miniatura|El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. miniatura|Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est de l'Àsia Menor. Fou una satrapia persa, possessió grega i selèucida, i després una província romana i romana d'Orient. El seu nom actual és Çukurova.
Geografia La regió de Cilícia ocupa un espai geogràfic que abasta des de la Mediterrània fins a Pamfília, on les muntanyes de Nur la separen de Síria. Es poden distingir dues parts separades per les Muntanyes del Taure: una part és la situada al nord i a l'est del Taure, que és força accidentada mentre que l'altra part és una plana només interrompuda per una estreta gorja que antigament era coneguda amb el nom de la Porta del Ferro. La primera, la Cilícia del Taure, va pertànyer en general a la Capadòcia.
L'antiga Cilícia, limitava al sud amb la mar Mediterrània, a l'oest amb Pamfília, al nord amb Licaònia i Capadòcia i a l'est amb les muntanyes de Nur que arribaven fins al golf d'Issos. Estava dividida en dues subregions naturals separades entre si pel riu Lamus:Estrabó, Geografia, XIV.5.6-7 Cilícia Tràquea (i més tard Isàuria) a la part occidental del riu, de relleu muntanyós. Per aquesta zona passa el riu Calycadnus i, a l'antiguitat estava coberta de boscos que subministraven fusta a Fenícia i Egipte. Cilicia Campestris o Cilicia Pedias a la zona oriental del riu, de relleu més pla. La Cilícia Campestris arribava fins a Soli i després cap a l'est-sud-est fins al Cap Karadash (antic Magarsos). El riu Cidnos desemboca més enllà de Tars. Al nord de Tars les muntanyes del Taure tancaven el país. La part més plana és la regió entre el Saros i el Piramos i es deia Alèion en grec. Els rius principals foren el Cidnos, el Saros (avui Sihun) i el Piramos (Jihun). Cal esmentar les ciutats d'Adana, Mopsuèstia, Lalasis i Anazarbe.
A la frontera entre la Cilícia Tràquea i Pamfília hi havia la ciutat de Coracesium) segons Estrabó i el riu Melas passava a gairebé 50 km a l'oest d'aquesta ciutat segons Plini el Vell.Plini el Vell Naturalis Historia XIV Segons Mela, el cap Anemurium, era el que marcava el límit a l'extrem sud d'Anatòlia.
Mopsucrene (Μόψου κρνήνη) fou una ciutat de la part oriental de Cilícia, a la riba del Cidnos (Cydnus) i no lluny de la frontera de Cataònia (Ptolemeu la fa ciutat de Cataònia). Era a la vora d'un dels passos de muntanya del Taure, a uns 20 km al nord de Tars. Hi va morir l'emperador Constanci II el 361.Ammià Marcel·lí, Res Gestae XXI.15.2
Etimologia Els grecs van inventar una llegenda per explicar l'origen del seu nom, segons la qual derivava d'un colonitzador hel·lè anomenat Cilix. En realitat la dinastia fundadora (de la Cilícia Pèdias) de la qual es tenen dades històriques eren els Mopsus, Aquest líder, escrit en textos fenicis amb la forma Mpš, com el fundador de Mopsuestia va escollir el nom aconsellat per un oracle de la rodalia. El poeta Homer es referia a la gent de Mopsus de forma sinònima als cilicis (), i en altres ocasions els esmenta com procedents de la Tròade situada a l'extrem nord-occidental de la península d'Anatòlia.
Època hitita Adaniya fou el nom de Cilícia al començament de l'Imperi Hitita. Va pertànyer als hitites al segle XVI aC, però després va formar el regne de Kizzuwatna.
Heròdot diu que la regió fou poblada pels hipakeis que van adoptar el nom de cilicis, derivat de Cilix, fill d'Agenor el fenici.
En realitat, la regió fou habitada des de molt antigament i vers el 2000 aC el regne de Kizzuwatna era un domini hitita, els quals l'anomenaven també Hilakku. Ja existien Tars (Tarša) i Adana (Adanija). Prínceps hitites de la casa reial van governar el país amb el títol de sacerdots. Llavors la regió era poblada per gent de parla luvita. Vers el final de l'Imperi Hitita a finals del , es va formar un regne anomenat Tarhuntassa, la capital del qual era a la regió de Pamfília.
Al final del l'afebliment d'Hatti va obligar a fer concessions al rei de Tarhuntassa que es va atribuir el títol de rei d'Hattusa. El rei hitita Suppiluliuma II afirma en una inscripció haver retornat el regne de Tarhuntassa a l'obediència, però el regne va sobreviure i els seus reis es van continuar titulant reis d'Hattusa igual que ho feren els reis de Karkemish.
Època assíria miniatura|283x283px|Cilícia, Xipre, Síria i la costa fenícia en l'antiguitat Al els assiris anomenaren la regió Que (Qu'e) o Awariku (pel nom del seu rei), i tenia els seus propis reis dels quals es coneix Kateh (vers la meitat del ) i Kirri encara dins el mateix segle; més a l'oest era el país d'Hilakku, l'anterior Cilícia dels hitites. Tiglatpileser III (744-727 aC) va sotmetre Que i va nomenar governadors que van residir a Adana, però a la mort de Sargon II, com molts altres territoris va recuperar la independència amb l'anterior dinastia reial (la dinastia Muksa, a les fonts fenícies Mpš, possiblement el mitològic cilici grec Mopsos). La regió fou reconquerida per Esarhaddon (680-669 aC) però Hilakku es va mantenir independent i vers finals del aparegué com a rei Ambarish i més tard, al començament del segle següent, Sanduarris; fins que degut als atacs dels cimmeris durant el regnat d'Assurbanipal (668-631 aC) el regne va demanar la protecció assíria. Vers 670 aC) i sota els assiris apareix com a rei (meitat del ) Sanasarris.
Època babilònica-persa: els syennesis El 612 aC els babilonis revoltats, aliats als medes, van ocupar Niniveh i van posar fi a l'Imperi Assiri que només va subsistir en alguns llocs de la part occidental. És en aquesta època quan Que i Hikkaku van quedar unides sota un mateix poder reial; els grecs el van anomenar el "País dels reis Syennesis". Heròdot esmenta la mediació del rei de Cilícia en un tractat de pau entre Aliates II de Lidia i Ciaxares de Mèdia.
El 547 o 546 aC Cir II el Gran va fer campanya a les regions properes i va sotmetre Lídia i segurament també Cilícia. És possible que el rei de Cilícia, que es deia Appuwašu, quedès sotmès a Pèrsia en la mateixa campanya. El següent nom que s'esmenta com a rei és Oromedon. El va succeir el seu fill, un rei esmentat com Syennesis II que va participar el 481 aC en l'atac persa a Atenes al davant d'algunes naus, i que la filla es va casar amb Pixodaros, el líder de Cària. La seva capital era Tars. Un altre Syennesis (identificat com el III dels reis dels quals només es coneix el títol) apareix a finals del i va participar en la guerra civil entre Artaxerxes II de Pèrsia i el seu germà Cir el jove que tenia el suport dels mercenaris grecs entre els quals hi havia Xenofont.
El syennesis fou forçat a aliar-se amb Cir el jove per la presència de les seves forces al país, però en ser derrotat a Cunaxa, el rei fou destronat i els seus territoris convertits en satrapia. Xenofont parla de la reina Epiaxa però no aclareix si era la dona del rei, una reina col·lega, o la regent d'un menor. Segurament el rei deposat, com abans els seus antecessors, tenia Tars com a residència, i allí hi havia una força militar persa. Heròdot parla de la IV satrapia (Cilícia) i diu que el tribut que pagava el regne era de 360 cavalls i 500 talents de plata a l'any, dels quals 140 talents foren utilitzats en la cavalleria de guarnició al país i la resta anaven al tresor reial. Heròdot defineix els límits de la satrapia i diu que abraçava al nord del Taure fins a l'est de Capadòcia. L'Eufrates era el límit entre Cilícia i Armènia, és a dir que la part oriental de Capadòcia pertanyia a la satrapia.
Se sap poca cosa dels sàtrapes de Cilícia però a la satrapia hi havia llocs autònoms com Artemis Peràsia (nom donat pels grecs) o Cibela, que tenia per centre Castabala al nord-est. Aquesta regió precisament es va revoltar durant el regnat d'Artaxerxes II de Pèrsia, però foren sotmesos per Datames. Un altre santuari fou Mazaca, on s'adorava al foc.
El primer sàtrapa conegut és Tirabazos que ho fou del 384 aC al 380 aC; va seguir Farnabaces i després Datames (la satrapia de Cilícia s'estenia cap a Capadòcia). El babiloni Mazeos (Mazdai) fou sàtrapa del 361 aC al 336 aC, un llarg període per un sàtrapa. El 336 aC fou nomenat governador de Babilònia on era quan hi va arribar Alexandre el Gran.
Època d'Alexandre el Gran Alexandre el Gran va travessar el riu Halis l'estiu del 333 aC amb ànim d'expandir Grècia cap a orient. El successor de Mazeos a Cilícia fou Arshama que fou derrotat per Alexandre el 333 aC, el qual va estar un temps a Tars per causa d'una malaltia i després va continuar la lluita contra la gent de Cilícia a les muntanyes. En fou nomenat sàtrapa Balacros que ho va ser fins al 328 aC i va lluitar contra els muntanyesos sense gaire èxit, i el va substituir Filotos. El 321 aC Perdicas va concedir la satrapia de Cilícia i Capadòcia a Èumenes de Cardia que va entrar a Capadòcia i el 319 aC Perdicas va enviar en el seu ajut a Antígon (Antígon Monoftàlmos) sàtrapa de Frígia.
A la mort d'Alexandre, tres guerrers, reunits a Triparadisos, es van repartir el govern de les seves conquestes: bona part de Cilícia va quedar dins la satrapia de Capadòcia (el 320 aC) i dins el domini d'Antígon que la va dominar des del 316 aC i la va conservar fins al 301 aC quan, derrotat a Ipsos, Seleuc I Nicàtor i Ptolemeu I Sòter es van repartir el país, quedant-se l'egipci amb les ciutats de la zona costanera i el selèucida l'interior. Pleistarcos fou nomenat sàtrapa selèucida. Els egipcis van conservar les seves possessions (inclòs durant la segona guerra síria on encara les van augmentar) fins a la cinquena guerra síria (202 aC-198 aC) quan la van perdre en profit dels selèucides. La llengua luvi fou progressivament substituïda pel grec. Demetri Poliorcetes la va dominar del 298 aC al 293 aC i després Cassandre fins al 285 aC, però foren més ocupacions militars que dominacions.
Època de la pirateria Diòdot Trifó (140 aC-138 aC) va fortificar Coracesium durant la seva usurpació (com diu Estrabó) del tron selèucida. Antíoc VII Sidetes el va assetjar a la fortalesa (139 aC) on es va suïcidar (138 aC). Estrabó fa responsable a Trifó del fet que els cilicis començaren a dedicar-se a la pirateria combinat amb la feblesa dels següents reis (això és a causa que la capital dels pirates cilicis fou Coracesium). La gran demanda d'esclaus a Roma i altres grans ciutats (sobretot després de la destrucció de Cartago i Corint) feia molt necessari un tràfic que els pirates feien amb eficàcia i Delos es va convertir en un mercat lliure per tots els esclaus que poguessin agafar i hi poguessin portar atès que els pirates allí figuraven com a comerciants d'esclaus legítims. A partir del 110 aC la pirateria va esdevenir la primera ocupació a la regió. Durant la guerra amb Mitridates els pirates van estar al costat del rei, que fou derrotat.
Conquesta i administració romana Cilícia fou donada a Antoni el 103 aC i va començar a combatre els pirates però el poder romà mai es va establir. El 92 aC Sul·la va rebre la província sense més èxit que Antoni. El 80 i 79 aC Dolabella va ser el governador de Cilícia però no se sap que hi fos mai i totes les accions de Verres i Dolabella esmentades per Ciceró foren a Lícia, Pamfília, Psídia i Frígia. Els selèucides van perdre la regió vers el 83 aC davant Armènia, domini que de fet no es va estendre a totes les regions muntanyoses ja segurament en part fora del control selèucida, sinó només a una part.