El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 279 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1715, Barcelona: el general austriacista Josep Moragues i Mas és executat. 1869, Barcelona: es publica el primer número de La Flaca, influent revista satírica i política. 1892, Manresa, Província de Barcelona: Últim dia de l'assemblea per debatre Bases de Manresa, origen incipient de la doctrina catalanista. 1994, Lliçà de Vall, Vallès Oriental: Maria Àngels Feliu és alliberada després d'un segrest de 492 dies. 2004, Miami, la Florida, EUA: El Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la Federació Catalana; nogensmenys, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (ciutat de Califòrnia). 2006, València: Les Corts Valencianes aproven el nou Estatut valencià.
Resta del món 1513, la Florida, ara els EUA: L'explorador Juan Ponce de León esdevé el primer europeu que atalaia les costes continentals d'Amèrica del Nord quan hi arriba cregut que és una altra illa. 1721, Madrid: Espanya signa amb França el Tractat de Madrid que posà fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança. 1756, Rome (Nova York), EUA: l'exèrcit francès i els seus aliats indis ataquen als britànics en la batalla de Fort Bull durant la Guerra Franco-Índia i acaben incendiant i saquejant el fort. 1781: Pierre Méchain descobreix la Galàxia del Molinet. 1802, Amiens: Es firma el Tractat d'Amiens, que posa fi a les Guerres Napoleòniques entre la Gran Bretanya i França. 1814, Alabama, Estats Units: Andrew Jackson venç als Bastons Vermells en la Batalla de Horseshoe Bend i posa fi a la Guerra Creek. 1869, Madrid: Es publica la primera edició de la revista La Flaca. 1917, Montecarlo, Mònaco: estrena de La rondine (l'oreneta), òpera en tres actes de Giacomo Puccini sobre un llibret de Giuseppe Adami, al Grand Théâtre. 1918: la República de Moldàvia és annexionada al Regne de Romania, després de 2 mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus. 1933, Imperi Japonès: Japó deixa la Societat de Nacions. 1973, Hollywood, Califòrnia, EUA: Marlon Brando rebutja l'Oscar que li concedeix l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. 1977, Los Rodeos, Tenerife, illes Canàries: Dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones. 1980: caiguda dels preus del mercat internacional de la plata aquest esdeveniment fou anomenat Dijous d'Argent. 1990, Miami, Florida, EUA: TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba. 1996: surt a la venda el primer ordinador de butxaca Palm Pilot, amb el sistema operatiu Palm OS.
Naixements Països Catalans 1852 - Villena, Alt Vinalopó: Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela. 1862 - Barcelona: Francesc Alió i Brea, compositor i pianista català. 1890 - València: Vicent Miguel Carceller, periodista, escriptor i director de la revista La Traca. (m. 1940). 1891 - Almassora, Plana Alta: Quitèria Hermínia Gómez Serra, cantant d'òpera valenciana (m. 1977). 1909 - Barcelona: Rosa Maria Arquimbau, escriptora i periodista catalana (m. 1992). 1929 - Ceret: Claire Maurier, actriu nord-catalana de teatre, el cinema i la televisió. 1932 - Sa Casa Blanca, Palma: Guillem Rosselló, filòleg en semítiques i historiador mallorquí, expert en la Mallorca musulmana (m. 2024). 1941 - Santanyí: Antònia Vicens i Picornell, escriptora mallorquina autora de novel·les i reculls poètics. 1949 - Barcelona: Anna Turbau, fotoperiodista catalana (m. 2025). 1950 - Barcelona: Núria de Dalmases, doctora en filosofia i lletres i catedràtica d'Història de l'art especialitzada en orfebreria medieval. 1952 - El Campell, la Llitera, Franja de Ponent, Aragó: Josep Antoni Duran i Lleida, polític d'UDC. 1957 - Badajoz: Carme García i Suárez, política catalana d'origen extremeny, regidora, diputada i directora general de Memòria Democràtica 1974 - Deià, Mallorca: Joan Horrach, ciclista. 1991 - Vilassar de Mar: Judit Neddermann, cantautora catalana. 1992 - Lloret de Mar, la Selva: Marc Muniesa Martínez, futbolista català.
Resta del món 972, Orleans, França: Robert II de França, rei de França i duc de Borgonya. 1306: Felip III Evreux comte d'Evreux i Rei de Navarra. 1416, Paola, Calàbria, Regne de Nàpols: Francesc de Paula, eremita i sant, fundador de l'Orde dels Mínims. 1416, Florència, actual Itàlia: Antonio Squarcialupi conegut com a Antonio degli Organi, organista. 1662, París: Maria Lluïsa d'Orleans, fou una princesa francesa de la Casa d'Orleans. 1724, Nova York: Jane Colden, primera científica botànica americana (m. 1766). 1770, Altenburg: Sophie Mereau, escriptora romàntica alemanya (m. 1806). 1825, Olevano di Lomellina: Luigi Luzzi, compositor italià. 1809, París, França: Georges Eugène Haussmann, polític francès 1824, Caroline County: Virginia Minor, activista estatunidenca pel sufragi femení (m. 1894). 1834, Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord: John Ballance, primer ministre de Nova Zelanda de 1891 a 1893.(m. 1893) 1845, Lennep, Regne de Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, descobridor de la radiació electromagnètica, Premi Nobel de Física de l'any 1901. 1847, Königsberg, Prússia: Otto Wallach, químic alemany, Premi Nobel de Química en 1910. 1854, Anvers, Bèlgica: Georges Eekhoud, escriptor. 1875: Annecy, França: Cécile Vogt, neuròloga, contribuí a la recerca sobre el tàlem cerebral (m. 1962). Stuttgart: Alexander Eisenmann, músic alemany. Urzhum, Vyatka, Rússia: Serguei Kírov, un dels primers líders bolxevics a la Unió Soviètica. (m. 1934). 1883, Tallinn: Marie Under, poetessa estoniana, una de les figures més importants en la literatura d'aquest país (m. 1980). 1886, Aquisgrà, Imperi Alemany: Ludwig Mies van der Rohe, arquitecte (m. 1969). 1894, Holmestrand: Christine Sagen Helgø, advocada i política noruega, alcaldessa de Stavanger. 1899, Chicago, EUA: Gloria Swanson, actriu estatunidenca (m. 1983). 1901, Tabuse, Yamaguchi, Japó: Eisaku Satō, polític japonès, Primer Ministre japonès (1964-1972), Premi Nobel de la Pau de l'any 1974. 1912, Portsmouth, Anglaterra: James Callaghan, polític anglès, 70è Primer Ministre del Regne Unit. (m. 2005). 1924, Newark: Sarah Vaughan, cantant nord-americana de jazz. 1927: Bakú, República Democràtica de l'Azerbaidjan: Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc considerat el millor de la seva generació. Premi Internacional Catalunya 1992. (m. 2007). Guarromán, Jaén, Miguel Picazo de Dios, cineasta espanyol, director, guionista i actor ocasional. 1934, Berlín: Jutta Limbach, jurista i política alemanya (m. 2016). 1937, Donostia: Lourdes Iriondo Mujika, cantant i escriptora en basc, referent de la cançó d'autor basca de meitat del (m. 2005). 1942, Cambridge, Anglaterra: John Edward Sulston, químic britànic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002. 1950, Detroit, Michigan, EUA: Maria Ewing, cantant d'òpera estatunidenca, soprano i mezzosoprano. 1952, París: Maria Schneider, actriu francesa. 1955, Sant Jaume de Galícia, Galícia: Mariano Rajoy Brey, polític espanyol. 1961, Bermeo: Izaskun Bilbao, política nacionalista basca, llicenciada en Dret. 1963: Knoxville (Tennessee), Estats Units: Quentin Tarantino, director de cinema i escriptor. Santa Rosa, Rio Grande do Sul, Brasil: Xuxa, actriu i cantant brasilera. 1968, Holmestrand: Christine Sagen Helgø, advocada i política noruega, alcaldessa de Stavanger des de 2011. 1969, Huntington, Nova York: Mariah Carey, cantant de pop i R&B, compositora, productora musical i actriu estatunidenca. 1970, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Elizabeth Mitchell actriu estatunidenca. 1975, Whittier (Califòrnia), EUA: Fergie, cantant i actriu estatunidenca. 1976, Ploieştu: Roberta Anastase, política romanesa, primera dona a ser presidenta de la Cambra de diputats de Romania. 1995, Bayamón, Puerto Rico: Villano Antillano, cantant urbana porto-riquenya.
Necrològiques Països Catalans 1715 - Barcelona: Josep Moragues, general català, decapitat pels filipistes com a represàlia de la seva participació en la guerra de Successió; durant 12 anys el seu cap estigué en una gàbia de ferro penjada al Portal de Mar de Barcelona. 1876 - Barcelona: Francesc Xavier Parcerisa i Boada, dibuixant, pintor i litògraf romàntic català. 1935 - Barcelona: Francesc Moragas i Barret, advocat i economista català. 1942 - Arcueil, França: Juli González i Pellicer, pintor i escultor català. 1987 - Barcelona: Frederic Escofet, polític i militar català. 1993 - València: Vicent Andrés i Estellés, poeta i periodista valencià. 1996 - Barcelona: Carme Soriano i Tresserra, nedadora catalana, molt popular a la dècada dels anys trenta (n. 1917). 2005 - Barcelona: Elvira Farreras i Valentí, escriptora catalana, dedicada a la poesia i l'assaig. 2012 - Barcelona: Lluïsa Granero i Sierra, escultora catalana (n. 1924).
Resta del món 916: Alduí I d'Angulema, comte d'Angulema. 1184: Jordi III de Geòrgia, rei de Geòrgia del 1156 al 1184. 1223, Mirepoix, França: Ramon Roger I de Foix, comte de Foix. 1378, Roma: Gregori XI, setè i últim Papa del pontificat d'Avinyó. 1482, Bruges: Maria de Borgonya, Duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg, Comtessa de Flandes, i Holanda. 1615, París: Margarida de Valois, princesa de França i reina de Navarra i de França. 1625, Castell d'Edimburg, Edimburg: Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, Rei d'Escòcia i Rei d'Anglaterra. 1757, Mannheim, Alemanya: Johann Stamitz, compositor, violinista i director d'orquestra txec. 1770, Madrid, Espanya: Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià. 1936, Amsterdam: Christine Buisman, botànica i micòloga neerlandesa dedicada a les malalties de l'om (n. 1900). 1960, Madrid, Espanya: Gregorio Marañón y Posadillo, metge, escriptor i polític espanyol. 1967, Praga, Txecoslovàquia: Jaroslav Heyrovský, químic txec, Premi Nobel de Química de l'any 1959. 1968, Novossiólovo, RSFS de Rússia, Unió Soviètica: Iuri Gagarin, cosmonauta soviètic. Primer humà a l'espai. 1972, Laren, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès. 1975, Neuilly-sur-Seine: Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel·lista nord-catalana. 1977, Avinyó (França): Louise Noëlle Malclès, bibliògrafa francesa. 1981, Pequín, Xina: Mao Dun, periodista, crític literari, polític i escriptor xinès. 1999, Madridː Ernestina de Champourcín, poetessa espanyola de la Generació del 27. 2002, Hollywood, Califòrnia, EUA: Billy Wilder, director de cine. 2005: Madrid, Espanya: Fernando Jiménez del Oso, psiquiatre i parapsicòleg espanyol. Ringmer, East Sussex, Anglaterra: James Callaghan, polític anglès, 70è Primer Ministre del Regne Unit. 2011, San José, Califòrnia, Estats Units: Farley Granger, actor estatunidenc. 2012, Santa Cruz, Califòrnia, EUA: Adrienne Rich, poeta, intel·lectual, crítica i activista lesbiana estatunidenca. 2015, Estocolm, Suècia: Tomas Tranströmer, escriptor, poeta i traductor suec, Premi Nobel de Literatura 2011. 2018, París: Stéphane Audran, actriu francesa (n. 1932).
Festes i commemoracions Dia Mundial del Teatre Onomàstica: sants Gelasi d'Armagh, abat i bisbe; Joan de Licòpolis, eremita; Rupert de Salzburg, patró de Baviera; Filet i Lídia, esposos, i Macedoni, Teoprepi, Crònidas i Amfiloqui màrtirs a Il·líria; Amador de Guarda, eremita.
Referències
27