New Orleans Pelicans (New Orleans Hornets fins a 18 d'abril de 2013) és una franquícia de l'NBA amb seu a Nova Orleans, Louisiana. Participa en la Divisió Sud-oest de la Conferència Oest de la competició. Disputen els seus partits com a locals a l'Smoothie King Center. Els Pelicans van ser fundats com New Orleans Hornets l'any 2002 quan el propietari dels Charlotte Hornets, George Shinn, va recol·locar la franquícia a Nova Orleans.
A causa dels danys causat per l'Huracà Katrina el 2005, l'equip va ser traslladat provisionalment a Oklahoma City, on va jugar dues temporada sota la denominació New Orleans/Oklahoma City Hornets. Van tornar definitivament a Nova Orleans per la temporada 2007-08. El 24 de gener de 2013, la franquícia va anunciar que canviaria el seu nom pel de Pelicans al final d'aquesta temporada. El nom, història i rècords de l'equip entre 1988 i 2002 van tornar a la ciutat original quan els Charlotte Bobcats es van convertir en Charlotte Hornets el maig de 2014.
Des del trasllat des de Carolina del Nord a Louisiana, els Pelicans acumulen un registre de 528 victòries i 604 derrotes, i s'han classificat sis vegades pels Playoffs. El seu major assoliment fins al moment és un títol de divisió guanyat el 2008 i la classificació fins a les semifinals de Conferència aquesta mateixa temporada.
Història de la franquícia New Orleans Hornets (2002–2005) New Orleans/Oklahoma City Hornets (2005–2007) New Orleans Hornets (2007–2013) New Orleans Pelicans (2013-present)
Abandonant Charlotte
Mentre que els Hornets continuaven amb un equip competitiu, l'assistència del públic al pavelló va descendir dramàticament, en gran part per Shinn. En la major part de principi del , els Hornets van atènyer les últimes posicions en assistència, un gran contrast en relació als seus primers anys en la lliga.
Shinn cada vegada estava més descontent amb el Charlotte Coliseum, i va donar un ultimàtum a la ciutat perquè en construïssin un de nou, sota l'amenaça de mudar el club a una altra ciutat en cas contrari. Charlotte en principi s'hi va negar, i Shinn va pensar en el trasllat a Norfolk, Louisville (Kentucky), Saint Louis (Missouri) o Memphis. Havia de traslladar-se a alguna de les quatre ciutats, i solament St. Louis comptava amb un mercat de mitjans de comunicació més gran que Charlotte en aquells dies.
Finalment, es va planificar un nou pavelló al centre de la ciutat (el que finalment serà el Charlotte Bobcats Arena, actualment conegut com el Time Warner Cable Arena) i Shinn va retirar la seva sol·licitud de traslladar el club.
Nova Orleans 2002-04: L'NBA torna a Nova Orleans miniatura|New Orleans Arena, primer pavelló de l'equip a Nova Orleans. El 30 d'octubre de 2002, els nous New Orleans Hornets debutaven contra Utah Jazz, curiosament equip que antigament es feia anomenar New Orleans Jazz, i van vèncer per 100-75. Durant el descans d'aquest partit, se li va retirar el dorsal al mort Pete Maravich. Amb aquesta victòria va començar a una sèrie d'11 victòries consecutives a casa, la millor en la història del club. Després de la bona arrencada, Campbell es va lesionar i Magloire va haver de fer de pivot titular, complint de tal manera que els Hornets van optar per traspassar Campbell als Seattle SuperSonics i donar a Magloire la titularitat definitiva. Campbell no va ser l'únic jugador castigat per les lesions durant aquesta temporada, ja que Davis va començar a tenir problemes d'esquena i lesions de genoll i va haver d'absentar-se en 32 partits. Mashburn va tornar després d'una temporada anterior plagada de lesions i malalties, jugant els 82 partits de temporada regular i va disputar a més l'All-Star Game de 2003. Va liderar a l'equip en anotació amb 21,6 punts i va ser segon en assistències amb 5,6 per nit. Història de New Orleans Hornets (Consultat el juliol de 2008)
Era la primera temporada regular de l'NBA a Nova Orleans en disset anys,Espn.com En l'ull de la victòria, consultat el juliol de 2008 encara que anteriorment s'hi van jugar alguns partits d'exhibició a la ciutat en aquest temps, i fins i tot Charlotte Hornets va jugar al New Orleans Arena el 2000. Per quart any consecutiu es van classificar pels playoffs, però van ser eliminats de nou pels Philadelphia 76ers en sis partits.Nba.com 2003 Playoff Results (Consultat el juliol de 2008) Mashburn va tornar a perdre els playoffs per lesió.
En principi existien certes preocupacions per l'assistència del públic al pavelló amb una capacitat de només 11.000 entrades. Després de la campanya, l'entrenador Paul Silas va acabar contracte i no va ser renovat. Tim Floyd es va encarregar de substituir-lo, i amb ell les coses van anar bé al principi. Van començar la temporada amb un magnífic 17-7, però van finalitzar 41-41.basketball-reference.com 2003-04 NBA Season Summary, consultat el juliol de 2008 Mashburn va tornar a ser castigat per les lesions pel que solament va participar en 19 partits durant la campanya. Davis va rendir com millor sabia, guanyant els premis al millor jugador del mes a l'octubre i novembre i finalitzant sisè en anotació a l'NBA, primer en robatoris de pilota, quart en assistències i vuitè en minuts jugats. La gran sorpresa va ser Magloire, que va debutar a l'All-Star Game i va ser el més destacat de l'Est, finalitzant el duel com a màxim anotador de l'equip amb 19 punts i segon en rebots amb 8 en 21 minuts de joc. Al llarg de la temporada regular, «Big Cat» Magloire va fer una mitjana dels millors números de la seva carrera; 13,6 punts i 10,6 rebots per partit amb 45 dobles-dobles. Al costat del canadenc, Davis també va jugar l'All-Star, sent el primer duet dels Hornets a aconseguir-ho des de Johnson-Mourning el 1995. En la primera ronda dels playoffs, els Hornets van ser eliminats per uns Miami Heat liderats pel rookie Dwyane Wade, en set durs partits on cada conjunt va guanyar les seves respectives trobades a casa.Nba.com 2004 Playoff Results (Consultat el juliol de 2008) Amb aquesta sèrie va finalitzar la sortida a l'Est.
2004-05: Problemes a l'Oest En finalitzar la temporada, Floyd va ser acomiadat i es va fitxar Byron Scott com a substitut. A causa de l'entrada dels Charlotte Bobcats a l'NBA, els Hornets van haver de ser traslladats a la Divisió Sud-oest de la Conferència Oest, aparellats amb San Antonio Spurs, Dallas Mavericks, Houston Rockets i Memphis Grizzlies. En una temporada marcada per les lesions de les estrelles Davis, Magloire i Mashburn, un començament de 0-8 es va convertir ràpidament en un 2-29, el que va fer periller fins i tot el rècord de menys victòries en una temporada que ostenten els 76ers amb 9. L'equip va començar a millorar el gener i el febrer gràcies al joc del base Dan Dickau, acabant el curs amb 18 victòries i 64 derrotes, segon pitjor rècord de la lliga empatat amb els Bobcats i per darrere dels Atlanta Hawks.basketball-reference.com 2004-05 NBA Season Summary, consultat el juliol de 2008 Com a conseqüència del fracàs de la campanya, es va buscar sortida als jugadors més veterans de l'equip, com eren Davis i Mashburn. Es va contractar Jimmy Jackson dels Houston Rockets, encara que mai va arribar a jugar amb els Hornets, com que va ser traspassat als Phoenix Suns per Maciej Lampe, Casey Jacobsen i Jackson Vroman. En un any de reconstrucció, una de les poques bones notícies de l'equip van ser els joves talents com J.R. Smith i Boštjan Nachbar. Malgrat la mala temporada, la sort els va somriure en el Draft de 2005, per seleccionar el base Chris Paul en la quarta posició.
2005-07: Huracà Katrina i Oklahoma City miniatura|Chris Paul va ser nomenat Rookie de l'Any de 2006. A causa de la catàstrofe de l'Huracà Katrina sobre les ciutats del sud-est de Louisiana, New Orleans Hornets va haver de traslladar la base d'operacions a Oklahoma City per a les temporades 2005-06 i 2006-07. Durant la primera temporada, els partits a casa els van haver de disputar a dues localitats, a Oklahoma City (durant 36 partits) i a Nova Orleans (encara que també van jugar a Norman (Oklahoma), i a Baton Rouge (Louisiana), al Lloyd Noble Center de la Universitat d'Oklahoma i en el Pete Maravich Assembly Center de Louisiana State respectivament). Es van entrenar a Oklahoma City al Sawyer Center de la Universitat Southern Nazarene, mentre que els partits els disputaven al Ford Center.
Els Hornets van començar la temporada 2005-06 millor de l'esperat, excepte en el cas de Chris Andersen, que va ser sancionat per la lliga durant dos anys per violar les normes contra la droga.solobasket.com L'NBA expulsa a Chris "Birdman" Andersen per consum de drogues, consultat el juliol de 2008 En aquest període, els Hornets es van arribar a col·locar sisens a l'Oest, però una mala ratxa, en la qual van perdre 12 partits de 13, no van poder accedir als playoffs. En un partit davant Los Angeles Clippers, van batre el rècord de menys punts en una part, amb només 16 en el segon temps. Al final de curs, van acabar en el desè lloc de l'Oest amb un balanç de 38-44 i a sis partits de guanyar la postemporada.basketball-reference.com 2005-06 NBA Season Summary, consultat el juliol de 2008 Malgrat el rècord negatiu, la temporada va ser un succés, com que Chris Paul es va alçar amb el Rookie de l'AnyMarca.com Chris Paul, 'Rookie de l'any' de l'NBA , consultat el juliol de 2008 i Scott va acabar cinquè en la votació del Millor Entrenador de l'Any. Paul a més va igualar un rècord en aconseguir sis vegades el premi al millor rookie del mes en la seva conferència, assoliment que solament han collit Carmelo Anthony, LeBron James, Tim Duncan i David Robinson. El base va liderar els rookies en punts, assistències, robatoris de pilota, minuts, dobles-dobles i triples-dobles, participant en el Rookie Challenge i figurant en tercera posició en el Skills Challenge de l'All-Star Weekend de 2006. David West, un dels homes més destacats dels Hornets durant la campanya, va liderar els Hornets en punts amb 17,1 per partit i va aportar 7,4 rebots, finalitzant a més segon en la carrera pel Jugador Més Millorat, i el base Claxton va optar fins al final pel premi al Millor Sisè Home.
En la primera ronda del Draft de 2006, els Hornets van seleccionar a Hilton Armstrong i Cedric Simmons, i en la segona ronda al brasiler Marcus Vinicius. A l'estiu, van traspassar a J.R. Smith i P.J. Brown als Chicago Bulls per Tyson Chandler,insidehoops.com Tyson Chandler als Hornets per J.R. Smith i P.J. Brown, consultat el juliol de 2008 i van permetre al base Speedy Claxton signar com agent lliure amb els Atlanta Hawks. Com a recanvi, van fitxar als bases Bobby Jackson i Jannero Pagre, a més de l'aler serbi Peja Stojakovic, procedent dels Indiana Pacers.latimes.com Peja Stojakovic fitxa pels Hornets, consultat el juliol de 2008
Shinn i l'NBA van decidir romandre un any més a Oklahoma City, com que la zona danyada pel Katrina no s'havia recuperat totalment. Els Hornets van optar per mantenir la base d'operacions a Oklahoma City, però van prometre tornar a Nova Orleans en un futur no gaire llunyà, probablement el 2007.
En la temporada 2006-07, els Hornets van jugar 35 partits a Oklahoma City i sis a Nova Orleans. A causa de diverses lesions, l'equip va finalitzar amb un balanç de 39-43, una victòria més que l'any anterior.basketball-reference.com 2006-07 NBA Season Summary, consultat el juliol de 2008 West va tornar a liderar a l'equip en anotació amb 18,3 punts per partit i Chandler amb 12,4 ho va fer en l'apartat rebotador.
2007-2011: L'era de Chris Paul En la temporada 2007-08, les coses van canviar rotundament per als Hornets. Van signar els agents lliures Morris PetersonNba.com Morris Peterson fitxa com a agent lliure pels Hornets (Consultat el juliol de 2008) i Melvin Ely,Nba.com New Orleans Hornets fitxa a Melvin Ely (Consultat el juliol de 2008) i van deixar anar Cedric Simmons. A més, van estendre el contracte del base Jannero Pagre i van seleccionar en primera ronda de Draft Julian Wright de la Universitat de Kansas.