Terceira és una de les illes de l'arxipèlag de les Açores (Portugal). El seu nom fa referència al fet que va ser la tercera illa de l'arxipèlag a ser descoberta, després de l'illa de Santa Maria i la de São Miguel.
Geografia Les illes Açores constitueixen la terra més occidental de la Unió Europea, i es troben al bell mig de l'oceà Atlàntic, a quasi igual distància entre els continents europeu i americà. L'illa té aproximadament 29 km d'ample per 18 km de llarg, amb un perímetre de 90 km i una superfície de 396,75 km². El punt més alt es troba a 1.022 m a la serra de Santa Barbara, a la zona oest. La capital de l'illa és Angra do Heroísmo i la segona ciutat és Praia da Vitória.
Terceira, estesa en el paratge en el qual torça el seu curs el corrent del golf de Mèxic i s'arremolinen les àrees determinants del canvi de direcció d'aquella: paratge notable entre els dos mons, sobretot si al que s'ha dit abans s'afegeix que el grup de cims que forma l'arxipèlag té per pedestal un altiplà submarí, la qual base es troba en els abismes del mar, a més de 4.000 m de profunditat, i que per la seva naturalesa volcànica, anàloga a la de Madeira i les illes Canàries, són la continuació d'una serralada plutònica submarina que arrenca molt endins del continent africà, a l'Atles, el qual gran volcà Djebel Toubkal, és com el germà gran d'aquesta família ígnia.
L'illa Terceira, la principal del grup històricament, no és la més gran, ja que per la seva extensió, de 396,75 km², ve després de la de São Miguel (759 km²). És de forma oval, alta, de relleu extremadament esquerp. El pic culminant és la Caldeira de Santa Barbara, que assoleix els 1.067 m. Des d'allà es gaudeix de l'esplèndid panorama de les illes centrals, São Jorge, Graciosa i Pico. Darrere la imponent massa d'aquesta enorme muntanya (2.800 m) s'amaga la pintoresca illa de Faial. Des d'una altra muntanya, o Caldeirão, es domina el centre i est de l'illa. El Caldeirão és un antic cràter de 10 km de circumferència, ocupat per espessos matolls envoltats de cons volcànics.
El sòl miniatura|Gravat de l'illa Terceira (de l'itinerari, l'obra de Jan Huygen van Linschoten de 1595). Al centre hi ha Angra Com i Monte Brasil Tot el sòl i el subsòl de l'illa Terceira és volcànic, semblant en això a la resta de l'arxipèlag, menys São Miguel, ja que a aquesta s'hi veuen, per rara excepció, grosses fileres de calcària conquillosa miocena. Les roques volcàniques de Terceira poden dividir-se, com les altres de les Açores, en antigues i modernes. Al primer grup, molt escassament representat, pertanyen alguns blocs de sienita, diorita, diabasa i whewellita, totes d'estructura granítica, enclavades en les roques eruptives modernes. El basalt s'estén en franges estretes per la superfície superior del terreny, contrastant el seu color negre amb el vermellós de l'argila ferruginosa que en la Terceira, com a la resta d'illes, forma la major part del sòl, aquí i allà interrompudes pels pics i cons de diversos colors: de trets blanquinosos, de vegades coberts de pedra volcànica; de trets negres, per la presència de filons de lava, i també, de vegades, marrons, per estendre's sobre ells escòries fosques, pulverulentes.
En les valls s'hi veuen espais d'enlluernadora blancúria, resultants de la pols de pedra volcànica que s'estén sobre ells. En altres paratges ho cobreix tot una escòria negra com el carbó: són el que els geòlegs anomenen lapil·li. També hi ha la “pedra queimada”, pedrotes negres, o rocs vermellosos, molt durs. Traquites, andesites, laves volcàniques, laves basàltiques, cendres i pedra volcànica, pudors pomítics i escoriàcies disposades en capes espesses; tot producte d'erupcions volcàniques. Després els meteors les van treballar intensament, sucumbint primer a l'acció de les abundants pluges i de la boira quasi constant, el basalt, el sílice pobre però ric en oxigen, ferro, calci, magnesi, sodi i potassi, formant els silicats així construïts l'argila que abans s'ha mencionat, i que en alguns paratges assoleix molts metres de gruix. Dels detritus d'aquestes roques en resulta un sòl molt fèrtil, amb només una quantitat mitjana de nitrogen, àcid fosfòric i calç, però abundantíssim en potassa. Les arenes, pedres i argila, i també l'humus, són en quantitat més que suficient per fer el terreny molt apte per a l'absorció de l'aigua.
La costa La costa de l'illa és generalment molt escarpada, amb algunes puntes que s'avancen una mica dintre el mar, i són: la de les Contendas, al SE,; la de Malmerendas, al N. de la badia de Praia; la de Carneiros, al NE,; la Punta Negrito, al NO, i la Gorda, al SO. Els punts accessibles són: la badia d'Angra do Heroísmo, punt capital de la costa S, i la situada en la costa E, on està la ciutat d'Angra da Vitória. Al voltant de l'illa Terceira es veuen vestigis de volcans submarins, testificant la seva presència els illots d'As Cabras i Morro do Brazil, aquest anomenat així per l'abundància de la planta tintori del mateix nom que allà hi habita. Té profundes grutes i un cràter doble.
El paisatge El paisatge és bellíssim, sobretot als voltants d'Angra, capital de l'illa, envoltada de grans muntanyes. El primer port de l'arxipèlag és Ponta Delgada, en l'illa de São Miguel i després ve Angra, amb un tràfic de moltes tones. L'illa està dividida en dos consells. La seva capital, com resta dir, és Angra.
Els habitants de l'illa Terceira, com quasi tots els de l'arxipèlag, són d'origen portuguès. Alguns procedeixen de colònies flamenques que poc després del descobriment s'establiren allà. Són molt laboriosos, excel·lents llauradors i propensos a emigrar, sobretot, fugint del servei militar, cosa a la qual són refractaris.
Clima El clima de les Açores és el típic insular, no tan sols per la immensitat del mar que l'envolta, sinó per trobar-se en el límit dels vents alisis i contraalisis. De les principals ciutats de l'arxipèlag, Ponta Delgada, Horta i Angra do Heroísmo, aquesta és la de més elevada temperatura mitjana anual, excedint quasi 1 °C a les altres dues: 18,06 °C, l'oscil·lació tèrmica anual difereix poc de la de la resta de l'arxipèlag, que és de 12,54 °C, motiu pel qual es pot assegurar que el clima s'aparta un xic del tipus insular per apropar-se al variable. A Angra la humitat mitjana anual és de 81,4. La capa de pluja, d'1 m aproximadament, és inferior a Horta, on arriba a 1,5, les boires són freqüents, però més en les muntanyes que en el litoral.
Flora La flora de les Açores i, per tant la de Terceira és molt semblant a la del Mediterrani. Predominen entre les plantes herbàcies les gramínies anuals, les compostes, lleguminoses, labiades i umbel·líferes, i entre els arbres els de fulla perenne, notant-se la singularitat que encara els de fulla caduca difícilment la perden en tot el curs de l'hivern. La flora de les Açores és diferent de la mediterrània en l'abundància de falgueres polipodiàcies que es troben per totes bandes en l'illa Terceira i en les altres illes.
El nombre d'espècies vegetals indígenes no passa d'unes 500, entre les quals 40 i escacs són pròpiament de les Açores. Entre aquestes destaca el malvavisco de les Açores, que es troba en els llocs més freds; l'enciam de les illes i els créixens (agräo das caldeiras), que cobreixen amb la seva verdor els fon humits dels cràters, i en el més alt dels turons orquídies magnífiques (Habenaria micrantha i Habenaria longe-braclata). No és tan exuberant la vegetació en la Terceira com a São Miguel, on existeixen famosos jardins particulars que són veritables meravelles, però també és notable la seva fertilitat, produint cereals, llegums i fruita en abundància i d'excel·lent qualitat, i també posseeix bones vinyes, restes del que en altre temps tingué, i que donaven molt bon vi.
A començaments del segle XX els tarongers substituïren al vi en importància. També hi ha conreu de: plàtan, te i cafè, havent-hi també figueres magnífiques. En els terrenys no calcaris creixen admirablement els castanyers i el pi. Aquesta flora és la mateixa existent en l'època de les erupcions antigues, perquè a sota de les velles laves s'hi han trobat troncs d'arbres idèntics als actuals. No hi abunda l'aigua potable, però sí les mineromedicinals, de les quals hi ha nombrosos brolladors. Els antics esllavissaments de lava van obrir galeries decorades amb estalactites negres, per on circulen de vegades aigües subterrànies, com succeeix a prop d'Angra, on existeix un cabalós riu que va per sota terra, el qual movia múltiples molins.
Fauna La fauna és pobra. A part els animals domèstics introduïts per les persones, només s'hi troba a l'illa sis o set espècies de mamífers: el conill, diverses espècies de rates, la fura i el ratpenat. No hi ha rèptils; escassegen les espècies entomològiques, amb la sola lamentable excepció d'alguns insectes molt nocius per l'agricultura. El mateix succeeix amb les aus, essent molt abundants les granívores, que els camperols les designen amb el mot praga (plaga).
Història miniatura|Catedral d'Angra El descobriment Se sap que les illes Açores foren descobertes per Gonzalo Velho Cabral, comendador d'Almourol (o potser senzillament reconegudes, per haver-hi ja alguna notícia) l'any 1431, però s'ignora qui descobrí la Terceira, i també la data exacta, que alguns afirmen que fou el 1449; només es pot dir que fou entre el 1444 i el 1450. L'Infant Enric, per Decret del 2 de març del 1450, datat a Silves, encomanà el poblament de l'illa de Jesu Cristo, «tercera de les descobertes», a Jacome de Bruges, «meu servidor, natural do condado de Flandres». Per aquest document es té coneixement del nom que se li posà a l'illa, que fou el de Jesu Cristo, el qual no va prevaldre, quedant-se el de Terceira, i que la colonitzaren flamencs. Malgrat que aquest punt el posà en dubte el cronista Antonio Cordeiro, que explica que Jacome de Bruges tingué un soci lisboeta anomenat Diego de Teive, el qual es va desfer del flamenc i colonitzà pel seu conte. Però aquesta història ha estat refusada, així com la pretensió dels flamencs a l'honor d'haver descobert l'illa. El vertader nom del poblador Jacome de Bruges era Josué van den Berge.
Les illes de São Jorge, Faial, Flores i Pico foren colonitzades per altres famílies flamenques. El cap d'una d'elles, Jobs van Heurter, senyor de Moerkerke, fou sogre de Martín de Behaim, el famós autor d'un globus terraqüi en què consignà els descobriments geogràfics fets fins al viatge de Diego Cam a l'Àfrica Austral, al qual l'acompanyà (1484-86). Acabà el seu aparell el 1492, i en aquest els termes orientals d'Àsia estan molt més cap a l'Est, de la seva vertadera situació: circumstància tinguda molt en compte quan s'investiguen els orígens de l'error que portà a Colom a descobrir Amèrica per casualitat.
Després del Descobriment En l'època que seguí al descobriment, Terceira serví moltes vegades d'escala a les flotes que anaven a l'Índia o a les naus que venien d'allà, i que a Angra s'unien per a creuar amb més seguretat aquella part de l'Oceà fins a Lisboa, infectada per corsaris moriscos o cristians, d'aquestes escales naixia per a l'illa gran riquesa i prosperitat. Quan el prior del Crato, pretenent imitar al mestre d'Aviz, volgué oposar-se per les armes a la invasió de Portugal per les tropes castellanes, l'illa Terceira el seguí amb entusiasme, obeint la veu de Cipriano de Figueiredo, el seu alcalde corregidor. L'Ajuntament d'Angra proclamà en Antonio, arrossegant amb ell a quasi tota la població, en el moment en què aquell era desballestat a Alcantara pel duc d'Alba.