miniatura|Sortida d'una cursa dels 100 metres llisos. miniatura|Cursa de la final de 100 metres femenins a la 28 Universiada d'Estiu 2015 Els 100 metres llisos constitueixen la competició reina de l'atletisme de velocitat. És la cursa més curta que es disputa a les competicions a l'aire lliure i forma part del programa olímpic des de la primera edició d'Atenes 1896. Tot i que es disputen proves més curtes a l'atletisme, com ara els 60 metres llisos, els campions del món i olímpic són considerats l'home i la dona més ràpids del planeta.
Característiques Els 100 metres llisos consisteixen en un esprint que els atletes professionals realitzen en un temps al voltant dels 10 segons, emprant unes 45 passes. La velocitat mitjana és d'entre 36 i 37 km/h. La velocitat màxima és de 42 – 44 km/h, on s'arriba a la darrera meitat de la cursa, principalment entre els 60 i els 80 metres.
La prova es desenvolupa a la recta final de les pistes d'atletisme. Per realitzar-los els atletes utilitzen un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes de claus d'atletisme, que per iniciar la cursa se situen en uns estreps. Malgrat això, és reglamentari participar en la major part de competicions internacionals amb conjunts de roba més complets. Alguns atletes, principalment dones, ho han utilitzat tant per motius culturals com per a trobar un major dinamisme.
Història La prova dels 100 metres llisos masculins va formar part del programa de la primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna que es van celebrar a la ciutat d'Atenes el 1896 (la prova femenina no debutaria en uns Jocs fins a l'edició de 1928 celebrada a Amsterdam). En aquella ocasió es va córrer sobre una pista de cendra i carbó. La posició de sortida era lliure i cada atleta adoptava la que més creia que l'afavoria, resultant vencedor el nord-americà Thomas Burke el, únic atleta de la prova que va sortir amb les mans recolzades sobre la pista i fent uns forats a terra per tenir un millor suport de sortida.
El 1912, amb la fundació de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF), es reconeix la primera marca mundial de la prova en la persona de Donald Lippincott que, amb un temps de 10,6 s, va recórrer la distància a la pista olímpica d'Estocolm.
El 1928 els nord-americans George Breshnahan i William Tuttle inventen els tacs de sortida, millorant així el punt de suport a la sortida i optimitzant l'impuls que, fins aleshores, s'obtenia practicant sobre la pista de cendra uns petits forats en els quals s'introduïen els peus, pràctica que havia introduït, el 1887, Charles Sherill. No obstant això, els tacs de sortida no van ser reconeguts per la IAAF fins a 1937.
El 1938 la IAAF va establir que per considerar vàlida qualsevol marca de la distància, el vent favorable durant la realització de la prova havia de ser inferior als 2,0 m/s.
El 20 de juny de 1968, a Sacramento, durant la celebració de les proves de selecció de l'equip nord-americà que hauria de competir en els Jocs Olímpics de Mèxic, els nord-americans Jim Hines, Ronnie Ray Smith i Charles Greene aconseguiren córrer per primera vegada la distància per sota dels 10 segons, fixant la marca mundial en 9,9 s.
L'1 de gener de 1977 la IAAF decideix abandonar el cronometratge manual que havia vingut coexistint amb l'electrònic des de 1932, establint que tot registre oficial havia de realitzar electrònicament per tenir validesa oficial.
Dades importants miniatura|Corredors a punt de prendre la sortida. Al començament de la prova, alguns atletes utilitzen trucs psicològics, com tractar de ser els últims en posicionar-se en els tacs de sortida. Una intimidació més directament és considerada antiesportiva. El jutge àrbitre mantindrà als corredors en posició de sortida per un temps impredictible de al voltant de dos segons, passats els quals farà el tret de sortida.
Temps de reacció El temps transcorregut entre el tret i la primera puntada contra els tacs de sortida és mesurat electrònicament a través de sensors instal·lats a la pistola i en els tacs.
Qualsevol temps inferior a 0,1 segons és considerat com una sortida nul·la (es denomina "caçar la sortida"). Aquesta mesura es va considerar després d'estudiar el temps que tarda el so del tret a propagar per l'aire, el que tarda a arribar a les orelles dels competidors i el temps de reacció humana davant el so, el temps transcorregut en sentir el tret i sortir del tac de partida.
Sortides nul·les o sortides en fals Durant molts anys, els corredors eren desqualificats si eren responsables de dues sortides en fals. En aquestes condicions, la regla propiciava que la sortida es repetís un nombre indeterminat de vegades, la qual cosa donava com a resultat que els atletes perdessin concentració. La regla actual diu que qualsevol atleta responsable d'una sortida en fals és desqualificat immediatament.
Les condicions climàtiques són crucials per a l'execució d'aquesta prova. Un vent de cua és molt beneficiós per als competidors, mentre que un vent de cap anirà en detriment d'aquests. Per aquesta raó, el màxim vent de cua permès perquè la marca es consideri legal és de 2,0 m / s. La resistència a l'aire també afecta de manera important a la prova. Per això, els velocistes realitzen millors temps quan van a altures elevades, on la resistència a l'aire és menor.
Rècords miniatura|Usain Bolt celebrant haver batut el rècord del món als Jocs Olímpics de Pequín el 2008. miniatura|Carl Lewis el 2009. miniatura|Maurice Greene als Jocs Olímpics de Sydney. actualitzat a 13 d'agost de 2024
ÀreaHomesDones Temps (s) Vent (m/s) Atleta País Temps (s) Vent (m/s) Atleta País Àfrica 9,77 +1.2 Ferdinand Omanyala Kenya 10,72 +1.4 Marie-Josée Ta Lou Amèrica del Nord, Central i el Carib 9,58 WR +0.9 Usain Bolt 10,49 WR 0.0 Florence Griffith-Joyner Amèrica del Sud 9,89 +0.8 Issamade Asinga Surinam 10,91 −0.2 Rosângela Santos Àsia9,83 +0.9Su Bingtian Xina10,790.0Li XuemeiEuropa9,80 +0.1Marcell Jacobs Itàlia10,73 +2.0Christine Arron Oceania 9,93 +1.8 Patrick Johnson 10,96 +2.0 Zoe Hobbs Nova Zelanda
Atletes amb millors marques mundials Categoria masculina actualitzat a 13 d'agost de 2024
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta País Data Lloc Ref.1 9,58 +0.9 Usain Bolt 16 d'agost de 2009 Berlín 29,69 +2.0 Tyson Gay 20 de setembre de 2009 Xanghai −0.1 Yohan Blake 23 d'agost de 2012 Lausana 4 9,72 +0.2 Asafa Powell 2 de setembre de 2008 Lausana 5 9,74 +0.9 Justin Gatlin 15 de maig de 2015 Doha 6 9,76 +0.6Christian Coleman28 de setembre de 2019Doha +1.2Trayvon Bromell Estats Units18 de setembre de 2021Nairobi +1.4Fred Kerley Estats Units24 de juny 2022Oregon99,77 +1.2Ferdinand Omanyala Kenya18 setembre 2021Nairobi +0.9Kishane Thompson28 juny 2024Kingston
Categoria femenina miniatura|L'actual posseïdora del rècord del món femení, l'estatunidenca Florence Griffith-Joyner. miniatura|Christine Arron (esquerra) guanyant la cursa dels 100 metres al meeting de Weltklasse.
actualitzat a 13 d'agost de 2024
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta País Data Lloc Ref1 10,49 0.0 Florence Griffith-Joyner 16 de juliol de 1988 Indianapolis 210,54 +0.9Elaine Thompson21 agost 2021Oregon310,60 +1.7Shelly-Ann Fraser-Pryce Jamaica26 agost 2021Lausana4 10,64+1.2 Carmelita Jeter 20 de setembre de 2009 Xanghai5 10,65 +1.1 Marion Jones 12 de setembre de 1998 Johannesburg +1.0Shericka Jackson Jamaica7 juliol 2023Kingston -0.2Sha'Carri Richardson Estats Units21 agost 2023Budapest810,72 +0.4Marie-Josée Ta Lou Costa d'Ivori10 agost 2022Mònaco910,73 +2.0 Christine Arron 19 d'agost de 1998 Budapest 10 10,74 +1.3 Merlene Ottey 7 de setembre de 1996 Milà +1.0English Gardner3 July 2016Eugene
Campions olímpics Homes Atenes 1896 París 1900St. Louis 1904Londres 1908Estocolm 1912Anvers 1920París 1924Amsterdam 1928Los Angeles 1932Berlín 1936Londres 1948Helsinki 1952Melbourne 1956Roma 1960Tokyo 1964Ciutat de Mèxic 1968Munich 1972Mont-real 1976Moscou 1980Los Angeles 1984Seül 1988Barcelona 1992Atlanta 1996Sydney 2000Atenes 2004Pequín 2008Londres 2012Rio de Janeiro 2016Tòquio 2020París 2024
Dones Amsterdam 1928Los Angeles 1932Berlín 1936Londres 1948Helsinki 1952Melbourne 1956Roma 1960Tokyo 1964Ciutat de Mèxic 1968Múnic 1972Mont-real 1976Moscou 1980Los Angeles 1984Seül 1988Barcelona 1992 Irina Privalova Atlanta 1996Sydney 2000 vacantEl 5 d'octubre de 2007 la nord-americana Marion Jones va admetre haver-se dopat per augmentar el seu rendiment als Jocs Olímpics d'Estiu del 2000 a Sydney (Austràlia). El 9 d'octubre d'aquell any Jones retornà les seves medalles al Comitè Nacional dels Estats Units, que al seu torn les retornà al Comitè Olímpic Internacional (COI). El COI decidí retirar les medalles a Jones així com als relleus en els quals havia pres part, i deixà vacant els seus llocs.Atenes 2004Pequín 2008 No entregadaLondres 2012Rio de Janeiro 2016Tòquio 2020París 2024
Campions mundials Homes Helsinki 1983 Roma 1987 Tokyo 1991 Stuttgart 1993 Göteborg 1995 Atenes 1997 Sevilla 1999 Edmonton 2001 París 2003 Helsinki 2005 Osaka 2007 Berlín 2009 Daegu 2011 Moscou 2013 Beijing 2015 Londres 2017 Doha 2019 Eugene 2022 Budapest 2023
Dones Hèlsinki 1983 Roma 1987 Tòquio 1991 Stuttgart 1993 Göteborg 1995 Atenes 1997 Sevilla 1999 Edmonton 2001 Saint-Denis 2003 Hèlsinki 2005 Osaka 2007 Berlín 2009 Daegu 2011 Moscou 2013 Beijing 2015 Londres 2017 Doha 2019 Eugene 2022 Budapest 2023
Evolució del rècord del món de 100 metres llisos 800px|Evolució dels rècords del món de 100 metres llisos.
Referències
Categoria:Proves atlètiques de velocitat