Lantropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia."Coneixement cultural i històric” de Gonçal Mayos (UB).
Estudia l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i els comportaments socials al llarg del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de l'espècie humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi tots els éssers humans i totes les dimensions de la humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia són la lingüística i l'arqueologia. La paraula prové del grec άνθρωπος, ánthropos, 'ésser humà', i el sufix -logia derivat de λόγος, lógos, 'doctrina, coneixement'.
Hi ha dues grans branques d'esta ciència. La primera és lantropologia cultural o social, que estudia els humans com a éssers culturals.Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ; p. 49. Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i, per tant, són productors de cultura i, alhora, productes d'esta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols. Concretament, l'antropologia cultural s'encavalca amb l'etnologia, la diferència amb la qual deriva, en bona part, de l'epistemologia anglosaxona; mentre que l'antropologia social ve a ser una branca de la sociologia.
La segona gran branca és lantropologia física o biològica, que estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura. Una tercera branca, lantropologia criminal, hui es considera una pseudociència cancel·lada.
Significat i definicions històriques Etimologia miniatura|Fruit de la meticulosa investigació de Bernard de Sahagun, es presenta un foli escrit en nàhuatl del Còdex Florentí. És considerat l'antecessor de l'etnografia No contrastant que Aristòtil crea l'adjectiu anthropologos, ho va fer en un sentit molt genèric, amb què no pretenia generar un coneixement positiu. El terme antropologia pareix haver estat emprat per primera volta, en un sentit proper a l'etimològic, pel filòsof, metge i teòleg Magnus Hundt (1449-1519) en Antropologium de hominis dignitate, natura et proprietatibus, de elementis, partibus et membris humani corporis (Leipzig, 1501).
Els termes antropologia i etnologia adquirixen sentit al i històricament els dos mots han estat designats com a conceptes diferents, però vinculats. L'antropologia era una ciència de la natura i l'etnologia era una classificació cultural que finix per designar "l'anàlisi comparada de les mentalitats i les institucions de les societats tradicionals". Segons Marcel Mauss, es pot distingir dins l'ofici d'antropòleg una fase etnogràfica,Manuel d'ethnographie. que observa i recull els fets, una fase etnològica, que els analitza i una fase antropològica,Sociologie et anthropologie. que compara, sintetitza i teoritza. Però per alguns antropòlegs contemporanis, este esquema no s'adiu perquè "l'etnografia és tota sola etnologia, l'observació va plena d'interpretacions".
L'antropologia com a disciplina apareix per primer cop en l'Histoire Naturelle de Buffon (1749) i combina molt aviat dues genealogies diferents:
Una de primerenca, de base naturalista, relacionada amb el problema de la diversitat física de l'espècie humana (anatomia comparada) i com a fruit d'un projecte comparatiu de descripció de la diversitat dels pobles. Este últim havia estat abordat des de la baixa edat mitjana, en relació amb els problemes que plantejava el treball dels missioners, les necessitats de descriure pobles situats als marges de l'Europa de l'alta edat mitjana, i més tard el projecte colonial. Posteriorment, s'hi afegiria la història comparada de la cultura dels pobles que donaria lloc, a Europa, al folklore.
La definició actual l'etnologia seguix sent associada de manera implícita a l'estudi d'un poble determinat així com al treball de camp, mentre que l'antropologia estudia fets humans, és a dir, propis de l'ésser humà. I, de fet, estes són les definicions que prevalen. Històricament s'ha associat l'antropologia a l'estudi de comunitats aborígens tractades com a "primitives", passades i fora d'època, i s'ha volgut crear una disciplina diferent per estudiar les societats industrialitzades: la sociologia. Però esta forma de procedir és pròpiament occidental, ja que en altres àrees del planeta l'antropologia estudia igualment les societats industrialitzades en un conjunt antropològic contemporani.
Perspectiva històrica Durant el l'anomenada llavors antropologia general incloïa un espectre d'interessos molt ampli, que abastava des de la paleontologia del Quaternari al folklore europeu, passant per l'estudi comparat dels pobles aborígens. Per això formava part de les ciències naturals i el pensament filosòfic alemany. Després de l'aparició dels models evolucionistes i el desenvolupament del mètode científic en les ciències naturals, molts autors van pensar que els fenòmens històrics també seguirien pautes deduïbles per observació.
El desenvolupament inicial de l'antropologia com a disciplina més o menys autònoma del conjunt de les ciències naturals coincideix amb l'apogeu del pensament il·lustrat, i posteriorment del positivista, que elevava la raó a una capacitat distintiva dels éssers humans. El seu desenvolupament es va poder vincular molt prompte als interessos del colonialisme europeu derivat de la Revolució industrial.
Nota: l'estudi de l'ésser humà és ben antic. Heròdot (484-425 ane) en les seves Històries explica les diferències entre els diversos habitants del món conegut (Líbia, Egipte, Grècia, Àsia Menor…) i parla ja de diferències de crani entre egipcis i perses, fet que és del tot erroni i esbiaixat, però ens indica ja una primera aproximació a altres cultures. Hipòcrates (460-377 ane) llançà la teoria segons la qual el medi influencia els caràcters o trets físics de l'ésser humà i per això cridava l'atenció sobre les diferències de qui habita en climes variats. Aristòtil (384-322 ane) estudia l'ésser humà perquè el considerava complex i, per tant, procedix a mesurar cranis, etc.
Per raons que tenen a veure amb el projecte de la Nova República nord-americana, la qual introduïx una ideologia que exclou la població indígena, originària de les terres, l'antropologia de camp començà a tenir bases professionals als Estats Units a l'últim terç del a partir de les activitats del Bureau of American Ethnology i de la Smithsonian Institution. L'antropòleg alemany Franz Boas, vinculat a aquest tipus de tasca, institucionalitzà acadèmicament i professionalment l'antropologia als Estats Units. A la Gran Bretanya victoriana, Tylor i posteriorment autors com Rivers i més tard Malinowski i Radcliffe-Brown desenvoluparen un model professionalitzat d'antropologia acadèmica. La mateixa cosa va succeir a Alemanya abans del 1918.
En la majoria de potències colonials de principis de segle hi ha esbossos de professionalització de l'antropologia que no acabaren de quallar fins passada la Segona Guerra Mundial. En tots els estats occidentals s'incorporà el model professional d'antropologia anglosaxona. Per este motiu, la major part de la producció de l'antropologia social o cultural abans de 1960 -que es coneix com a model antropològic clàssic- es basa en etnografies produïdes a Amèrica, Àsia, Oceania i Àfrica, però amb un pes molt inferior a Europa. La raó n'és que al continent europeu va prevaler una etnografia positivista, destinada a apuntalar un discurs sobre la identitat nacional, tant als estats germànics, com als escandinaus i eslaus.
El model antropològic clàssic de l'antropologia social fou abandonat durant la segona meitat del . Actualment els antropòlegs treballen pràcticament tots els àmbits de la cultura i la societat.
L'objecte d'estudi Aquesta ciència postula que res de l'ésser humà, llevat de la biologia, no és inherent a la seua natura. Per això, l'objecte de l'anàlisi antropològica no pot ser entés com una cosa donada. La definició del problema a investigar passa per la reflexió teòrica i empírica del fenomen.
Després del desenvolupament de diferents tradicions teòriques, i en diversos països, es va produir un debat sobre quin era l'aspecte de la vida humana que l'antropologia havia d'estudiar. En eixa època, els lingüistes i arqueòlegs culturals ja havien definit els seus camps d'acció. James George Frazer havia proposat que este objecte era la cultura, entesa com un "tot complex" que inclou creences, costums, tecnologia i tot allò que produïxen les societats humanes. Esta proposta és present en tots els corrents de l'antropologia, bé es declaren a favor o en contra seua.
Tanmateix, a partir d'esta confrontació, hi ha un fenomen d'una constant atomització dins la disciplina que, per citar l'exemple més conegut, comporta que molts autors consideren que l'estudi de la cultura seria el camp de l'antropologia cultural i el de les estructures socials el de l'antropologia social pròpiament dita. Radcliffe-Brown, antropòleg social, considerava com una disciplina diferent la que realitzaven Franz Boas i els seus alumnes, antropòlegs culturals. Segons Clifford Geertz, l'objecte de l'antropologia és l'estudi de la diversitat cultural.
Siga quin siga el cas que es presente, l'antropologia general es preocupa per:
poder i política parentiu i societat religió i simbologia
Cadascun d'estos punts són estudiats per l'antropologia cultural. L'ésser humà és estudiat des del vessant humanístic. La llista de preocupacions s'allarga amb un punt de vista sociològic, incloent-hi l'estudi del gènere, del treball, etc. Estudiar l'ésser humà científicament, d'altra banda, és estudiar-lo biològicament i, ací, les preocupacions són diametralment distintes.
Tot amb tot, l'objecte d'estudi de l'antropologia és l'ésser humà i, com a ciència social, el seu punt de partença és l'anàlisi sociocultural del seu comportament. En tant que ciència, estudia la seua biologia, el seu parlar i el seu estat actual i passat.
Branques de l'antropologia miniatura|100px|Tíbia d'origen arqueològic, amb periostitis i deformació "en sabre", pròpies d'una treponematosi
Històricament parlant, el projecte d'antropologia general es componia de quatre branques: la lingüística, l'arqueologia, l'antropologia biològica, l'antropologia social i antropologia cultural. És a dir, a l'hora de definir l'antropologia, existixen dues perspectives d'estudi:
científica humanística
Segons si fem servir el mètode científic o humanístic, tindrem dues branques diferenciades de l'antropologia general. La branca científica es dedica a l'estudi de l'ésser humà biològic mentre que l'humanística es dedica a estudiar-lo des d'un vessant sociocultural. D'esta diferència en trobem les quatre branques clàssiques, que són la sociologia, la lingüística i la cultural per la banda humanística, i la física i arqueològica per la banda científica.
Així doncs, les branques de l'antropologia es poden comptar en quatre:
Antropologia biològica o antropologia física; esta branca analitza la diversitat del cos humà en el passat i el present. Inclou, per tant, l'evolució de l'anatomia humana, així com les diferències i relacions entre els pobles actuals i les seues adaptacions a l'ambient. De vegades, inclou l'evolució dels primats. En el passat era anomenada antropologia física, encara que amb una lleugera disparitat de conceptes.