Esdeveniments miniatura|esquerra|500px|Exposició Internacional de 1929, a Barcelona miniatura|esquerra|500px|Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants Països Catalans 31 de gener, Barcelona: Primer número del setmanari Mirador fundat per Amadeu Hurtado. 17 de febrer, Barcelona: S'instal·la un servei de fotos ràpides, el primer fotomaton, al carrer de Pelai. 20 de març, Barcelonaː Francesc Cambó crea el Conferentia Club, presidit per Isabel Llorach. 19 de maig, Barcelona: s'inaugura l'Exposició Internacional a Montjuïc. 20 de maig, Barcelona: S'inaugura l'Estadi de Montjuïc, amb motiu de l'Exposició Internacional. 19 de setembre, Barcelona: Al cinema Coliseum es projecta el primer film sonor que es veié a la península: La chanson de París, amb Maurice Chevalier, el primer musical de la Paramount. 1 d'octubre, Barcelona: Es publica el primer número del Butlletí de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona. Olesa de Montserrat: es funda l'Esbart Olesà. Sabadell: es publica L'home que es va perdre, novel·la de Francesc Trabal i Benessat.

Resta del món 1 de gener, Nicaragua: El general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència. 10 de gener, Bélgica: Primera aparició de Tintín, el famós personatge creat per Hergé, i el seu gos Milú al número 11 de Le Petit Vingtième on es comença a publicar la seva primera aventura Tintín al país dels soviets. 17 de gener, Nova York, EUA: Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari Evening Journal. 11 de febrer, Roma, Regne d'Itàlia: la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà. 1 d'agost, Espanya: Enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres 28 de setembre, Praga, Imperi Austrohongarès: s'hi inaugura la catedral de Sant Vit. 24 d'octubre, Londres. Es publica Una cambra pròpia, assaig de Virginia Woolf. Nova York, Estats Units d'Amèrica: "Dijous negre" a Wall Street, amb una gran caiguda de la borsa que donà inici a la Gran depressió Es funda la Borsa de Casablanca

Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Louis de BroglieQuímica Arthur Harden Hans von Euler-ChelpinMedicina o Fisiologia Christian Eijkman Frederik Gowland HopkinsLiteratura Thomas MannPau Frank Billings Kellog

Naixements Països Catalans 19 de gener, Premià de Mar, Maresme: Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, pediatre i polític català. 19 de març, Roda de Ter, Osona: Miquel Martí i Pol, poeta, escriptor i traductor català. 23 de març, Río Muni, Guinea Equatorial: Guillem d'Efak, cantant, escriptor i actor manacorí. 25 de març, Manresa, Bages: Manuel Riu i Riu, historiador català 27 de març, Ceret: Claire Maurier, actriu nord-catalana de teatre, el cinema i la televisió. 9 d'abril, Banyoles: Pere Verdaguer i Juanola, escriptor rossellonès 14 d'abril, Osona: Candi Espona i Bayés, advocat. 12 de maig, Budapest: Ágnes Heller, filòsofa hongaresa 20 de maig, Mataró: Montserrat Julió i Nonell, actriu, directora teatral i escriptora catalana 29 de maig, Barcelona: Maria Oleart i Font, Oleart de Bel, poetessa i narradora catalana. 30 de maig, Cadaqués, Alt Empordà: Joan Vehí i Serinyana, fuster i fotògraf de Salvador Dalí 6 de juny, Barcelona: Jordi Texidó i Mata, músic i compositor català. 28 de juliol, Barcelona: Alícia Guri i Canivell, jugadora de tennis i tennis taula catalana. 18 d'agost, Barcelona: Mathilde Bensoussan (de soltera Matilde Tubau), filòloga i traductora francesa d'origen català 7 de setembre, Barcelona: Alicia Agut, actriu catalana 19 de setembre, Barcelona: Maria Dolors Cortey de Ribot, escriptora catalana. 30 d'octubre, Barcelona: Rosa Maria Kucharski, pianista, professora i musicòloga. 31 d'octubre, Barcelona: Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers, sacerdot catòlic, polític, escriptor i editor català 13 de novembre, Barcelona: Jaime Gil de Biedma, poeta català en llengua castellana. 24 de desembre, Figueres, Alt Empordà: Mercè Huerta i Busquets, pintora catalana Barcelona: Antoni Blanch i Xiró, jesuita

Resta del món 3 de gener, Roma, Itàlia: Sergio Leone, director de cinema italià 11 de gener, Casapulla, Itàlia: Nicoletta Orsomando, locutora i actriu italiana. 15 de gener, Atlanta, Geòrgia (Estats Units): Martin Luther King, religiós i activista en favor dels drets civils dels negres, per la qual cosa va ser distingit amb el Premi Nobel de la Pau el 1964. Manatí, Cuba: Faure Chomón, comandant de la Revolució Cubana 23 de gener, Berlín, República de Weimar: John C. Polanyi, químic canadenc d'origen hongarès, Premi Nobel de Química de l'any 1986. 27 de gener, Sollefteå, Suècia: Ingrid Thulin, actriu sueca de cinema i teatre 28 de gener, Buffalo, Nova York: Edith M. Flanigen, química americana molt reconeguda. 30 de gener: Lucille Teasdale-Corti, pediatra i cirurgiana canadenca, que va treballar a Uganda contribuint al desenvolupament de serveis mèdics al nord del país 31 de gener: Londres: Jean Simmons, actriu anglesa nominada cops al premi Oscar Múnic: Rudolf Mößbauer, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1961 Pisa, Itàlia: Girolamo Arnaldi, historiador i professor universitari italià. 18 de març, Gorzów Wielkopolski: Christa Wolf, novel·lista i assagista alemanya 28 de març, Pécs: Olga Tass, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica. 1 d'abril, Brno, Txecoslovàquia: Milan Kundera, escriptor txec. 5 d'abril: Bruges, Bèlgica: Hugo Claus, escriptor. Coventry, Warwickshire, Anglaterra: Nigel Hawthorne, actor anglès Bergen, Noruega: Ivar Giæver, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1973. 6 d'abril: Berlín, República de Weimar: André Previn, nascut Andreas Ludwig Priwin, pianista, director d'orquestra i compositor estatunidenc d'origen alemany Tomsk, Sibèria: Iedisson Denísov, compositor rus 8 d'abril, Brussel·les, Bèlgica: Jacques Brel, cantant belga. 10 d'abril, Pessac, Gironde: Yvette Roudy, política francesa; ha estat diputada, Ministra dels Drets de la dona i alcaldessa. Lund, Suècia: Max von Sydow, actor suec. 15 d'abril, Southampton, Nova York: Jacqueline Kennedy, primera dama dels EEUU pel seu matrimoni amb J. F. Kennedy (m.1994). 17 d'abril, Dakar: Mariama Bâː novel·lista, professora i feminista senegalesa 22 d'abril, Gibara, Cuba: Guillermo Cabrera Infante, novel·lista, guionista, traductor i crític cubà 28 d'abril, Berlín: Renate Mayntz, sociòloga alemanya. 4 de maig, Brussel·les, Bèlgica: Audrey Hepburn, actriu d'origen europeu que treballà als EUA 6 de maig, Sidney, Ohio, EUA: Paul Christian Lauterbur, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2003 10 de maig, Boutouche, Nova Brunswick, Canadà: Antonine Maillet, escriptora i dramaturga canadenca, Premi Goncourt de l'any 1979. 25 de maig, Brooklyn, Nova York: Beverly Sills, de nom real Belle Silverman, cantant d'òpera americana 29 de maig, Newcastle upon Tyne, Anglaterra: Peter Higgs, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 2013 31 de maig, Avellaneda, Argentina: Jorge Ricardo Masetti, periodista i guerriller argentí. Va ser fundador i director de l'agència de notícies cubana Prensa Latina 3 de juny, Gränichen, Suïssa: Werner Arber, microbiòleg suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1978. 10 de juny, Birmingham, Alabama, EU]: Edward Osborne Wilson, entomòleg i biòleg estatunidenc, Premi Internacional Catalunya 2007. 12 de juny, Frankfurt, Alemanya: Anne Frank, escriptora alemanya Londres, Anglaterra: Brigid Brophy, novel·lista, crítica i activista britànica 14 de juny, Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà 17 de juny, Tbilisi, Unió Soviètica: Tigran Petrossian, jugador d'escacs soviètic, Campió del món entre 1963 i 1969 23 de juny, Malmedy, Bèlgica: Henri Pousseur, compositor, professor i teòric de música belga 29 de juny, Florència, Itàlia: Oriana Fallaci, escriptora i periodista italiana 1 de juliol, Nova York, EUA: Gerald Edelman, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1972 ( 7 de juliol, Nova York: Helen Rodríguez Trías, pediatra i activista pels drets de les dones. 9 de juliol, Rabat, Marroc) Al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Alawí, conegut com a Hassan II, Rei del Marroc de la dinastia alauita 18 de juliol, Parabiago: Franca Rame, actriu, dramaturga, activista i política italiana 19 de juliol, Condòm: Sarah Maldoror, directora de cinema francesa, pionera del cinema panafricà Les Moutiers-en-Cinglais, França: Emmanuel Le Roy Ladurie, historiador. 28 de juliol, Southampton, Nova York, EUA: Jacqueline Lee Bouvier, esdevinguda Jacqueline Kennedy arran del seu matrimoni amb John Fitzerald Kennedy, president dels Estats Units, i posteriorment Jacqueline Onassis, a partir del seu casament amb el magnat grec Aristòtil Onassis 2 d'agost, Aveiro: Zeca Afonso, compositor i cantautor portuguès 4 d'agost, Roma: Gabriella Tucci, soprano italiana, particularment associada al repertori italià. 24 d'agost: el Caire, Egipte, o Gaza o Jerusalem, Mandat Britànic de Palestina) segons altres fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i president de Palestina. Premi Nobel de la Pau de 1994 25 d'agost, Neuilly-sur-Seine, França: Dominique Fernandez, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1982. 29 d'agost, Sersell, Algèria: Alice Recoque, enginyera informàtica francesa 4 de setembre, Oakland, Califòrnia: Elizabeth Roemer, astrònoma nord-americana especialitzada en estels i asteroides 11 de setembre, Göteborg: Birgitta Trotzig, escriptora sueca, membre de l'Acadèmia Sueca des de 1993 15 de setembre, Nova York, EUA: Murray Gell-Mann, físic nord-americà, Premi Nobel de Física 1969. 17 de setembre, West Kensington, Anglaterra: Stirling Moss, pilot de curses automobilístiques anglès 29 de setembre, Handan, Hebei, Xina: Xu Huaizhong, militar, guionista i escriptor xinès. Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2019 per la novel·la 牵风记 Qianfengji. 18 d'octubre, Departament de Rivas: Violeta Chamorro, política i periodista nicaragüenca, que fou presidenta de Nicaragua (m. 2025). 22 d'octubre, Moscou: Lev Iaixin, porter de futbol rus 14 d'octubre, Charleston, Virgínia de l'Oest, USA: George Crumb, compositor estatunidenc. 2 de novembre, Medicine Hat, Alberta, Canadà: Richard Edward Taylor, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1990. 4 de novembre, Bangalore, l'Índia: Shakuntala Devi, coneguda com la "dona ordinador", va entrar en el Llibre dels Records Guiness l'any 1982. 7 de novembre, Viena, Àustria: Eric Richard Kandel, metge nord-americà d'origen austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000. 9 de novembre, Budapest, Hongria: Imre Kertész, escriptor hongarès, Premi Nobel de Literatura de l'any 2002 12 de novembre: Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco. Garmisch-Partenkirchen, República de Weimar: Michael Ende, escriptor alemany de literatura fantàstica i infantil 9 de desembre, Nova York, EUA: John Cassavetes, actor, guionista i director estatunidenc 23 de desembre, Yale, Estats Units: Chet Baker, trompetista i cantant de jazz nord-americà Província de Múrcia: Resu Fernández Páez, activista veïnal. Tòquio, Japó: Aiko Miyawaki, escultora«Miyawaki, Aiko». Benezit Dictionary of Artists (em inglês). doi:10.1093/benz/9780199773787.article.b00123650. Consultado em 11 de junho de 2020

Necrològiques Països Catalans 19 de febrer - Godella, l'Horta Nord: Lambert Alonso i Torres, tenor i pintor valencià (n. 1863). 21 de març - Màlaga: Sabina Muchart, fotògrafa professional catalana, pionera en l'art fotogràfic i el periodisme de guerra (n. 1858).