miniatura|esquerra|L'Estació del Nord de Terrassa el 1920 Esdeveniments Països Catalans 14 de març, Mataróː S'inaugura el Teatre Bosque, amb l'actuació de la companyia d'acròbates de Willy Frediani. 11 de maig, L'Hospitalet de Llobregat: l'Estat espanyol expropia la zona de la Marina de ll'Hospitalet de Llobregat, que agrega a Barcelona, per fer un port franc en terrenys que ara pertanyen a l'Autoritat Portuària de Barcelona. 23 de juny, Barcelona: Creació del Banc de Catalunya. 13 d'octubre, Barcelonaː Se celebra, al Palau de la Música Catalana el primer concert de l'Orquestra Pau Casals. 24 d'octubre: Reus: S'inaugura definitivament el Teatre Bartrina, amb una conferència d'Eduard Toda i la representació de La justícia de l'abat, obra de Josep Martí Folguera.
27 de desembre, Barcelona: Fallida del Banc de Barcelona. Barcelona: es publica L'alta llibertat, segon llibre de poemes de Clementina Arderiu.
Resta del món 10 de gener: Entra en vigor el Tractat de Versalles. 13 a 17 de març: Wolfgang Kapp va protagonitzar un intent de cop d'Estat contra el govern democràtic de la República de Weimar, conegut com el putsch de Kapp: recolzat per tropes de la Marina sota el comandament del general Lüttwitz, va ocupar Berlín i es va fer proclamar canceller. Però l'èxit de la vaga general convocada pels sindicats el va forçar a abandonar al cap de quatre dies, refugiant-se a Suècia. 15 d'abril: Madrid (Espanya): fundació del Partit Comunista Espanyol. 20 d'abril, Anvers: Comencen els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, Jocs Olímpics de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica). 4 de juny, Els Aliats i Hongria signen el Tractat de Trianon. 6 d'agost, Londres, Anglaterra: els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell “cap escolta mundial”. 12 de setembre, Anvers: Es clausuren els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, Jocs de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica). 16 de setembre: Moren unes 30 persones en un atemptat amb bomba al districte financer de Wall Street, a Nova York. 24 d'octubre: Reus: S'inaugura definitivament el Teatre Bartrina, amb una conferència d'Eduard Toda i la representació de La justícia de l'abat, obra de Josep Martí Folguera. 30 d'octubre, Sydney: Es funda el Partit Comunista d'Austràlia. Els bolxevics conquereixen lEmirat de Bukharà instaurant la República Popular de Bukharà. La ciutat de Trípoli és incorporada a la República del Gran Líban A principis d'any, Landmann descriu una segona variant de la toxina botulínica causada per Clostridium botulinum. Això succeeix als Estats Units, durant "L'escàndol de les olives".
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Charles Edouard GuillaumeQuímica Walther Hermann NernstMedicina o Fisiologia August KroghLiteratura Knut HamsunPau Léon Bourgeois
Naixements Països Catalans
4 de febrer, Barcelona: Rina Celi, cantant barcelonina de jazz i música lleugera i actriu dels anys quaranta (m. 1996). 8 de febrer, Barcelona: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (m. 2016). 10 de febrer, Figueres, Empordà: Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català. 27 de febrer, Barcelona: Mercé Pàniker i Alemany, empresària i activista social catalana (m. 2012). [Consulta: 3 abril 2017]. 6 de març, Sabadell: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona. 7 d'abril, Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català (m. 2011). 10 d'abril, Barcelona: Maria de Ávila, ballarina, coreògrafa i directora de grans companyies de ballet clàssic i neoclàssic (2014). 14 d'abril, Cervera: Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític clau en la lluita antifranquista i en la transició (m. 2008). Barcelona: Rosa Almagro i Ribera de Presas, compositora (m. 2006). 16 de maig, Mont-roig del Camp (Baix Camp): Antoni Ballester i Nolla, químic i oceanògraf català (m. 2017). 23 de maig, Junedaː Maria Dolors Sabaté i Andreu, infermera, llevadora, dirigent de moviments cristians obrers. 30 de maig, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014). 3 de juny, Sabadell: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català. 17 de juliol, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional, 1980, 2001) i de la Diputació de Barcelona, 1973, 1977). 22 de juliol, Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana. 25 de juliol, Palma: Catalina Valls Aguiló de Son Servera, actriu i escriptora mallorquina (m. 2010). 15 d'agost, València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (m. 2005). 10 de setembre, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català. 9 d'octubre, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català. 2 de novembre, Sabadell, província de Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català. 4 de novembre, Sallagosa, Alta Cerdanya: Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà), poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats a la Catalunya del Nord. 7 de novembre, Barcelona: Joan Perucho, novel·lista, poeta i crític d'art català. 4 de desembre, Centelles: Conxa Sisquella i Planas, pintora i artista destacada de la postguerra (m. 1996).
19 de desembre - Barcelona: Eduard Pons Prades, Floreado Barcino, historiador i escriptor català (m. 2007).
25 de desembre, Barcelona: Manuel Cubeles i Solé, coreògraf i promotor de la llengua i la cultura popular catalanes (m. 2017).
Resta del món
2 de gener, Lublin (Polònia): Anna Langfus, escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de 1962. (m. 1966) 8 de gener, Alhama de Murcia: Bràulia Cànovas Mulero, militant republicana espanyola, activista de la CNT i supervivient als camps de concentració nazis (m. 1993).
9 de gener, Madrid, Espanya: José Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristòcrata. 10 de gener, Durwood, Oklahoma: Rosella Hightower, ballarina clàssica estatunidenca (m. 2008). 16 de gener, Zhengzhou (Xina): Wei Wei, periodista i escriptor xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 2008). 20 de gener, Rímini, Regne d'Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (m. 1993). 22 de gener, Trento (Itàlia): Chiara Lubich, fundadora i presidenta del Moviment dels Focolars (m. 2008). 6 de febrer, el Caire: Andrée Chedid, escriptora francesa d'origen cristià libanès (m. 2011). 22 de febrer, San Giorgio di Piano, Bolonya: Giulietta Masina, actriu italiana (m. 1994). 29 de febrer, Neuilly-sur-Seine: Michèle Morgan, actriu francesa de cinema (m. 2016). 10 de març, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.(m. 1959) 11 de març, Dordrecht, Països Baixos: Nicolaas Bloembergen, físic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1981. 12 de març, París: Françoise d'Eaubonne, escriptora i feminista francesa que encunyà el terme ecofeminisme (m. 2005). 15 de març, Mart (Texas), EUA: Edward Donnall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012). 16 de març, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (m. 2012). 17 de març, Toay, La Pampa, Argentina: Olga Orozco, poetessa argentina. 21 de març, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010) 4 d'abril, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010). 6 d'abril, Xangai, Xina: Edmond Henri Fischer, bioquímic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992. 8 d'abril, Harlem, Nova York: Carmen McRae, cantant de jazz nord-americana. 15 d'abril, Stuttgart (Alemanya): Richard von Weizsäcker, polític alemany, alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2015). 20 d'abril, EUA: John Paul Stevens, jurista estatunidenc. Membre del Tribunal Suprem dels Estats Units (m. 2019). 28 d'abril, Venècia, Regne d'Itàlia: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (m. 1973). 9 de maig, Media Luna, Cuba: Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució (m. 1980). 12 de maig, Praga: Vilém Flusser, filòsof. 18 de maig, Wadowice, Polònia: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II (m. 2005). 26 de maig, Jamestown, Dakota del Nord: Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu (m. 2002). 29 de maig, Budapest, Hongria: John Harsanyi, economista hongarès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994 (m. 2000). 4 de juny, Triesteː Fedora Barbieri, mezzosoprano italiana (m. 2003). 7 de juny, La Hoguette (França): Georges Marchais, polític comunista francès (m. 1997). 16 de juny, Ciutat de Mèxic, Mèxic: José López Portillo, president de Mèxic (m. 2004). 17 de juny, Nancy, França: François Jacob, metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 2013). 20 de juny, Abeokuta, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià (m. 1997). 26 de juny, Viena: Ludwig Streicher, contrabaixista austríac, principal contrabaix de l'Orquestra Filharmònica de Viena (m. 2003). 6 de juliol, Christiania: Elise M. Boulding, sociòloga pionera dels estudis per a la pau i resolució de conflictes (m. 2010). 8 de juliol, Gilmore City, Iowa, Mary Ellen Solt, poetessa nord-americana 10 de juliol, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006). 14 de juliol, Lushan, Jiangxi, Xina: Anne Tyng, arquitecta estatunidenca (m. 2011). 23 de juliol, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa. 25 de juliol, Londres, Anglaterra: Rosalind Franklin, científica britànica (m. 1958). 30 de juliol, Míchiganː Marie Tharp, geòloga, oceanògrafa i cartògrafa estatunidenca. 3 d'agost, Oxford: P. D. James, escriptora anglesa de novel·la detectivesca (m. 2014). 9 d'agost, Nova York: Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora musical (m. 2012). 16 d'agost, Andernach, Alemanya: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994). 17 d'agost, Comtat de Dublín, Irlanda: Maureen O'Hara, actriu de cinema irlandesa. 18 d'agost, Montevideo: Idea Vilariño, poeta, traductora, crítica literària, compositora i assagista uruguaiana (m. 2009). Saint Louis, Missouri: Shelley Winters, actriu de teatre i de cinema estatunidenca (m. 2006). 20 d'agost, Bucarest: Zoe Dumitrescu Buşulenga, crítica literària i assagista romanesa (m. 2006). 26 d'agost, Spilimbergo, Friül-Venècia Júlia: Novella Cantarutti, escriptora en llengua furlana (m. 2009). 27 d'agost, Nàpols, Itàlia: Maria Curcio, pianista clàssica italiana que com a professora va tenir una gran reputació (m. 2009). 14 de setembre, Paso de los Toros (Uruguai): Mario Benedetti, escriptor uruguaià (m. 2009). Omaha, Nebraska, EUA: Lawrence Klein, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1980 (m. 2013). 23 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Mickey Rooney, actor i director estatunidenc. 29 de setembre, Mitcham, Surrey, Anglaterra: Peter D. Mitchell, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1978 (m. 1992). 30 de setembre, Xangai, Xina: Eileen Chang, escriptora en llengua xinesa i anglesa (m. 1995). 1 d'octubre, Nova York, EUA: Walter Matthau, actor estatunidenc (m. 2000). 3 d'octubre, Owston Ferry, Lincolnshire, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (m. 2010). 5 d'octubre, Estats Units d'Amèrica: Elizabeth Bugie Gregory, bioquímica estatunidenca que va identificar l'estreptomicina (m. 2001). 17 d'octubre: Valladolid, Espanya: Miguel Delibes Setién, novel·lista i periodista en castellà (m. 2010). Omaha, Nebraska (EUA): Montgomery Clift, actor estatunidenc (m. 1966). 18 d'octubre, Atenes, Grècia: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.