Carl Heinrich Carsten Reinecke (Altona, avui districte d'Hamburg, 23 de juny de 1824 - Leipzig, 10 de març de 1910) va ésser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. És sobretot conegut per la seva Sonata per a flauta Undine, però també és recordat com un dels músics més influents i versàtils del seu temps. Va exercir com a professor durant 35 anys, fins a la seva jubilació el 1902.

El seu pare era un excel·lent professor, li ensenyà tots els secrets del seu art, que completà després amb algunes lliçons dels millors mestres, i ja el 1843 va fer una excursió per Dinamarca i Suècia, en la que es donà conèixer avantatjosament com a concertista i després residí una llarga temporada a Leipzig, on va tenir com alumnes als compositors Iwan Knorr i August Winding i, on s'entregà amb ardor a l'estudi. De 1846 a 1848 fou pianista de la cort de Dinamarca, el 1851 professor del Conservatori de Colònia, de 1854 a 1859 director de música de Barmen, i de 1859 a 1860 s'encarregà de la direcció dels cèlebres concerts de la Geawandhaus de Leipzig, i ensems de la càtedra de piano i composició superior del Conservatori, on tingué entre altres alumnes l'Albert Maria Eibenschütz en Frederic Hymen Cowen (1852-1935) i, en Walter Niemann, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 929. () i conservant la primera plaça fins al 1895, en la que succeí a Arthur Nikisch i la segona fins al 1902, època en què es va haver de jubilar-se a causa de la seva avançada edat.

Reinecke fou un músic molt ben dotat i es distingí com a compositor, director d'orquestra i pianista. Les seves composicions, en les que si nota la influència de Robert Schumann i Felix Mendelssohn Bartholdy, i també, en menor escala, la de Richard Wagner, són molt nombrosos i abracen tots els generes.

Llista de composicions Òperes i música escènica Der vierjährige Posten, op. 45 (abans de 1856) König Manfred, op. 93 Ein Abenteuer Händels oder Die Macht des Liedes, op. 104 Dornröschen, op. 139 Aschenbrödel, op. 150

Simfonies Simfonia núm. 1 en la major, op. 79 (1858; rev. 1863) Simfonia núm. 2 en do menor Håkon Jarl, op. 134 Simfonia núm. 3 en sol menor, op. 227 Simfonia infantil, op. 239

Música orquestral Aladdin, obertura, op. 70 Obertura festiva, op. 148 Zenobia, obertura, op. 193 Serenata en sol menor, op. 242

Música concertant Concert per a piano núm. 1 en fa sostingut menor, op. 72 (1860) Concert per a violoncel en re menor, op. 82 Concert per a piano núm. 2 en mi menor, op. 120 (1872) Concert per a violí en sol menor, op. 141 (1876) Concert per a piano núm. 3 en do major, op. 144 Concert per a arpa en mi menor, op. 182 Concert per a piano núm. 4 en si menor, op. 254 Romanzero, op. 263, per a violoncel i orquestra Concert per a flauta en re major, op. 283 Balada per a flauta i orquestra, op. 288

Música de cambra Fantasiestücke, op. 22, per a clarinet i piano Quartet amb piano, op. 23 Quartet amb piano, op. 34 Trio amb piano, op. 38 Sonata per a violoncel núm. 1, op. 42 Quintet amb piano en la major, op. 83 Sonata per a violoncel núm. 2, op. 89 Tres sonates per a flauta, op. 108 Sonata per a flauta Undine, op. 167 Trio per a oboè, trompa i piano, op. 188 Suite per a flauta i piano, op. 202 Octet de vent, op. 216 Trio amb piano núm. 2 en do menor, op. 230 Sonata per a violoncel núm. 3, op. 238 Trio de corda en do menor, op. 249 Trio per a clarinet, viola i piano, op. 264 Sextet de vent, op. 271 Quartet amb piano en re major, op. 272 (1905) Trio per a clarinet, trompa i piano, op. 274

Música per a piano Andante und Variationen, op. 6, per a dos pianos Variationen über eine Sarabande von J. S. Bach, op. 24 Bilder aus Süden, op. 86 La belle Griseldis, op. 94 Improvisata über eine Gavotte von Gluck, op. 125 Zur Reformationsfeier, op. 191 Prologus solemnis, op. 223 Dues sonates per a dos pianos, op. 275

Música per a orgue Sonata per a orgue en sol menor, op. 284

Música vocal i coral Belsazar, oratori, op. 73 (1859) Die wilden Schwäne, op. 164

Articles També cultivà la crítica i la història musical, publicant, a més d'articles al Monthly Musical Record i altres revistes, anàlisi, etc.les obres Was sollen wir spielen? 1886; Zur Wielerbelebung der Mozartschen Klavierkonzerte 1891; Und mancheliebe Schatten steigen auf 1900 i Meister der Tonkunst 1903; Aus dem Reich der Töne 1907.

Alumnes de Carl Reinecke

Bertram Luard-Selby (1853-1918), Friedrich Schuchardt (1876-[...?]) Ernst Rudorff James Kwast (1852-1927). Robert Teichmüller (1863-1939). Alfred Caldicott (1842-1897) compositor. Jeanne Becker (1859-1893), pianista Cornelius Gurlitt (1820-1901) Friedrich Wilhelm Schönherr (1893-[...?]) compositor. Andreas Hallén (1846-1929) compositor. Fanny Davies () Hans Edgar Oberstetter (1867- 1933) compositor i baríton. Ernesto Consolo (1864-1931) violinista i editor musical. Luigi Torchi (1858-1920); compositor i musicògraf) Smith Newell Penfield (1837–1920; compositor) Max Bruch (1838–1920; compositor, director) Oscar Weil (1839–1921; compositor) Johan Svendsen (1840–1911; compositor, director) Mykola Lysenko (1842–1912; compositor, director) Arthur Sullivan (1842–1900; compositor, organista, director) Edvard Grieg (1843–1907; compositor) Karl Piutti (1846–1902; compositor, organista) Johannes Haarklou (1847–1925; compositor) Sveinbjörn Sveinbjörnsson (1847–1927; compositor) Hugo Riemann (1849–1919; teòric musical) Arnold Krug (1849–1904; compositor, pianista, director) Jan Blockx (1851–1912; compositor) Hans Huber (1852–1921; compositor, pianista) Charles Villiers Stanford (1852–1924; compositor) Iwan Knorr (1853–1916; compositor) Paul Umlauft (1853–1934; compositor) Leoš Janáček (1854–1928; compositor, organista, director) George Chadwick (1854–1931; compositor) Julius Röntgen (1855–1932; compositor, pianista)

Heinrich Ordenstein (1856-1921; pianista, pedagog musical) Christian Sinding (1856–1941; compositor) Richard Franck (1858–1938; compositor, pianista) Ethel Smyth (1858–1944; compositor, pianista, director) Basil Harwood (1859–1949; compositor, organista) Karl Muck (1859–1940; director, pianista) Emil Nikolaus von Reznicek (1860–1945; compositor, director) Isaac Albéniz (1860–1909; compositor, pianista) Fanny Davies (1861–1934; pianista) Frederick Delius (1862–1934; compositor) Robert Teichmüller (1863–1939; pianista) Felix Weingartner (1863–1942; compositor, director) Olga Zeise (1864–1945; compositor, pianista, director) Emil Kronke (1865–1938; compositor, pianista) Amina Goodwin (1867–1942; pianista) Cornelis Dopper (1870–1939; compositor, director) Hermann Suter (1870–1926; compositor) Camillo Schumann (1872–1946; compositor) Eyvind Alnæs (1872–1932; compositor, organista) Gerhard von Keußler (1874–1949; compositor, director) Julián Carrillo (1875–1965; compositor) Sara Wennerberg-Reuter (1875–1959; compositor, organista) Richard Wetz (1875–1935; compositor, director) Selmar Meyrowitz (1875–1941; director, pianista) Mikalojus Konstantinas Čiurlionis (1875–1911; compositor, pianista, pintor) Felix Fox (1876–1947; pianista) Sigfrid Karg-Elert (1877–1933; compositor, pianista, organista) Hans Franke (1882–1971; compositor, director) Algernon Bennet Langton Ashton (1859-1937) compositor Charles Villiers Stanford (1852-1924) compositor. Oskar Schwalm (1858-1936), compositor i editor musical. Charles Henry Porter (1856-1922), pedagog, mestre de cor, compositor i agent d'assegurances. http://www.biographi.ca/en/bio/porter_charles_henry_15E.html Augustus Stephen Vogt. Eduard Behm.

Referències

Tom núm. 50, pàgs, 389-390 de l'Enciclopèdia Espasa ()

Categoria:Compositors alemanys del Romanticisme Categoria:Compositors d'òpera alemanys Categoria:Directors d'orquestra alemanys Categoria:Pianistes alemanys Categoria:Pedagogs musicals alemanys Categoria:Alumnes de Franz Liszt Categoria:Persones d'Altona Categoria:Alumnes del Conservatori de Leipzig Categoria:Morts a Leipzig Categoria:Professors del Conservatori de Leipzig Categoria:Morts a Berlín Categoria:Compositors hamburguesos Categoria:Compositors alemanys morts al segle XX Categoria:Compositors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Directors de l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig