1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Esdeveniments Països Catalans Enguany tingué lloc el primer Congrés de Periodistes Catalans. 24 de febrer - Girona: Es publica el primer número del Punt Diari. 17 d'abril: Comencen les emissions Ona Lliure, la primera ràdio lliure del país. 1 de maig: Primer número d'Els Marges, revista quadrimestral de llengua i literatura catalana fundada per Joaquim Molas.
Art i arquitectura
Cinema i televisió
També s'estrenà la sèrie de televisió La barraca, basada en la novel·la homònima de Vicent Blasco Ibáñez.
Còmics
Esports El 12 de febrer es fundà a Berlín l'equip de futbol americà Berliner Bären. El pilotari Bengoetxea III guanyà la final del Manomanista 22 a 10 contra García Ariño IV. La Selecció d'handbol del Canadà quedà subcampiona en el Campionat Panamericà de Handbol.
Educació 30 d'octubre, Cadis: Es funda la Universitat de Cadis.
Literatura
Música
Política i revolucions miniatura|Protesta a la Haia per l'avortament a Espanya 3 d'abril, Espanya: eleccions municipals espanyoles de 1979, les primeres eleccions municipals després de la mort del General Franco. 25 d'octubre, Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultà plebiscitat l'estatut d'autonomia, conegut com lEstatut de Sau. Aquest entra en vigor el 8 de desembre, essent sancionada pel rei Joan Carles I com a llei orgànica estatal (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre). És publicada en els diaris oficials corresponents: BOE (22 de desembre) i DOGC (31 de desembre). 16 de gener, Pèrsia: El xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família i s'exilia a Egipte, on morí el 27 de juliol de l'any següent. 1 de febrer, Teheran, Iran: l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini hi arriba procedent de París, on vivia exiliat. 3 de març, Espanya: La Unió de Centre Democràtic, encapçalada per Adolfo Suárez, guanya les eleccions generals espanyoles de 1979 per majoria relativa. 5 de març, Júpiter: s'esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda Voyager 1. 28 de març, Harrisburg, estat de Pennsilvània, Estats Units: Al reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, produint l'evaporació d'aigua contaminada i provocant una fusió nuclear, en l'anomenat Accident de Three Mile Island. 11 d'abril, tropes de Tanzània ocupen Kampala capital d'Uganda. 1 d'abril, Iran: després d'un referèndum, s'hi proclama una república islàmica. 4 de maig: Madrid, Espanya: s'hi constitueix el Senat per primera vegada després del franquisme. Regne Unit: El Parlament Britànic nomena Margaret Thatcher cap de govern: serà la primera dona que ocupa aquest càrrec. 2 de juny, Varsòvia, República Popular de Polònia: el papa Joan Pau II hi arriba per visitar el seu país natal, el primer del bloc comunista que visitarà el pontífex. 19 de juliol, Managua, Nicaragua: El Front Sandinista d'Alliberament Nacional ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza. 25 d'octubre, Referèndum estatutari a Catalunya de 1979 24 de novembre - Barcelona: Un atemptat fallit de Terra Lliure es cobra la vida del seu membre Fèlix Goñi i Roura i fereix al militant Quim Pelegrí. 24 de desembre, Afganistan: A petició del govern comunista, tropes de la Unió Soviètica comencen a envair el país. Comença la Guerra de l'Afganistan.
Dirigents estatals en el càrrec
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Sheldon Glashow Abdus Salam Steven WeinbergQuímica Herbert C. Brown Georg WittigMedicina o Fisiologia Allan McLeod Cormark Godfrey HounsfieldLiteratura Odysseas ElytisPau Teresa de CalcutaEconomia Theodore Schultz William Arthur Lewis
Videojocs
defunc== Naixements == Les persones nascudes el 1979 faran anys el .
Naixements Països Catalans 6 de febrer, Reus: Laura Sánchez García, patinadora catalana que va competir en les dècades de 1990 i 2000. 15 de març, Barcelona: Ariadna Oltra, periodista i presentadora de televisió catalana. 26 d'abril, Barcelona: Laia Ortiz i Castellví, llicenciada en Ciències Polítiques i política catalana, ha estat diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya. 29 de maig, València: Jéssica Albiach, periodista i política valenciana resident a Catalunya.
19 de juny, Navarcles: Rosa Maria Morató, atleta catalana, especialista en fons i en cros. 2 de juliol, Nador, Marroc: Najat El Hachmi, escriptora catalana i mitjancera cultural d'origen amazic. 11 de juliol, Sabadell: Marina Gatell i Poch, actriu de teatre i cinema i productora catalana. 16 de juliol, Barcelona: María Escoté, modista i dissenyadora de moda catalana. 29 de juliol, Granollers: Sandra Sabatés, periodista catalana. 7 de setembre, Calafell: Guillem Solé, cantant i compositor català del grup Buhos. 10 de setembre, Barcelona: Laia Palau Altés, jugadora catalana de bàsquet. 18 de setembre, Terrassa: Sílvia Muñoz i Escudé, jugadora d'hoquei sobre herba. 15 de novembre, Barcelona: Albert Rivera, expolític català.
Resta del món
18 de gener, St. Julian's, Malta: Roberta Metsola, diputada i presidenta del Parlament Europeu. 7 de febrer, Ta'izz, Iemen: Tawakul Karman, activista iemenita, Premi Nobel de la Pau de l'any 2011. 21 de febrer, Waco, Texas: Jennifer Love Hewitt, actriu, autora, productora i cantant estatunidenca. 4 de març, Roubaix: Karima Delli, política francesa. 16 de març, Atenes: Savina Yannatou, cantant grega, investigadora del cant a Europa. 20 de març, València: Silvia Navarro Jiménez, jugadora d'handbol valenciana, medallista olímpica. 24 de març, Nova York, Estats Units: Lake Bell, actriu, escriptora i directora estatunidenca. 26 de març, Madrid: Saioa Hernández, soprano. 29 de març, Madrid: Estela Giménez, gimnasta rítmica i presentadora de televisió espanyola. 30 de març, Ribadesella: Adriana Lastra Fernández, política asturiana. Nova York (EUA): Norah Jones, cantant, pianista i actriu americana. 1 d'abril, Santander, Cantàbria: Ruth Beitia Vila, atleta espanyola. Ha estat diputada del Parlament de Cantàbria. 10 d'abril, Washington: Rachel Corrie, activista propalestina que morí esclafada per una excavadora (m. 2003). 11 d'abril, Xile: María Elena Swett, actriu. 19 d'abril, Poona, Índia: Amruta Patil, artista i escriptora. És la primera autora de novel·les gràfiques del país. 29 d'abril, Madrid: Tania Sánchez Melero, política espanyola, ha estat diputada a l'Assemblea de Madrid. 5 de maig, Filipines: Charmane Star, actriu porno 23 de juny, Meliskerke, Veere: Franca Treur, escriptora i periodista neerlandesa. 26 de juliol, Zeberio, Biscaia: Txema Añibarro, futbolista basc que jugava com a migcampista. 27 de juliol, Rio de Janeiro: Marielle Franco, sociòloga, política, feminista, defensora dels drets humans, assassinada (m. 2018). 15 de setembre, Kenya: Edna Kiplagat, corredora de fons kenyana; campiona del món de marató. 21 de setembre, Glasgow, Escòcia: Keith Lasley, migcampista actiu a la Lliga Escocesa. 22 d'octubre, Chicago, Illinois: Jannero Pargo, jugador de bàsquet. 24 d'octubre, Barakaldo: Silvia Intxaurrondo Alcaine, periodista basca. 25 de novembre, Estocolm: Joel Kinnaman, actor suec. 14 de desembre, Chester, Anglaterra: Michael Owen, futbolista 16 de desembre, Rochester, EUA: Luke Harper Lluitador nord-americà († 2020) 20 de desembre, Florència, Itàlia: Chiara Francini, actriu Londres: Taiye Selasi, escriptora, fotògrafa i cineasta anglesa. Kristian Nygård, artista noruec Marràqueix: Achraf Baznani, fotògraf marroquí Batman (Turquia): Yavuz Ekinci, escriptor +Naiximents+(ordenats per defecte pel primer cognom) M/d Nom i llinatges Activitat Origen M. 05/31 Laia Andreu i Trias atleta vigatana 11/06 Vicent Baydal i Sala historiador valencià 07/28 Mireia Boya e Busquet política aranesa 02/04 Sergi Durbà escriptor saguntí 12/15 Raül Garrigasait i Colomés escriptor solsoní 01/30 Carlos Latre Ruiz actor castellonenc 01/13 Josep Pedrals i Urdàniz escriptor barceloní 11/11 Fèlix Peñarrubia Larrosa pilotari gandià 11/15 Albert Rivera Díaz polític barceloní 01/16 Aaliyah cantant novaiorquesa 2001 06/06 Randa Abdel-Fattah novel·lista australiana Khalid al-Misslam fotoperiodiste qatarià 2022 02/21 Jon Barberena Ibarra versador navarrés 2019 05/27 Michael Buonauro autor de còmic estatunidenc 2004 04/10 Rachel Corrie activista estatunidenca 2003 03/14 Marielle Franco activista carioca 2018 Halyna Hutchins cineasta ucraïnesa 2021 03/08 Jessica Jaymes actriu porno estatunidenca 2019 09/03 Katharina Lindner futbolista bàvara 2019 10/03 Josh Klinghoffer músic californià 05/26 Ashley Massaro lluitadora novaiorquesa 2019 02/21 Bryan Lee O'Malley autor de còmic canadenc 04/23 Nicolas Portal ciclista gascó 2020 12/28 Noomi Rapace actriu sueca 12/14 Øystein Runde autor de còmic noruec 06/10 Nadia Toffa periodista llombarda 2019 05/10 Marieke Vervoort atleta flamenca 2019 07/30 Diva Zappa artista californiana
Necrològiques +Defuncions+(ordenades per defecte pel primer cognom) M/d nom i llinatges activitat origen e. 11/05 Al Capp autor de còmics estatunidenc 06/14 Ahmad Zahir cantant afagnés Entre les morts destacades de l'any hi ha la del compositor Vicent Asencio, el cineasta Jean Renoir o el poeta Blas de Otero.
Països Catalans 4 de gener - Barcelona (Barcelonès): Rafael Durancamps i Folguera, pintor català. 26 de gener - Barcelona (Barcelonès): Martí Marcó i Bardella, activista socialista i independentista català, militant de Terra Lliure. 28 de març - Ciutat de Mèxic: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista catalana (n. 1892). 4 d'abril - València: Vicent Asencio i Ruano, compositor valencià (n. 1908). 1 de juny - Barcelona: Carme Barnadas i Gorina o Gurina, pintora catalana (n. 1904). 5 d'agost, Barcelona: Matilde Gironella i Escuder, pintora i escriptora en castellà que va signar com a Ilde Gir (n. 1899). 12 de setembre - Madrid: Laly Soldevila, actriu catalana. 18 de setembre - Barcelona: Josep Pascual i Vila, químic català (n. 1895). 27 de setembre - Barcelona: Palmira Puig i Ximénez, fotògrafa catalana (n. 1912). 6 d'octubre - El Port de la Selva: Maria Rosa de Navas i Escuder, ceramista catalana. 25 de desembre, Barcelona: Adela Simon Pera, infermera catalana impulsora de la modernització de la professió a Catalunya I Espanya (n. 1919). Resta del món 27 de gener - Buenos Aires, Argentina: Victoria Ocampo, escriptora i editora argentina (n. 1890). 9 de febrer - Londres (Anglaterra): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (n. 1900).
12 de febrer - Beverly Hills (EUA): Jean Renoir, cineasta francès. 16 de març Bazoches-sur-Guyonne, França: Jean Monnet, economista francès i un dels pares de l'actual Unió Europea (n. 1888) Madrid: Carmen de Icaza, novel·lista espanyola del 1935 al 1960 (n. 1899). 4 d'abril -Rāwalpindi, Pakistan: Zulfikar Ali Bhutto, president del Pakistan entre 1971 i 1973 (n. 1928) 10 d'abril -Roma (Itàlia): Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a Nino Rota, compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules (n. 1911). 2 de maig - Bèrgam (Itàlia): Giulio Natta, químic italià, Premi Nobel de Química de l'any 1963 (n. 1903). 29 de maig, Santa Monica, Califòrnia: Mary Pickford, actriu canadenca. 1 de juny - Schopfheim (Alemanya): Werner Forssmann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1956 (n. 1904). 2 de juny - Barcelona: Fèlix Goñi i Roura, activista polític català (n. 1958). 11 de juny - Krefeld: Elisabeth Kadow, artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus. 16 de juny - Nova York (EUA): Nicholas Ray, director de cinema estatunidenc (n. 1911). 29 de juny - Majadahonda, Madrid: Blas de Otero, poeta basc en llengua castellana (n. 1916). 2 de juliol - Tver, Rússia: Larissa Iukhímivna Xepitko, directora de cinema, guionista i actriu soviètica ucraïnesa (n. 1938). 8 de juliol: Tòquio (Japó): Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 (n. 1906).