Psarocolius és un dels gèneres d'ocells passeriformes de la família dels ictèrids (Icteridae). Les espècies es troben a Amèrica Central i del Sud i reben el nom comú de "cacic".

Descripció Abans es dividien en dos o tres gèneres separats, però ja no és així. Tots els cacics són ocells grossos amb becs punxeguts i cues llargues que són, almenys parcialment, de color groc brillant. Els mascles solen ser més grossos que les femelles. El plomatge és típicament castany, marró fosc o negre, tot i que el cacic verd i el cacic olivaci tenen, com indica el respectiu nom comú, una coloració d'oliva al cap, el pit i la part superior de l'esquena. Les potes són fosques, però el bec sol ser un tret sorprenentment contrastant, sigui de color groc pàl·lid sigui de punta vermella amb una base verda o negra. En diverses espècies també tenen una taca blava o rosa a la galta nua.

Ecologia i hàbitat Els cacics estan associats amb boscos o, en algunes espècies, amb boscos més oberts. Aquests ocells socials s'alimenten d'insectes grans i fruites. Són molt vocals i produeixen una àmplia varietat de cants i crits, de vegades incloent-hi mimetisme. Crien en colonia, els nius són com a llargs cistells teixits en un arbre, cadascun penjant de l'extrem d'una branca.

Taxonomia El gènere Psarocolius va ser introduït el 1827 pel naturalista alemany Johann Georg Wagler. Wagler no va especificar una espècie tipus, però el 1855 el zoòleg anglès George Gray va designar el tipus com a Oriolus cristatus (Gmelin, 1788). Aquest és un sinònim júnior de Xanthornus decumanus (Pallas, 1769), el cacic crestat.

Etimologia El nom del gènere combina el grec antic «ψαρ/psar», «ψαρος/psaros» que significa “estornell” amb «κολοιος/koloios», “gralla”.

Filogènia L'any 2002, Jordan Price i Scott Lanyon van estudiar la filogènia de Psarocolius utilitzant seqüències de citocrom b d'ADNmt i subunitat 2 de la NADH deshidrogenasa. Com es pot observar a partir de la morfologia, el cacic cuabarrat (Cacicus latirostris) i Psarocolius oseryi són les espècies més diferents. Genèticament, semblen estar més estretament relacionades amb Cacicus, i ambdues espècies es classificarien en el gènere Ocyalus. A més, el cacic d'elm (Cacicus oseryi) es podria separar en Clypicterus, formant el que aleshores es convertiria en un gènere monotípic (com Ocyalus).

A continuació es mostra un cladograma basat en l'arbre filogenètic de màxima probabilitat de l'anàlisi filogenètica del 2002:

Espècies Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere conté nou espècies: Cacic capbrú (Psarocolius wagleri Gray, GR, 1844) Cacic olivaci (Psarocolius atrovirens d'Orbigny & Lafresnaye, 1838) Cacic dorsi-rogenc (Psarocolius angustifrons Spix, 1824) Cacic crestat (Psarocolius decumanus Pallas, 1769) Cacic verd (Psarocolius viridis Müller, PLS, 1776) Cacic de Pará (Psarocolius bifasciatus Spix, 1824) Cacic de Moctezuma (Psarocolius montezuma Lesson, RP, 1830) Cacic negre (Psarocolius guatimozinus Bonaparte, 1853) Cacic de Cassin (Psarocolius cassini Richmond, 1898)

Referències

Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud