miniatura|Estats part i signats pel Pacte: El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, PIDESC (ICESCR, per la seva sigla en anglès) és un tractat multilateral general que reconeix drets de segona generació i estableix mecanismes per a la seva protecció i garantia. Va ser adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant la Resolució 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966 i va entrar en vigor el 3 de gener de 1976. Les parts es comprometen a treballar per a la concessió dels drets econòmics, socials i culturals de les persones, inclosos els drets laborals i els drets a la salut, l'educació i un nivell de vida adequat. Al desembre de 2008, el Pacte va tenir 160 membres. Altres sis països havien firmat, però encara no han ratificat el Pacte.

El Pacte és part de la Carta de les Nacions Unides, junt amb la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, inclosa l'última del Primer i Segon Protocols Facultatius.

El Pacte és supervisat pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides.

Gènesis El PIDESC té les seves arrels en el mateix procés que va conduir a la Declaració Universal dels Drets Humans. A la Conferència de San Francisco de 1945 s'havia proposat una "Declaració sobre els drets essencials de l'home" que va donar lloc a la fundació de les Nacions Unides, i el Consell Econòmic i Social va rebre l'encàrrec de redactar-la. Al principi del procés, el document es va dividir en una declaració que estableix els principis generals dels drets humans i una convenció o pacte que conté compromisos vinculants. La primera va evolucionar cap a la DUDH i va ser adoptada el 10 de desembre de 1948.

La redacció de la convenció va continuar, però hi havia diferències significatives entre els membres de l'ONU sobre la importància relativa dels drets civils i polítics negatius versus els drets econòmics, socials i culturals positius. Això va fer que finalment la convenció es dividís en dos pactes separats, "un per contenir els drets civils i polítics i l'altre per contenir els drets econòmics, socials i culturals".United Nations General Assembly Resolution 543, 5 February 1952. Els dos pactes havien de contenir tantes disposicions semblants com fos possible i s'havien d'obrir a la signatura simultàniament. Cadascun inclouria també un article sobre el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.United Nations General Assembly Resolution 545, 5 February 1952.

El primer document es va convertir en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i el segon en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Els esborranys van ser presentats a l'Assemblea General de l'ONU per a la seva discussió el 1954 i adoptats el 1966.United Nations General Assembly Resolution 2200, 16 December 1966.

Resum El Pacte segueix l'estructura de la DUDH i el PIDCP, amb un preàmbul i trenta-un articles, dividits en cinc parts.La secció següent resumeix el text del conveni.

Primera part La part 1 (article 1) reconeix el dret de tots els pobles a l'autodeterminació, inclòs el dret a "determinar lliurement el seu estatus polític",ICESCR, Article 1.1 perseguir els seus objectius econòmics, socials i culturals, i gestionar i disposar dels seus propis recursos. Reconeix un dret negatiu d'un poble a no ser privat dels seus mitjans de subsistència,ICESCR, Article 1.2 i imposa l'obligació a aquelles parts encara responsables de territoris no autogovernats i de confiança (colònies) d'encoratjar i respectar la seva autodeterminació.ICESCR, Article 1.3

Segona part La part 2 (articles 2-5) estableix el principi de "realització progressiva". També exigeix que els drets siguin reconeguts "sense discriminació de cap mena per raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o d'un altre tipus, origen nacional o social, propietat, naixement o qualsevol altra condició".ICESCR, Article 2.2 Els drets només poden ser limitats per llei, d'una manera compatible amb la naturalesa dels drets, i només amb la finalitat de "promoure el benestar general en una societat democràtica".ICESCR, Article 4

Tercera part La part 3 (articles 6 a 15) enumera els mateixos drets. Aquests inclouen els drets següents:

a treballar, en «condicions justes i favorables»,ICESCR, Article 7 amb dret a formar sindicats i afiliar-se (articles 6, 7 i 8); a la protecció social, inclosa la seguretat social (article 9); a la vida familiar, inclòs el permís parental retribuït i la protecció dels fills (article 10); a un nivell de vida adequat, incloent-hi l'alimentació, la roba i l'habitatge adequats, i la "millora contínua de les condicions de vida" (article 11); a la salut, concretament "el nivell més alt possible de salut física i mental" (article 12); a l'educació, inclosa l'educació primària universal gratuïta, l'educació secundària generalment disponible i l'educació superior igualment accessible. Això hauria d'anar encaminat a "el ple desenvolupament de la personalitat humana i el sentit de la seva dignitat"ICESCR, Article 13.1 i permetre que totes les persones participin efectivament en la societat (articles 13 i 14); a la participació en la vida cultural (article 15).

Com que els drets negatius i positius són drets que obliguen a l'acció (drets positius) o a la inacció (drets negatius), molts d'aquests drets esmentats inclouen accions específiques que s'han de dur a terme per realitzar-los, ja que són drets econòmics, socials i culturals positius que van més enllà dels drets negatius civils i polítics relativament inactius.

Quarta part La part 4 (articles 16 a 25) regula l'informe i el seguiment del Pacte i les mesures adoptades per les parts per implementar-lo. També permet que l'òrgan de seguiment –originalment el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides– ara el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals faci recomanacions generals a l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre les mesures adequades per fer realitat els drets (article 21).

Cinquena part La part 5 (articles 26 a 31) regula la ratificació, l'entrada en vigor i l'esmena del Pacte.

Protocol opcional El Protocol facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals és un acord secundari al Pacte que permet a les seves parts reconèixer la competència del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals per examinar les queixes de persones.

El Protocol facultatiu va ser adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 2008 Va començar a rebre signatures el 24 de setembre de 2009, i fins al juliol de 2023 ha estat signat per 46 parts i ratificat per 27. Després d'haver superat el llindar de ratificacions requerides, va entrar en vigor el 5 de maig de 2013.DisplayNews.

Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals és un òrgan d'experts en drets humans encarregat de supervisar l'aplicació del Pacte. Està format per 18 experts independents en drets humans, elegits per a mandats de quatre anys, amb la meitat dels membres escollits cada dos anys.

A diferència d'altres òrgans de vigilància dels drets humans, el comitè no va ser establert pel tractat que supervisa. Més aviat, va ser establert pel Consell Econòmic i Social arran del fracàs de dos òrgans de seguiment anteriors.

Tots els estats que en formen part han de presentar informes periòdics al Comitè on es descriuen les mesures legislatives, judicials, polítiques i altres que han pres per implementar els drets afirmats en el Pacte. El primer informe s'ha de presentar en un termini de dos anys des de la ratificació del Pacte; a partir d'aleshores, els informes s'han de presentar cada cinc anys. El Comitè examina cada informe i adreça les seves preocupacions i recomanacions a l'Estat part en forma d'"observacions finals".

El Comitè es reuneix normalment cada maig i novembre a Ginebra.

Estats partidaris Els estats que formen part del pacte són els següents: