Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Particularitats Entre el conjunt de cereals, tant cultivats com silvestres, que pertanyen al gènere Triticum;Belderok, Bob & Hans Mesdag & Dingena A. Donner (2000). Bread-Making Quality of Wheat. Springer. p. 3. n'hi ha alguns la llavor dels quals es fa servir com a aliment.
La paraula blat designa tant la planta com a les seves llavors comestibles.Salvat Editores (1985) Diccionario enciclopédico Salvat básico. Salvat, Barcelona. Són plantes anuals, àmpliament cultivades a tot el món.Cendrero, Orestes (1938). Nociones de historia natural. Sèptima edició, París. pp.243.
Amb la seva farina barrejada amb aigua i fermentada a temperatura elevada es fa pa. També és una de les matèries primeres d'algunes classes de cervesa.
El blat és un dels tres grans més àmpliament produïts globalment, al costat del blat de moro i l'arròs,FAO (Food and agriculture organization of the United Nations), 2006 i el més àmpliament consumit per l'home de la civilització occidental des de l'antiguitat; ha estat la base alimentària dels pobles de l'Orient Pròxim i Europa. El gra del blat és utilitzat per fer farina, farina integral, sèmola, cervesa i una gran varietat de productes alimentaris.Kent, Norman Leslie (1983). Technology of Cereals: An introduction for students of food science and agriculture. Oxford: Pergamon Press Ltd.
El mot «blat» té el mateix origen que l'occità blat, el francès blé, el gal·lès blawd i el bretó bleud, que tant fan referència al gra com a la farina, recordant l'activitat que s'ha de fer per separar el gra de blat del boll que el recobreix. El terme llatí Triticum (que significa ‘trencat’, ‘triturat’ o ‘fressat’), vol dir, per tant, ‘el que cal batre’; com el mill deriva del llatí milium, que significa ‘molt’, és a dir, ‘el que cal moldre’. El blat (Triticum) és, per tant, un dels mots més ancestrals amb què s'anomenen els cereals i que es refereix a la necessitat de la seva trituració o mòlta.
El seu conreu s'estén de climes subtropicals com el d'Egipte (conreu d'estació freda), on es cull durant el mes d'abril, fins als temperats-freds com Sibèria, on es cull el setembre.
Les necessitats d'aigua del conreu de blat són relativament modestes (500 litres per una tona de matèria seca) i es pot conrear amb precipitacions anuals entre 300 i 800 litres, però té un període crític, un mes abans d'espigar, en què no pot mancar l'aigua.
Els llocs d'estiu càlid i sec són aptes per a les varietats de gra dur Triticum durum. En llocs d'hivern frígid com Rússia o el nord dels Estats Units o Canadà se sembren a la primavera varietats de gra tou.
L'espelta o espelta gran (Triticum aestivum subp.spelta) és considerada com una subespècie de blat (Triticum aestivium).
Taxonomia Cal mencionar:ITIS 42236 2002-09-22 Triticum aestivum - blat xeixa, blat blancal, blat comú Triticum aethiopicum Triticum araraticum Triticum boeoticum Triticum carthlicum Triticum compactum - blat compacte Triticum dicoccoides - pisana silvestre Triticum dicoccum - pisana, espelta bessona Triticum durum - blat dur Triticum ispahanicum Triticum karamyschevii Triticum macha Triticum militinae Triticum monococcum - espelta petita Triticum persiicum - blat de Pèrsia Triticum sinskajae - agram nu Triticum spelta - espelta Triticum sphaerococcum - blat d'Índies Triticum timopheevii Triticum turanicum - blat de presa, Kamut Triticum turgidum - blat bojal, blat del miracle, blat grec de Mallorca Triticum urartu - blat salvatge Triticum vavilovii Triticum zhukovskyi
Història El blat té els seus orígens en l'antiga Mesopotàmia. Les més antigues evidències arqueològiques del cultiu de blat venen de Síria, Jordània, Turquia i l'Iraq. Fa al voltant d'uns 8.000 anys, una mutació o una hibridació va ocórrer en el blat silvestre, donant per resultat una planta amb llavors més grans, la qual no es podria haver disseminat amb el vent. Existeixen troballes de restes carbonitzades de grans de blat almidoner (Triticum dicoccoides)Kent, Norman Leslie (1983). Technology of cereals: An introduction for students of food science and agriculture. Oxford: Pergamon Press Ltd. pp.13. i empremtes de grans en fang cuit a Jarmo, a l'Iraq septentrional, que daten de l'any 6700 aC.Ruiz Camacho, Rubén (1981). Cultivo del Trigo y la Cebada. Bogotá: Temas de Orientación Agropecuaria. p. 9-12.
miniatura|Espigues de blat El blat, en ser cultivat per iniciativa dels éssers humans, va produir més aliment que en estat salvatge; aquest fet va provocar una autèntica revolució agrícola en el denominat Creixent fèrtil. Simultàniament, es va desenvolupar la domesticació de l'ovella i la cabra, espècies salvatges que habitaven la regió, la qual cosa va permetre l'assentament de la població i, amb això, la formació de comunitats humanes més complexes, com ho demostra també l'aparició de l'escriptura.
L'agricultura i la ramaderia en els seus inicis exigien una cura contínua, cosa que va generar una consciència del temps meteorològic i del pas de les estacions, obligant aquestes petites societats a guardar provisions per les èpoques menys generoses, tenint en compte els beneficis que brinda el gra de blat en facilitar el seu emmagatzematge durant períodes força llargs. Plini el vell diu que a Hispània el gra es guardava en sitges situades en terrenys secs en el fons de les quals i a les seves parets s'havia disposat prèviament una capa de palla; d'aquesta manera, Plini, seguint una de les seves fonts, Marc Terenci Varró, diu que el blat emmagatzemat d'aquesta manera, en camps de sitges podia durar fins a 50 anys.
La llavor de blat va ser introduïda a la civilització de l'antic Egipte i es va iniciar el seu cultiu a la vall del Nil ja en els seus inicis; des d'aquesta zona es va estendre a les civilitzacions grega i romana. La deessa grega del pa i de l'agricultura es deia Demèter; el nom significa ‘senyora’, i per derivació llatina es va transformar en Ceres i d'aquí sorgeix la paraula «cereal».
A Roma, el govern assegurava el manteniment dels ciutadans sense possibilitats econòmiques proveint blat a un baix preu i regulant la molta i fabricació del pa, ja que era una pràctica comuna el seu racionament. La molta i la cocció eren activitats que es realitzaven de forma conjunta, de tal manera que és a l'antiga Roma van començar-se a dissenyar molins - forns amb una alta capacitat de producció.
El consum de blat i de pa a l'Imperi Romà va revestir una gran importància que també es confirma a la Bíblia, ja que, d'acord amb les traduccions més exactes, és possible comptar en el seu text 40 vegades la paraula «blat», 264 vegades la paraula «pa» i 17 vegades la paraula «pans», accepcions aquestes últimes que poden referir-se a pa de blat o pa d'ordi (com era comú en aquella època), encara que en les cites bíbliques són freqüentment utilitzades per referir-se al concepte més ampli del conjunt de coses que calen per viure, com en l'expressió «guanyar-se el pa». A la paràbola del sembrador es fa referència a l'adulteració dels grans, enfrontant el blat (la bondat) amb el jull (la maldat). miniatura|esquerra|Molins de vent a Campo de Criptana Fins al no es van presentar grans avenços en els mètodes de conreu i processament del blat. En gairebé tot Europa es va conrear el gra de blat, encara que en algunes regions fou preferit el sègol i l'ordi (especialment al nord). La invenció del molí de vent va generar una nova font d'energia, però per la resta no van variar els mètodes de treball utilitzats.
A finals del es van presentar alguns desenvolupaments mecànics en el procés de Molineria com AVENT, muntacàrregues i mètodes moderns per transmissió de força, amb la qual cosa es va augmentar la producció de farina.
Al apareix el molí de vapor amb rodets o cilindres de ferro que va representar un canvi radical en la molta. El cultiu del blat va anar augmentant a la par amb aquests i molts altres desenvolupaments tecnològics que van permetre millorar el rendiment de la planta i arribar a diverses regions del planeta com a Amèrica del Nord i Oceania.
El major productor mundial de blat va ser durant molts anys la Unió Soviètica, la qual superava els 100 milions de tones de producció anuals. Actualment la Xina representa la major producció d'aquest cereal amb milions de tones (16%), seguida de l'Índia (12%) i pels Estats Units (9%).
Condicions de creixement El blat creix en ambients amb les característiques següents: Clima: temperatura mínima de 3 °C i màxima de 30 a 33 °C, sent una temperatura òptima entre 10 i 25 °C.Ruiz Camacho, Rubén (1981). Cultivo del Trigo y la Cebada. Bogotá: Temas de Orientación Agropecuaria. pp.19-20. Humitat: requereix una humitat relativa entre 40 i 70%; des de l'espigat fins a la collita és l'època que té majors requeriments en aquest aspecte, ja que exigeix una humitat relativa entre el 50 i 60% i un clima sec per a la seva maduració. Aigua: té uns baixos requeriments d'aigua, ja que es pot conrear en zones on cauen precipitacions entre 25 i 2.800 mm anuals d'aigua, encara que un 75% del blat creix entre els 375 i 800 mm. La quantitat òptima és de 400-500 mm / cicle. Terra: els millors sòls per al seu creixement han de ser solts, profunds, fèrtils i lliures d'inundacions, i han de tenir un pH entre 6,0 i 7,5; en terrenys molt àcids és difícil aconseguir un adequat creixement.
La sembra en cultius rotatius de blat és molt benèfica per als sòls, ja que com la majoria de les gramínies té arrels cabellera, que ajuden a millorar l'estructura d'aquests, i proporcionen major ventilació, permeabilitat i retenció d'humitat.
Morfologia miniatura|Morfologia de la planta del blat Les parts de la planta de blat té aquests trets més característics: El blat té una arrel en fascicles o arrel en cabellera, és a dir, amb nombroses ramificacions que assoleixen en la seva majoria una profunditat de 25 cm, arribant algunes d'elles fins a un metre de profunditat.Vegeu "Botánica del trigo" a Infoagro. La tija és una canya buida amb 6 nusos que s'allarguen cap a la part superior, assolint entre 0,5 i 2 metres d'alçada; està molt poc ramificada. Les fulles tenen una forma lineal i en llança (allargades, rectes i acabades en punta) amb una beina, lígula i aurícules ben definides. La inflorescència és una espiga composta per un raquis (eix escalonat) o tija central d'entrenusos curts, sobre la qual van disposades 20 a 30 espiguetes en forma alterna i laxa o compacta, portant cadascuna nou flors, la majoria de les quals avorten, envoltades per glumes, lodículs i altres variants pel que fa a la forma glomerul·lar.
Els grans són cariòpsides que presenten forma ovalada amb els seus extrems arrodonits. El germen sobresurt en un d'ells i en l'altre hi ha un floc de pèls fins. La resta del gra, anomenat endosperma, és un dipòsit d'aliments per a l'embrió, que representa el 82% del pes del gra. Al llarg de la cara ventral del gra hi ha una depressió (solc), una invaginació de l'aleurona i totes les cobertes. En el fons del solc hi ha una zona vascular fortament pigmentada. El pericarpi i la testa, juntament amb la capa aleurona, formen el segó de blat. El gra de blat conté una part de la proteïna que es diu gluten. El gluten facilita l'elaboració de llevats d'alta qualitat, que són necessàries en el procés d'elaboració del pa (panificació).
Genètica