El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al . El grecobudisme va influir en el desenvolupament artístic (i possiblement també conceptual) de la branca mahayana del budisme, abans de ser exportada al nord-est d'Àsia a partir del , arribant fins a la Xina, Corea i Japó.
Història miniatura|Imatge de Buda en estil grecobudista, Museu Nacional de Tòquio. La interacció entre la Grècia hel·lenística i el budisme va començar quan Alexandre Magne va conquistar Àsia Menor i Àsia central a l'any 320 aC, creuant el riu Indus i el Jhelum fins a arribar al riu Beas. Amb això, es va iniciar el contacte entre Grècia i l'Índia, bressol del budisme.
Alexandre Magne va fundar diverses ciutats als territoris conquistats, especialment a les àrees del Amudarià i Bactriana, expandint-se els assentaments grecs cap al pas de Khyber, Gandhara i el Panjab. Aquestes regions corresponen a l'únic pas existent entre l'Himalaya i l'Hindu Kush, a través del qual es va produir la major part dels contactes entre l'Índia i l'Àsia central, generant un intens intercanvi cultural i comercial.
Després de la mort d'Alexandre Magne, el 10 de juny de 323 aC, els diàdocs van fundar els seus propis regnes en Àsia Menor i Àsia central. El general Seleuc I Nicàtor va crear l'Imperi Selèucida que s'estenia fins a l'Índia. Més tard, la part oriental de l'imperi es va separar formant el Regne grecobactrià (entre el i el ), que seria substituït entre el i el pel Regne indogrec i entre els segles I i III per l'Imperi Kushan.
El contacte entre les cultures grega i budista va tenir lloc durant diversos segles, fins al segle V d. C. amb les invasions dels huns i la posterior expansió de l'islam.
Interaccions religioses La presència grega a l'Àsia central i el nord de l'Índia va produir intercanvis, no només en el plànol artístic, sinó també en el religiós.
Alexandre Magne a Bactriana i l'Índia (331-325) Quan Alexandre Magne va conquistar les regions de Bactriana i Gandhara, aquestes àrees ja es trobaven sota la influència del budisme. Segons una llegenda en pali, l'idioma del cànon theravada dos mercaders de Bactriana, anomenats Tapassu i Bhallika, els quals van visitar Buda i es van convertir en els seus deixebles. En tornar a Bactriana van començar la construcció de temples dedicats a Buda.
miniatura|Monedes commemoratives de les campanyes d'Alexandre Magne en l'Índia. El 326 aC Alexandre Magne va envair l'Índia. El rei Ambhi (Taxiles segons la nomenclatura hel·lènica) de Taxila va lliurar la seva ciutat, un important centre budista, a Alexandre. No obstant això, va haver de lluitar contra Porus, el dirigent de la regió del Panjab. Aquesta batalla coneguda com a Batalla d'Hydaspes va tenir lloc el 326 aC. Alexandre va continuar les seves conquestes fins a arribar a les fonts del riu Indus.
Es diu que Alexandre Magne va seleccionar a alguns filòsofs com Pirró d'Elis, Anaxarc i Onesícrit per acompanyar-li en les seves campanyes per Orient. Durant els 18 mesos que van estar en l'Índia, van tenir l'oportunitat d'entrar en contacte amb religiosos indis, anomenats gymnosophistas (filòsofs nus).
Pirró (360- 270 aC), va tornar a Grècia i va esdevenir el primer escèptic, fundant l'escola pirronista. El biògraf grec Diògenes Laerci va explicar que el punt de vista de Pirró sobre el món l'havia obtingut en l'Índia.«Ell s'hauria retirat del món i viscut en solitud, deixant-se visitar en escasses ocasions pels seus parents; això es deu al fet que havia sentit un retret d'un indi a Anaxarco, dient-li que mai seria capaç d'explicar als altres el que és bé mentre es trobés en la cort d'un rei. Pirrón mantindria el mateix componiment en tot moment» (Diógenes Laercio, IX.63 sobre Pirrón) Es coneixen pocs discursos d'aquest filòsof però els que han arribat mostren reminiscències de l'Orient, possiblement del budisme: «Res no existeix realment, però la vida humana és regida per la convenció». «Res és en si mateix més això que l'altre» (Diògenes Laerci IX.61).
Estrabó diu que un altre d'aquests filòsofs, el cínic Onesícrit, hauria après a l'Índia els següents preceptes: «Res del que li passa a un home no és bo ni dolent, les opinions no són més que somnis». «La millor filosofia és aquella que allibera la ment del plaer i el dolor» (Estrabó, XV.I.65).Estrabón XV.1).
Aquests contactes van suposar l'inici de les interaccions entre la cultura grega i les religions índies, que es van mantenir i van expandir durant diversos segles.
L'Imperi màuria (322 a 183 aC) L'emperador indi Chandragupta Mauria, fundador de la Dinastia mauria, reconquerí el territori nord-occidental de l'Índia en 322 aC, annexionant-lo a l'Imperi Màuria. No obstant això, es van seguir mantenint els contactes amb els seus veïns grecs de l'Imperi Selèucida. Chandragupta va contreure matrimoni amb la filla del rei Seleuc I Nicàtor, després d'un tractat de pau en el qual també es va decidir que alguns grecs, com l'historiador Megastenes, residissin en la cort mauria.
miniatura|Edicte bilingüe en grec i arameu del rei Aixoca de Kandahar. Museu de Kabul. El net de Chandragupta, Aixoca, es va convertir a la fe budista i va esdevenir un gran seguidor del Cànon Pali del budisme theravada, que insisteix en la no-violència cap als animals i humans i una sèrie de preceptes que regulen la vida dels humans laics.
Segons els Edictes d'Aixoca, tallats en pedra, alguns d'ells en grec, el rei va enviar a emissaris budistes als territoris grecs a Àsia i el Mediterrani. Els edictes nomenen també als polítics de l'antiga Grècia:
«La conquesta del dharma es va guanyar aquí, a les fronteres, i també 600 yojanas (6.000 quilòmetres) més enllà, on el rei grec Antíoc II Theós (Antiyoga) governa, i més enllà on els reis Ptolemeu II d'Egipte, Antigono (Antikini), Magues de Cireno (Maka) i Alexandre II d'Epiro (Alikasu[n]dara) governa, igual que al sud, per les zones de Chola i Pandya, en la part més meridional del subcontinent Indi» (Edicte número 13).Text complet dels Edictes d'Aixoca. Veure edicte 13
Aixoca també diu que va ser ell qui va convertir als grecs al budisme: «Aquí, en els dominis del rei entre els grecs, kambojas, nabhakas, nabhapamkits, bhojas, pitinikas, andhras i pàl·lides, en tots llocs la gent està seguint les instruccions amoroses que va donar Déu en el dharma». Edicte número 13.
Finalment, fonts en idioma pali parlen sobre alguns dels emissaris d'Aixoca, com el famós Dharma Rakshita, descrivint-los com les persones que van liderar els monjos budistes grecs en el proselitisme budista.Text complet del Mahavamsa (fer clic en el capítol XII).
Presència grega a Bactriana (325 a 125 aC) miniatura|Monedes representant a Seleco I Nicàtor, del
Alexandre Magne va crear diverses ciutats a Bactriana, com Alexandria i Bagram, així com una administració que es va mantenir més de 200 anys en l'Imperi Selèucida i el regne grec de Bactriana, en contacte directe amb el territori indi. Els grecs van enviar ambaixadors a la cort de l'Imperi Màuria, com l'historiador Megasthenes durant el regnat de Chandragupta Mauria i a Deimakos sota el regnat de Bindusara. Aquests ambaixadors van enviar informació important sobre la civilització índia. Megasthenes va enviar estudis detallats sobre les religions índies que van circular i van ser citats pels filòsofs i historiadors clàssics:Fragments originals de l'obra de Megasthenes: Text complet
«Megasthenes fa una divisió diferent dels filòsofs, dient que hi ha dos tipus, a uns els denomina bráhmanas, i als altres sarmanes…» Estrabó XV. 1. 58-60Estrabón XV.1
Els grecobactrians van mantenir una cultura hel·lenistica intensa a les portes de l'Índia en l'època de l'Imperi mauria, com es pot observar en les restes arqueològiques d'Alexandria. Quan l'Imperi mauria va sucumbir sota l'Imperi shunga, al voltant del 180 aC, els grecobactrians van ampliar els seus territoris endinsant-se en l'Índia, on van crear el Regne indogrec, sota el qual va néixer el budisme.
El Regne indogrec i el budisme (180 aC a 10 dC) Els grecobactrians van conquistar parts del nord de l'Índia a partir dels anys 180 aC, coneixent-se'ls com indogrecs. Van mantenir el control de diverses zones en el nord de l'Índia fins a l'any 10. El budisme va prosperar sota els reis indogrecs fins a tal punt que es creu que la invasió de l'Índia es va produir per protegir la fe budista de les persecucions hinduistas de la Dinastia shunga, que havia enderrocat a l'Imperi mauria i que es va mantenir des dels anys 180 aC fins als anys 70 aC
Monedes miniatura|Moneda de plata que mostra a Demetro I de Bactriana amb un barret en forma d'elefant, com a símbol de la seva conquesta en l'Índia en els anys 180 aC
miniatura|Dracma de plata de Menandre el Just (qui va regnar entre els anys 160 aC i els anys 130 aC
Les monedes del rei indogrec Menandre I, que va regnar del 160 el 130 aC, trobades des de l'Afganistan fins al centre de l'Índia, mostren la inscripció «Rei Menandre el Salvador» en grec. Altres reis posteriors, com Zoilos I, Estrató I, Heliocles II Dikaios, Teòfil Dikaios, Peucaolau, Menandre II i Arquebi mostren en les seves monedes la inscripció «Maharajasa Dharmika» (lit. rei del dharma) en pràcrit usant l'escriptura kharosthi.
Algunes de les monedes de Menandre I i Menandre II inclouen el símbol budista de la roda de vuit radis, associada als símbols grecs de la victòria, com el palmell de la victòria o la corona de la victòria, que porta la deïtat Niké. Segons el Milinda Pañha ("qüestions de Milinda"), al final del seu regnat, Menandre I va esdevenir un arhat budista.Extracte del Milinda Pañha: «I després, amb el plaure de la saviesa d'un germà major, va lliurar el seu regne al seu fill, i va abandonar la vida sota sostre per convertir-se en un sense sostre i créixer en si mateix, convertint-se en un arhat» (Milinda Pañha, traduït al anglès per T. W. Rhys Davids, 1890) Aquest fet també ho va recollir Plutarc, que explica que les seves restes van ser convertides en relíquies i consagrats.Plutarc sobre Menandre: «Però quan un tal Menandre, que havia regnat sobre els bactrianos, va morir en el camp de batalla, les ciutats per consens van celebrar el seu funeral; però donant-se una disputa sobre qui havia de conservar les relíquies, es va arribar finalment a un difícil acord pel qual les cendres es van repartir a parts iguals entre tots els pobles contendents, i cadascun va erigir un monument en el seu nom» (Plutarc, Preceptes polítics, Praec. reip. ger. 28, 6) pàg. 147-148 Text complet
El símbol ubic de l'elefant en les monedes indogregues també s'ha associat al budisme, pel paral·lelisme entre les monedes d'Antialcidas i Menandre II, en les quals l'elefant de les monedes d'Antialcidas manté la mateixa relació amb Zeus i Niké que la roda budista en les monedes de Menandre II. Quan els zoroastrians del regne indopart van envair el nord de l'Índia en el I segle de l'era comuna, van adoptar gran part del simbolisme de les monedes indogregues, però van evitar usar l'elefant, ja que per a ells el significat no era merament geogràfic.
Finalment, després del regnat de Menandre I, alguns dirigents indogrecs com Amyntas, Nicias, Peukolaos, Hermaeus, Hippostratos i Menandre II es mostraven en escultures a ells mateixos o a deïtats gregues amb el gest de benedicció que es fa amb la mà dreta conegut en el budisme com mudra (polze i índex units amb els altres dits estesos). En el budisme, aquest gest significa la transmissió dels ensenyaments de Buda.
Ciutats