La tetera de Russell és el nom que rep una analogia ideada per Bertrand Russell per explicar que la prova sobre l'existència de Déu ha de recaure en els creients, i no pas en els agnòstics. Planteja la possibilitat que, si ell afirmés que una tetera de mida minúscula, indetectable per mitjans convencionals, orbita entre la Terra i Mart, és a ell a qui pertocaria demostrar-ne l'existència, i no pas als qui en dubtessin, provar que no existeix. Aplica el mateix raonament a la religió: per molt que la tradició afirmi que existeix una divinitat no visible pels sentits, no n'hi ha prou per assegurar que és real, i els escèptics tenen dret a plantejar els seus dubtes i a exigir als creients que aportin més arguments.
En un article titulat Is There a God? («Existeix Déu?»Traducció castellana:), encarregat (tot i que mai publicat) el 1952 per la revista Illustrated Russell va escriure:
Al llibre A Devil's Chaplain Richard Dawkins desenvolupa el concepte:
Referències
Categoria:Experiments mentals Categoria:Crítica a la religió