El rasclet del Pacífic (Zapornia tabuensis) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita pantans d'aigua dolça i salada, manglars i aiguamolls de Luzon i Mindoro, a les Filipines, interior de Nova Guinea, Vuatom, a l'Arxipèlag de Bismarck, localment a molts indrets d'Austràlia, Tasmània, Nova Zelanda, illes Chatham, Raoul, a les illes Kermadec, i des de les Carolines cap a l'est fins a les Marqueses, Tuamotu, illes de la Societat i Tubuai.
Descripció esquerra|miniatura|200x200px|Pitt Town, Austràlia El rasclet del Pacífic és un ocell pot assolir una longitud de 17 a 20 cm; una envergadura de 26 a 29 cm; i arribar a pesar entre 40 i 50 g. El cap i el coll del rasclet del Pacífic són d'un color pissarra blavós-grisós. Ocasionalment, alguns també poden tenir una taca de color gris clar o blanquinós a la barbeta, que es pot estendre fins a la gola. L'esquena, les ales exteriors i les ales interiors tenen un color marró vermellós fosc que després s'esvaeix en un marró negre fosc a les plomes de la cua. La part inferior del rasclet del Pacífic també és d'un color gris blavós que més tard passa a un gris fosc a la part inferior de les plomes de la cua. El bec és negre i els ulls són d'un vermell intens que contrasta amb el color del cap. Les potes i els peus són d'un color rosa vermellós.
El rasclet del Pacífic no té cap dimorfisme sexual evident, cosa que dificulta la distinció entre mascle i femella.
El juvenil és similar a l'adult, però la coloració és més apagada a tot el cos i és més pàl·lida i marró que la del rasclet madur. La barbeta i la gola tenen una taca blanca. L'esquena és d'un marró apagat, i el cap i la part inferior són d'un marró gris apagat. Els ulls són d'un color marró ataronjat que després van tornant-se vermells a mesura que creix. El color de les potes i els peus pot variar des d'un marró oliva, un gris marró o un color carn marró que també es torna vermell a mesura que creix.
Vocalitzacions miniatura|Rasclet del Pacífic (dreta) amb un rasclet europeu (esquerra) El rasclet del Pacífic té una varietat de crits, tot i que se sap poc sobre el significat de cadascun. Originalment, es van detectar set crits separats incloent-hi un so de bombolleig, un "pit-pit" agut, un so "muuk" que varia en volum i to, i un fort crit "ronroneig". Es creu que aquest últim és el cant. Aquest crit està format per una sèrie ràpida de notes que són aproximadament 25 per segon, cosa que el converteix en el crit més fort. Es van detectar més crits en aquell moment, però des de llavors només se n'ha descrit quatre.
Distribució i hàbitat El rasclet del Pacífic està àmpliament distribuït per tot el Pacífic Sud, incloent-hi les Filipines, les Moluques, Nova Guinea, Melanèsia, Austràlia, Tasmània, l'illa Norfolk i el sud-oest de la Polinèsia, incloent-hi Nova Zelanda, així com Indonèsia.
A Nova Zelanda, el rasclet del Pacífic, també conegut com a "pūweto", es distribueix per tot el continent. El nombre d'individus és baix a l'illa del Sud, amb només un grapat de comunitats aïllades a la costa oest, la costa est i Southland, Nova Zelanda. La distribució a l'illa del Nord s'estén molt més, però encara hi ha poques comunitats. La majoria dels albiraments de rasclet del Pacífic solen ser a prop de la zona nord de l'illa del Nord. Els llocs d'importància nacional inclouen: el complex d'aiguamolls Awarua-Waituna a Southland, Nova Zelanda, l'illa de la Gran Barrera, les illes Kermadec, el llac Wairarapa, les illes Poor Knights, l'illa Tiritiri Matangi i l'aiguamoll de Whangamarino a Waikato. A més del continent, s'ha trobat en moltes illes costaneres, com ara: les illes Kermadec, Manawatāwhi/Illes dels Tres Reis, l'illa dels Pobres Cavallers i les illes Chatham. També s'ha trobat fòssils del període Holocè al continent, així com a les illes Chatham. Com que aquesta espècie és difícil de veure, és complicat determinar quina és la mida de la població, per la qual cosa actualment es desconeix el nombre de població a Nova Zelanda.
Es creu que la raó per la qual el rasclet del Pacífic rarament es troba a l'illa Sud de Nova Zelanda és deguda al fet que el ràl·lid més dominant, el rasclet europeu (Z. pusilla), l'expulsa fora de l'hàbitat adequat, ja que l'hàbitat natural de les dues espècies és molt similar. Una altra raó pot ser que el rasclet del Pacífic no és tan tolerant al clima més fred de l'illa Sud, i principalment es troba en localitats costaneres més càlides.
Els rasclets del Pacífic són ocells d'aigua dolça i humida. L'hàbitat preferit són les zones d'aiguamolls i pantans que contenen vegetació densa on construir els nius. Es poden trobar buscant aliment en zones fangoses obertes prop de vegetació densa, però quan se'ls molesta es retiren a la vegetació. En algunes petites illes costaneres, on els aiguamolls són escassos, se sap que viuen i s'alimenten en boscos secs. Tot i que la boga Typha orientalis sol ser l'hàbitat preferit, també s'ha trobat en zones pantanoses compostes de lli (Phormium tenax), càrex (Carex secta) i cordyline australis. Si l'hàbitat no és ideal, també poden migrar localment, cosa que fan altres subespècies en altres llocs.
Comportament i ecologia Reproducció miniatura|Ous en un niu, sud-oest d'Austràlia, 1913 Determinar el comportament sexual del rasclet del Pacífic és difícil a causa de la naturalesa tímida i la densa vegetació per on es mou, que restringeix les observacions. Kaufmann va observar l'aparellament a la llacuna de Pukepuke, on el mascle i la femella envoltaven un tros de càrex (C. secta) i després s'hi posaven drets. La femella arquejava el cos amb el bec cap avall. El mascle llavors muntava, mentre s'equilibrava amb les ales esteses. La intromissió només durava uns segons.
Els nius estan formats per herbes entrellaçades dins de matolls de joncs i boga. Normalment es reprodueixen en matolls grans, densos i alts de canyissars, joncs, cítrics i herba. Els nius es troben entre 30 i 50 cm per sobre de l'aigua i es molt a prop d'altres plataformes semblants a nius. Els ous es ponen des de finals d'agost fins a finals de gener, amb una mida de posta d'entre 2 i 5 ous. Els ous són d'un "marró cremós apagat o rosat amb taques castanyes tènues".Tant el mascle com la femella incuben els ous durant entre 20 i 22 dies. Es creu que hi ha proves que suggereixen que la mida de la posta augmenta a mesura que avança la temporada; de 3 postes a l'agost i setembre a 5 postes al desembre. Hadden va trobar el mateix patró en la mida de la posta. Després de l'eclosió, els pollets romanen al niu fins a quatre dies i tenen la capacitat de capturar preses vives a partir dels tres dies. Els pollets són criats tant pel mascle com per la femella durant 4-5 mesos.
Dieta i alimentació El rasclet del Pacífic és omnívor. La dieta consisteix en llavors, fruits, brots d'herbes, fulles de plantes aquàtiques, insectes adults i larvals, mol·luscs, crustacis, aranyes, carronya, cucs, escarabats i altres insectes.
Amenaces A causa de la introducció de depredadors mamífers, el rasclet del Pacífic és vulnerable a la depredació. Entre els depredadors s'inclouen gats, gossos, mustèlids i rates. La principal amenaça de depredador sembla ser els gats. Els pares poden fingir lesions per distreure els depredadors si hi són presents. Altres amenaces per al rasclet del Pacífic són la neteja de l'hàbitat, com ara el drenatge de pantans i la neteja per a l'agricultura, que va tenir lloc principalment quan van arribar els europeus. La contaminació de l'aigua i la degradació dels aiguamolls a causa del pasturatge també són amenaces importants.
Taxonomia El rasclet del Pacífic va ser descrit formalment l'any 1789 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin a la seva edició revisada i ampliada de "Systema Naturae" de Carl Linnaeus. El va classificar amb els altres rasclets i rasclons del gènere Rallus i va encunyar el nom binomial Rallus tabuensis. El relat de Gmelin està extret del "rasclet Tabuan" que havia estat descrit el 1785 per l'ornitòleg anglès John Latham al seu llibre "A General Synopsis of Birds". La descripció de Latham probablement es basava en un làmina pintada pel naturalista alemany Georg Forster, que havia acompanyat l'explorador britànic James Cook en el seu segon viatge a l'oceà Pacífic. El nom del gènere és un anagrama del gènere Porzana, introduït per l'ornitòleg francès Louis-Pierre Vieillot. L'epítet específic tabuensis prové de Tongatapu, Tonga, la localitat tipus.
Anteriorment, el rasclet del Pacífic es classificava dins del gènere Porzana, però més tard s'assignà al gènere Zapornia, introduït el 1816 per William Elford Leach a ran d'estudis de filogènia molecular a càrrec de Slikas et al. (2002).
No hi ha un consens sobre la taxonomia de l'espècie, si és monotípica o conté fins a quatre subespècies. Segons el Congrés Ornitològic Internacional (COI) l'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie. Tanmateix, el Manual del ocells del món (HBW) i BirdLife International reconeixen tres subespècies: Z. t. tabuensis (Gmelin, 1789) ─ Filipines, regió d'Austràlia i Oceania. Z. t. edwardi (Gyldenstolpe, 1955) ─ terres altes centrals de l'oest, centre i est de Nova Guinea. Z. t. richardsoni (Rand, 1940) ─ altiplà del cim del Mont Maoke (centre oest de Nova Guinea). Birds of the World (Cornell Lab.) i la llista Clements en consideren una quarta:
Z. t. plumbea (Gray, 1829) ─ est i sud-est d'Austràlia, Tasmània, Nova Zelanda i les illes Chatham.
Referències
Pacífic Categoria:Porzana Categoria:Ocells d'Oceania Categoria:Ocells d'Àsia