El president de Mèxic, oficialment el president dels Estats Units Mexicans, i de vegades presentat com a ciutadà president constitucional dels Estats Units Mexicans, és el cap d'estat, cap de govern, i comandant en cap de l'exèrcit, l'armada i la força aèria mexicanes. L'actual presidenta és la Clàudia Sheinbaum.
Com a representant del poder executiu de la federació sota un sistema presidencialista, el president és elegit de manera separada de la branca legislativa, per mitjà del sufragi universal directe, per majoria simple. A partir de la promulgació de la constitució de 1917, el president de la nació no pot ser reelegit, i des de 1934 el període de govern és sexennal—conegut com a sexenni. Depenent de la manera en què arriba al poder, i ja que a Mèxic no hi ha el càrrec de vicepresident, un president pot ser president electe i posteriorment president constitucional (electe pels ciutadans en les eleccions presidencials); president interí (electe pel Congrés de la Unió en cas d'absència absoluta del president en funcions—mort, renúncia o impugnació—i si l'absència ocorre durant els primers dos anys del sexenni, en el qual cas, el president interí convocarà a eleccions); president substitut (electe pel Congrés de la Unió en cas d'absència absoluta del president en funcions i si l'absència ocorre durant els últims quatre anys del sexenni, en el qual cas, el president substitut haurà de concloure el sexenni) president provisional (electe per la Comissió Permanent, si el Congrés de la Unió estigués en recés, el qual només romandrà en funcions fins que el Congrés de la Unió es reuneixi per elegir-ne un d'interí o de substitut)
Creació del càrrec miniatura|Guadalupe Victoria, el primer president de Mèxic, 1824-1828 El càrrec de president de Mèxic fou creat després de la caiguda de la breu monarquia constitucional de 1821-1822 amb la promulgació de la constitució de Mèxic de 1824, que va convertir Mèxic en una república democràtica i federal integrada per estats sobirans, segons el model nord-americà. Les constitucions federal de 1857 i 1917 han mantingut la forma de govern presidencialista. La república va ser abolida en una sola ocasió, entre 1864 i 1867, quan els conservadors tornàren instituir la monarquia constitucional, sota Maximilià I de Mèxic, reconeguda per diverses potències europees. El president Benito Pablo Juárez García, en funcions des de 1858, va encapçalar un govern d'oposició itinerant, refusant-se a reconèixer la monarquia, i reinstaurant la República el 1867. El govern de Juárez era reconegut pels Estats Units.
Tradicionalment, el president de Mèxic havia estat la branca de govern amb més poder sobre les altres branques. Des del 1928 fins al 2000 tots els presidents eren del Partit Revolucionari Institucional, partit que va tenir un poder gairebé hegemònic en la política del país durant el . El 2000, Vicente Fox es va convertir en el primer candidat d'oposició a guanyar les eleccions en setanta-dos anys.
Requisits per a accedir el càrrec L'article 82 de la constitució de Mèxic de 1917, estableix que per ser president és necessari: ser ciutadà mexicà de naixement, gaudint de tots els seus drets, fill de pare o mare mexicana, i haver residit al país almenys vint anys; tenir almenys trenta-cinc anys el dia de l'elecció; haver residit en el país durant un any sencer al dia anterior a l'elecció; tot i que l'absència del país menor a trenta dies, no interromp la residència; no pertànyer a l'estat eclesiàstic, ni ser ministre de cap religió; no ser ministre (secretari) ni subministrament (subsecretari) d'Estat, cap o secretari general d'administració, ni fiscal general de la República, ni governador de cap estat de la federació, llevat que se separi sis mesos del càrrec abans del dia de l'elecció.
L'article 83, a més, estableix que cap ciutadà que hagi ostentat el càrrec de president de Mèxic, ja sigui elegit, o en condició d'interí, provisional o substitut, podrà tornar a ser president de Mèxic mai més per cap motiu i en cap cas. Aquesta condició, coneguda com la condició de no reelecció, és un vestigi de la Revolució Mexicana.
La condició de ser ciutadà mexicà "de naixement" s'atorga no només als ciutadans que han nascut a Mèxic; i de fet, correspon, més aviat, a la condició de "nacional d'origen", com és el cas a Espanya. Segons l'article 30 de la constitució mexicana, un mexicà que ha nascut a l'estranger, és "mexicà de naixement" si un dels seus pares era mexicà "de naixement" o per "naturalització". Per tant, la constitució permet clarament, a diferència d'altres Estats com ara els Estats Units,La constitució dels Estats Units utilitza la frase natural-born citizen, que sovint es tradueix com a "ciutadà per naixement". Tanmateix, ni la constitució ni cap altra llei defineixen el concepte, per la qual cosa, no hi ha cap consens, entre els juristes, sobre la possibilitat que un estatunidenc nascut a l'estranger pugui ostentar el càrrec de president. Diversos precandidats o candidats, entre els quals, John McCain, no han nascut als Estats Units, però tots els presidents electes sí hi han nascut, o eren ciutadans en promulgar-se la constitució. que un ciutadà mexicà que no ha nascut a Mèxic pugui ostentar el càrrec de president, fins i tot si els seus ancestres no eren mexicans, mentre que algun dels seus pares ostenti la ciutadania mexicana i si compleix amb els requeriments dels articles 82 i 83, entre els quals, la residència de vint anys al país.
De les eleccions En la Constitució Federal de 1824, el president de Mèxic era elegit de manera indirecta per majoria absoluta mitjançant un Col·legi Electoral integrat per les legislatures dels estats de la federació, un procés similar al que encara s'utilitza als Estats Units per elegir-ne el president. Una forma similar de votació indirecta es va conservar en la Constitució Federal de 1857; però, l'actual Constitució Política de 1917, va establir la votació directa pel president de la República a l'article 81. A part d'establir l'elecció directa, la constitució no defineix el procés ni els detalls de les eleccions, els quals són descrits segons els termes de la "Llei Electoral". Segons la Llei Electoral actual, per ser elegit, el candidat ha d'aconseguir simplement la majoria simple i no pas l'absoluta, eliminant així la necessitat d'una segona volta d'eleccions. Ja que la forma de govern és presidencialista, el president és elegit de manera separada de la branca legislativa o el parlament, el Congrés de la Unió, i no ha d'obtenir ni retenir la seva confiança. De fet, un partit d'oposició pot obtenir la majoria relativa o absoluta dels escons de la Cambra de Diputats en les eleccions concurrents o intermèdies.
La Llei Electoral estableix amb molts detalls i restriccions les campanyes electorals. Fins a les eleccions del 2006, el registre de candidats es feia sis mesos abans de l'elecció i les campanyes començaven oficialment el mateix dia—les precampanyes perquè els partits polítics elegeixen llurs candidats es feien fins i tot vuit mesos o més abans de l'elecció. A partir de la Reforma Electoral del 2007-2008, el període de campanya es va reduir a 90 dies.Reforma Electoral 2007-2008 . Institut Federal Electoral de Mèxic. Data d'accés: 29 de novembre, 2008 La llei també va limitar la precampanya a només 60 dies. L'elecció presidencial es realitza cada sis anys, el primer diumenge del juliol, de manera concurrent amb la renovació total del Congrés de la Unió.
Assumpció i remoció del càrrec Investidura i jurament El candidat que guanya la majoria relativa dels vots en les eleccions es converteix en president electe dels Estats Units Mexicans, tan bon punt el Tribunal Electoral hagi realitzat el còmput final de l'elecció i hagi resolt totes les impugnacions—si n'hi hagués—, hagi declarat la validesa de les eleccions i les hagi certificat, mitjançant una "Constància de Majoria". El president electe assumeix el càrrec l'1 de desembre, el qual ostentarà per sis anys.
El president electe, en prendre possessió del càrrec, s'ha de presentar davant el Congrés de la Unió o la Comissió Permanent d'aquest, si és un període de recés, per rebre la investidura i ha de fer el següent jurament o protesta: "Protesto guardar i fer guardar la constitució política dels Estats Units Mexicans i les lleis que n'emanin, i ocupar lleialment i patriòticament el càrrec de president de la República que el poble m'ha conferit, mirant en tot pel bé i la prosperitat de la Unió, i si no ho fes així, que la nació m'ho demani".
Tradicionalment, el president sortint i el president electe es presenten davant el Congrés de la Unió reunit—tant el Senat com la Cambra de Diputats—així com altres convidats com ara els governadors dels Estats de la Unió i altres personalitats estrangeres, per realitzar la "transmissió del Poder Executiu". En la majoria dels casos, la cerimònia té lloc al Palau de San Lázaro, seu del Congrés de la Unió, tot i que en algunes ocasions es va realitzar al Palau de Belles Arts o a l'Estadi Nacional.
En la cerimònia, després d'unes breus paraules, el president sortint es treu la "banda presidencial", una cinta ampla de tela tricolor—verd, blanc i roig, amb l'escut d'armes daurat al centre—que es porta diagonalment, de l'espatlla dreta al costat esquerre de la cintura, i que és el símbol i emblema oficial del Poder Executiu Federal, i l'entrega al president electe, el qual se la posa a si mateix. Aquesta banda només ha de ser portada pel president, i ha de ser portada en les cerimònies de transmissió del Poder Executiu Federal, quan el president presenta l'Informe de Govern cada any davant el Congrés de la Unió, en la commemoració del Crit de Dolores—previ a la celebració de la Independència de Mèxic—cada 15 de setembre i en rebre les credencials dels ambaixadors acreditats davant el govern mexicà.Ley Sobre el Escudo Bandera e Himno Nacional . Data d'accés: 29 de novembre, 2008 La banda presidencial ha de ser pròpia de cada president, és a dir, confeccionada segons els mesuraments específics de la seva complexió física. Per tant, en la cerimònia de la transmissió del Poder Executiu, el president sortint porta una banda feta pel president electe, la qual pot veure's més gran o més petita per a la seva complexió. El president electe, tradicionalment, pronuncia el jurament (o "fa protesta") així com un "discurs inaugural". miniatura|L'ex president Vicente Fox i el president en funcions Felipe Calderón