Les incidències a Rodalies de Catalunya són una sèrie de nombroses avaries i alteracions al servei de Rodalies Barcelona (anomenat Rodalies de Catalunya a partir del traspàs de 2010) causades o empitjorades per les obres de construcció de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona, que van obligar a introduir la denominada Devolució Xpress, que facilita la devolució de bitllets als viatgers que pateixin retards de més de quinze minuts. A la vegada, el Ministeri de Foment va prometre augmentar les inversions en les infraestructures ferroviàries. Entre 1990 i 2018 l'Estat va invertir 3.700 milions d'euros a la xarxa de Rodalies de l'Estat, dels quals un 47%, es va destinar a Madrid, i un 17%, a Catalunya. La manca d'inversió permanent a la xarxa de rodalies va provocar que mentre a Madrid es van registrar 1.000 incidències en la xarxa ferroviària de rodalies el 2024, a Catalunya es va arribar a unes 10.000.
Caos de 2007 Principalment els problemes van incidir en la xarxa operada per Renfe Operadora i propietat d'ADIF, però de retruc també van afectar les línies Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Les incidències més greus van començar el 15 d'octubre de 2007 quan un arrossegament de materials provocà un esvoranc, per les obres de l'AVE realitzades per l'empresa OHL, a l'estació de Bellvitge. L'esvoranc provocà que en el tram Bellvitge-Sants només es pogués utilitzar una via, afectant a les línies R2 i R10 a més d'altres que passen per altres corredors com R1 i R7. La R10 es va veure substituïda per autobusos.Quatre línies de Renfe Rodalies afectades per les obres de l'AVE a Bellvitge.
Dos dies més tard, el 17 d'octubre, un segon esvoranc en el mateix tram (Bellvitge-Sants) provocà que Renfe modifiqués alguns dels seus serveis. El 18 d'octubre el Ministeri de Foment descartà parar les obres de l'AVE però es plantejava tancar temporalment una de les vies de Rodalies. Una decisió, que per la seva magnitud, sense precedents, ja que es tracta de la ruta ferroviària més transitada. La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona hi estaven d'acord, però només en privat i sota algunes condicions, una d'elles que l'anunci el fes Foment. Fons pròximes a les obres asseguraven que la pantalla que havia d'aïllar els treballs de l'AVE de la xarxa de Rodalies fou executada incorrectament.El Periódico de Catalunya, Foment planifica el tancament parcial de Rodalies. L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) va demanar fins a 35 cops per carta a la constructora OHL que fes canvis en la manera de construir el túnel de Bellvitge on hi van haver esvorancs continuats, fet que va obligar a tancar les vies de rodalia i que paralitzà les obres del tren d'alta velocitat (TAV).Vilaweb, Adif va demanar 35 cops per carta canvis al túnel.
El dissabte 20 d'octubre de 2007 el moviment d'un mur-pantalla, una estructura de formigó que es va desplaçar a l'alçada del polígon Gornal de l'Hospitalet, va provocar el tancament total del tram Gavà-Sants (línia R2 i part de la R10). Al lloc de l'incident, la línia d'alta velocitat passa per sota del túnel dels FGC (línia Llobregat-Anoia) i el traçat de Rodalies just per sobre.
Atès que no es donaven les condicions de seguretat es va decidir tallar la circulació dels trens. El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, qualificava la situació de greu i el secretari d'Estat d'Infraestructures, Victor Morlán, ja no s'ha atrevia a reafirmar la data del 21 de desembre per proclamar la inauguració oficial de l'arribada de l'AVE a Barcelona. La prioritat a partir d'aquell moment va ser restablir el servei de rodalia que en un principi s'havia suspès per només una setmana.
Les línies afectades directament foren: R2, la R10 i la línia Llobregat-Anoia. A la línia 2, el recorregut entre les estacions de Sants i Gavà va quedar totalment suspès i es va habilitar un servei alternatiu d'autobusos, igual que a la línia 10. La línia de FGC, afectada al Gornal (Bellvitge), es recomanava utilitzar la línia 1 del Metro de Barcelona i a més es va posar un servei alternatiu d'autobusos. A Sants no hi havia prou espai per als 210-220 autobusos que es van mobilitzar i es va establir com a parada final l'avinguda Reina Maria Cristina a la Plaça Espanya.CCMA Suspesa durant una setmana la circulació de trens de Rodalies entre Sants i Bellvitge. De forma indirecta també quedà afectada la línia 7 i les línies de mitjana i llarga distància. Al principi es preveia que el servei de FGC es veuria tancat durant dos mesos.El Periódico de Catalunya, l'AVE trenca dos mesos la ruta Llobrega-Anoia
El 26 d'octubre s'enfonsà un tram de deu metres de llarg de l'andana de Bellvitge. L'incident no va provocar cap dany personal, ja que l'estació es veia tancada pel tall de rodalies.S'esfondra part de l'andana de l'estació de bellvitge. I fruit d'aquest accident Adif va paralitzar l'excavació del túnel de l'AVE a l'Hospitalet de Llobregat.
Com a conseqüència de totes les incidències, es van haver de substituir els serveis per autobusos i enllaços amb el metro. Més de 160.000 persones es van veure afectades pels talls, convertint l'Estació de Sants, Plaça Espanya i l'Estació de Gavà, des d'on sortien els autobusos, en un caos. I raonablement, també afectà en un retard considerable de la inauguració de la LAV Madrid-Barcelona. El Ministeri de FomentFoment anuncia la gratuïtat a les línies de Rodalies afectades per l'AVE. va respondre amb la gratuïtat dels bitllets per les línies de Renfe damnificades fins que arribés l'AVE. Els usuaris de FGC van rebre 1 bitllet gratis per cada 3 que compressin.Els usuaris del Ferrocarril rebran un bitllet gratis per cada tres que comprin.
El servei a Rodalies es va reiniciar el dissabte 1 de desembre de 2007, després de 40 dies, i es van continuar les obres de l'AVE.El Periódico de Catalunya, Renfe restablirà dissabte que ve tot el servei de Rodalies de Barcelona. Mentre que el servei de la línia Llobregat-Anoia no es va restablir fins al febrer de 2008, després de quatre mesos.
Pla de Rodalies l'11 de desembre de 2020 el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana José Luis Ábalos va presentar el Pla de Rodalies 2020-30 amb una dotació inicial de 6.345 milions d'euros per a la dècada com una resposta política i pressupostària per calmar les demandes de la societat i les institucions catalanes davant les incidències a Rodalies de Catalunya per la falta crònica d'inversions de les dècades anteriors, i destinat a millores a estacions, compra de nous trens, augment de freqüències, noves vies i implantació de sistemes de seguretat, entre altres.
Dèficit d'inversió permanent En 2025 només el 50,5% dels trens de Renfe a Catalunya va arribar a l'hora, amb una demora mitjana de 22,3 minuts en els combois amb retards, el servei més impuntual de l'operadora a tot l'estat espanyol. En 2024 es calculava que la ràtio empleat per quilòmetre de xarxa era de 2 a Renfe, per 10 a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i 32 a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i que la ràtio empleat/cotxe-km era de 26 a Renfe, per 51 de FGC i 41 a TMB, i la xarxa patia molt vandalisme, grafitis, robatoris de coure i agressions al personal de seguretat.
Entre 1990 i 2018 l'Estat va invertir 3.700 milions d'euros a la xarxa de Rodalies de l'Estat, dels quals un 47%, es va destinar a Madrid, i un 17%, a Catalunya. La manca d'inversió permanent a la xarxa de rodalies va provocar incidències constants que van empitjorar el març amb la reobertura del servei ferroviari entre Tarragona i Barcelona després de les obres al túnel de Roda de Berà. Mentre a Madrid es van registrar 1.000 incidències en la xarxa ferroviària de rodalies, el 2024, a Catalunya es va arribar a unes 10.000.
El febrer de 2025, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la secretària general d'ERC, Elisenda Alemany, anunciaven en roda de premsa, un any més tard del previst inicialment, un nou acord a partir del qual s'aprovava el model de la nova operadora pública mixta entre Generalitat i Estat, que quedaria formalment constituïda durant l'any 2025, i que passaria a gestionar ja tot el sistema de Rodalies de Catalunya en substitució de Renfe a partir de l'1 de gener de 2026. Es tractava, segons van dir, d'un procés paral·lel al del traspàs de les línies i les infraestructures ferroviàries.
El caos a Rodalies, amb incomptables incidències, cancel·lacions i vagues, va provocar que Renfe apartés de les seves funcions a finals de març de 2025 al director de Rodalies a Catalunya Antonio Carmona, sense destituir-lo, i van passar al director operatiu del servei, Josep Enric García Alemany, i la consellera Paneque fou reprovada pel Parlament en 27 de març de 2025, que demanà al president Salvador Illa la seva destitució per la seva mala gestió en l'escalada d'Incidències a Rodalies Barcelona i d'Adif dels darrers mesos. Renfe va apartar dos treballadors del centre de gestió, dels que un d'ells va acabar acomiadat, acusats de boicotejar intencionadament el servei ferroviari, donant informació incorrecta perquè els trens no circulessin.
Suspensió total del servei en gener de 2026 miniatura|Pantalla informativa a l'estació de Pl de Catalunya de Rodalies Renfe a Barcelona, avisant de la suspensió dels servei El 20 de gener de 2026 es va suspendre el servei de Rodalies de Catalunya fins a la confirmació que tota la xarxa fos segura després que aquell dia un tren de la línia R4 a Gelida va xocar contra un mur esllavissat sobre la via causant un mort i 37 ferits, i un altre tren a la línia RG1 entre Blanes i Maçanet descarrilés sense causar ferits després d'impactar amb una pedra. La suspensió del servei ferroviari va afectar també el trànsit de mercaderies pel tancament del túnel ferroviari de Rubí, on es van trobar fractures importants.
Rodalies va retornar parcialment al servei el 26 de gener mentre s'inspeccionaven i reparaven 69 punts amb risc mig i 23 punts negres de la xarxa, a la R1 tret del tram entre Blanes i Maçanet-Massanes, la línia R2, La línia R4 tret dels trams entre Manresa i Terrassa i entre Sant Sadurní i Martorell, la R11 excepte al tram final entre Figueres i Portbou, la R13 tret del tram entre Vinaixa i Sant Vicenç de Caldes, la R14, entre Reus i Vinaixa i la R15 entre Reus i Riba-roja. La represa es va veure interrompuda temporalment per fallades en el centre de control a l'estació de França.
El 27 de gener el servei va començar amb el servei reduït previst però de nou van haver cancel·lacions en diverses línies, freqüències alterades i retards respecte a la mobilitat normal, especialment a la R1 i l'R2 sud. Mentre es fan els treballs de reparació de la infraestructura, Renfe té vigents 10 plans alternatius de transports que inclouen la mobilització de 146 autobusos. El govern va decretar que el servei fos gratuït fins el restabliment de la circulació amb garanties.
Les avaluacions posteriors van detectar 648 punts per inspeccionar en la xarxa de Rodalies en trinxeres, talussos, túnels, ponts, plataformes, vies i altres estructures.
Conseqüències El govern de l'estat va destituir, el 26 de gener de 2026, el director operatiu de Rodalies de Renfe, Josep Enric Garcia Alemany, i el director general d'explotació i manteniment d'Adif, Raúl Míguez Bailo.
El Govern de la Generalitat va fer la presentació pública de l'actualització del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-30 el 27 de gener de 2026, ara sota el nom de Pla de Rodalies 2026-30, elevant la inversió total per al conjunt del període 2020-2030 fins als 8.037 milions d'euros, un increment d'1.691 milions d'euros respecte a les previsions inicials, amb el propòsit d'accelerar la modernització i revertir els dèficits històrics de la xarxa, dels que en setembre de 2026, només s'havien executat 2.962 milions d'euros.