miniatura|Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu. L'estudi d'aquestes, el seu desenvolupament històric, els seus condicionants sociolingüístics i altres aspectes constitueixen en si mateix un camp de coneixement anomenat eurolingüística.
La gran majoria de les llengües europees es troben emparentades filogenèticament entre si, formant part de la família de llengües indoeuropees.
El Consell d'Europa, organització internacional que agrupa tots els estats europeus excepte Belarús, estimula la promoció de totes les llengües europees amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En aquesta, els estats que l'han ratificat defineixen els idiomes que es comprometen a protegir i en quin grau estan disposats a fer-ho.
És la regió continental habitada on menys llengües hi ha del món. Açò és a causa de les normalitzacions de les llengües amb establiments antics de les gramàtiques i les minoritzacions de llengües planificades pels estats.
Classificació per famílies lingüístiques Les llengües europees autòctones encara parlades en l'actualitat pertanyen a vuit famílies lingüístiques diferents (sent una d'elles el basc, llengua aïllada). Les dues principals famílies són les llengües indoeuropees i les llengües uralianes, seguides de les tres famílies de llengües caucàsiques i, a molta més distància, la resta.
Convé assenyalar que en l'Europa preromana es conjectura que hi havia altres llengües no indoeuropees. Aquestes, però, estan poc documentades i la seva classificació és dubtosa a causa d'aquesta escassetat de dades. La taula següent mostra les principals famílies de llengües.
Llengües dacoil·líries: albanès Llengua armènia: armeni Llengües bàltiques: letó lituà Llengües celtes: bretó còrnic gaèlic escocès gaèlic irlandès manx gal·lès Llengües eslaves: belarús búlgar caixubi txec eslovac eslovè macedònic polonès rus rutè croat bosnià serbi sòrab o sorbi o lusacià ucraïnès Llengües germàniques: alt alemany o alemany baix alemany danès escocès feroès frisó anglès islandès luxemburguès neerlandès noruec suec ídix. Llengües iràniques: kurd osseta romaní Llengües romàniques: aragonès asturlleonès (asturià o bable, lleonès, extremeny, càntabre o muntanyès i mirandès). català o valencià cors espanyol o castellà francès francoprovençal friülà galaicoportuguès (gallec i portuguès) italià ladí occità romanx romanès sard Llengua hel·lènica: grec
Distribució de les llengües europees
En la següent taula es detallen les llengües i els llocs en els quals es parlen. Amb el teclat de l'encapçalament es pot modificar el seu ordre, organitzant-lo per famílies o per nombre de parlants nadius. Es detallen els estats europeus, encara que no en tots els casos s'aconsegueix determinar el nombre de parlants a Europa. Quan la referència indicava un ventall ampli de parlants s'ha pres una xifra intermèdia per poder establir les comparacions pertinents. Es consideren els idiomes diferents (amb excepció del serbocroat, en què es diferencien els glotònims jurídics), no els dialectes, encara que en alguns casos tinguin una arrel comuna i, per tant, mantinguin el nom comú (com per exemple el sòrab i l'alemany, que es diferencien en alts i baixos).
No es consideren els idiomes de territoris que estan fora del continent europeu que tenen administració dels diferents estats europeus. Entre aquests es troba el groenlandès (de la família de les llengües esquimoaleutianes) parlat a Groenlàndia i que pertany al Regne de Dinamarca, ja que geogràficament és del continent americà.
La llengua materna pot referir-se a diverses situacions i, per tant, cada individu pot tenir-ne diverses, com ocorre fonamentalment amb les llengües minoritzades (és a dir, les llengües la transmissió de les quals ha estat dificultada pels poders públics i per la cultura dominant, fent, en nombrosos casos, que hagin esdevingut llengües minoritàries). Per tant, el concepte de llengua materna, com va descriure Louise Dabène, professora de la Universitat Stendhal de Grenoble, fa referència a: La llengua de la mare. La primera adquirida. La llengua que es coneix millor. Aquesta associada a la valoració subjectiva de l'individu pel que fa a les llengües que coneix. La llengua adquirida de manera natural, és a dir, mitjançant la interacció amb l'entorn immediat, sense intervenció pedagògica i amb una activitat mínima, o sense, de reflexió lingüística conscient.
{|class="sortable wikitable"
!F-L !Idioma !Estimació de llengua materna a Europa !class="unsortable"|Territoris on es parla, si és oficial o equivalent, en cursiva |- | style="background:Lightgrey;"|C - NO || Abkhaz ||align=right|80.000||Gran Enciclopedia Larousse. Geòrgia (Abkhàsia) i Turquia |- |bgcolor=Khaki| I - Il || Albanès||align=right|4.300.000|| Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Sèrbia, Itàlia (sud i Sicília), Montenegro i Grècia (Epir) |- |bgcolor=Khaki|I - G || AlemanyAlt Alemany||align=right|100.000.000|| Alemanya, Àustria, Suïssa (Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Basilea-ciutat, Basilea-camp, Berna, Friburg, Glarus, Grisons, Lucerna, Schaffhausen, Nidwalden, Obwalden, Schwyz, Solothurn, Sankt Gallen, Turgòvia, Uri, Valais, Zug i Zuric), Luxemburg, Liechtenstein, Itàlia (Tirol del Sud), Dinamarca (Jutlàndia), França (Alsàcia i Lorena), Bèlgica (Lieja), Eslovàquia, Hongria, Romania i Ucraïna |- |bgcolor=Khaki|I - G || AlemanyBaix alemany||align=right|7.000.000||Carmen Mellado, Patricia Buján Otero. L'estatut oficial del baix alemany com a "llengua regional". Alemanya (Bremen, Hamburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Baixa Saxònia, Schleswig-Holstein Saxònia-Anhalt, Brandenburg i Renània), Països Baixos (província de Frísia), Polònia, Eslovàquia, Dinamarca |- |bgcolor=Khaki|I - R || Aragonès ||align=right|10.000|| Espanya (nord d'Aragó) |- | style="background:PaleGreen;"| Af - S || Arameu ||align=right|1.000.000 ||1.000.000 de parlants a l'Iran, l'Iraq, Síria, Turquia, l'antiga Unió Soviètica i els Estats Units. Armènia, Geòrgia, Rússia i Turquia |- |bgcolor=Khaki|I - A || Armeni ||align=right|5.000.000||Uns 5.000.000 a Armènia i en la diàspora armènia a Europa. Fins a aproximadament 7.000.000 incloent Àsia i Amèrica. Armènia,Anomenat Assiri a Armènia Rússia, França, Geòrgia, Grècia, Polònia, Turquia i Ucraïna |- |bgcolor=Khaki|I - R || Asturlleonès ||align=right|165.000 || Espanya (Astúries,Anomenat asturià o bable Lleó, Anomenat lleonès Zamora, Salamanca, CàceresAnomenat extremeny i CantàbriaAnomenat càntabre o montañés), Portugal (Miranda do DouroAnomenat mirandès) |- | style="background:PaleTurquoise;"|Al - T || Azerí ||align=right|5.500.000|| Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Turquia i Ucraïna |- | style="background:PaleTurquoise;"|Al - T || Baixkir ||align=right|1.000.000|| Federació Russa (Baixkortostan)|- | style="background:Lightgrey;"|C - NE || Batsi||align=right|3.400 ||Etnologue. Llengües del món. Batsi (any 2000). Consultat el 16 de gener de 2010. Geòrgia |- |bgcolor=Khaki|I - E || Belarús ||align=right|9.000.000 || Belarús|- |bgcolor=Khaki|I - E || Bosnià||align=right|2.500.000 ||Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro |- |bgcolor=Khaki|I - C || Bretó ||align=right|300.000 || França (Bretanya) |- |bgcolor=Khaki|I - E || Búlgar ||align=right|10.000.000 || Bulgària, Eslovàquia, Romania, Sèrbia |- |bgcolor=Khaki|I - E || Caixubi||align=right|3.000 || Polònia (Vístula, Gdańsk i Gdynia) |- | style="background:PaleTurquoise;"|Al - M || Calmuc ||align=right|160.000|| Federació Russa (Calmúquia)|- | style="background:LightPink;"|U - U || Carelià ||align=right|140.000 || Finlàndia (Carèlia), Federació Russa (República de Carèlia i Óblast de Leningrad) |- |bgcolor=Khaki|I - R || Català ||align=right|9.400.000|| Espanya (Catalunya, País Valencià,Anomenat valencià Illes Balears, Aragó i Múrcia), Andorra, França (Pirineus Orientals) i Itàlia (l'Alguer) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE || Txetxè||align=right|1.330.000 || Federació Russa (Txetxènia, Daguestan)|- |bgcolor=Khaki| I - E || Txec ||align=right|10.000.000 ||República Txeca, Eslovàquia, Romania, Àustria (Viena) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NO || TxerkèsKabardí ||align=right|900.000 || Federació Russa (Kabardino-Balkària), Geòrgia i Turquia |- | style="background:Lightgrey;"|C - NO ||TxerkèsAdigué ||align=right|450.000 || Federació Russa (Adiguèsia)|- | style="background:PaleTurquoise;"|Al - T || Txuvaix ||align=right|1.330.000 || Federació Russa (Txuvàixia)|- |bgcolor=Khaki|I - C || Còrnic ||align=right|3.500 || Cornualla (Gran Bretanya) |- |bgcolor=Khaki|I - R || Cors ||align=right|100.000 || França (Còrsega) i Itàlia (Sardenya) |- |bgcolor=Khaki|I - E || Croat ||align=right|7.000.000 || Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Àustria (Burgenland) Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Romania i Sèrbia |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE || Daguestaneses ||align=right|1.400.000 || Federació Russa (Daguestan), Azerbaidjan i Geòrgia |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsAgul||align=right|12.000|| Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsAkhvakh||align=right|5.000||Llengua Akhvakha. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsAndi ||align=right|40.000|| Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsArtxi||align=right|1.000||Etnologue. Lengües del món. Artxi. Consultat el 16 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsÀvar ||align=right|483.000||Llengua Avar. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsBagval||align=right|4.000||Llengua Bagval. Proel. Consultat el 17 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsBezthi||align=right|2.500||Llengua Bezthi. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsBotlij||align=right|3.000||Llengua Botlij. Proel. Consultat el 17 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsBudukh||align=right|1.000||Budukh. Ethnologue. Consultat el 17 de gener de 2010. Azerbaidjan |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsTxamalal||align=right|4.000||Llengua Txamalal, cifra de 1966. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsDarguà||align=right|280.000||Llengua Dargva. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsGinukh||align=right|350|| Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsGodoberi||align=right|2.500||Godoberi, dades de 1973. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsGunzib||align=right|600||Gunzib, dades de 1966. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsKhinalugh||align=right|1.500||Khinalugh. Ethnologue. Consultat el 18 de gener de 2010. Azerbaidjan |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsKhvarsa||align=right|2.000||Llengua Khvarsa. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |- | style="background:Lightgrey;"|C - NE ||DaguestanèsKarata||align=right|6.000||Llengua Karata, xifres de 1971. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010. Federació Russa (Daguestan) |-