La Volta a Tarragona és la prova ciclista per etapes més antiga que es corre a l'Estat espanyol. És alhora la tercera cursa per etapes més antiga del món, solament superada pel Tour de França i per la Volta a Bèlgica. Tot i que històricament alguna etapa ha sortit dels límits provincials, generalment tots els quilòmetres se solen recórrer dintre de la província de Tarragona.
En l'última edició disputada el 2010 el guanyador fou el jove francès Aurelien Ribet. De fet, aquesta va ser l'última edició disputada, ja que al maig del 2011 es va anunciar que a causa de les dificultats econòmiques no es podria continuar.
Història L'afició al ciclisme arribà a Tarragona de la mà del jove suís William Tarin, originari de Lausana. Aquest aficionat a l'esport s'instal·là a Tarragona el 1889, just quan comptava amb vint anys. Ell fou el màxim impulsor de l'organització de la primera competició ciclista per etapes de Catalunya i de l'Estat espanyol.
La primera edició, la qual s'anomenà Campionat de Catalunya i estava patrocinada per l'Hotel Continental de Tarragona tingué lloc l'any 1908. El guanyador fou el francès Paul Mazan, El Mundo deportivo, 10 de desembre 1908, Hemeroteca, pàg. 1. germà del dues vegades campió del Tour de França, Lucien Petit-Breton. Aquella primera edició va constar de quatre etapes disputades en tres dies; el 6, 7 i 8 de desembre. Comptà amb la participació de 31 ciclistes, entre ells l'organitzador William Tarin, el recorregut tenia un total de 310 km amb les següents etapes: 1a etapa Tarragona-Reus (80 km) 2a etapa Reus-Móra la Nova (50 km) 3a etapa Móra la Nova-Tortosa (66 km) 4a etapa Tortosa-Tarragona (114 km)
La segona edició no es va disputar fins onze anys més tard, el 1919. Es va disputar el 22, 23 i 24 de juny d'aquell any, rebé el nom de Copa Justícia i Pàtria fent referència al final de la I Guerra Mundial. Aquesta va ser una edició que va tornar a ser controlada pels representants francesos, José Pelletier que l'any següent guanyaria la Volta a Catalunya en va ser el primer classificat, a més a més s'emportà dues de les quatre etapes. El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 1. El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 2. El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 3. Els 374 km d'aquella edició es van repartir amb les següents etapes: 1a etapa Tarragona-Vilafranca del Penedès (73 km) 2a etapa Santa Margarida i els Monjos-Reus (78 km) 3a etapa Reus-Amposta (143 km) 4a etapa Amposta-Tarragona (80 km)
La tercera edició fou el 1948, trenta-un anys després de la segona, fet que demostra l'extremada complexitat en l'organització d'una prova d'aquestes característiques. Les etapes d'aquella edició que acabà guanyant Bernat Capó van ser: 1a etapa Amposta-Flix 2a etapa Flix-Reus 3a etapa Reus-Valls 4a etapa Valls-Amposta
Palmarès Any Vencedor Segon Tercer 1908 Paul Mazan Johann Hohe Henri-André Carrère 1909-1918 No es disputà 1919 José Pelletier Ali Neffati 20px|Espanya Guillermo Antón 1920-1947 No es disputà 1948 Bernat Capó Josep Serra Manel Costa 1949-1953 No es disputà 1954 Bernardo Ruiz Francesc Massip Francesc Alomar 1955-1963 No es disputà 1964 1965 1966 1967 1968 1969 José Manuel Fuente 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 Jesús Guzmán Delgado Josep Lluís Laguía 1980 Pedro Delgado Pierre Le Bigaut 1981 Josep Recio 1982 1983 Xavier Castellar Pello Ruiz Cabestany Antoni Girabent Montoya 1984 Loïc Le Flohic 1985 Josep Pedrero Serrano 1986 1987 1988 Philippe Dalibard Pierre-Henri Menthéour José Mario Genesca 1989 Antonio Sánchez Ramón Antonio Rota Fernando Pinero 1990 1991 1992 1993 1994 Nicolai Koudriavtchev Serguei Ivanov Josep Jacob Viladoms 1995 Serguei Ivanov Dimitri Perfimòvitx Philippe Le Peurien 1996 Serguei Gritchenko Manuel Rodríguez Edouard Gritsoun 1997 Edouard Gritsoun Martin Van Steen Marc Prat 1998 Denís Ménxov Eloy Coca Carles Torrent 1999 Wim Van Den Meulenhof Gonzalo Bayarri Tomàs Valls 2000 Rafael Fernandez Faat Zakirov Xavier Tondo 2001 Alexander Rotar Rafael Vilá Vicente Elvira 2002 Héctor Guerra José Alfredo Medina Javier Ramírez Abeja 2003 Fernando Serrano Miquel Alandete Sergi Escobar 2004 Joaquín Jorge Soler Didac Cuadros Antonio López 2005 Paulo Vargas Isidro Cerrato Óscar Vicente Garau 2006 Juan Carlos Cariñena Alberto Fernández John Devine 2007 John Devine Luis Ángel Maté Francisco José Villalgordo 2008 Sergi Escobar Javier Ramírez Abeja Raúl García de Mateos 2009 Colin Menc Arkimedes Arguelyes Jonathan Brunel 2010 Aurelien Ribet Andrew Talansky Thomas Lebas
Referències
Enllaços externs Palmarès a memoire-du-cyclisme.eu Palmarès sitiodeciclismo.net