miniatura|Llibre escrit en alfabet łacinka, publicat a Vílnius el 1911 Lalfabet łacinka AFI [laˈt͡sinka] o alfabet llatí belarús és una variant de l'alfabet llatí que s'utilitza per escriure l'idioma belarús (biełarus, en łacinka). Els primers textos que utilitzaven l'alfabet łacinka van aparèixer durant el . El seu ús oficial va concloure amb la incorporació de ła major part de Belarús (Biełaruś, en łacinka) a la Unió Soviètica el 1921, seguint utilitzant-se a Bielarús Occidental (Zachodniaja Biełaruś, en łacinka), les terres bielarusses incorporades a la República de Polònia, i en la diàspora bielarussa; al final de la Segona Guerra Mundial ja era pràcticament inexistent. Després de la caiguda de la Unió Soviètica i la independència de Belarús, alguns grups han defensat la revitalització d'aquest alfabet, però en l'actualitat molt pocs l'utilitzen. Encara que correspon més adequadament a l'estructura fonològica de la llengua bielarussa, les autoritats actuals del país la consideren inapropiada i fan servir oficialment una transcripció que fa aparèixer topònims i especialmelnt noms propis de forma distorsionada (Belarus en comptes de Biełaruś, Lukashenka en comptes de Łukašenka).
L'alfabet łacinka està relacionat amb els actuals alfabets polonès i lituà; el seu tret més notable és la lletra Ŭ (O breu), que no es troba en cap dels altres dos alfabets (encara que s'utilitza en esperanto).
L'alfabet łacinka és el següent:
A/a, B/b, C/c, Ć/ć, Č/č, D/d, Dz/dz, Dź/dź, Dž/dž, E/e, F/f, G/g, H/h, Ch/ch, I/i, J/j, K/k, L/l, Ł/ł, M/m, N/n, Ń/ń, O/o, P/p, R/r, S/s, Ś/ś, Š/š, T/t, U/u, Ŭ/ŭ, V/v, Y/y, Z/z, Ź/ź, Ž/ž Equivalències Łacinka Ciríl·lic IPA A a А а B b Б б C c Ц ц Ć ć Ць ць* Č č Ч ч D d Д д DZ dz Дз дз DŹ dź Дзь дзь* DŽ dž Дж дж E e Э э F f Ф ф G g (Ґ ґ) Łacinka Ciríl·lic IPA H h Г г CH ch Х х I i І і* J j Й й, ь* K k К к L l Ль ль* Ł ł Л л M m М м N n Н н Ń ń Нь нь* O o О о P p П п Łacinka Ciríl·lic IPA R r Р р S s С с Ś ś Сь сь* Š š Ш ш T t Т т U u У у Ŭ ŭ Ў ў V v В в Y y Ы ы Z z З з Ź ź Зь зь* Ž ž Ж ж * En ciríl·lic, е, ё, і, ю, я equivalen a: [je], [jo], [ji], [ju], [ja] en inici de paraula o després de vocal, [e], [o], [i], [u], [a] després de les consonants ć, dź, l, ń, ś, ź, i [ie], [io], [i], [iu], [ia] després de les consonants restants.
Enllaços externs
Alfabet llatí belarús Keyboard Lithuaniae 1009—2009 i Litwinska-biełaruskaja lacinskaja abeceda
lacinka