Camillo Sbarbaro (1888-1967) va ser un poeta i escriptor italià i un apassionat estudiós dels líquens.
Va néixer el 12 de gener del 1888 a Santa Margarita de Ligúria. El seu pare, Carlo, era un enginyer i arquitecte. Li tenia molta afecció i li va dedicar dos poemes molt coneguts del seu recull Pianissimo (1914). La seva mare, Angiolina Bacigalupo, emmalaltí de tubercolosi i va morir quan ell només tenia cinc anys.
Va morir el 31 d'octubre de 1967 a Savona (Itàlia).
Obres Poesia Resine, Caimo, Gènova, 1911 Pianissimo, Edizioni de La Voce, Florència, 1914 Trucioli (1914-1918), Vallecchi, Florència, 1920 Liquidazione (1914-1918), Ribet, Torí, 1928 Rimanenze, All'Insegna del Pesce d'Oro, Milà, 1955 Primizie, Scheiwiller, Milà, 1958 Prosa Fuochi fatui, All'insegna del Pesce d'Oro, Milà, 1956 Scampoli, Vallecchi, Florència, 1960 Gocce, Scheiwiller, Milà, 1963 Quisquilie, Scheiwiller, Milà, 1967
Bibliografia
Referències
Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Gènova Categoria:Morts a la Ligúria Categoria:Botànics italians Categoria:Científics ligurs Categoria:Poetes italians del segle XX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Escriptors ligurs Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors italians morts al segle XX