Ivanhoe és una pel·lícula d'aventures èpiques i històriques del1952 en Technicolor, dirigida per Richard Thorpe, produïda per Pandro S. Berman, i protagonitzada per Robert Taylor, Elizabeth Taylor, Joan Fontaine, George Sanders i Emlyn Williams. El guió va ser escrit per Aeneas MacKenzie, Marguerite Roberts i Noel Langley, basada en la novel·la històrica de 1819 Ivanhoe, de Walter Scott. La pel·lícula és la primera d'una trilogia no oficial del mateix director, productor i protagonista (Robert Taylor), juntament amb Els cavallers de la taula rodona (1953) i Les aventures de Quentin Durward (1955). Les tres pel·lícules es van produir als estudis MGM-British de Borehamwood, Hertfordshire, prop de Londres, i han estat doblades al català.Ivanhoe
El 1951, Marguerite Roberts, excomunista, va ser inclosa a la llista negra després de negar-se a declarar davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes de la Cambra de Representants. MGM va rebre permís del Sindicat de Guionistes per eliminar el seu nom dels crèdits de la pel·lícula, que des de llavors ha estat restaurat.
Argument La cerca èpica i novel·lesca d'un jove cavaller, fidel al seu rei, per reconquerir el seu honor, el seu rang, el cor de la seva estimada, i alliberar el seu país de l'opressió exercida sobre el poble per un príncep traïdor.
La història De tornada de les croades a Terra Santa, el senyor saxó Wilfrid d'Ivanhoe troba una Anglaterra ferida sota el jou tirànic dels Normands i de Joan Sense Terra, germà traïdor del rei Ricard, que s'ha apoderat del tron en l'absència del sobirà que dirigia els croats en terres de Palestina.
Sense diners i repudiat pel seu pare Cedric, Ivanhoe fa el jurament per reunir sigui com sigui el rescat de cent cinquanta mil marcs de plata reclamat per Leopold V d'Àustria per a l'alliberament de Ricard Cor de Lleó, capturat al camí que el portava a Anglaterra.
Ajudat del seu fidel escuder Wamba, ancià bufó de la casa de Cedric, Ivanhoe marxa a col·lectar la preciosa suma, sobretot a Isaac de York, patriarca jueu que salva d'una emboscada, i a qui jura, en nom del rei legítim, per posar fi a les persecucions infligides al seu poble contra la seva ajuda financera. A la casa d'Isaac, coneix Rebecca, la filla del vell, que s'enamora del senyor saxó, un amor problemàtic, ja que el cor del cavaller pertany a Rowena, pupil·la de Cedric.
Gràcies a les joies ofertes per Rebecca, Ivanhoe aconsegueix un cavall i una armadura per tal de participar, sota l'anonimat, al torneig d'Ashby, amb justes eqüestres organitzades pel príncep Joan, que intenta assentar la seva autoritat oposant els seus millors cavallers normands als millors saxons, perquè sofrissin una verdadera derrota. Ivanhoe fa la seva aparició al final del torneig, i hi desafia els Normands un per un amb èxit, fins a l'últim assalt durant el qual és greument ferit per Bois-Guilbert. Cedric, convençut que el seu fill no és ni un covard ni un traïdor, li atorga el seu perdó i el rehabilita al seu cor.
Per venjança, el príncep Joan ordena la captura dels parents del jove cavaller. Cedric, Rowena, Wamba, Isaac i Rebecca són conduïts sota escorta al castell de Front de Boeuf. Alertat, Ivanhoe, que s'ha posat al cap dels rebels saxons refugiats al bosc, proposa a Bois-Guilbert de ser intercanviat pels ostatges, tracte que el normand fingeix acceptar, apoderant-se del saxó sense honorar la seva part del contracte. El setge de la fortalesa per la rebel·lió saxona porta a l'alliberament dels captius, excepte Rebecca de qui Bois-Guilbert s'ha enamorat i que reté presonera. El rescat fixat per Léopold d'Àustria, pel que fa a ella, és finalment reunit per saxons i jueus.
A tall de represàlies contra els rebels, Joan fa jutjar i condemnar a la foguera, basant-se en falsos testimoniatges obtinguts sota coacció, la jove Rebecca per bruixeria, amb gran disgust de Bois-Guilbert. Irrompent el final del procés, Ivanhoe invoca la clàusula de la tria de Déu, que consisteix a resoldre el veredicte pronunciat amb un duel. Ivanhoe, que representa Rebecca, s'enfronta a Bois-Guilbert escollit com a campió del tribunal. El combat s'acaba amb la mort del normand. La tornada sobtada de Ricard Cor de Lleó posa fi al regnat tirànic del príncep Joan.
Repartiment miniatura|Joan Fontaine en el paper de Lady Rowena Robert Taylor: Ivanhoe Elizabeth Taylor: Rebecca Joan Fontaine: Lady Rowena George Sanders: Sir Brian de Bois-Guilbert Robert Douglas: Sir Hughes de Bracy Finlay Currie: Cedric Felix Aylmer: Isaac de York Guy Rolfe: el príncep Joan Norman Wooland: Ricard Cor de Lleó Emlyn Williams: Wamba Francis de Wolff: Front de bou Harold Warrender: Locksley Basil Sydney: Waldemar Fitzurse Sébastien Cabot: clergue de Copmanhurst Carl Jaffe: una monja austríaca Megs Jenkins: criada d'Isaac Valentine Dyall
Premis i nominacions Nominacions 1953. Òscar a la millor pel·lícula 1953. Oscar a la millor fotografia per Freddie Young 1953. Oscar a la millor banda sonora per Miklós Rózsa 1953. Globus d'Or a la millor banda sonora original per Miklós Rózsa
Referències
Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1952 Categoria:Pel·lícules d'aventures dels Estats Units Categoria:Pel·lícules del 1952 doblades al català Categoria:Pel·lícules basades en novel·les Categoria:Pel·lícules dirigides per Richard Thorpe Categoria:Pel·lícules amb música de Miklós Rózsa