La història de Bulgària com a estat independent va començar al amb l'arribada dels búlgars i la fundació del Primer Imperi búlgar, reconegut el 681 per l'Imperi Romà d'Orient.
Prehistòria i edat antiga Prehistòria Al territori de l'actual Bulgària, es van desenvolupar durant el Neolític cultures com la d'Hamangia i la de Vinča (entre el VI i IV mil·lenni aC); durant l'Eneolític la cultura de Varna (V mil·lenni aC), i durant l'edat del bronze la cultura d'Ezero. La cronologia de Karanovo serveix de referència per a la prehistòria de tot el territori dels Balcans.
Els tracis
El primer poble històricament documentat que es va instal·lar al territori de l'actual Bulgària van ser els tracis, poble indoeuropeu, procedent de les estepes d'Euràsia, que va arribar a la zona possiblement al voltant de l'any 3500 aC.
Colonització grega i conquesta macedònia D'altra banda, des del , va començar a produir-se la colonització grega de la costa de la mar Negra, amb la fundació de nombroses ciutats, moltes de les quals continuen existint en l'actualitat, com ara Odessos (Varna), Olint, Mesèmbria, Anchialon (Pomorie), Apolònia (Sozòpolis o Agathòpolis (Akhtopol)). A mitjan , es va fundar el primer estat traci que es coneix, el Regne dels odrisis, que es desintegraria al segle següent en diversos estats més petits.
Poc després, Filip II, rei de Macedònia (359 - 336 aC), després de vèncer el rei Cersobleptes I, es va annexionar els territoris dels tracis, i va conquerir la ciutat més gran en aquesta regió, Filipòpolis (actual Plòvdiv). Al segle següent, el territori de Bulgària va ser envaït pels celtes, que hi van mantenir un estat per espai d'uns setanta anys, i van fundar assentaments com Bononia (actual Vidin).
Durant el , el territori de Bulgària va ser incorporat a l'Imperi Romà, i va quedar dividit en les províncies de Tràcia i Moesia. Els romans van fundar nombroses ciutats, entre les quals destaquen Sàrdica (l'actual capital, Sofia), Nikopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi Romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mèsia i Tràcia van passar a formar part de l'Imperi Romà d'Orient. Des del , aquests territoris van sofrir invasions de pobles bàrbars: primer van ser els gots i huns; més endavant, els àvars i eslaus, que van travessar el Danubi a començaments del , quan es van abandonar les guarnicions de frontera romanes d'Orient, i els búlgars. Aquests últims formarien, junt amb els eslaus, el primer estat búlgar, a finals del . El nom de Bulgària procedeix del d'aquest poble.
Imperi búlgar
El Primer Imperi búlgar miniatura|El Primer Imperi búlgar en la seva màxima extensió territorial durant el regnat del tsar Simeó I
Una de les teories és que els búlgars eren un poble nòmada i bel·licós procedent de l'Àsia central, emparentat amb els huns. De fet, els primers kans búlgars feien remuntar els seus orígens a l'hun Àtila. Ja a la primera meitat del , sota el seu rei kan Kubrat, havien format un regne al nord de la mar Negra, que els romans d'Orient denominaven Magna Bulgària. Després de la mort del kan Kubrat, l'imperi es va dividir entre els seus tres fills més grans; com a conseqüència d'aquesta divisió, una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius Volga i Kama, i arribarien a formar l'estat de la Bulgària del Volga, mentre que un altre grup s'establia al delta del Danubi, comandat per Asparukh Khan, tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara s'hi va quedar.
Des d'allà, els búlgars fustigaven les guarnicions romanes d'Orient. Les seves freqüents expedicions de saqueig van conduir a la realització d'una expedició punitiva contra ells, enviada per l'emperador romà d'Orient Constantí IV. En fracassar aquesta expedició, l'Imperi Romà d'Orient es va veure obligat a acceptar l'existència de l'Imperi búlgar, i a pagar-li un tribut anual per evitar incursions. L'any 681, quan l'Imperi Romà d'Orient va reconèixer per primera vegada l'estat búlgar, és considerat la data de naixement de la moderna Bulgària.
A començaments del , durant el regnat del kan Krum, l'Imperi búlgar va arribar a estendre's per part de Pannònia i Transsilvània. Els búlgars van abraçar el cristianisme de ritu bizantí després de la conversió de Borís I (852- 889). L'adopció de la nova fe va implicar també la utilització de l'eslau eclesiàstic com a llengua de la litúrgia i de l'administració. La cristianització i l'eslavització van proporcionar a l'Imperi búlgar una àrea d'influència major. L'estat assoliria el seu apogeu tant polític com cultural amb el regnat de Simeó I (893- 927), el pla del qual, que va estar a punt de veure's realitzat, era unificar sota el seu poder les monarquies búlgara i romana d'Orient. Simeó va ser el primer monarca búlgar a adoptar el títol de tsar (derivat del títol romà caesar, cèsar).
Després de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat reial, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els magiars i petxenegs van anar minant l'estat búlgar, que va ser conquerit per l'emperador Basili II, anomenat Bulgaróctonos ('matador de búlgars') i incorporat a l'Imperi Romà d'Orient. Bulgària romandria sota l'autoritat de Constantinoble durant gairebé dos segles, entre el 1018 i 1185.
Segon Imperi búlgar
lang=ca|miniatura|El Segon Imperi búlgar en la seva màxima extensió territorial durant el regnat del tsar Ivan Asen II Malgrat que els búlgars es van rebel·lar en diverses ocasions contra el domini de l'Imperi Romà d'Orient durant el , cap d'aquestes rebel·lions no va assolir el seu objectiu. Durant el , tanmateix, aprofitant que l'Imperi Romà d'Orient es trobava afeblit per les lluites contra serbis i hongaresos, va esclatar una rebel·lió dirigida pels germans Petar i Asen. Petar va ser proclamat tsar "dels búlgars, els grecs i els valaquis", amb la qual cosa va néixer el Segon Imperi búlgar (1185- 1396), el domini del qual es va estendre per tots els territoris entre el Danubi, la mar Negra i la serralada de Stara Planina, incloent-hi part de Macedònia oriental i la vall del Moraviana. Sota Ivan Asen II de Bulgària (1218-1241), l'estat búlgar es va estendre fins a les mars Adriàtica i Egea, i controlava directament Valàquia (a l'actual Romania), Moldàvia, Macedònia, la Ròdope (regió del sud búlgar, des de llavors part d'aquest país) i Tràcia. La fortalesa dels estats d'Hongria i Sèrbia van impedir un major creixement de l'imperi.
Amb Ivan Asen II com a tsar, l'imperi va ocupar Albània i Belgrad. Bulgària va trencar amb l'Església de Constantinoble, i va crear el Patriarcat ortodox de Bulgària, al qual es van adherir els diferents patriarcats dels Balcans. Va ser un monarca honest i humà, que malgrat la ruptura amb Roma va obrir vies de col·laboració, sobretot comercial, amb Venècia i Gènova.
Durant el , la debilitada Bulgària, que passava un període de desmembrament feudal, va ser presa fàcil per a uns nous invasors, els turcs otomans, que havien creuat Europa el 1354. El 1362 van conquerir Plòvdiv, i el 1382 Sofia. El 1396, els otomans van posar fi al Segon Imperi búlgar i van controlar per complet el país.
Dominació otomana Des de finals del fins a finals del , Bulgària no va existir com a estat sobirà. El 1393, per voluntat del soldà dels turcs, el patriarcat de l'Església de Bulgària va ser suprimit i sotmès directament al patriarca de Constantinoble, cosa que va provocar que l'Església búlgara s'hel·lenitzés i abandonés l'eslau eclesiàstic en els seus ritus. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquesta va ser deportada a Anatòlia o es va convertir a l'islam. Tanmateix, la major part dels camperols búlgars van mantenir la seva religió cristianoortodoxa, llevat del sud-oest del país, on es va concentrar una minoria de conversos musulmans -els pomacs. Els turcs es van instal·lar amb l'administració a les principals ciutats per tot el país.
Els otomans van convertir Bulgària en el beylerbeylik de Rumili, que era regit per un beglerbegi que residia a Sofia. Aquest territori, que incloïa Moesia, Tràcia i Macedònia, va ser dividit en alguns sandjaks, cadascun dels quals era governat per un sandjakbegi, dependent del beglerbegi. Una part important de la terra conquerida va ser repartida als seguidors del soldà, que van fundar feus directament dependents del sultà.
A partir de la segona meitat del , Rússia va intervenir activament en els Balcans, pressionant l'Imperi Otomà a les fronteres i trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la Guerra del 1768, els russos van travessar Moldàvia i Valàquia i van irrompre a Bulgària, on van aconseguir la victòria militar de Txumla i van obligar els turcs a signar la pau. El tractat de Küçük Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi Otomà, la qual cosa va acabar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. El 1829, la rebel·lió dels grecs va portar els russos a ocupar gran part de Bulgària i conquerir Adrianòpolis en la Guerra russoturca (1828-1829). El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre Moldàvia i Valàquia. Tanmateix, els búlgars van romandre sota domini otomà, encara que la invasió russa va fomentar el despertar nacionalista als Balcans.
Durant aquesta època, la burgesia búlgara, formada principalment per comerciants i artesans, va obrir les primeres escoles i va publicar els primers llibres en llengua búlgara. Sota la pressió popular, l'Església va recuperar la litúrgia en eslau eclesiàstic, i contra la voluntat del patriarca de Constantinoble, el soldà otomà va acceptar el 1870 la creació d'un Patriarcat búlgar independent. Malgrat aquestes concessions, la tensió nacionalista va seguir en augment: l'arribada de nombrosos refugiats musulmans procedents dels territoris conquerits per Rússia (tàtars de Crimea i circassians del Caucas) va provocar un creixent descontentament, mentre els nacionalistes búlgars començaven a organitzar-se a Bucarest.
Despertar nacional miniatura|upright|Vassil Levski, figura clau del moviment revolucionari i heroi nacional de Bulgària Sota la influència d'idees com el liberalisme i el nacionalisme, a començaments del , va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tenir una gran influència en la difusió d'aquestes noves idees entre els mitjans més cultivats de Bulgària la rebel·lió grega contra els otomans, el 1821. Tanmateix, existia també un fort ressentiment pel control grec de l'Església búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars van estar orientats a la creació d'una Església búlgara independent. Aquesta lluita es va veure finalment coronada per l'èxit el 1870, quan, per un edicte del soldà otomà, es va instituir l'Exarcat ortodox búlgar. Antim I, el primer exarca, va ser el líder natural de la incipient nació. El patriarca de Constantinoble va respondre a la creació de l'Exarcat amb un decret d'excomunió, la qual cosa va reforçar encara més el sentiment nacionalista búlgar.