miniatura|Bandera de les llengües planificades, símbol de la construcció lingüística creat per subscriptors de la llista Conlang de correu electrònic, que representa la Torre de Babel sobre un sol naixent Fragment: «The colours represent creative energy, and the layers of the tower imply that a conlang is built piece by piece, never completed. The tower itself also alludes to the Tower of Babel, as it has long been a tradition to demonstrate a constructed language by translating the Babel legend. The Conlang flag was decided on by a vote between many competing designs, and one of my own contributions to the conlanging world is that I was the person who facilitated this election. The winning design was drawn by Christian Thalmann, who introduced the layers. The idea of including the Tower of Babel on the flag had been introduced by Jan van Steenbergen, and the idea of placing the sun on the horizon behind it by Leland Paul. The idea of having the rising sun on the flag had been introduced by David Peterson, who saw it as representing the rise of conlanging from obscurity to popularity and notoriety.»
Una llengua artificial, també coneguda com a idioma artificial, és una llengua la fonologia, la gramàtica i el vocabulari de la qual han estat dissenyats de manera conscient, pensada i planificada per un individu o grup, en lloc d'haver evolucionat naturalment. Hi ha diverses raons possibles per construir una llengua: per facilitar la comunicació humana internacional (vegeu llengua auxiliar i codi), per donar a la ficció o a un món construït associat una capa addicional de realisme, per a l'experimentació lingüística, per a la creació artística o per als jocs lingüístics.
Aquest article tracta de les llengües "planificades" o "construïdes", dissenyades per a la comunicació humana. El terme llengua artificial també pot referir-se a les llengües que sorgeixen naturalment fora dels estudis experimentals en el marc de l'evolució del llenguatge artificial, implicant màquines, dins de la intel·ligència artificial.
Planificada, construïda, artificial miniatura|Text escrit en latino sine flexione Els termes "planificada", "construïda" i "artificial" s'utilitzen de manera diferent en algunes tradicions. Per exemple, pocs parlants d'interlingua consideren artificial la seva llengua, ja que afirmen que el seu contingut no és inventat: el vocabulari d'interlingua s'agafa d'un petit conjunt de llengües naturals, i la seva gramàtica està basada estretament en aquests idiomes d'origen, fins i tot incloent-hi un petit grau d'irregularitat; els seus proponents prefereixen descriure el seu vocabulari i gramàtica com a estandarditzats en lloc d'artificials o construïts. De la mateixa manera, latino sine flexione és una simplificació del llatí de la qual s'han eliminat les flexions.
Igual que amb interlingua, alguns prefereixen descriure el seu desenvolupament com "planificat" en lloc de "construït". Alguns parlants d'esperanto i ido també eviten el terme "llengua artificial", ja que neguen que hi hagi res d'"antinatural" quant a l'ús de la seva llengua en la comunicació humana.
Per contra, alguns filòsofs han argumentat que tots els llenguatges humans són convencionals o artificials. François Rabelais, per exemple, va declarar: "És impropi dir que tenim una llengua natural; les llengües són per institució arbitràries, i convencions dels pobles".
Característiques i classificació miniatura|Diagrama de blocs en simulink programat amb matlab, molt usat en enginyeria
Les llengües construïdes poden ser creades per a un tipus de comunicació especial, com els llenguatges d'enginyeria o formalismes com la lògica (logillengües o llengües lògiques), o per tal de simplificar la comunicació entre éssers humans (llengües auxiliars) com l'esperanto, la llengua construïda més difosa. Aquests tipus de llengües acostumen a tenir com a base un o diversos llenguatges naturals; tot i que no pertanyen a cap comunitat concreta. Això permet una major igualtat entre els parlants, ja que en contrast amb les llengües franques (com l'anglès) d'entrada no tenen parlants nadius.
D'altra banda, també existeixen llenguatges artístics (artillengües), molt freqüents en la literatura fantàstica i la ciència-ficció. En aquests idiomes el que es pretén és crear un plaer estètic en el sentit de reflectir amb la llengua artificial un tret particular dels presumptes parlants. Alguns aficionats a les obres en què apareixen acaben aprenent aquestes llengües.
Les llengües artificials es poden classificar en llengües a priori si són creades de zero en tots els seus components o a posteriori si parteixen d'una llengua ja existent: no les confongueu amb el pidgin.
Llengües planificades experimentals miniatura|Alfabet de la lingua ignota (Litterae ignotae) d'Hildegarda von Bingen Creades amb una voluntat d'un lògic i sovint seguint una visió filosòfica concreta: Ars magna, la llengua creada per Ramon Llull, primera llengua auxiliar com a formalisme de la lògica. Lingua ignota, idioma místic que apareix en els escrits d'Hildegarda von Bingen al : intenta imitar el llenguatge dels àngels. Solresol, creada per Jean François Sudre a la primera meitat del . Aquesta llengua també es pot classificar entre les llengües auxiliars internacionals. Toki pona, creada per la traductora Sonja Elen Kisa, va ser publicada a la xarxa l'any 2001. La idea inicial era crear la llengua més fàcil del món, més senzilla encara que les llengües inventades existents.
Llengües auxiliars planificades miniatura|Algunes lletres de l'alfabet volapük
La llengua creada per Johannes Tritemius, primer intent de reduir totes les llengües a una de sola que servís de comunicació internacional. Volapük, primera llengua auxiliar d'ús estès. Esperanto: és la llengua planificada amb més parlants,Byram, Michael. Routledge Encyclopedia of Language Teaching and Learning. Routledge, 2001, pàg. 464. creada per L. L. Zamenhof a la darreria del . Neollatí, creat el 2006 com una versió reformada del llatí per facilitar la comunicació entre els parlants de llengües romàniques. Ido, creat com una versió reformada de l'esperanto pel matemàtic francès Louis Couturat. Interlingue, anomenada "llengua occidental" als seus inicis, va ser creada per Edgar von Wahl en el si del moviment esperantista. Interlingua, creada per un equip de lingüistes professionals amb l'objectiu de ser comprensible a primera vista, sense necessitat d'estudi previ, pels parlants de les llengües romàniques. Kotava, creada per Staren Fetcey el 1978, una llengua a priori. Latino moderne, creada per David Stark el 1996 i basada en la interlingua. Lingua franca nova, creada per C. George Boeree i publicada el 1998. S'inspira en el pidgin com a lingua franca i es basa en llengües romàniques, incloent-hi el català.Harrison, Richard H. (2008) Lingua Franca Nova. Invented Languages, 1, pàg. 30–33. Lojban, creada pel Logical Language Group el 1987 basant-se en una d'anterior, el loglan. Intereslau, una llengua auxiliar zonal pels parlants de les diverses llengües eslaves.
Llengües planificades artístiques miniatura|Dues frases exemple en klingon, la seva transliteració i una traducció a l'anglès
Les llengües planificades no són rares en el món artístic, sigui per escrit o orals, en àmbits que inclouen la performance, les arts escèniques, les audiovisuals, les sonores, els videojocs, el còmic o la literatura. Alguns dels exemples més coneguts són les llengües de la Terra Mitjana creades per J. R. R. Tolkien com a part d'Arda, un món fictici de la literatura moderna i de les quals destaquen les llengües èlfiques, i el quenya n'és la més utilitzada; i el klingon, llengua creada per Marc Okrand per a la sèrie Star Trek; més modernament, han guanyat popularitat l'alt valiri i el dothraki, creades per George R. R. Martin per a la seva saga Cançó de gel i foc.
Pel seu origen Les llengües artificials solen dividir-se en dos tipus, segons l'origen del seu vocabulari o la seva gramàtica: llengües a priori i llengües a posteriori. Una llengua a priori és aquella la gramàtica o el vocabulari de la qual es creen o s'inventen sense referència a cap llengua natural. Una llengua a posteriori és aquella la gramàtica i el vocabulari de la qual es deriven d'una o de diverses llengües existents. Aquesta categorització, no obstant això, no és absoluta, ja que moltes llengües construïdes poden denominar-se a priori quan es tenen en compte alguns factors lingüístics i, al mateix temps, a posteriori quan es consideren altres factors.
Exemples de llengües artificials a priori miniatura|An essay towards a real character, and a philosophical language (Assaig per a un caràcter real, i una llengua filosòfica), de John Wilkins. El lojban és una llengua amb gramàtica i vocabulari a priori, perquè si bé els seus morfemes bàsics procedeixen d'elements comuns o combinats dels cinc idiomes més parlats (xinès, anglès, espanyol, hindi i àrab), aquests es reconstrueixen segons les normes fonètiques i gramaticals que es prescriuen. Això, juntament amb el fet que la seva gramàtica busca semblar-se a la lògica simbòlica, és completament apriorístic.
La llengua universal de Sotos Ochando també és un idioma a priori i el mateix diversos intents de llengües filosòfiques, com els de John Wilkins (Essay towards a Real Character, and a Philosophical Language, de 1668) i de George Dalgarno (Ars Signorum, de 1661).
Algunes llengües auxiliars internacionals s'han construït "a priori". És el cas de solresol, creat en 1862 pel francès François Sudre, i de kotava, creat en 1978 per Staren Fetcey.Lloc web oficial de l'idioma kotava
Exemples de llengües a posteriori Les llengües a posteriori es poden classificar en esquemàtiques i naturalistes. Esquemàtiques són les que prenen els elements bàsics de la llengua des de les llengües naturals i es regularitzen segons un esquema predeterminat. Són naturalistes quan tracten de no ser molt diferents de les llengües naturals, sobretot en el seu vocabulari, sinó una cosa similar per a facilitar el seu enteniment ràpid, fins i tot sacrificant en part la regularitat.
El procés de selecció de vocabulari pot ser més o menys sistemàtic. La interlingua de IALA utilitza un procés sistemàtic de selecció basat en quatre llengües bàsiques i dues llengües de control. S'adopta tota paraula comuna a almenys tres dels idiomes bàsics: castellà, francès, anglès i italià i si només és comú a dos d'aquests idiomes, presa l'alemany i el rus com a control per a decidir quina paraula adoptar.
L'esperanto és també una llengua a posteriori malgrat no tenir un sistema mecànic per a seleccionar el vocabulari i que conté diversos elements inventats o a priori.
El pierciscà és un idioma creat en 2013 que té l'objectiu de servir com a mitjà de comunicació entre els països de llengües romanços sense necessitat d'usar l'anglès.
Entre les llengües ficcionals i fictícies existeixen també dos tipus de llengües a posteriori.
Del primer grup és exemple Tolkien, qui va definir una família de llengües partint d'una llengua mare (a priori) i derivant llengües filles utilitzant processos de derivació similars als naturals. Aquestes llengües derivades són per això a posteriori. Aquest procés de derivació s'ha aplicat a llengües existents per a crear «idiomes del futur» o llengües ficcionals, com el brithenig, que seria la llengua que parlarien en l'oest d'Anglaterra si el llatí hagués sobreviscut fins als nostres dies.
Exemple de l'altre tipus de llengües ficcionals a posteriori és el recurs utilitzat a La Guerra de les Galàxies, que consisteix a usar elements de gramàtica i vocabulari de llengües indígenes poc conegudes per a després combinar-los en formes poc recognoscibles.