TransMilenio és el sistema metropolità de transport massiu de la ciutat de la ciutat de Bogotà a Colòmbia. La construcció va començar el 1998 quan Enrique Peñalosa era batlle. Va ser inaugurat el 4 de desembre de 2000, i va entrat en funcionament el 18 del mateix mes, amb les línies troncals de l'Avenida de Caracas (fins a l'Avenida de los Comuneros o Calle Sexta) i la Calle 80. Des de llavors s'han obert noves línies i n'hi ha d'altres en via de construcció.
Antecedents El Sistema de Transport Massiu del Tercer Mil·lenni —TransMilenio— forma part del SITP (Sistema Integrat de Transport Públic) de Bogotà, que inclou la xarxa de ciclo-rutes i els projectes futurs del tren de rodalia i una primera línia de Metro.
La inversió va ser finançada amb una part de la sobretaxa als combustibles així com l'aportació del Districte Capital i el Govern Nacional. La construcció i el manteniment, són a càrrec de l'Institut de Desenvolupament Urbà (IDU).
El sistema consisteix en vehicles articulats amb parades fixes en estacions exclusives. Els usuaris paguen en les taquilles localitzades a cada estació.. Funciona com un metro però amb autobusos de trànsit ràpid. En general, hi ha doble via exclusiva als dos costats de l'estació, per permetre que els busos de servei exprés sobrepassin els de servei corrent.
El sistema està basat en la Red Integrada de Transporte de la ciutat de Curitiba, però hi ha algunes diferències, com ara les portes d'accés de passatgers al costat esquerre dels busos, la qual cosa permet que una sola estació operi en ambdós sentits. Així, si un passatger es passa sense voler de la seva estació de destinació, pot prendre després un bus en sentit contrari per tornar-hi, sense necessitat de pagar un passatge addicional; a més compta amb estacions amb rampes d'accés i fa un gran ús dels ponts per als vianants (molt tradicionals en la ciutat). A més va ser el primer sistema d'aquesta categoria que va fer servir el concepte de rutes de busos alimentadores, el cost de les quals és integrat en el passatge de les rutes principals (troncals).
A Curitiba, cada estació cobreix un sentit i s'hi accedeix mitjançant escales i plataformes elèctriques llevadisses. El sistema TransMilenio és el tercer d'aquest tipus BRT implantat a Llatinoamèrica (el primer va ser el de Curitiba al Brasil i el segon el Trolebús de Quito a l'Equador), el primer a Colòmbia i un dels més reeixits a causa de la gran densitat urbana que té Bogotà,. Per això va servir de model per a alguns dels altres projectes de transport. En el sistema TransMilenio tots els busos tenen el mateix color uniforme així com una tarifa úinica, el que permet que amb un passatge el passatger pugui viatjar en qualsevol dels horaris del dia en els quals el sistema es troba operatiu. Això ha permès una millor eficiència en la recaptació i una simplificació apreciada pels usuaris.
Esquema econòmic i administratiu La infraestructura de TransMilenio (vies i estacions) es desenvolupa amb recursos públics. El servei és gestionat per una empresa pública, TransMilenio S.A. Tanmateix, els vehicles són propietat privada, la recaptació la fa una altra empresa privada (Angelcom). El Districte De Bogotà rep el 3% dels ingressos, amb les quals ha de mantenir la infraestructura del sistema, mentre els transportadors es reparteixen la resta.
A diferència del sistema original, implementat a Curitiba al Brasil fa gairebé 15 anys, que és totalment de la ciutat, aquí hi participen ens privats en l'operació de busos i la recaptació.
Operadors del sistema A causa de la seva distribució el sistema compta amb diferents operadors per a cadascuna de les seves fases i troncals.
Busos articulats +Fase 1OperadorTroncalS.I.T.M. S.A. Ciudad Móvil (Serie A)Autopista NorteExpress Del Futuro (Serie M)Calle 80SI99 S.A. (Sèrie U)Avenida Caracas-SurMetrobus (Sèrie T)Ramal del Tunal
+Fase 2OperadorTroncalConnexion Móvil S.A. (Sèrie B)Norte-Quito-SurSI02 S.A. (Serie K)AméricasTransmasivo S.A (Sèrie S)Avenida Suba
Busos alimentadors +Fase 1OperadorEstació (es)Consorcio Alimentadores Tercer Milenio - CodatermilPortal Usme i MolinosCitytransCarrera 77Unión Temporal Uribe UribeCalle 40 SurMilenio Móvil Portal 80Alimentadores Consorciados - AlcónPortal TunalAlimentadores del Norte - AlnortePortal Norte
+Fase 2
Recaptació
Angelcom S.A. i Unió Temporal Fase Ii Empresa operadora de tiquets per a TransMilenio
Publicitat
Publimilenio S.A.
Infraestructura Xarxa de Troncals A mitjan 2001, el servei es va estendre amb la tercera troncal de l'Autopista Norte des de l'estació Héroes, la qual va funcionar durant un temps com a final de la línia cap al nord, després d'uns mesos es va ampliar el trajecte fins a l'estació de Toberín, poc temps després es va estrenar el Portal del Norte. També es va executar la construcció d'un petit ramal al sud de la ciutat que uneix a la zona del Tunal (Avinguda Villavicencio amb Avinguda Boyacá) amb l'Avinguda Caracas
El 2002 es va estendre el sistema a partir de la línia de l'Avinguda Caracas per l'Avinguda Jiménez, travessant l'anomenat Eix Ambiental i arribant al Centre Històric de la ciutat, amb què va finalitzar la fase 1 projectada del sistema i es va donar inici a la construcció de la fase 2.
El 27 de desembre de 2003 es va posar en servei la troncal del Carrer 13 i la de l'Avinguda De Les Américas, amb el corredor viari cap a la localitat de Kennedy, que va quedar integrat al ramal de lEix Ambiental. Es van inaugurar les estacions de Banderas i Portal de las Américas, i es va arribar així a un dels sectors més populosos de la capital colombiana.
Un fet tràgic va marcar la construcció de la Troncal Suba en la fase II. El 28 d'abril de 2004 una màquina recicladora d'asfalt va caure des del carril nord-sud al sud-nord al sector de Vidrio Muran, sobre un bus escolar del Col·legi Agustiniano Norte amb vint-i-ú estudiants, que es desplaçava en sentit contrari. A causa d'aquesta tragèdia l'estació del sistema més propera al lloc de l'accident s'anomena 21 ángeles.
L'1 de juliol de 2005, després d'any i mig d'obres, es va lliurar la tercera troncal de la fase II, la moderna línia de la Norte-Quito-Sur, que es desprèn de la troncal Autopista Norte a l'altura del Carrer 92 per unir amb l'estació Santa Isabel, a l'Autopista Sur amb Carrera 45 en tan sols 50 minuts. Aquesta troncal es va estendre a l'estació General Santander el 15 de setembre del mateix any.
A partir del 13 de febrer de 2006, es va posar en servei el connector del Carrer 80 amb Autopista Norte, ja que durant la construcció de les troncals, l'antic connector va ser segellat i cobert amb gram i seccions d'andana, tanmateix després de diversos anys de treballs que van permetre construir de nou el connector, aquest no va ser usat fins a la data citada per problemes de disseny. Així, els Articulats poden desplaçar-se d'occident (oest) en nord i viceversa, la qual cosa evita als passatgers d'haver de fer un transbord en les estacions Calle 76 i Calle 72, amb la qual cosa es va aconseguir descongestionar les esmentades estacions. El servei amb què es va iniciar era l'exprés 140. Tanmateix a causa de problemes de disseny evidents que podien casuar una elevada accidentalitat,.. el connector va ser reconstruït l'any 2008, i donat al servei novament el gener de 2009, comptant amb un nou pont vehicular que segrega la calçada dels busos articulats de la resta del trànsit, i l'ampliació del túnel existent (per empalmar amb el pont).
El tram de la Troncal de la Norte-Quito-Sur (de l'Escola General Santander al Portal del Sur, a proximitat del Cementiri El Apogeo) va entrar en operació el 15 d'abril de 2006, amb els nous serveis expressos 150 i 160 i l'extensió del servei corrent 5.
La Troncal de l'Avinguda Suba, va ser posada en servei el 29 d'abril de 2006 després de diversos mesos de demora en punts claus de la troncal com ara l'intercanviador Suba-Nqs-Calle 80 i l'Alt de la Verge.
miniatura|Mapa del sistema el 2013.
En l'actualitat (2010), Bogotà compta amb 9 línies per on circulen els autobusos articulats de TransMilenio, després de la inauguració a finals de 2000 de la troncal Avinguda Caracas fins a Calle Sexta i de la troncal Calle 80. Després es va acabar la Troncal Caracas fins al Portal de Usme.
El sistema compta amb estacionaments per als busos articulats a tots els portals, a més de dos més: un sobre l'Avinguda dels Comuneros amb Carrera 18 i un altre soterrani a l'Avinguda Norte-Quito-Sur amb Calle 19 (sota la Plaza de la Hoja). Aquí es realitza el manteniment a la flota d'autobusos i existeixen sales de descans per als conductors amb cafeteries incloses. En alguns dels esmentats estacionaments estan les oficines dels consorcis que presten el servei. El desenvolupament del TransMilenio també ha implicat la construcció d'andanes (voreres), alberedes, ciclo-rutes i placetes, que ha millorat notablement la imatge de la ciutat.
Estacions miniatura|Vista de l'Estació San Diego.|230px
miniatura|Dins de l'estació hi ha portes corredisses que s'obren quan un bus fa una parada.
En el sistema TransMilenio hi ha cinc tipus d'estacions:
Senzilles. Compleixen el servei corrent d'arribada i sortida de passatgers. Estan ubicades aproximadament cada 500 metres una de l'altra. La majoria d'estacions són d'aquest tipus.
De transferència. Permeten el canvi entre dos de troncals diferents, a través d'un túnel subterrani en zona pagada. Les estacions de transferència són Avenida Jiménez, que connecta les troncals d'Avenida Caracas amb l'Avenida de Las Américas; i l'estació Ricaurte que connecta l'Avenida de Las Américas amb la troncal NQS, Nord-Quito-Sud.
Sense intercanvi. No permeten el canvi entre sentits nord-sud a sud-nord. Aquest tipus d'estacions estan ubicades en l'Autopista Nord i en el ramal del Tunal, a causa de condicions d'espai en la via. Tècnicament són estacions senzilles quant a la seva forma de funcionament.
Intermèdies. A les quals tenen accés els serveis alimentadors, són les estacions Av. Cali, Carrera 77, Calle 40 Sur, Molinos, Banderas i General Santander.
Capçalera (Portals). Ubicades en zones d'entrada de la ciutat i a les quals, a més dels alimentadors i els busos articulats, arriben autobusos intermunicipals de la zona metropolitana. Compten amb altres serveis, com Cicloparqueos (aparcaments per a bicicletes), perquè l'usuari pugui accedir fins allà amb bicicleta a través de les ciclo-rutes, zones de telèfons i banys públics. aquests portals són: Portal del Norte, de Suba, de la Calle 80, del Tunal i d'Usme.
Les dues últimes compten amb zones de control i administració del sistema. A totes les estacions es poden trobar rutes del sistema i taulers electrònics que anuncien el temps aproximat d'arribada dels articulats i informació i avisos de TransMilenio. Igualment, existeix personal encarregat de prestar assessoria per a qualsevol inquietud o necessitat que tinguin els usuaris de TransMilenio. En algunes estacions es disposa de servei d'ascensors o elevadors per a discapacitats. A tots els portals hi ha serveis d'ambulància en el cas d'alguna emergència. Entre les especificacions tècniques de les estacions senzilles, es destaca que la gran majoria compta amb aproximadament 5 metres d'ample (excepte les estacions sense intercanvi, l'ample del qual és de 3 metres, i tres dels vagons de l'estació Ricaurte, que té gairebé 10 metres), la longitud de les estacions senzilles és diversa d'acord amb les característiques de la via (per exemple ubicació de cruïlles semaforitzades, revolts, etc.) i la quantitat de passatgers al sector.
El sistema TransMilenio té 114 estacions distribuïdes així, segons la nova distribució zonal:
25px|Troncal Caracas Troncal Caracas entre Calle 76 i Tercer Milenio: 14 estacions 25 px|Autonorte Autonorte entre Portal del Norte i Héroes: 15 estacions 25px|Suba Suba entre Portal de Suba i San Martín: 14 estacions 25px|Calle 80 Calle 80 entre Portal de la 80 i Polo: 14 estacions