fou infant de Lleó, i de Castella fill del rei Alfons IX de Lleó, i de la seva segona esposa, la reina Berenguela de Castella, va passar a ser senyor de Molina i Mesa després del seu primer matrimoni amb Mafalda González de Lara, hereva d'aquests territoris.
Fill del rei Alfons IX de Lleó, i de la seva segona esposa, la reina Berenguera I de Castella, era net per part paterna del rei Ferran II de Lleó i de la seva primera esposa, la reina Urraca de Portugal i pel costat matern d'Alfons VIII de Castella i de la reina Leonor Plantagenet.
Va contreure matrimoni el 1223, segons Salazar i Acha, amb Mafalda González de Lara, filla de Gonzalo Pérez de Lara, III senyor de Molina i Mesa, i de la seva esposa, Sancha Gómez de Trava. Fruit del seu matrimoni van néixer dos fills:
Fernando Alfons de Molina (1242-c.1250); va morir quan tenia uns vuit anys. Blanca Alfons de Molina (1243-1293), hereva del senyoriu de Molina a la mort del seu pare.
Va contreure un tercer matrimoni, després de l'any 1260, amb Major Alfonso de Meneses, senyora de Meneses i Villanueva, vídua de Gonzalo Gil de Villalobos i filla d'Alonso Téllez II de Meneses, IV senyor de Meneses, de Sant Román i de Villanueva, i de la seva primera esposa María Yáñez de Limia. Fruit del seu tercer matrimoni van néixer dos fills:
Alfonso Téllez de Molina (c. 1262-1314), senyor de Meneses i senyor de Tiedra, Montealegre, Grajal, Alba de Liste, San Román y San Felices. També va ser propietari de la meitat del senyoriu d'Alburquerque. María de Molina (c. 1260-1321). regna consort de Castella pel seu matrimoni amb el seu nebot Sancho IV, fill d'Alfons X i de la reina Violante d'Aragó.
Referències
Bibliografia
Categoria:Infants de Castella Categoria:Lleonesos Categoria:Morts a Salamanca