Crist en majestat de Taüll és una pintura mural que pertany al conjunt de l'església de Sant Climent de Taüll de la Vall de Boí, lloc on es troba la major concentració d'art romànic de tot Europa, amb una església per cada 25 km². El conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Els trets característics i diferencials de l'absis central de Sant Climent de Taül, realitzat pel mestre de Taüll, fan que sigui considerat «un dels exemples més purs d'art romànic europeu» i «una de les icones més representatives del romànic català, especialment per la força que es reflecteix en el seu rostre». Traslladada sota la direcció de Puig i Cadafalch a principi del , l'obra s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el museu amb la millor col·lecció de pintures murals romàniques del món.
Història miniatura|Església de Sant Climent de Taüll miniatura|Inscripció trobada a una columna de l'església de Sant Climent amb la data de la consagració L'església de Sant Climent de Taüll va ser consagrada per Ramon Guillem, bisbe de Roda, l'any 1123, tal com prova la data pintada en una de les columnes de la nau, data a la qual s'associa la creació de la pintura mural de l'absis central:
Segons l'historiador Joan Ainaud de Lasarte, s'associa la consagració de l'església amb la reconquesta definitiva de Barbastre i Saragossa i altres nuclis com Tudela, Daroca i Calataiud. Segons aquesta teoria, el rei d'Aragó, Alfons el Bataller, recompensà econòmicament els exèrcits no aragonesos que participaren en la reconquesta d'aquests territoris, entre els quals hi havia personatges catalans com el comte de Pallars i la família Erill; sota aquesta darrera família estigué el domini feudal de la Vall de Boí, i el bisbe Ramon Guillem hi mantenia una estreta relació. Les pintures murals de Sant Climent de Taüll podrien haver ser realitzats gràcies a aquests guanys.
Amb el pas del temps, les pintures romàniques quedaren amagades darrere de retaules, encalcinades o perdudes per sempre, fins que a principi del , amb la voluntat de recuperació de la cultura catalana de la Renaixença van recobrar importància.
Redescobriment L'any 1904 l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner acompanyat segurament pel fotògraf Adolf Mas fa un estudi científic de la majoria d'esglésies romàniques de la Vall de Boí. Entre d'altres, fan la primera fotografia que es coneix de l'interior de l'església, on es pot veure part dels frescos romànics darrere el retaule gòtic de fusta. L'any 1907, l'Institut d'Estudis Catalans va dur a terme una expedició a Sant Climent de Taüll que culminà amb la publicació d'un treball per a fer conèixer l'obra. Anys després, el 1915, es va alertar sobre l'interès a comprar pintura mural dels Pirineus catalans que mostraven col·leccionistes privats estatunidencs (tals com Hearst, Widener, Kress o Rockefeller) i de l'espoli al qual eren sotmeses les obres.L'espoli s'ha d'entendre des d'un punt de vista contemporani; en aquella època les lleis no protegien el patrimoni artístic i cultural i les antigues esglésies -moltes d'elles abandonades i ruïnoses- no eren percebudes pels habitants i propietaris de l'època com a obres d'art. Alguns rectors de la zona ja havien venut algunes peces a col·leccionistes i museus.Estamariu «7. L'art exiliat del Pirineu»
Trasllat i exposició Davant d'aquesta situació i atenent als principis de difusió i preservació del patrimoni català pels quals es creà, la Junta de Museus de Catalunya va organitzar, entre 1919 i 1923, la primera campanya d'arrencament i trasllat de pintura mural dels Pirineus, entre les quals es trobava el conjunt de Sant Climent de Taüll. L'absis central es trobava cobert en gran part per un retaule gòtic, tal com demostra la primera fotografia presa el 1904 per Domènech i Montaner.
La tècnica dels arrencaments, anomenada strappo ('estrebada' en català) va ser introduïda a Catalunya pel restaurador italià Franco Steffanoni, contractat per a la campanya de salvaguarda de les pintures murals de Taüll. Aquesta tècnica consisteix en el despreniment de la capa pictòrica sense morter. S'apliquen dues capes de teles de cotó sobre la superfície pictòrica neta amb una cola orgànica calenta; un cop seca, la cola contrau la superfície i arrenca la capa pictòrica de la pintura.
Un cop arrencades les teles, s'enrotllaven i s'embalaven en capses de fusta. Les pintures murals de Taüll van ser transportades amb mules fins a la Pobla de Segur, des d'on es traslladaren en tren i camions fins a Barcelona, on foren custodiades a l'aleshores Museu d'Art de Catalunya, amb seu a la Ciutadella. Posteriorment, el 1934 van ser traslladades al Palau Nacional, actual seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Guerra civil A causa de la Guerra Civil espanyola i davant del perill de patir un bombardeig, les obres van ser de nou traslladades, juntament amb altres absis romànics, a Olot i altres petites poblacions com per exemple Darnius.
Amb motiu de l'Exposició Internacional de 1937 de París es va organitzar una exposició per denunciar la situació política del país. Sota el títol de L'art catalan du Xe au XVe siècle, s'hi van exposar moltes de les obres del museu –entre elles l'absis de Sant Climent– des del 18 de març al 10 d'abril de 1937 al Jeu de Paume de París. Després es van exposar també a Maisons-Laffitte fins al 20 de maig. Joaquim Folch i Torres, llavors director del museu, va fer una nova proposta d'exposició dels absis romànics, que aleshores ja constituïen una part molt important de les obres del museu. Es van crear uns falsos marcs arquitectònics que evocaven l'original de les esglésies.
Un cop acabada la guerra, la col·lecció va tornar al Palau el 1940, i se'n van reinaugurar les sales d'art romànic el 12 de juny de 1942, sota la direcció de Xavier de Salas.
Reproducció al lloc original Inicialment no es va plantejar la reproducció de la pintura mural de Sant Climent de Taüll a l'església originària. No obstant això, a causa del creixent reconeixement del qual va gaudir l'església i de les nombroses visites que rebia d'ençà de la recuperació de les pintures, l'any 1959 se n'encarregà una rèplica a Ramon Millet. L'artista, que hi va treballar durant dos anys, va crear la rèplica a trossos i a una escala inferior que l'original.
Durant els anys 2000 i 2001 van ser descoberts alguns fragments de pintures murals dins l'església de Sant Climent de Taüll, que actualment es conserven al seu indret.
El març de 2013 van començar la retirada de les pintures realitzades per Ramon Millet per portar-les a un altre espai en exposició a la Vall de Boí, per procedir a una representació de les pintures murals originals mitjançant la tècnica del video mapping amb projeccions en tres dimensions sobre els murs. La projecció consta de dues parts: en primer lloc, la presentació de les pintures que actualment són al MNAC i, en segon lloc, es representa l'església policromada, tal com es creu haurien sigut quan es van pintar.
El novembre de 2013 es va presentar el nou sistema de representació. Es va reconfigurar l'espai original de l'absis per tal de fer palesa tota la complexitat pictòrica i en l'establiment d'un nou paviment de l'absis per tal de millorar la funcionalitat de l'església. També s'ha instal·lat una reproducció virtual que recrea les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri. La recreació es fa mitjançant projecció audiovisual (mapping). Prèviament, s'han retirat les imatges de l'absis que s'han exposat fins ara, reproducció de les originals, i s'han restaurat tots els fragments de pintura original que restaven per darrere, als murs de l'absis. També s'ha habilitat una nova il·luminació que permet destacar les pintures originals que romanen a l'església. El pressupost d'aquesta actuació fou de 400.000 euros, aportats íntegrament pel departament de Cultura i l'Obra Social La Caixa.
Autor L'autor de l'absis és conegut com a mestre de Taüll en el món de la història de l'art, i se'n sap poca cosa. Durant l'edat mitjana, els qui avui són considerats artistes eren llavors artesans que posaven les seves capacitats artístiques al servei d'abats, bisbes i senyors; el seu ofici estava al nivell de qualsevol altre. Existeixen dues teories sobre la procedència de l'autor que apunten cap a direccions diferents. Per una banda, la primera postula que es tractava d'un mestre estranger, de procedència italiana, que comptava amb l'ajuda de col·laboradors de menys traça (com mostren les figures dels serafins)VVAA, Visualart. «Les pintures de l'absis de Sant Climent de Taüll»(2002), p. 155 i que havia adquirit i emprat tècniques hispàniques; per l'altra, que es tractava d'un artesà local.
Cal tenir present la dificultat d'establir delimitacions estilístiques pel que fa a la pintura romànica europea, atès que sovint els artistes treballaven per múltiples corts i abadies, aportant i adquirint elements d'altres estils. La forta expansió de manuscrits medievals i la manca de noves idees va propiciar també el traspàs estilístic dels llibres a la pintura mural.VVAA. El románico(1996), p. 406 El mestre de Taüll és, segons els experts, una mostra de la convergència de difusió de nous corrents, de coneixement dels mestres i de capacitat d'adaptar-los amb una tècnica i personalitat pròpies.
Pintures murals miniatura|Pintura original in situ que representa sant Climent La pintura mural de l'absis central de l'església de Sant Climent de Taüll forma part del conjunt pictòric que comprèn també la decoració dels arcs triomfals, la de l'absis lateral, la inscripció de consagració i una finestra anterior. Hi ha més pintura in situ.
Pintura in situ A la part frontal de separació entre l'absis major i el del costat nord hi ha la imatge de sant Climent. Dintre d'aquesta mateixa absidiola es troben restes de pintures decoratives a la part inferior, així com un animal de quatre potes a la part superior dreta del fons, sobre una franja de decoració geomètrica. A la part frontal de separació de l'absis major amb l'absis sud –fent parella amb el sant Climent de la part nord– es troba la representanció de sant Corneli. A l'interior del primer arc de triomf del costat dret es pot veure una escena on probablement es representa el moment de la mort d'Abel per part del seu germà Caín. S'han trobat a l'absis central (o major) unes pintures de sanefes decoratives que no van ser extretes el 1920 i que es mantenen a la mateixa església.
Pintura al MNAC Al costat del mur esquerre del primer arc triomfal, on hi ha l'Agnus Dei, es representen les figures de dos personatges desconeguts, i a sota es desenvolupa una escena en què un gos llepa les ferides de Llàtzer el leprós davant la porta del ric Epuló. Aquesta paràbola apareix en l'evangeli de sant Lluc i és present en la decoració d'altres esglésies romàniques com la de Sant Joan de Boí. Al segon arc, més proper a l'absis, hi ha representada La mà dreta de Déu (Dextera Domini).
En una absidiola lateral (la del costat de l'Evangeli) hi ha restes de la decoració mural que representava, sobre un fons de bandes de colors, un cor de sis àngels, dels quals només queden dos fragments a banda i banda de la petita finestra central. Aquestes pintures es creu que van ser realitzades per un altre autor de menys qualitat que el mestre de Taüll i que podria haver treballat també a l'església de Santa Maria de Taüll de la mateixa població.
Composició La cronologia de les pintures pren com referència la inscripció pintada que s'ha conservat sobre una columna del costat de l'Evangeli, que anomena la consagració de l'església l'any 1123 i presenta els caràcters del mateix tipus que les diferents inscripcions de les pintures de l'absis.