La muralla i les torres del Kremlin de Moscou van ser construïdes al , entre els anys 1485 i 1495, al mateix lloc on abans havia estat la vella muralla de pedra blanca de l'època de Dmitri Ivànovitx Donskoi. Aquesta gran obra de fortificació va ser bastida amb la tècnica militar més avançada de l'època.
Muralla Les torres del Kremlin estan unides per una alta muralla emmerletada, que forma sobre el pla un triangle irregular amb una superfície total de 28 hectàrees. Van ser construïdes amb la idea que des d'elles es pogués disparar no tan sols sobre el terreny obert davant seu, sinó també per tota la muralla. Per aquest motiu una gran part de les torres sobresurten de la línia emmurallada.
Allà on les muralles formaven l'angle s'erigiren torres rodones, que eren les més consistents i permetien disparar en forma circular. Així són les anomenades Torre Angular de l'Arsenal, de l'Aigua i de Beklemíxev. En totes elles es perforaren pous dissimulats per proveir d'aigua els defensors del Kremlin en cas d'un setge prolongat. Un d'aquests pous encara es conserva a la Torre Angular de l'Arsenal.
Les torres més altes i resistents s'aixecaren als llocs on arribaven fins al Kremlin importants carreteres estratègiques. En aquestes torres s'obriren entrades al Kremlin amb portes de batents metàl·lics o de roure reforçats amb ferro. A la part exterior de les torres es construïren barbacanes, els passos de les quals tancaven amb una reixa llevadissa. De les torres d'accés al Kremlin, les més importants eren la del Salvador, la de Sant Nicolau, la de la Trinitat i la de la Pineda.
El Kremlin estava envoltat per una barrera d'aigua: al sud, el riu Moskvà; al nord-est, el riu Neglínnaia; i a l'est, un fossat profund que unia tots dos rius. El Kremlin, per tant, era com un illot fortificat. Per omplir d'aigua el fossat es construïren dics especials al riu Neglínnaia, al costat del pont de la Trinitat i de la torre de la Pineda. A l'entrada dels baluards descendien sobre el fossat ponts llevadissos sostinguts per cadenes, i el pas als bastions estava tancat per reixes, de manera que si l'enemic aconseguia irrompre-hi pel pont aquestes reixes metàl·liques baixaven i el deixaven atrapat per una espècie de sac de pedra. Llavors, des de la part alta del baluard es disparava sobre els invasors.
Entre les principals torres quadrangulars amb entrada al Kremlin i les torres rodones dels angles es van bastir tota la resta de torres. Eren tancades, sense pas, i servien per a la defensa. La distància entre les torres estava determinada pel radi de foc de les armes llavors existents i per la configuració del terreny. Les torres tenien merlets i plataformes de foc. Sota els merlets hi havia troneres especials per tal de disparar contra l'enemic que penetrava fins al peu de les torres. Aquestes troneres que sobresortien s'han conservat fins a l'actualitat en gairebé totes les torres del Kremlin.
A les torres hi havia diverses galeries o pisos i passatges per anar d'un costat a l'altre de la muralla; els passadissos a través de les torres també existeixen encara.
A l'antiguitat, en diverses torres (com, per exemple, les torres del Sometent o del Tsar) hi havia campanes que tocaven a sometent quan el Kremlin es veia amenaçat. A les talaies de les torres principals (la del Salvador i la de la Trinitat) van instal·lar-s'hi rellotges.
A la part exterior, la muralla del Kremlin està rematada amb merlets de dues puntes, d'entre dos metres i dos metres i mig d'alçada i d'uns 65 a 70 centímetres de gruix. Durant els combats, els tiradors disparaven des de petites troneres obertes als merlets. A la muralla del Kremlin hi ha un total de 1.045 merlets.
A la part inferior de la muralla, darrere dels merlets, s'estén una esplanada d'entre 2 i 4,5 metres d'ample, protegida pel costat del Kremlin per un parapet de maó, sota el qual hi ha grans nínxols acabats en arc.
Antigament existia un sostre de fusta que cobria la muralla per protegir els tiradors del mal temps i que la preservava dels efectes destructors de la pluja i la neu; però va quedar destruït per un incendi al i ja no va reconstruir-se.
L'alçada de la muralla fins als merlets és d'entre 5 i 19 metres, segons la configuració del terreny. El seu gruix varia d'entre 3,5 a 6,5 metres. El Kremlin té 20 torres, cinc de les quals amb l'entrada cap al recinte. La longitud total de la muralla, incloent-hi les torres, és de 2.235 metres, i la superfície total del recinte és de 28 hectàrees.
Les torres del Kremlin Estan relacionades a partir de les torres Kutàfia i de la Trinitat, on es troba l'accés principal, i seguint el sentit de les agulles del rellotge.
La Torre Kutàfia miniatura|La torre Kutàfia, amb el pont i la torre de la Trinitat al fons La torre Kutàfia (en rus Кутафья башня, Kutàfia bàixnia) és una barbacana exterior al Kremlin. Va construir-se a inicis del com a talaia; es va aixecar davant de la torre de la Trinitat i a la sortida del pont que hi ha al seu davant sobre el riu Neglínnaia, per tal de defensar el pont. En el passat l'envoltava un fossat, sobre el qual baixaven ponts llevadissos. La torre Kutàfia tenia dos nivells de combat (la divisió entre ells va ser destruïda el 1780); el superior estava equipat amb troneres des d'on es podia disparar als enemics que arribessin als peus de la torre. El 1685, per tal d'embellir-la igual que la resta de torres del Kremlin, se li agregà un coronament ornamental de pedra blanca a manera de balconada, d'estil barroc moscovita. El 1867 es construí un passatge fins al carrer Manèjnaia, així com unes obertures en arc als costats i una casa per a la guàrdia al costat sud, que va ser desmantellada durant la restauració realitzada entre 1974 i 1977. La seva alçada és de 13,5 metres.
Probablement el nom li ve de la seva forma massissa i pesant: a l'antiga Rússia s'anomenava kutàfia la dona matussera i malforjada.
La Torre de la Trinitat (Tróitskaia) miniatura|esquerra|Torre de la Trinitat La Torre de la Trinitat (en rus Троицкая башня, Tróitskaia bàixnia) va ser construïda el 1495-1499 per l'arquitecte italià Aloisio da Milano (conegut a Rússia com a Aleviz Friazin Milànets). Ha rebut diversos noms durant la història, entre els quals els de Rizopolójenskaia, Znàmenskaia i Karètnaia. El 1658 va rebre el seu nom actual pels edificis del monestir de la Trinitat (Троицкое подворье, Tróitskoie podvórie), enclavats al Kremlin. Antigament, els soterranis servien per a fins militars, però als segles i van fer-se servir com a presó.
La torre de la Trinitat té una barbacana amb entrada al Kremlin, l'anomenada Porta de la Trinitat, actualment l'accés principal per a les visites. S'uneix mitjançant un pont de pedra (el Pont de la Trinitat) a la torre Kutàfia, que servia com a talaia a l'entrada del pont. En el passat, la torre de la Trinitat finalitzava en merlets i estava coberta per una teulada de fusta de quatre vessants acabada en punxa. El 1585, segons els annals, la torre ja tenia un rellotge. El 1707, a causa d'una invasió dels suecs, les troneres de la torre van ampliar-se per encabir-hi canons pesants.
El 1685 se li afegí un cos de diversos pisos amb adorns de pedra blanca, que estava rematat per una alta agulla de maó semblant a la de la torre del Salvador. Actualment, la torre té sis plantes i dos profunds soterranis de diversos pisos.
Mitjançant la porta de la Trinitat es passava a la mansió del Patriarca i als palaus de la tsarina i de les tsarevnes; a través d'ella el clergat sortia en processó per rebre els tsars que tornaven de la guerra per acompanyar-los fins a la porta del Salvador, la principal. El 1812, les tropes de l'exèrcit francès van entrar al Kremlin per la porta de la Trinitat, per on començarien també la retirada.
El 1935 el govern soviètic afegí una estrella de cristall de robí al capdamunt de la torre. La torre fa, per la part dels Jardins d'Alexandre, 76,35 metres fins a l'estrella i 80 metres amb l'estrella inclosa.
La Torre Taynitskaya La Torre Taynitskaya (; també s'anomenava Водяная башня (Vodyanaya bashnya), o la Torre de l'Aigua) torre central al costat sud del Kremlin de Moscou. Va ser construït el 1485 per Antonio Gilardi al lloc de la portas del Kremlin de pedra blanca de Dmitry Donskoy. La Torre Taynitskaya tenia un pou secret i un túnel que conduïa al riu Moscou (d'aquí el nom "Taynitskaya", o "secret"). El 1770, la torre va ser desmantellada a causa de la construcció del Palau del Kremlin per Vasili Bazhenov. Va ser reconstruïda a la dècada de 1770. El 1930-1933, els soviètics van tapiar la porta i van omplir el pou. La torre Taynitskaya té d'alçada.
Coordenades geogràfiques:.
La Torre Mitjana de l'Arsenal (Srèdniaia Arsenàlnaia) miniatura|Torre Mitjana de l'Arsenal La Torre Mitjana de l'Arsenal (en rus Средняя Арсенальная башня, Srèdniaia Arsenàlnaia bàixnia) va erigir-se el 1495. Està situada al costat nord-oest de la muralla del Kremlin, sobre les restes d'una torre cantonera de l'època del regnat de Dmitri Donskoi. El seu nom prové de l'edifici de l'Arsenal. Anteriorment se l'anomenà Graniónaia, per l'aspecte que oferia la seva façana. El 1680 s'hi va afegir un petit coronament en forma de piràmide.
El 1812, quan es van arranjar els Jardins d'Alexandre, es construí al peu de la torre una gruta dissenyada per Ósip Bové, per a l'esbarjo de la gent, encara avui existent. La torre té 38,9 metres.
La Torre Angular de l'Arsenal (Uglovaia Arsenàlnaia) esquerra|miniatura|Torre Angular de l'Arsenal La Torre Angular de l'Arsenal (en rus Угловая Арсенальная башня, Uglovaia Arsenàlnaia bàixnia) és una construcció del 1492 de l'arquitecte venecià Pietro Antonio Solari. Aquesta torre completava la línia de defensa del Kremlin del costat de la plaça Roja. Fins a l'inici del s'anomenà la Torre Sobakin, per la proximitat de la casa del boiar Sobakin, i rebé el seu nom definitiu després de la construcció de l'edifici de l'Arsenal del Kremlin. De les torres dels angles de la muralla del Kremlin, n'és la més robusta i de fonaments més profunds. La part inferior, que forma un cos massís de 18 cares, està bastant eixamplada per la base. El mur de la torre fa fins a quatre metres de gruix. Va construir-se així no només amb fins defensius, sinó també per protegir el pou ocult existent a la galeria subterrània de la torre i que s'ha conservat fins a l'actualitat. Està situada davant del Museu Estatal d'Història.
El 1707, el tsar Pere el Gran, que preparava el Kremlin per defensar-lo contra els suecs, ordenà eixamplar les espitlleres de la torre, que convertí en grans finestres on poder posar-hi canons pesants. El 1812 va quedar malmesa per una explosió provocada per les tropes napoleòniques durant la seva retirada i fou restaurada entre 1816 i 1819 per l'arquitecte Ósip Bové. Entre 1946 i 1950 se'n realitzà una restauració general. Fa 60,2 metres d'alçada.
La Torre de Sant Nicolau (Nikólskaia) miniatura|Torre de Sant Nicolau La Torre de Sant Nicolau (en rus Никольская башня, Nikólskaia bàixnia) va construir-se el 1491 paral·lelament a la torre del Salvador. Va ser construïda per Pietro Antonio Solari. Pren el seu nom de la icona de Sant Nicolau que havia estat posada sobre la porta d'entrada, així com del carrer Nikólskaia, que s'estén des de la torre cap al nord. Antigament, allà es trobava el monestir de Sant Nicolau, que entre els segles i desenvolupà un paper destacat en els afers de l'alta jerarquia eclesiàstica russa. El 1812, la part superior de la torre va ser destruïda per l'exèrcit francès en retirada. Va ser restaurat el 1816 per Ósip Bové. Tornà a resultar danyada a l'octubre de 1917 pel foc d'artilleria i fou restaurada per l'arquitecte Nikolai Markóvnikov. El 1935, el govern soviètic instal·la una estrella roja al capdamunt de la torre.