Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica. Derry és la segona ciutat més gran d'Irlanda del Nord i la quarta d'Irlanda. El nucli antic de la ciutat està situat al marge esquerre del riu Foyle, tot i que actualment, la ciutat cobreix ambdós costats connectats mitjançant dos ponts.
Nom Oficialment el nom de la ciutat és Londonderry d'acord amb el reial decret de la ciutat, i així mateix surt inscrit en diversos mapes. Aquest nom substituí el de Derry l'any 1613 arran de la colonització de l'Ulster per a reflectir el canvi de la ciutat efectuada pels gremis londinencs. Tot i així, actualment gran part dels habitants fan referència a la ciutat amb el nom de Derry.
La disputa pel nom ha esdevingut un peça més dins del conflicte entre irlandesos i britànics. Mentre que el nom de Derry és usat preferentment per irlandesos (catòlics-republicans), el bàndol dels britànics (protestants-unionistes) prefereix utilitzar el terme oficial de Londonderry. Més enllà dels habitants, la majoria de catòlics i alguns protestants utilitzen el nom de Derry. A la República d'Irlanda, tant la ciutat com el comtat són encara anomenats com a Derry.
D'altra banda, en irlandès se l'anomena com a Doire o Doire Cholm Chille segons la terminologia triada anteriorment.
Popularment, també se l'anomena com a la ciutat intacta (Maiden city) perquè les seves muralles en cap moment foren penetrades durant el setge de Derry (1688-1689).
Història Derry és un dels indrets d'Irlanda que ha perdurat més temps habitat ininterrompudament. Les primeres referències històriques daten del quan Sant Columba hi va fundar un monestir, però milers d'anys abans, ja hi havia presència humana vivint en les proximitats.
Abans de marxar d'Irlanda per estendre el cristianisme en qualsevol altre lloc de les illes britàniques, Columba va fundar un monestir en el llavors Doire Calgaich, a la riba est del riu Foyle. Segons la història oral i documentada, Columba concedia el lloc a un rei local. El monestir llavors romania en mans de la federació d'esglésies Columbines que considerava Colm Cille com el seu mentor espiritual. Durant l'any 546, l'àrea fou rebatejava amb el nom de Doire Cholm Cille, en record a la Roureda de Colmcille. En aquest període, al , Derry es va donar a conèixer principalment com a assentament monàstic, esdevenint un dels nuclis de població més antics de l'illa d'Irlanda.
A partir del , soldats anglo-normands inicien la invasió a l'illa d'Irlanda, arribant a conquerir tota la superfície insular al voltant de 1250. Poc temps després, alguns hereus dels alts càrrecs de les antigues famílies irlandeses ajunten esforços i comencen a combatre la invasió anglo-normanda, aconseguint recuperar alguns territoris. Els territoris recuperats s'organitzen en comtats (contae en gaèlic irlandès). El 1336 i 1394, Eduard III i Ricard II respectivament, realitzen atacs molt durs cap a la resistència irlandesa que no acaben aconseguint la imposició del control anglès a tot el territori.
El 1534, Enric VIII, Rei d'Anglaterra, refusa reconèixer l'autoritat del papa i el Vaticà i adopta el protestantisme com a culte per a Anglaterra. Aquest fet, provoca l'assalt i la destrucció de diversos convents i altres edificis religiosos a Irlanda. És durant el mandat d'Enric VIII i de les seves successores Mary i Elisabeth, quan es decideix fer un gir en la tàctica pel control total d'Irlanda. Aquesta nova estratègia consisteix en la progressiva implantació de colònies angleses a l'illa. Aquest fet serà clau per a la història de la ciutat de Derry, ja que aquests assentaments protestants comencen a instal·lar-se al nord d'Irlanda.
A començaments del , es produeix a Irlanda (principalment al nord) una gran sublevació contra la presència anglesa a l'illa. S'inicia una guerra molt dura que comença a decantar-se clarament cap als anglesos a partir del resultat de la batalla de Kinsale (1601). El 1607, la gran majoria de comtes irlandesos abandona Irlanda per refugiar-se al continent, principalment a França i Castella. Aquest episodi va ser especialment dramàtic pels irlandesos que encara resistien a la dominació anglesa i serà conegut com a "the flight of the Earls". A partir d'aquest moment, l'imperi britànic incrementa encara més la seva política en la implantació de població colona, especialment a l'Ulster, arribant un gran nombre de colons presbiterians provinents d'Escòcia que ocupen les propietats robades a la població irlandesa. Aquesta victòria anglesa esdevé un important triomf moral per a la comunitat protestant. És en aquest moment, també, quan la ciutat de Derry és donada a les corporacions de Londres, les quals afegeixen el mot "London" al topònim. Les conseqüències de la derrota van ser terribles per la població irlandesa. La gran majoria va quedar desposseïda i es va veure obligada a subsistir com a jornalers agrícoles. La ciutat de Derry, a partir d'ara oficialment "Londonderry", quedarà reservada pels protestants, sent els catòlics expulsats fora de les seves muralles.
El conflicte successori al tron anglès entre el catòlic Jaume II i el protestant Guillem d'Orange torna a donar esperances als irlandesos. Així, el 1668 Jaume II arriba a Irlanda amb l'ajuda del rei francès Lluís XIV amb la intenció de presentar batalla a Guillem d'Orange. L'Exèrcit de Jaume arriba a les portes de Derry i assetja la ciutat durant 105 dies, finalment, l'exèrcit orangista acaba fent retrocedir l'exèrcit catòlic, que gaudeix del suport de la població irlandesa. Aquest succés passarà a la història amb el nom de "El setge de Derry" i és celebrat anualment per la comunitat protestant local amb desfilades orangistes cada 12 d'agost. Els catòlics acaben definitivament derrotats després de la batalla de Boyne (fita que els protestants celebren cada 12 de juliol amb marxes orangistes). Guillem es refugia a Versalles i un cop més la població irlandesa viurà temps molt durs. Les prohibicions van augmentar. No es podia participar en la vida política, estaven exclosos de l'exèrcit, la magistratura, els serveis públics i totes les professions liberals. Les misses catòliques requerien un permís explícit de l'autoritat anglesa, l'ús del gaèlic estrictament prohibit, prohibició de compra de cap propietat ni tampoc existia cap mena de dret a l'herència. A més, els anglesos funden el Trinity College a Dublín, on està prohibida l'entrada de catòlics, d'aquesta manera s'intenta perpetuar l'hegemonia anglesa a Irlanda. Comença pels irlandesos la "Irlanda secreta" on tota una sèrie d'activitats s'organitzaven clandestinament.
Durant els segles i , la comunitat catòlica s'organitza i, amb l'ajut d'alguns protestants com Wolfe Tone, aconseguirà certs drets limitats, però justament quan semblava que la causa irlandesa començava a conquerir algunes fites, entre 1845 i 1848 es produeix una terrible època de fam. Una malaltia en la patata (un dels principals conreus irlandesos) sembla que va ser la causa que la gran majoria de collites se n'anessin en orris. Es produeix la mort de centenars de milers de persones i l'emigració cap als emancipats EUA (Boston i Nova York), Glasgow (Escòcia), Liverpool (Anglaterra) i Austràlia és enorme. A Derry a població també emigra massivament.
A partir de 1884 alguns intel·lectuals irlandesos promouen la creació de tota una sèrie d'institucions amb la voluntat de recuperar la cultura i la llengua irlandesa. Poc temps després, nous partits polítics veuen la llum amb una voluntat sobiranista. El 1905 es crea el Sinn Féin ("Nosaltres sols" en gaèlic), que promou l'opció abstencionista al parlament britànic i una política desacomplexadament republicana i independentista. El Sinn Féin rep el suport de la Irish Republican Brotherwood i molts dels seus membres s'integren en el si del nou partit. Per la seva banda, a la comunitat protestant de l'Ulster es crea la Ulster Volunteer Force (UVF-Força de Voluntaris de l'Ulster), que amb armes provinents d'Alemanya i el suport del Partit Conservador de Gran Bretanya es disposa a fer ús de la violència en cas que s'atorgui l'autonomia a Irlanda. Els nacionalistes irlandesos responen a aquesta amenaça amb la creació dels Nationalist Irish Volunteers (NIV-Voluntaris Irlandesos Nacionalistes).
El 1920 esclata la Guerra d'Independència d'Irlanda, que acabarà amb la signatura d'un tractat de pau el 1921 entre una representació del Sinn Féin, encapçalada per Michael Collins, i el Govern Britànic. Aquí, es decideix crear l'Estat Lliure d'Irlanda, que malgrat mantenir alguns lligams politicoadministratius amb el Regne Unit, assoleix pràcticament la seva independència. Part de la província de l'Ulster, on Derry hi forma part, però, continuarà formant part del Regne Unit, quedant dividida administrativament l'illa d'Irlanda a escassos 10 km de la ciutat de Derry.
Després de l'aplicació del tractat i de la partició, la comunitat irlandesa dels sis comtats que romandran sota dominació britànica se sent abandonada per la resta d'Irlanda, el moviment republicà caurà en una profunda crisi de la qual no en sortiran fins a alguns anys posteriors. La comunitat protestant de l'Ulster, per la seva banda, s'encoratja davant el triomf de la seva permanència al Regne Unit i s'estableix un sistema polític, social i econòmic que clarament marginarà la comunitat catòlica i/o irlandesa. Es crea, en paraules de James Craig "un parlament protestant per a una comunitat protestant", sense el més mínim interès per integrar la comunitat irlandesa. Electoralment, s'impulsa un sistema electoral conegut com a "Gerrymandering", en què només poden votar els propietaris dels habitatges i on els propietaris de les empreses tenen la possibilitat de votar fins a 4 o 5 vegades en unes mateixes eleccions segons els impostos pagats. Aquest sistema, no cal dir-ho, sobrerepresenta la comunitat protestant i feia que cada ajuntament tingués batlle unionista, fins i tot en aquells municipis, com Derry, on la majoria de la població era catòlica. Al mateix temps, es crea la Royal Ulster Constabulary (RUC), que serà el Cos de Policia d'Irlanda del Nord. Els membres d'aquest cos policial seran reclutats entre els sectors unionistes i protestants més radicals (entre un 90 i un 95% dels seus membres), creant d'aquesta manera una força policial totalment polititzada i parcial.
Després d'alguns anys, la resistència irlandesa a l'Ulster torna a reaparèixer. L'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), creat anys abans, realitza accions armades en la seva lluita per la reunificació d'Irlanda i per la marxa dels britànics de l'Ulster. Així, des de 1939 es realitza el "Bombing Campaign", que consistí en la col·locació d'explosius en diferents punts de la Gran Bretanya. El 1951, activistes de l'IRA assalten una caserna a Derry, coincidint amb la visita oficial de la família reial britànica. Entre 1956 i 1962 es canvia d'estratègia i s'inicia la "Borders Campaign" (Campanya de les fronteres), consistent en l'atac a diversos punts de la frontera entre Irlanda del Nord i la República.