1984 (Mil nou-cents vuitanta-quatre) és una novel·la política de futur-ficció escrita per George Orwell entre 1947 i 1948 i publicada en anglès el 1949. Es tracta d'una narració emmarcada en una distopia en la qual un estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control total de l'individu. Així doncs, no existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat, ja que la vigilància dels individus en tots els moments de la seva existència, fins i tot en la seva intimitat, revela a l'Estat qualsevol detall.
Aquest llibre introdueix el concepte del Gran Germà, un líder sempre present i que tot ho pot veure i controlar a través de monitors ("telepantalles") situats a totes les habitacions; l'Habitació 101, la Policia del Pensament i la novaparla (la llengua que fan servir els buròcrates i polítics per mantenir controlada la població, suprimint les subtileses que poden esdevenir perilloses o ambigües del llenguatge i substituint-les per una simplicitat malintencionada). 1984 va tenir bones vendes des del començament i continua a ser un dels llibres més influents del .
Juntament amb la societat de la novel·la Un món feliç d'Aldous Huxley, el món de malson descrit a 1984 constitueix una de les obres més citades i conegudes de la ficció distòpica de la literatura anglesa. Ha estat traduït a moltes llengües i la seva terminologia particular ha trobat el seu lloc en els debats socials i polítics sobre privadesa. El neologisme "orwellià" és emprat per descriure accions o organitzacions que d'una o altra manera recorden a la societat que apareix al llibre.
Història de la novel·la
Orwell va escriure el llibre amb el títol de treball de L'últim home a Europa (The Last Man in Europe en anglès). No obstant això, els editors, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units, on va ser llançat el llibre de manera simultània, van canviar el nom a Mil nou-cents vuitanta-quatre per motius comercials. En aquell any transcorre l'acció narrada en el llibre. Encara que publicada inicialment el 8 de juny del 1949, el gruix de la novel·la el va escriure el 1948 a l'illa de Jura, a Escòcia, tot i que Orwell n'havia estat escrivint petites parts des del 1945.
1984 és el resultat d'intercanviar la posició dels dos últims dígits de la data en què es va escriure el llibre, 1948.
Societat descrita a la novel·la La novel·la és una descripció analítica dels règims totalitaris amb un final desolador. El personatge principal és Winston Smith, que treballa al Ministeri de la Veritat (un dels quatre ministeris que hi ha) reescrivint la Història permanentment i inventant herois.
Els ministeris són els següents: El Ministeri de l'Amor, s'ocupa d'administrar els càstigs, la tortura i de reeducar els membres del Partit inculcant un amor ferme pel Gran Germà i les ideologies del Partit. El Ministeri de la Pau, s'encarrega d'assumptes relacionats amb la guerra i amb fer que aquesta sigui permanent. Si hi ha guerra amb altres països, el país està en pau amb ell mateix. El Ministeri de l'Abundància, encarregat dels assumptes relacionats amb l'economia, i d'aconseguir que la gent visqui sempre al límit de la subsistència un mitjançant dur racionament. El Ministeri de la Veritat, es dedica a reescriure la història, amb l'objectiu que les prediccions del Gran Germà coincideixin amb la realitat, tot falsejant-les a posteriori als mitjans de comunicació.
Winston Smith viu al Londres d'un virtual 1984, en un món dividit en tres superpotències: Euràsia, Àsia Oriental i Oceania, on imperen, respectivament, el neobolxevisme, l'"adoració de la mort" i el Socang, acrònim per a "socialisme anglès" (en anglès, Ingsoc).
El Gran Germà supleix qualsevol personatge polític: ell és el comandant en cap, el guardià de la societat, el déu pagà i el jutge suprem. Ell és l'encarnació dels ideals del Partit, el Partit ubic, únic i totpoderós que vigila sense descans. El Partit al qual han de pertànyer totes les persones. Només se salven els "proles";Big Brother Is Watching You , que en realitat representen el 85% de la població. Una lectura de la novel·la «1984» de George Orwell ells no compten i tenen drets com els animals (de fet, la Policia del Pensament amb prou feines els vigila: "als proles se'ls permet la llibertat intel·lectual perquè no tenen cap intel·lecte"). Ni tan sols la família està per damunt de la seva presència. És comú la denúncia de fills petits als seus propis pares per trair al Partit. Irònicament, Orwell insinua la possibilitat que ja ni tan sols sigui una persona real, sinó una simple icona propagandística.
Argument Després d'anys treballant per al Ministeri de la Veritat, Winston esdevé conscient que els retocs de la història en els quals consisteix la seva feina són només una part de la gran farsa en la qual es basa el seu govern, i troba l'amor de Júlia, una jove rebel, encarnant així una resistència de dos contra una societat que es vigila a ella mateixa.
Junts creuen afiliar-se a la Fraternitat, un suposat grup de Resistència dirigit per Emmanuel Goldstein —un personatge gairebé tan ubic i omnipresent com el mateix Germà Gran, l'Enemic del Poble i escriptor de El Llibre, el qual el protagonista llegeix fins que arriba a comprendre els mecanismes del pensardoble, eina base de dominació del Partit—, i que és en realitat un més dels instruments de control del Partit.
A través d'una història intricada, amb temes com el rentat de cervell, el llenguatge, la psicologia i la inventiva encaminats al control físic i mental dels individus, l'educació totalitària de la joventut, etcètera, Orwell relata la història tràgica i aparentment emancipadora de Winston Smith i Júlia, tractant de derrocar un sistema on la intimitat i el lliure pensament no existeixen, ni tan sols es coneixen.
Després d'haver sigut derrotat pel sistema i alliberat, Winston Smith es troba en un bar, mirant a la televisió una més de les notícies manipulades que s'emeten contínuament segons la conveniència del Gran Germà. La novel·la acaba així:
Estructura miniatura|«El Gran Germà us observa» La novel·la està dividida en tres llibres i 24 capítols (8 capítols el primer llibre, 10 el segon i 6 el tercer), que correspondrien a la seva estructura externa. Aquesta divisió reflecteix igualment la seva estructura interna, ja que la trama general del primer llibre exposa el personatge principal (Winston), com viu i prepara els esdeveniments que succeiran al llarg del relat; el segon llibre se centra en la relació amorosa amb Julia, que suposa la màxima rebel·lió contra el Partit i el tercer llibre narra les tortures que pateix la parella a mans del poder fins a la traïció final. Un apèndix sobre la novaparla i els seus principis acompanya la majoria d'edicions de l'obra.
Aplicant l'esquema narratiu de Christopher Booker, inspirat en Jung, la trama s'estructura com una tragèdia on el final infeliç s'anuncia en tot moment. Les parts de la història serien cinc: la fase anticipatòria, on el protagonista expressa la seva frustració vital que el porta a l'acció (escriure un diari, citar-se amb una noia); la del somni (on O'Brien els introdueix en els secrets de la revolució, fent que temporalment sembli que és possible escapar del Partit); la de la frustració (on Winston veu que Julia no el segueix en els seus ideals i que fins i tot el manifest de Goldstein té llacunes); la del malson (on la parella és atrapada per la policia) i la fase de la destrucció final (en què els dos antics amants es retroben però comproven que el sentiment entre ells ha mort i, per tant, accepten formar part del sistema).
En efecte, la història de 1984 segueix diversos dels postulats de la tragèdia grega clàssica però adaptats al gènere novel·lesc i al . En primer lloc els personatges s'enfronten al destí i als déus, personificats en els líders del Partit i en la figura del Gran Germà. Aquest combat desigual acaba irremeiablement en dissort, fet que s'anuncia des que Winston comença a escriure, sabent que serà capturat però forçat a fer-ho igualment, tal com el destí empenyia els herois grecs a la seva fatalitat. Els tres llibres poden ser vistos com els tres actes que acostumaven a tenir les obres antigues. Per acabar, els excursos del narrador i del manifest supleixen les funcions del cor.
Temes Totalitarisme El tema principal de 1984 és la denúncia del totalitarisme, del qual el mateix Orwell havia contemplat els efectes durant la Guerra Civil espanyola i els anys inicials del franquisme. Les figures de Hitler o el règim soviètic (retratat àmpliament a la seva anterior novel·la, La rebel·lió dels animals) van acabar de forjar la seva aversió als governs dictatorials. El llibre, a través de la història d'uns dissidents, retrata de manera precisa els mecanismes d'aquests règims per controlar la població i imposar la seva manera de veure el món per tal de perpetuar-se en el poder.
La propaganda té un paper essencial a la novel·la. Les consignes oficials estan per tot arreu i es diu explícitament que la veritat està al seu servei, ja que aquesta no existeix, només és veritat allò que el Partit determini, tingui o no relació amb els fets succeïts. Els pòsters amb imatges del Gran Germà, els actes de masses i els missatges emesos per les telepantalles són altres de les vies usades per difondre aquesta propaganda.
L'autor, en una carta al seu col·lega Noel Willmett alertava que aquests "estats policia" estaven sorgint arreu. Tenien en comú l'auge d'un nacionalisme malsà que s'articula al voltant d'un líder dictatorial que pensa que el fi justifica els mitjans i, per tant, atempta contra l'ètica bàsica de la convivència. La ubicació de 1984 a Londres no és casual, perquè volia advertir que el totalitarisme es podia donar a qualsevol indret on es combinessin aquests elements, fins i tot a un dels centres del bloc democràtic com era Gran Bretanya.
Manipulació psicològica El poder intenta manipular psicològicament els individus per impedir la rebel·lió. Una via és influir en la manera de pensar de la gent a través de la manipulació del llenguatge. Alterant el significat dels mots més comuns i simplificant la llengua fins a implantar la novaparla com a nou idioma de comunicació, el govern s'assegura que es modifica la percepció dels ciutadans de la realitat, donada la influència del llenguatge en la cosmovisió. Seria, doncs, un cas extrem de la Hipòtesi de Sapir-Whorf o relativisme lingüístic. Aquesta idea d'usar conscientment la manipulació lingüística, creant un nou idioma, per implantar una ideologia afí al govern va ser posteriorment explotada a la novel·la Els llenguatges de Pao, de Jack Vance.
El doblepensar és una de les conseqüències d'aquesta alteració psíquica. El partit indueix els individus a creure simultàniament en una cosa i el seu contrari, de manera que no es poden ja refiar ni de la pròpia raó ni de la lògica, només han de creure cegament en les consignes del Partit, que a més a més poden anar canviant. Els crimdepensa o crims de pensament són un dels pitjors delictes que es poden cometre, tenint idees pròpies que atemptin contra el missatge que vol imposar el govern. Hom s'ha de sotmetre, doncs, al poder a tots els nivells, fins i tot en el més íntim, el mental.