La Col·lectivització, , transliterat kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з). Els dirigents soviètics estaven segurs que la substitució de granges de propietat intel·lectual per koljozi augmentaria immediatament les reserves d'aliments per a la població urbana, l'oferta de matèries primeres per a la indústria i les exportacions agrícoles en general. La col·lectivització, per tant, era vista com la solució a la crisi en la distribució agrícola (majoritàriament en el lliurament del cereal) que s'havia implementat des de 1927 i s'estava tornant més desenvolupada, a l'hora que la Unió Soviètica seguia amb el seu ambiciós programa d'industrialització.

Ja a inicis de la dècada de 1930, més del 90% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades, en convertir les llars rurals en granges col·lectives amb les seves terres, bestiar i d'altres béns. Sovint, la col·lectivització suposà enormes costos humans i socials, mentre que el tema dels guanys econòmics de les granges col·lectives seguia estant majoritàriament irresolt.

Antecedents Després de la supressió de la servitud russa i l'emancipació de 1861, els camperols van aconseguir el control de gairebé la meitat de les terres que havien treballat anteriorment i començaren a demanar la redistribució de totes elles;A History of the Soviet Union from Beginning to End. Kenez, Peter. Cambridge University Press, 1999. però malgrat això, les aspiracions de terres de tots els camperols seria difícil de satisfer, car la tecnologia de llaurança dels camperols de l'època era molt simple i no hi havia prou terres per concedir-les a tots els camperols que volguessin la seva pròpia granja. Les reformes agrícoles de Stolipin (1905-1914) van concedir incentius per a la creació de grans finques, però això finalitzà amb la I Guerra Mundial. El Govern Provisional Rus aconseguí ben poca cosa durant els mesos de la guerra, tot i que els líders russos continuaren prometent una redistribució. Els camperols començaren a tornar-se en contra del Govern Provisional, organitzant-se en comitès de terres que, juntament amb les tradicionals comunes de camperols es convertiren en una poderosa força d'oposició. Quan Lenin tornà a Rússia el 3 d'abril de 1917 va prometre al poble "Pau, Pa i Terra", referint-se aquesta darrera apel·lació a la promesa feta als camperols respecte a la redistribució de terres confiscades.

Durant el període del comunisme de guerra, la política de Prodrazviorstka (repartiment d'aliments) significava que els camperols eren obligats a entregar els excedents de gairebé tots els productes agrícoles a un preu fix. Quan finalitzà la Guerra Civil Russa, l'economia acabà amb la Nova Política Econòmica (NEP) i, especialment, la política de Prodrazviorstka o "impost d'aliments." Aquesta nova política va ser dissenyada per reconstruir la moral entre els camperols armats i portà a l'increment de la producció, mentre que, gràcies a l'impost progressiu, qui més diners guanyava pagava més.

Fins aquell moment, els bolxevics no tenien més remei que permetre que els camperols prenguessin les terres i les explotessin privadament. A la dècada de 1920, però, començaren a inclinar-se cap a la idea de l'agricultura col·lectiva. Les comunes preexistents que redistribuïen periòdicament la terra van fer ben poca cosa per promoure la millora a la tècnica agrícola i conformaren una font de poder més enllà del control del govern soviètic. Malgrat que la diferència d'ingressos entre camperols rics i pobres no creixia sota la NEP i era bastant petita, els bolxevics començaren a apuntar cap als acabdalats kulaks. Va ser difícil identificar clarament a aquest grup, malgrat que, com que només un als voltants d'un magre 1% dels camperols dels treballadors empleats (la definició marxista bàsica d'un capitalista) i el 80% de la població del país era camperola.

La igualtat de quotes de terra entre els camperols comportà la mancança d'aliments a les ciutats. Malgrat que la producció de gra havia tornat als nivells anteriors a la guerra, les grans hisendes que l'havien produït per als mercats urbans s'havien dividit. Sense interès a adquirir diners per comprar béns sobrevalorats, els camperols van escollir menjar allò que produïen, en comptes de vendre'l, motiu pel qual només arribà a les ciutats la meitat del gra que havia estat disponible abans de la guerra. Abans de la Revolució, els camperols controlaven només 2.100.000 km² dividits en 16 milions d'explotacions, produint el 50% dels aliments produïts a Rússia i consumit el 60%. Després de la revolució, els camperols controlaven 3.140.000 km² dividits en 25 milions d'explotacions, produint el 85% dels aliments, però consumint el 80% del que produïen.

El Partit Comunista Soviètic mai no havia estat complagut amb l'agricultura privada i veié en la col·lectivització el millor remei per al problema. Lenin afirmà que la producció a petita escala dona llum al capitalisme i a la burgesia constantment, dia a dia, cada hora, amb força elemental i en vastes proporcions. Fora dels objectius ideològics, Stalin també volia portar a terme un programa d'una ràpida industrialització pesada que requeria grans quantitats d'excedents per ser retirats del sector agrícola a fi d'alimentar una creixent mà d'obra industrial i pagar per les importacions de maquinària. Els objectius socials i ideològics també serien assolits mitjançant la mobilització de camperols a empreses econòmiques cooperatives, les quals produirien grans retorns a l'Estat i podrien complir un propòsit secundari a proveir de serveis socials a la gent.

La crisi de 1928 Aquesta demanda de més gra va tenir com a resultat la reintroducció de la requisa dels cultius, a la qual es resistiren les zones rurals. El 1928 va haver-hi un dèficit de 2 milions de tones de gra comprat per l'Estat. Stalin al·legà que el gra havia estat produït, però que estava sent acumulat pels kulaks. En lloc d'apujar el preu, el Politburó aprovà una mesura d'emergència per requisar 2,5 milions de tones de gra.

Les confiscacions de gra desanimaren als camperols i durant 1928 es produí encara menys gra, amb el govern recorrent de nou a les requises. La major part del gra va ser requisat a camperols mitjans, car no n'hi havia prou en mans dels kulaks. El 1929, especialment després de la implantaciació del mètode ural-siberià d'obtenció de gra, la resistència a la requisa s'estengué amb alguns incidents violents.

Enfrontats amb la negativa al fet que els entreguessin el gra, el Comitè Central prengué la decisió de portar a terme un programa de col·lectivització a escala nacional en una sessió plenària celebrada al novembre de 1929.

El Comissariat d'Agricultura (el Narkomsem) suggerí diverses formes de col·lectivització agrícola pel que fa a propietat comuna:James W. Henzen, "Inventing a Soviet Countryside: State Power and the Transformation of Rural Russia, 1917-1929", University of Pittsburgh Press (2004) , Chapter 1, "A Ralse Start: The Birth and Early Activities of the People's Commissariat of Agriculture, 1917-1920"

Associació per al cultiu conjunt de la terra (Товарищество по совместной обработке земли, ТОЗ/TOZ), on només la terra era d'ús comú. Artel agrícola: inicialment amb un significat obert, posteriorment formalitzat en convertir-se a una organització de base de kolkhozes, mitjançant l'Estatut estàndard d'un artel agrícola, adaptat pel Sovnarkom al març de 1930. Comuna agrícola, amb el nivell més alt d'ús comú de recursos.

Així mateix, s'instal·laren diverses cooperatives per processar els productes agrícoles.

El novembre de 1929, el Comitè Central decidí implementar una col·lectivització accelerada, en forma de kolkhozes i sovkhozes. Això marcà el final de la Nova Política Camperola, que havia permès als camperols vendre els seus excedents al mercat obert. Stalin va fer traslladar a molts dels denominats kulaks a granges col·lectives a llocs distants perquè treballessin en camps de cultiu. S'ha calculat que van morir una cinquena part d'aquests deportats, molts dels quals eren dones i nens. Com a resposta, molts camperols començaren a resistir-se, sovint de manera armada, contra els funcionaris enviats als seus pobles. Com una forma de protesta, molts camperols van preferir matar el seu bestiar per menjar-se'l en comptes de lliurar-los a les granges col·lectives, la qual cosa provocà una disminució important de bestiar.

La col·lectivització havia estat alenada des de la Revolució d'Octubre de 1917, però el 1928 només un magre 1% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades i, malgrat els esforços dedicats a promoure i forçar la col·lectivització, l'optimista Primer Pla Quinquennal pronosticà que només el 15% de les granges funcionaven col·lectivament.

Campanya durant l'hivern de 1929-30 Aquesta situació canvia increïblement de pressa durant la tardor de 1929 i l'hivern de 1930. Entre setembre i desembre de 1929, la col·lectivització augmentà d'un 7,4% a un 15%, però durant els dos primers mesos de 1930, 11 milions de llars se sumaren a les explotacions col·lectivitzades, la qual cosa portà a un augment total de la col·lectivització al 60%, gairebé de la nit al dia.

Per ajudar a la col·lectivització, el Partit decidí enviar 25.000 treballadors "socialment conscients" de la indústria al camp. Això s'assolí entre 1929 i 1930, i els treballadors passaren a ser coneguts com "els vint-i-cinc mil" ("dvadtsat'piat'tisiatxniki"). Les brigades de xoc van emprarse per obligar els camperols refractaris a unir-se a les granges col·lectives i eliminar a aquells que van ser declarats kulaks i els seus "agents".

miniatura|"El primer tractor", de Vladimir Krikhatski.

La col·lectivització tracta de modernitzar l'agricultura soviètica, per mitjà de la consolidació de la terra en parcel·les que podrien ser explotades per equips moderns emprant els darrers mètodes científics agrícoles. Es deia sovint que un tractor Fordson nord-americà (en rus: Фордзон) era la millor propaganda a favor de la col·lectivització. El Partit Comunista, que aprovà el pla el 1929, va predir un augment del 330% a la producció industrial i un augment del 50% a la producció agrícola.

Inicialment, els nous kolkhozi van ser ideats com a organitzacions gegantines, sense relació amb les comunitats de poble precedents. Kholjozi de decenes, i fins i tot de centenars o milers d'hectàrees, s'idearen en esquemes que serien coneguts com a "gigantomania". Eren usualment dividits en "economies" (ekonomikii) de 5.000/10.000 hectàrees que, alhora, eren dividits en camps i seccions (utxastki) sense relació amb els pobles existents. El propòsit era assolir una "àrea òptima completament despersonalitzada..." Paral·lelament es traçaren plans per transferir els camperols als "pobles agrícoles" centralitzats, que oferien serveis moderns. Però, en les condicions socioeconòmiques de l'època, poc podria convertir-se en aquests esquemes utòpics. El Koljoz gegant va ser excepcional, existent només al paper i, en qualsevol cas, desapareixeria aviat. Els camperols van mantenir els seus pobles tradicionals, encara que primitius.