El Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles (Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Poesía, en castellà) és un premi literari que atorga anualment el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports.
Premia a la millor obra en la modalitat de poesia escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gènere publicades a Espanya l'any anterior. Està dotat amb 30.000 euros. El jurat està presidit pel director general del Llibre i està format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior i s'entrega el mes d'octubre.
El seu origen rau en la creació el 27 de setembre de 1922 del "Concurso Nacional de Literatura" per part del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts.
Guanyadors Premi Nacional de poesia (pre democràtic) 1924: Rafael Alberti per Marinero en tierra 1925: Gerardo Diego per Versos humanos 1927: Dámaso Alonso per El viento y el verso 1933: Manuel Altolaguirre per La lenta libertad 1934: Vicente Aleixandre per La destrucción o el amor 1938: Emilio Prados per Destino fiel 1949: Leopoldo Panero per Escrito a cada instante 1950: José María Valverde per La espera 1951: José García Nieto per Tregua 1951: Alfonsa de la Torre per Oratorio de San Bernardino 1952: Dionisio Ridruejo per En Once años. Poesías completa de juventud 1953: Luis Rosales Camacho per Rimas 1954: José Hierro per Antología 1957: José García Nieto per Geografía es amor 1963: Eladio Cabañero per Marisa Sabia y otros poemas 1965: Alfonso Canales per Aminadab 1967: Carmen Conde per Obra poética 1973: Ángel García López per Elegía en Astaroth
Premi Nacional de poesia 1977: Miguel Fernández per Eros y Anteros 1978: Félix Grande Lara per Las rubáiyatas de Horacio Martín 1979: Leopoldo de Luis per Igual que guantes grises 1980: Carlos Sahagún Beltrán per Primer y último oficio 1981: Vicente Gaos, de forma pòstuma. 1982: Antonio Colinas per Poesía, 1967-1981 1983: Claudio Rodríguez García per Desde mis poemas 1984: No es va atorgar en aquesta modalitat 1985: Joan Vinyoli per Passeig d'aniversari 1986: No es va atorgar en aquesta modalitat 1987: Francisco Brines per El otoño de las rosas 1988: Antonio Gamoneda per Edad 1989: Pere Gimferrer per El vendaval 1990: Carlos Bousoño per Metáfora del desafuero 1991: Luis Álvarez Piñer per En resumen, 1927-1988 1992: Basilio Fernández López per Poemas 1927-1987 1993: José Ángel Valente per No amanece el cantor 1994: Rafael Guillén per Los estados transparentes 1995: Luis García Montero per Habitaciones separadas 1996: Felipe Benítez Reyes per Vidas improbables 1997: Diego Jesús Jiménez per Itinerario para naúfragos 1998: José Antonio Muñoz Rojas per Objetos perdidos 1999: José Hierro per Cuaderno de Nueva York 2000: Guillermo Carnero Arbat per Verano inglés 2001: José Ángel Valente per Fragmentos de un libro futuro 2002: Carlos Marzal per Metales pesados 2003: Julia Uceda per En el viento, hacia el mar 2004: Chantal Maillard per Matar a Platón 2005: Josep Corredor Matheos per El don de la ignorancia 2006: José Manuel Caballero Bonald per Manual de infractores 2007: Olvido García Valdés per Y todos estábamos vivos 2008: Joan Margarit per Casa de Misericòrdia 2009: Juan Carlos Mestre per La casa roja 2010: José María Millares per Cuadernos, 2000-2009 2011: Francisca Aguirre per Historia de una anatomía 2012: Antonio Carvajal Milena per Un girasol flotante 2013: Manuel Álvarez Torneiro, per Os ángulos da brasa 2014: Antonio Hernández Ramírez per Nueva York antes de muerto http://www.europapress.es/cultura/musica-00129/noticia-antonio-hernandez-premio-nacional-poesia-2014-20141009124303.html 2015: Luis Alberto de Cuenca y Prado per Cuaderno de Vacaciones 2016: Ángeles Mora Fragoso per Ficciones para una autobiografíaÁngeles Mora, premio Nacional de Poesía, en Diario ABC, 14/11/2016. 2017: Julio Martínez Mesanza per Gloria. 2018: Antònia Vicens i Picornell per Tots els cavalls. 2019: Pilar Pallarés García per Tempo fósil. 2020: Olga Novo per Feliz Idade. 2021: Miren Agur Meabe per Nola gorde errautsak kolkoan 2022: Aurora Luque per Un número finito de veranos. 2023: Yolanda Castaño per Materia. 2024: María Jesús Pato Díaz (Chus Pato) per Sonora. 2025: Miriam Reyes per Con. 2026: Sebastià Alzamora i Martín per Sala Augusta seguit de Llengua materna.
Enllaços externs www.mcu.es - Premi Nacional de poesia
Referències
Poesia Nacional