínia. A Hispania, tenim els exemples dels arcs de Martorell i Mengíbar, que es troben en el recorregut de la via Augusta i que haurien estat realitzats per iniciativa oficial. La construcció d'arcs honorífics fruit de la iniciativa privada, relacionats amb la construcció de vies, té exemples notables com és el cas dels arcs de Saint-Chamas o l'arc de Saintes. El motiu de la construcció de l'arc de Berà, doncs, podria estar relacionat amb la reforma de la via Augusta, construït per iniciativa d'un personatge privat (Luci Licini Sura) i dedicat a l'emperador August en el marc del culte imperial, que tants exemples presenta a Tàrraco, ciutat on l'emperador va residir dos anys.
Promotor
Luci Licini Sura, ciutadà romà que probablement va morir a Tàrraco al final del s. aC, va ser qui va decidir la construcció de l'arc de Berà. El nom d'aquest personatge apareix en la inscripció que actualment es troba en quatre blocs de l'arquitrau de la cara nord del monument. Se sap, però, que fins a la restauració de 1840, es conservaven dos blocs més i que devia ocupar l'espai central del fris de la façana meridional. Mitjançant dibuixos i documents, així com per les parts actualment conservades, es pot proposar una lectura d'aquesta inscripció que ens refereix la voluntat de Luci Licini Sura perquè, una vegada mort, es construís aquest edifici dedicat, probablement al mateix emperador August. Aquest no apareix en la inscripció, però és possible que hi fos citat, com a objecte de l'homenatge, en una altra inscripció que podia haver existit en l'àtic que devia coronar l'arc.
Per la inscripció se sap, també, que Luci Licini Sura pertanyia a la tribu Sèrgia i que, per tant, no era originari de Tàrraco —capital de la província de la Hispania Citerior—, que pertanyia a la tribu Galèria. No es coneixen més dades sobre la vida d'aquest personatge, però el fet que a la seva mort disposés la construcció d'un arc, en un acte d'altruisme, fa pensar que devia ser una persona acomodada que devia tenir una activa participació en la ciutat.
Segons les darreres investigacions, el Luci Licini Sura que apareix a la inscripció de l'arc es podria identificar amb L(ucius Licinius) Sura, praefectus de la Colonia Victrix Iulia Lepida, que apareix documentat en una emissió de monedes de l'any 39 aC, i no al Luci Licini Sura —senador i amic de l'emperador Trajà—, amb qui tradicionalment s'havia relacionat. Donada la importància que adquireix Tàrraco durant el darrer quart del s. aC —convertida en capital de la província i amb la presència d'August—, no és estrany que el praefectus de Lèpida volgués continuar la seva carrera política en aquesta ciutat.
Evolució de la seva imatge