miniatura|El sud d'Itàlia entre els anys 1038 i 1040. En vermell hi ha les possessions italianes de l'Imperi Romà d'Orient. En vermell més clar hi ha les conquestes de Jordi Manices a l'est de Sicília. En verd hi ha el territori dominat per l'Emirat de Sicília. En groc hi ha el principat de Càpua, en lila fluix, el ducat de Benevent, en lila fort el ducat d'Amalfi. L'any 1038 és un any comú començat en diumenge. És el novè any de la dècada del 1030 i el trenta-vuitè any del i del segon mil·lenni. miniatura|Els romans d'Orient lluiten contra els àrabs a Sicília durant l'any 1038 Durant l'any 1038 el comte Ermengol III inicia el seu govern al Comtat d'Urgell i hi ha un terratrèmol a Shaanxi que provoca més de 23.000 víctimes. Durant l'any neix Sanç II de Castella i Lleó i traspassen Esteve I d'Hongria i Ermengol II d'Urgell.
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1038 són Conrad II el Sali, i el papa Benet IX, Miquel IV el Paflagoni de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Harold Peu de Llebre d'Anglaterra, Hardecanut de Dinamarca, Beremund III de Lleó, Pere Orsèol I d'Hongria, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.
A la Península itàlica l'emperador del Sacre Imperi Conrad II continua fent atacs als nobles díscols del Regne d'Itàlia i Jordi Maniaces conquereix l'est de Sicília per l'Imperi Romà d'Orient, però aquest imperi pateix derrotes al Caucas. Després de la mort del rei Esteve I, a Hongria comença un període de lluites entre els possibles hereus a la corona. Els reis de Dinamarca i Noruega fan un acord per tornar a conquerir Anglaterra. Al món islàmic, Toghril Beg esdevé el cap dels turcs seljúcides i a Àsia, l'imperi Tangut s'independitza de l'Imperi Liao.
1038 als Països Catalans i a Occitània El fet més destacat dels actuals Països Catalans és l'inici del govern del comte Ermengol III d'Urgell que succeeix al seu pare Ermengol II a la seva mort.
Odó de Poitiers també comença el seu govern en el Comtat de Poitiers i el Ducat d'Aquitània després de la mort del seu germanastre Guillem VI d'Aquitània sense fills.
Esdeveniments miniatura|La princesa Gunilda de Dinamarca traspassa l'any 1038
Països catalans i Occitània 4 de juny, Breda: Guerau I de Cabrera i la seva muller Ermessenda de Montsoriu funden el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda 31 d'agost, Vic, Comtat d'Osona: es consagra la Catedral de Vic i s'acaba la construcció de la catedral romànica.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0. Fi de la construcció de la catedral romànica de Girona.
Ermengol III, hereta el Comtat d'Urgell. Joan Gualbert funda l'abadia i lOrde de Vallombrosa. 15 de desembre: Odó de Poitiers esdevé comte de Poitiers i duc d'Aquitània després de la mort de Guillem VI d'Aquitània.
Península ibèrica miniatura|Sant Gotard, bisbe de Hildeshei va morir l'any 103822 de juny: Ferran I de Castella és coronat com a Rei de Lleó.
Europa i Imperi Romà d'Orient 18 de gener: Guerra a l'arxidiòcesi de Bourgesː El vescomte de Déols massacra la milície que s'havia format l'any 1031 per assegurar la Pau i Treva de Déu a Châteauneuf-sur-Cher. 26 de març: L'emperador Conrad II el Sali celebra la Pasqua a Spello. 14 de maig, Càpua: Conrad II entra a la ciutat i deposa el príncep de la ciutat Pandulf IV de Càpua acusat d'espoli pels monjos de l'Abadia territorial de Montecassino i nomena al príncep de Salern Guialmar IV com el seu successor. miniatura|Santa Emma de Lesum mor l'any 1038Estiuː L'exèrcit romà d'Orient conquereix Messina després de la victòria contra l'Emirat de Sicília a Rometta. El general romà d'Orient Jordi Maniaces, amb l'ajuda de guerrers normands, conquereix l'est de Sicília (Siracusa i Taormina) (fins a l'any 1043). 10 d'agost: Enric III el Negre rep l'investidura dels ducs de Suàbia i d'Alemanya a Ulm. 11 d'agost: Conrad II torna a creuar els Alps després que els senyors italians li demanen que continui la guerra contra Milà. 15 d'agost, Hongria. Després de la mort del rei sant Esteve I d'Hongria, comencen lluites intestines pel control del poder dels diferents pretendents al tron. Aquests demanen el suport dels emperadors romà d'Orient i del sacre imperi. Esteva, sense hereu directe, havia decidit que el seu successor havia de ser el venecià Pere Orsèol, fill de la seva germana i del Dux de Venècia. Aquest s'enfronta al seu cosí, Samuel Aba, fill d'un príncep búlgar. El futur rei d'Hongria, Andreu I d'Hongria fuig i es refugia a Kíiv, on s'uneix en matrimoni amb la filla de Iaroslau I el Savi, Anastàsia. Tardorː Enric II del Sacre Imperi és associat a la corona de Borgonya pel seu pare, l'emperador Conrad II a la dieta imperial de Solothum.
El germà de l'emperador romà d'Orient Miquel IV, Constantí, és derrotat en una expedicio militar al Caucas.Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. El duc Bretislau I de Bohèmia envaeix Polònia (1038-39). Marxa sobre Gniezno i s'emporta a Praga les despulles de Sant Adalbert. Silèsia és incorporada a Bohèmia entre els anys 1038 i 1054. miniatura|El rei Kyiso de la dinastia Pagan de Birmània mor l'any 1038Hardecanut, rei de Dinamarca conclou un acord amb Magne I de Noruega amb l'objectiu de tornar a conquerir Anglaterra. El tractat determina que si un dels dos reis mor sense hereu, l'altre heredarà el seu regne.
Àsia 28 de març: Finalitza el període dels Gueonim i de les acadèmies talmúdiques de Babilònia quan mor el rabí Haï Gaon. Agostː Toghril Beg I conquereix Nixapur que formava part de l'imperi gaznèvida de Massud I ibn Mahmudi esdevé cap dels turcs Seljúcides (fins a l'any 1063).René Grousset, L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan , Paris, Payot, 1965 Xinaː el regne dels tanguts s'independitza de l'Imperi Liao. El rei Yuánhao funda l'Imperi Tangut (Xixia) a la riba del Riu Groc.
Naixements Península ibèrica Còrdovaː Isaac ibn Ghiyyat (aprox), rabí, comentador bíblic, codificador de la llei judaica, filòsof i poeta litúrgic d'Al-Àndalus. Va establir una escola rabínica a l'Emirat de Granada.
Europa i Imperi Romà d'Orient Salern: Pietro Pappacarbone, sant italià Rostislau de Tmutarakan (m. 1066) príncep de la dinastia ruríkida de la Rus de Kíev. Era fill de l'hereu de Iaroslau I de Kíev, Vladimir de Nóvgorod, que va morir abans que el seu pare. Del seu oncle rep l'encàrrec de governar la frontera occidental de les terres de la Rus de Kíev (Volínia i el Principat de Galítsia), que governarà entre els anys 1057 i 1064. (aprox.) Balduí I de Guînes (m. 1091) Comte de Guînes. (aprox.) Alatri, Estats Pontificis: Hug d'Alatri (m. 1120 o 1121) cardenal-diaca de Santa Maria in Via Lata italià nomenat pel papa Pasqual II. Fou auditor del palau del Vaticà i canceller de la Santa Església.
Necrològiques Països Catalans i Occitània Ermengol II, comte d'Urgell. (aprox.) Guillem VI d'Aquitània, comte de Poitiers (Guillem IV) i duc d'Aquitània des de l'any 1030.
Península ibèrica Habús ibn Maksan, segon emir de Granada des de l'any 1019 o 1020.
Europa i Imperi Romà d'Orient 23 d'abril: Liudolf de Frísia, Comte de Brunsvic i de Derlingau i marquès de Frísia, de la dinastia dels Brunònides. 5 de maig: Sant Gotard de Hildesheim (n. 960), bisbe de Hildesheim, sant catòlic. 18 de juliol: Gunilda de Dinamarca (n. vers 1020) princesa danesa de la dinatia de Jelling. Fou reina consort d'Alemanya des de l'any 1036 pel seu matrimoni amb Enric III del Sacre Imperi. Era filla de Canut II de Dinamarca. 27 de juliol: Herman IV de Suàbia, duc de Suàbia des de l'any 1030 a la seva mort, membre de la dinastia dels Babenbert. Agostː Enric I de Lovaina, comte de Lovaina i de Brussel·les des de l'any 1015.
15 d'agost: Esteve I d'Hongria, fundador del Regne d'Hongria Finals d'octubre o inicis de novembreː Aethelnoth arquebisbe de Canterbury des de l'any 1020, membre de la Casa de Wessex. 5 de desembre, Lieja, Principat de Lieja: Reginard de Lieja, príncep-bisbe del mateix principat 20 de desembre: Brihtheah bisbe de Worcester des de l'any 1033. Budic de Nantes (n. vers 1000)ː comte de Nantes des de l'any 1004 fins a la seva mort. Ealdred II de Bernícia, comte de Bernícia des dels inicis de la dècada del 1020 fins a la seva mort. Santa Emma de Lesum (n. 975-980) comtessa venerada com a santa. Muller de Liudger de Saxònia. Fèlix de Rhuys (n. vers 970), monjo bretó, abat de l'abadia de Sant Gildas de Rhuys des de l'any 1008. miniatura|La comessa Adelaida de Normandia mor l'any 1038(aprox) Adelaida de Normandia (n. veers 1002) filla del duc Ricard II de Normandia i comtessa consort de Borgonya pel matrimoni amb Renald I de Borgonya.
Àsia 28 de març: Haï Gaon, rabí i mestre jueu de Babilònia. 6 de juliol: Ōnakatomi no Sukechika (n. 954) poeta i pintor sacerdot shinto japonès. Forma part de la llista dels trenta-sis poetes immortals de l'Edat Mitjana. Octubreː Abu Nu`aym (n. 948), teòleg del xafiisme. 21 de desembre: Wang Zeng, home d'estat xinès, gran conceller entre els anys 1022 i 1029 i 1035 i 1037.(en xinès) Toqto'a et al, eds. (1345). Song Shi (宋史) (història dels Song), ch. 210-211 Abu Mansur al-Tha'alibi escriptor, erudit i compilador persa en llengua àrab. Kyiso (n. vers 1000), rei del Regne de Pagan des de l'any 1021.Harvey, G.E. (1925), History of Burmaː From the Earliest Times to 10 March 1824, London, Frank Cass & Co. Ltd., p. 19 Nasr ibn Sàlih emir mirdàsida d'Alep des de l'any 1029 fins a la seva mort.
Referències
Categoria:Anys del segle XI